Molts antics col·laboradors de Google li estan buscant recanvi. Fotomuntatge: Guillem Alsina

Dos titulars m’han cridat l’atenció els darrers dies: el primer feia referència a com tots els socis de Google en el camp de la telefonia mòbil (que empren Android en els telèfons que fabriquen) que tenen interessos a la Xina, han girat l’esquena a la multinacional del cercador, indiferents a les trifulques d’aquesta amb el govern del gegantí país asiàtic, i el segon sobre el canvi de proveïdor de cerques que farà Ubuntu per a aquesta propera versió, des de Google a Yahoo!

I és que per a molts, la de Mountain View ja no és aquella afable empresa que va néixer a l’habitació de dos estudiants de Stanford, si no un monstre que devora tot allò que li surt al pas, i amb la que si ara t’hi entens, en el futur t’hi hauràs de barallar.

Tot això no ve arrel del Nexus One, el telèfon que segons molts té enfrontada a Google amb la resta dels fabricants que empren Android, malgrat que si pot tenir-hi alguna cosa a veure. No, és quelcom més profund.

I és que en pocs anys, Google ha crescut molt i entrat en molts territoris, el què l’ha dut a ser considerada com a competència per algunes empreses que li han estat aliades, així com a despertar els recels d’aquelles que hi tenen tractes avui i la consideren amiga.
Continuar llegint »

El nou iPad en mode vertical i apaisat

Apple ha volgut encetar una altra revolució amb el seu gàdget més recent, l’iPad, que respon al tan rumorejat Tablet PC del qual Internet n’anava plena aquests darrers mesos. No obstant, i si bé als incondicionals de Steve Jobs i els seus, els ha semblat una altra de les meravelles arquitectòniques (d’arquitectura de computadors, s’entén) que aquests ens deparen, a d’altres ens ha semblat una entrada un xic escarransida, si bé que prou vistosa i amb aspectes interessants.

l’iPad no deixa de ser el “germà gran” de l’iPhone i l’iPod Touch, de mida superior i -almenys suposo, perquè no l’he pogut tenir a les mans com la majoria dels mortals- amb l’excel·lent pantalla que ha fet famosos a aquests, en el nou gàdget ampliada fins a les 9,7” en diagonal.

El sistema operatiu que el governa és l’iPhone OS, el mateix que en el telèfon mòbil de la companyia, però amb alguns afegits gràfics que li permeten treure més partit de la pantalla més gran en la què corre. Les aplicacions són compatibles amb l’iPhone i l’iPod Touch, i ens les podem descarregar des de la mateixa App Store, malgrat que per a felicitat dels programadors i venedors de programari, les característiques d’aquest dispositiu permeten que amb noves aplicacions creades expressament per a ell, se’n pugui treure més suc. Així que el negoci no pararà…

Tot i que se li pot acoblar un teclat físic extern, l’iPad gaudeix d’un teclat virtual en pantalla, basat en el de l’iPhone però més còmode gràcies a què és més gran, amb el què tindrem un teclat QWERTY com el d’un portàtil convencional gairebé complet a la nostra pantalla.

El programari incorporat és el de sempre, essent la principal estrella el navegador web Safari (base de l’execució d’aplicacions), així com la reproducció de vídeo i música (funcionalitat d’iPod), la lectura de llibres electrònics (tot i que hem de recordar que no és un dispositiu de tinta electrònica, pel què cansa tant a la vista com un portàtil o Tablet PC convencional) i les funcions de calendari i agenda d’adreces.

Les configuracions inclouran capacitats de disc de 16, 32 o 64 GB, WiFi i Bluetooth i, en alguns models, la possibilitat d’un mòdem 3G incorporat, pel què podrem connectar-nos allà on ens trobem (i hi hagi cobertura). El suport per a formats s’estén als habituals DOC, PDF, DOCX, PowerPoint, Excel, RTF, text pla, JPG, TIFF, GIF, MP3, AAC, Lossless, AIFF, WAV, H.264, i MPEG-4 com a principals a més d’alguns altres.

Un detall que ha passat inadvertit per a molts és que el microxip que governa aquesta màquina ha estat fabricat per Apple. Rep el nom d’A4 (per l’Audi, o pel full de paper???) i no n’han transcendit detalls tècnics, però es rumoreja -i és gairebé segur- que és un SoC (System on a Chip, amb apartat gràfic integrat en la mateixa pastilla) d’arquitectura ARM. Apple actualment ja empra aquesta arquitectura en els xips que governen l’iPhone i l’iPod Touch, però d’aquests en subcontracta la fabricació a Samsung, mentre que l’A4 és seu. Viurem amb això un revival de l’estratègia d’Apple amb el PowerPC, ficant-se a sac en el terreny dels semiconductors? tot podria ser, i això no mancaria d’importància, doncs a la llarga podria tenir un gran impacte en la industria.

El cercador de Microsoft no triomfa al mercat. Guanyarà audiència amb aquest moviment?

Aquells qui defensen la privacitat dels internautes han obtingut una petita victòria (pírrica al cap i a la fi en aquests moments) després de què Microsoft anunciés que reduirà dràsticament el temps que reté les dades dels usuaris dels seus serveis en línia. Dels divuit mesos actuals, aquest període passarà a ser de sis i, màxim, dotze mesos depenent del tipus de dades.

Quan emprem serveis en línia com ara Bing, Hotmail o Messenger, a Microsoft li arriben una sèrie de dades com són la nostra IP i, mercès a les cookies*, altres dades sobre la nostra màquina. Segons assegura la companyia, aquesta informació no s’associa a la persona en concret que l’ha generat (de fet, es “desassocia”), però és necessari mantenir-la per motius de millora del servei.

A les companyies que treballen amb publicitat en línia (Google, Yahoo! i la mateixa Microsoft entre d’altres) els convé disposar d’aquesta informació per a fer estudis de mercat, previsió de vendes i la mateixa captació dels clients, ja que els permet conèixer les preferències dels usuaris, què és el que busquen per Internet i, fins i tot, les preferències per països, el que els va com anell al dit per segmentar el mercat.

Continuar llegint »