Tot i que potser no és gaire conegut entre aquells joves que ara comencen a despertar a la maduresa i a utilitzar aparells electrònics, Palm va marcar un abans i un després en l’era de la informàtica personal. Abans que molts somiessin amb endur-se l’ordinador a tot arreu posat a la butxaca, Palm va materialitzar aquest concepte amb el Palm Pilot, un dispositiu revolucionari per a la seva època i que va donar el tret de sortida a l’era de les PDA’s.

Una de les claus del Pilot era la seva senzillesa, proporcionada pel sistema operatiu Palm OS. Durant anys, i mentre les PDA’s van dominar el panorama de la informàtica, aquest sistema terriblement simple per a l’usuari final però al mateix temps potent, també fou el que va marcar la pauta. Fins que van aparèixer els smartphones, Microsoft va treure el seu Windows CE i va apuntar la seva oferta en direcció a les PDA’s i als incipients telèfons intel·ligents i RIM va fer la seva aparició en el mercat amb la BlackBerry, una màquina que ha rebut elogis de la gran majoria de la crítica.

D’aleshores ençà, una sèrie d’errades comercials afegides a la diversitat de nous sistemes operatius que han sortit al mercat per a dispositius mòbils, van posar al Palm OS en la rampa del declivi fins a la situació d’avui en dia que, sense ser dolenta, no és ni de bon tros la que havia estat anteriorment.

Continuar llegint »

Quan parlo de seguretat informàtica, sempre m’ha agradat recordar una màxima que diu que un sistema és tan segur com el component més feble de tots aquells que formen part del seu sistema defensiu. És una frase lapidària sobre la qual sempre demano -usualment als alumnes dels cursos que imparteixo- que s’hi reflexioni. I no debades, perquè normalment aquest esglaó més feble de la cadena defensiva acostumem a ser nosaltres, els usuaris, els humans.

Per la meva experiència en l’àmbit laboral, els atacs informàtics i els virus són com els accidents de cotxe: és allò que els passa als altres encara que qui ho afirmi es passi sovint les limitacions de velocitat i realitzi maniobres perilloses amb el seu vehicle. Fins que li passa a ell. I llavors segons la gravetat de l’accident passa a ser un tema del que cal conscienciar-ne a la resta o bé una simple anècdota més en la vida d’un conductor imprudent.

Amb la seguretat als nostres ordinadors passa tres quarts del mateix; he arribat a veure a gerents i responsables d’empreses on hi ha xarxes de tres, quatre o cinc màquines despreocupar-se tranquil·lament de la seguretat dels seus equips perquè “total, què en traurien d’atacar-me?” fins al dia que passa. I tot d’un plegat recorden que amb els ordinadors hi feien gestions als seus comptes corrents (banca online), comandes als proveïdors o fins i tot hi desaven informació personal que, en determinades mans, podria esdevenir comprometedora… i llavors és quan venen les presses, les pors i les lamentacions del que no s’ha fet.

Continuar llegint »

A la fi, i després de diverses versions prèvies que han generat gran expectació, ha arribat a les nostres mans la nova versió d’openSUSE, una de les principals distribucions de GNU/Linux existents actualment i una de les clàssiques per la seva dilatada història i important impacte que l’han convertit en un referent per a tota la comunitat.

La principal novetat d’openSUSE 11.0 és la substitució del KDE 3 per la versió 4 del mateix entorn, amb totes les novetats que aporta com per exemple el gestor gràfic Plasma, el menú KickOff i el rentat de cara que se li ha realitzat. openSUSE és la primera de les distribucions més importants que inclou a KDE 4 com un dels escriptoris principals juntament amb Gnome, mentre que la resta l’han anat incorporant com a opció secundaria i confiant encara en la versió 3.5 .

Precisament, aquesta nova revisió de KDE posarà les coses molt difícils a Gnome. Durant els darrers anys aquest escriptori ha anat conquerint poc a poc a responsables de distribucions Linux que anteriorment utilitzaven KDE com a escriptori principal, substituint-lo i arraconant-lo encara que s’ha quedat com a un habitual escriptori secundari.

Continuar llegint »

Aquests darrers han estat uns dies dominats en l’actualitat informativa per la “bomba” que va suposar la presentació de l’iPhone 3G d’Apple i el Download Day del Firefox 3, però això no ha estat un obstacle per a què la companyia noruega Opera Soft hagi presentat la versió 9.5 del seu navegador web de manera discreta, però no per això aquest programa deixa de ser menys interessant.

De fet, Opera és precursora en l’ús de moltes de les funcionalitats que posteriorment han adoptat altres navegadors. És el cas de les múltiples pestanyes per a les diverses pàgines obertes en una mateixa sessió de navegació o el desar les pàgines obertes tornant a desplegar-les en la següent sessió. Navegadors com l’abans esmentat Firefox, el Safari d’Apple o el mateix Internet Explorer han acabat adoptant totes o algunes d’aquestes funcionalitats.

La versió 9.5 no suposa un salt pel que fa a noves funcionalitats, pel que podríem qualificar-la com de “revisió menor”, però tot i això, les novetats que porta en si fan d’aquesta una versió amb cert pes específic.

Continuar llegint »

A la recentment celebrada conferència All Things D a la qual hi va assistir Michael Dell, un agosarat redactor de Gizmodo va poder observar com el fundador i CEO de la que és considerada segona companyia fabricant de PC’s per volum de vendes darrere d’HP, utilitzava un model ultraportàtil de la companyia que encara no ha sortit al mercat. Sense pensar-s’ho dues vegades, va esperar al final de l’acte per entaular conversa amb el personatge, sol·licitant-li que li deixés veure la màquina… i aquest, sorprenentment (i sembla que amb simpatia) li ho va permetre.

Així doncs, tenim una visió única d’un ordinador força esperat (no oblidem el que acabem de dir sobre la posició de Dell al mercat) i que ha aparegut pràcticament per “sorpresa” en el panorama informatiu.

Malgrat que durant la xerrada no va transcendir ni el preu (que s’especula rondarà els 300 dòlars als Estats Units) ni el sistema operatiu que muntarà, el redactor de Gizmodo va quedar gratament impressionat per l’ordinador, del qual recentment n’han estat presentades les primeres imatges oficials que mostren un allunyament dels tradicionals tons gris, negres, marrons i blaus que Dell emprava fins fa poc per als seus portàtils. Ja fa algun temps la companyia texana va presentar una gamma de portàtils amb les tapes de colors vius, i aquest model segueix el camí al mostrar-se en un vermell fort semblant al de l’Acer Ferrari*.

Continuar llegint »

En un món cada cop més digital, fins i tot els costums més estesos canvien i s’adapten al nou entorn. És el cas dels currículums vitae de tota la vida, que han passat dels tradicionals fulls fets amb Word amb més o menys filigranes (tipus insertar una fotografia en una banda del document) a autèntics currículums online que la gent penja al seu espai personal a Internet, convertint-lo així en una mostra d’identitat a Internet.

És un dels llegats de la Web 2.0 (l’evolució del servei Web al qual s’hi ha afegit ara la col·laboració dels mateixos internautes que construeixen serveis i creen continguts), el poder plasmar qui som, què fem, què volem a Internet i cap a on anem. En resum, una completa identitat digital. Però, en què consisteix exactament aquesta?

Una identitat digital no deixa de ser una plana web en la qual hi consten les nostres dades personals (tantes com desitgem i només aquelles que vulguem donar), dades de contacte, dades professionals i interessos personals en la mesura en que els vulguem donar a conèixer.

Continuar llegint »

Fins ara, editar documents en format PDF equivalia a disposar del programari d’Adobe o d’una altra eina equivalent que usualment requeria tenir coneixements d’un altre programari que no és ni la nostra suite ofimàtica habitual ni qualsevol dels programes d’edició corrent.

OpenOffice disposa des de ja fa temps d’una funcionalitat que li permet exportar els documents creats amb qualsevol de les aplicacions que el composen a format PDF, però si no disposem del document original ens trobarem amb que no podrem modificar el PDF des de la mateixa suite.

Continuar llegint »

No hi ha cap mena de dubte que el futur de la informàtica és mòbil, i que el fabricant o prestador de serveis que no hagi començat a posicionar-se ja en aquest segment de mercat ho haurà de fer a marxes forçades o corre el risc de desaparèixer.

Pel que fa al maquinari, Intel ja va apostar per la mobilitat amb la seva gamma de xips Atom per a dispositius tipus MID (Mobile Internet Device), i els altres fabricants com AMD i VIA tenen ofertes dirigides al segment dels ultraportàtils.

Nvidia, empresa coneguda especialment entre els amants de la computació d’alt rendiment gràfic i els “videojugadors”, també vol el seu tros de pastís, i per això ha presentat nous xips de la seva gamma Tegra per a dispositius mòbils.

Continuar llegint »

La companyia jugava a casa (Taiwan), i va aprofitar l’avinentesa per a vestir-se les seves millors gales i presentar una sèrie de novetats punteres com són una interfície que es fa anar mitjançant els moviments de les mans a l’aire, i noves màquines de la seva popular sèrie d’ordinadors ultraportàtils Eee PC.

VirtualReal és el nom que Asus ha posat a la nova forma d’interactuar amb la interfície d’usuari i que consisteix en el reconeixement dels moviments de la mà davant d’una càmera de vídeo connectada a l’ordinador, com pot ser la webcam que ja gairebé tots els portàtils comencen a integrar de sèrie, entre ells els de la mateixa Asus. És una cosa semblant al què Sony va fer amb la videocàmera eyeToy per a la PlayStation, i que permetia jugar interactuant mitjançant moviments amb la consola i el joc. La interfície que es presenta en pantalla és summament simple i només disposa dels elements estrictament necessaris per a què l’usuari pugui treballar, ni més ni menys.

Continuar llegint »

L’iPhone 3G no ha estat l’única novetat presentada per Steve Jobs a la Worldwide Developers Conference d’Apple, encara que si fou la que ha cridat més l’atenció per motius evidents, ja que s’esperava aquest anunci des de feia algun temps i Internet ha anat plena de rumors i prediccions sobre el que es presentaria. Quelcom que ha passat més desapercebut però que no per això és menys important (ans al contrari) és que en un altre ordre de coses, Jobs va donar el tret de sortida a la campanya mediàtica per a la propera versió major del sistema operatiu de la companyia que presideix, el Mac OS X. I és que ja sabem com fa les coses Apple: amb el “show” típicament americà.

Numèricament serà la versió 10.6, però sense cap mena de dubte serà més conegut pel seu “nom de pila”, Snow Leopard o Lleopard de les neus. Fins ara, les encarnacions d’aquest sistema han rebut noms com Panther, Tiger o Leopard, i és la primera vegada que rep un nom compost, encara que continua essent de felí. Personalment, veig que els noms en clau que Apple tria per als seus sistemes operatiu són tots molt agressius. Sens cap mena de dubte això té relació am,b l’elegància dels felins, el que no treu que siguin uns animals ràpids, eficaços i letals. Un missatge subconscient d’Apple? si us hi fixeu, els tancs de l’exèrcit alemany des de principis de la dècada dels quaranta empren el mateix sistema: durant la Segona Guerra Mundial els Panther o Tiger ja intimidaven als Sherman o T-34, potser igual de letals però que només amb pronunciar el seu nom hom potser no tenia la mateixa sensació d’agressivitat que amb la ben estudiada maquinària teutona.

Però centrant-nos novament en el programari en concret, a diferència de les versions anteriors, que normalment han presentat importants novetats respecte a les seves predecessores, Snow Leopard serà molt “tranquil·la” per als usuaris, doncs només es va a millorar i potenciar el que es va introduir de nou des de la 10.4 fins a la 10.5 .

Continuar llegint »