La web d'Informàtica.cat en un telèfon mòbil no smartphone

Tot i que no se n’ha sentit a parlar gaire, hi ha una certa discussió entre aquelles persones que recolzen el fet que existeixi una versió de la Web optimitzada per a telèfons mòbils, i aquelles que opinen que el futur és que la mateixa web que veiem en un navegador de sobretaula es vegi també als smartphones.

La primera postura incideix sobretot en les particularitats dels smartphones, com ara la pantalla de petites dimensions, mentre que la segona aposta pels moderns navegadors per a dispositius mòbils, que com Opera Mobile o Opera Mini, ens permeten gaudir de les mateixes pàgines que tenim als nostres sobretaules i portàtils, empetitides i amb la possibilitat de fer-hi zoom per centrar-nos en una àrea concreta de la pàgina.

A informàtica.cat ens hem decantat per la primera opció, creant una versió mòbil optimitzada per a una càrrega ràpida i una fàcil visualització amb els navegadors d’aquests dispositius sense haver d’ampliar el text ni haver de moure constantment la pantalla per visualitzar diversos elements presents a la pàgina. D’aquesta manera, des de qualsevol telèfon mòbil (smartphone de gran pantalla o terminal normal i corrent que es pugui connectar a la xarxa i disposi d’un navegador), podreu seguir les nostres novetats sense haver d’esperar les lentes descàrregues de tots els gràfics de la versió d’escriptori ni haver de fer “virgueries” per veure correctament la pàgina en una petita pantalla.

El telèfon mòbil cada dia està guanyant més popularitat entre els internautes, un fet que demostren els fabricants en dotar als seus terminals de funcionalitats “socials” com ara widgets que permeten accedir als comptes que hom té en serveis de xarxa social entre els que destaquen Facebook i Twitter. Un bon exemple d’aquest paradigma és el Nokia N900, que sembla tot un ordinador portàtil miniaturitzat o un telèfon al qual li han insuflat esteroides, per les prestacions que té. Doncs bé, l’operadora que els ven recomana agafar-lo amb una tarifa plana de dades ja que, si no, no té sentit aquest terminal. Una mostra de cap a on va el futur.

L'aplicació mòbil de Madonna, llançada per Antevenio

Sembla, però, que d’això molts prestadors de servei i programadors d’aquí no se n’han adonat encara, malgrat que a fora ja és tot un fet consumat. I us ho dic de la impressió que m’ha quedat del Mobile World Congress d’aquest febrer. Potser una de les que se n’ha adonat amb temps i ha actuat en conseqüència és Antevenio, empresa dedicada al màrqueting digital que ha creat una divisió per explotar la publicitat i el màrqueting en dispositius mòbils com ara telèfons.

Entre d’altres campanyes, seva ha estat la del llançament de l’aplicació oficial per a iPhone de la cantant Madonna, tot un monstre -en el bon sentit de la paraula- de l’escena, que no ha dubtat en confiar a aquesta empresa l’apartat de màrqueting per al mercat espanyol. Aquesta aplicació inclou accés directe a la compra de les seves cançons, galeria d’imatges, videoclips, i accés als llibres que ha publicat. A la de Madonna s’hi afegeixen altres aplicacions d’intèrprets de talla internacional com són Alejandro Sanz, Macaco o David Bisbal.

En resum, i parafrasejant aquell famós anunci, podem afirmar que “la vida és mòbil, mòbil és”… i a partir d’ara hi podem afegir “també informàtica.cat” ;-)

Google, en el punt de mira

Darrerament, Google s’ha guanyat molts enemics per haver anat entrant en camps del món de la informàtica on inicialment no hi tenia presència. L’arribada del navegador Chrome, del sistema operatiu Chrome OS o del telèfon mòbil Nexus One, han comportat el refredament de les relacions entre la companyia del cercador i antigues aliades com Apple o Motorola. En alguns casos, aquest enfrontament s’ha fet públic (cas de les declaracions de Steve Jobs en contra d’Adobe i Google) o privat (cas del que expliquen de Motorola que, com altres fabricants, ha quedat mosquejat amb Google però sense dir-ho públicament perquè necessita Android).

Un dels darrers enemics que sembla haver-los sorgit a Sergey Brin, Larry Page i els seus, són les operadores de telefonia mòbil. Recentment el president de Telefónica, César Alierta, afirmava que Google provoca una gran despesa de l’ample de banda de la Internet mòbil (pàgines web i serveis en línia consultats des dels nostres smartphones), lucrant-se amb la publicitat i sense que res d’aquests ingressos repercuteixin en la millora de les infraestructures que permeten a la companyia del cercador lucrar-se. Dit d’altra manera, César Alierta vol una part del pastís de Google.

Però és que no només es tracta del president de l’operadora espanyola; en el recent Mobile World Congress, Vittorio Colao (CEO de Vodafone) també es va mostrar favorable a la mateixa línia, amb què Google pagui una part de la factura de la Internet Mòbil.

Aquí, el principal problema consisteix en les infraestructures, en les antenes de telefonia, ja que s’han de canviar cada pocs anys degut als avançaments tècnics que s’estan fent a nivell de velocitats i capacitats de connexió. Si fa quatre dies -com aquell qui diu- es desplegava la 3G, ara li toca el torn a la 4G, però és que potser d’aquí dos anys ja es comença a parlar de la 5G. I un cop s’han gastat milions d’Euros en implantar antenes a tot el territori, és molt galdós haver-les de substituir per unes altres, a més de que no s’han amortitzat les primeres.

Podem pensar que és en aquest clima, amb uns governs que no tenen liquiditat per subvencionar les noves infraestructures malgrat que per nombre d’usuaris (creixent dia a dia) i ús que aquests fan de la xarxa telefònica (amb més connexió a Internet i descàrregues de continguts multimèdia), la necessitat és imperiosa, que les operadores busquen trobar una font de finançament i no se’ls ha acudit cap altra cosa que aquesta, però jo crec que és més aviat un toc d’atenció a Google, no sigui que la companyia del cercador es vulgui atrevir a entrar en el seu negoci.

De fet, als Estats Units, Google ja hi té un projecte per estendre cable de fibra òptica, especialment a zones rurals. Així que veient els exemples del Nexus One o el Chrome OS, el més probable és que les operadores hagin volgut parar-li els peus a la multinacional abans fins i tot d’haver-s’hi d’enfrontar comercialment, tot aplicant una maniobra de bloqueig. No debades, el futur de la informàtica personal està tirant cap a allò que és mòbil, pel que per a la gent de Google (i segons va afirmar Eric Schmidt a la seva keynote del mateix Mobile World Congress), aquest àmbit té preferència sobre la informàtica d’escriptori. D’aquí a passar a constituir una operadora pròpia, per a Google pot haver-hi un pas, i més si veiem tots els fronts que ha obert darrerament.

I jo em pregunto: no farien més bé aquestes grans companyies qüestionant els sous dels seus alts directius que a dia d’avui i en molts casos, cobren quantitats dignes d’un jugador de futbol de primera divisió? Evidentment que ho farien, evidentment que no ho faran.

Quan Google va anunciar que llançava un smartphone propi, a molts no ens va sorprendre excessivament la decisió. Jo haig de confessar que em pensava que no ho acabarien fent per tal de no enemistar-se amb els fabricants de terminals que empren Android en les seves creacions, però vet aquí que la companyia del cercador sempre té aquesta capacitat de sorprendre’m.

Gràcies a la meva darrera escapada al Mobile World Congress, ara sóc el posseïdor d’una d’aquestes belleses: Google els regalava a les seves conferències. Si, heu llegit bé, la companyia del cercador lliurava als assistents un telèfon per estar-se mitja horeta presenciant una xerrada dirigida a programadors. La noticia va córrer com la pólvora per tot el congrés, i molts van ser els que es van acostar per fer cua, però pocs en vam ser els afortunats ;-)

Un cop tret de la caixa, val a dir que el terminal és elegant, i que segueix l’estètica de bons acabats que caracteritzen els darrers models d’HTC. Un punt crida l’atenció: el trackball a la part inferior que s’il·lumina, i que és un dispositiu que tret de les BlackBerry no havia vist des del primer ordinador portàtil que vaig tenir ara ja fa anys.

La pantalla és una AMOLED de gran qualitat. Destaca sobretot si la posem al màxim de brillantor, ja que podem veure perfectament com es ressalten els diferents colors. La capacitat tàctil es veu de seguida millorada, ja que en la primera connexió a la Xarxa em va proposar de descarregar i instal·lar una actualització que, per a sorpresa meva, va afegir al sistema la capacitat de reconeixement multitàctil. Ara, i per exemple al navegador web, puc ampliar o disminuir el tamany de la pàgina a voluntat amb dos dits.
Continuar llegint »