Segons ens indiquen a Vnunet.com, el lloc de la coneguda editora de premsa especialitzada, el fabricant taiwanès d’ordinadors (considerat el tercer del món per volum d’unitats venudes després d’HP i Dell) apostarà amb més força per Linux.

Per a això, Vnunet es recolza en les declaracions de Gianpiero Morbello i David Drummond, vicepresident de màrqueting i imatge de marca i director mànager d’Acer al Regne Unit respectivament. Ambdós han coincidit en veure un avantatge estratègic a l’hora d’incorporar el sistema operatiu del pingüí a la seva oferta.

I aquest avantatge estratègic es concreta en dos punts: d’una banda es disminueix el cost de les màquines en ser GNU/Linux un sistema operatiu lliure i gratuït. Això és important especialment en les màquines de més baix cost, dirigides a clients amb menor poder adquisitiu, que en les màquines de gamma alta. Una llicència de Windows encareix sempre el preu, en menor o major mesura, i potser sigui per això que Microsoft ha preparat accions especials per intentar copar el mercat dels ultraportàtils, entre les quals s’hi compten l’abaratiment de costos per a les llicències del Windows XP.

Continuar llegint »

El tema de la llibertat d’expressió i la censura a Internet és potser un dels més “trillats” de la Xarxa de xarxes. I és que des del principi, més que una simple unió d’ordinadors, Internet ha estat una mena de paradís de la llibertat d’expressió en el que cadascú hi ha pogut dir la seva. És clar que han existit i existeixen règims autoritaris que han volgut censurar tant l’accés a la informació publicada per altres com restringir les possibilitats de publicació, però la xarxa sempre s’acaba escapant d’una manera o altra al control d’aquests governs totalitaris.

Mostres del control sobre la xarxa són sistemes polítics com l’imperant a molts països àrabs, a la Xina pretesament comunista, o si ens n’anem a buscar una democràcia com l’estadounidenca* on els diferents cossos de seguretat de l’estat malden per posar portes al camp controlant no ja només el tràfic local de la Xarxa, si no el que corre per tot el món.

Així les coses, era només qüestió de temps que al vell continent alguna institució es decidís a provar de fer el que tard o d’hora tots els governs semblen voler fer i controlar la llibertat del mitjà online.

En el cas concret que ens ocupa, ha estat l’eurodiputada Marianne Mikko, d’Estònia, la que ha presentat la proposta que consisteix en un cens voluntari de blocaires, que haurien de posar en el seu corresponent bloc les seves dades personals.

Continuar llegint »

Superades les primeres setmanes de vida de la nova versió principal de KDE, juntament amb Gnome un dels entorns gràfics d’escriptori de referència en el món Unix/Linux, la present revisió encara en fase beta es presenta per ampliar funcionalitats i corregir alguns dels bugs trobats.

L’èxit de KDE 4 ha estat notable, essent adoptat ràpidament per un gran nombre de distribucions, cosa que apunta a un brillant futur en el que aquest entorn podrà recuperar part del protagonisme que li ha manllevat Gnome a base d’anar captivant progressivament als desenvolupadors de les principals distribucions. Fins a l’aparició de KDE 4, Gnome era l’escriptori principal d’Ubuntu, openSUSE o Fedora, i molt usat en Mandriva (tradicional abanderada de l’ús del KDE). Si bé Ubuntu continua “irreductible” a l’influx de KDE, les dues següents semblen donar-li cada cop més importància, pel que la truita es podria capgirar ben aviat.

Quelcom molt important per a l’èxit de KDE 4 és la disponibilitat d’aplicacions; com en el pas del Mac OS Clàssic al Mac OS X o més recentment la migració de Windows XP a Vista, es fan necessàries noves aplicacions i programes per a aquest entorn. Així, Kontact (el PIM de KDE) ha estat migrat des de KDE 3 per a què sigui 100% funcional i compatible amb la nova versió.

Continuar llegint »

Construir un lloc web per a què els internautes el visitin massivament és el somni de qualsevol programador i/o dissenyador. Un somni que tot sovint (massa cops) es transforma en un malson: posicionament que no rutlla, continguts que són d’altíssima qualitat però que no agraden… què és el que està fallant? dos estudis realitzats en paral·lel recentment poden tenir-ne la clau. I segurament, aquesta no agradarà a tothom…

Un dels estudis correspon a Jacob Nielsen, prestigiós consultor especialitzat en usabilitat i guru d’aquests temes en els entorns informàtics que havia desenvolupat part de la seva carrera professional a Sun Microsystems. L’altre estudi correspon a la Universitat de Park (Pennsylvania, Estats Units), i ambdós toquen el mateix tema: què prefereixen els internautes a l’hora de navegar?

I la resposta a aquesta pregunta deixarà bocabadat a més d’un: resulta que després de pensar que amb la Web 2.0 els internautes volien interactivitat al màxim, doncs resulta que no, que massa interactivitat els molesta, però un xic els agrada. Aquesta és potser la principal conclusió de l’estudi de cara a ser aprofitada per aquells que es dediquen professionalment al sector. La principal, però no la única.

Continuar llegint »

Enlloc de pujar al carro de l’OpenOffice com ja han fet anteriorment altres companyies, IBM ha preferit demostrar aquest punt d’orgull i d’honor que té al ser una empresa històrica en el món de la informàtica (a més de ser l’inventora del PC) reinventant la marca Lotus, una altra històrica que fou adquirida el 1995 per “Big Blue” (malnom amb el que es coneix carinyosament a IBM) i dotant-la d’una suite ofimàtica gratuïta anomenada Symphony, de la qual se’n va presentar una beta a finals del 2007 i ara podem gaudir de la versió definitiva 1.0 .

Segons es diu, la base d’aquest nou paquet ofimàtic Symphony (IBM recupera també el que havia un nom històric de Lotus) no és una altra que el programari lliure OpenOffice. I, de fet, els formats de fitxer que empra l’aplicació són els OpenDocument, un estàndard aprovat per la ISO i que entre altres programes l’utilitzen l’abans esmentat OpenOffice, i KOffice (la suite integrada a l’entorn KDE).

Continuar llegint »

Adobe fa un pas de gegant amb el seu format de document electrònic PDF, dotant-lo per a aquesta nova versió del programari Acrobat (que serveix, precisament, per a composar documents en aquest format) de compatibilitat amb el format multimèdia Flash, el que permet a un llibre o revista electrònica, tenir vídeo o àudio incrustats a la mateixa publicació.

Fins ara, els llibres electrònics eren pràcticament una plasmació a les pantalles d’ordinadors i PDA’s del que és un llibre en paper, simplement incloent texte i imatges estàtiques. Uns pocs lectors avançats però usats encara per una minoria com Zinio, incorporen una sèrie de millores que els permeten presentar continguts multimèdia. L’Adobe Reader i el format PDF són, però, encara avui en dia majoritaris, i és per això que sense ser un pas pioner, el donat per Adobe serà segurament el més important de cara a acostumar a l’usuari a quelcom que va més enllà de simplement paraules i fotografies.

Continuar llegint »

Si quelcom es donava per segur en les especulacions sobre la propera versió del sistema operatiu de Microsoft, coneguda per ara amb el nom de Windows 7, és que inclouria capacitats d’interfície multitàctil. De fet, els mateixos Bill Gates i Steve Ballmer ja ho van confirmar fa uns dies, però ara en el bloc oficial de Windows Vista s’ha publicat un vídeo (que també podeu veure a YouTube i és el que encapçala aquesta noticia) que mostra clarament com funciona aquesta interfície i com s’hi treballa. Simplement espectacular.

Pel que podem veure, la rapidesa i efectivitat del sistema és total, assemblant-se a Surface, la tecnologia que Microsoft va presentar ara fa un any i que es dirigeix al mercat de l’oci d’alt estànding. De fet, és segur que la tecnologia que veiem en Windows 7 estigui basada en la mateixa emprada per Surface, i és probable que aquesta mateixa sigui ben aviat implementada en Windows Mobile doncs ja són molts els fabricants de terminals mòbils els que implementen solucions pròpies per donar capacitat multitàctil en els seus terminals equipats amb el sistema de Microsoft.

Continuar llegint »

Poc podien imaginar-se a la seu d’Apple a Cupertino (una bucòlica ciutat de tamany mitjà situada prop de la costa californiana) que als seus fills predilectes, els Mac (amb el permís de l’iPod i l’iPhone) els sortirien com qui no vol la cosa uns germans que ni els han buscat ni els han desitjat. A Apple sempre han estat gelosos de mantenir tot el seu maquinari i programari en el més estricte i absolut control, i una bona mostra d’això és que quan Steve Jobs va tornar a la companyia el 1996 després de “l’espantada” de John Sculley, el primer que va fer fou finiquitar el programa de llicència del Mac OS que va permetre durant un temps la creació de clons oficials dels Mac. Però mercès al canvi de xips de la plataforma PowerPC a la Intel, a un grup de hackers nord-americans molt curiosos i treballadors, i a l’atreviment d’una companyia integradora, avui podem tornar a gaudir d’un clon dels Macs. Vegem com és això.
És precisament aquest canvi de plataforma que he esmentat el que, almenys en teoria, hauria de permetre executar el Mac OS X en un PC genèric. Tot i això, la pràctica dista de la teoria, i aquesta operació no és tan fàcil. El motiu són les “trampes” que Apple posa al seu maquinari i programari, de manera que el sistema operatiu només reconegui i pugui ser instal·lat en una màquina de la companyia de la poma. Això es realitza afegint una sèrie de xips a la placa base del Mac que el sistema ha de reconèixer per poder ser instal·lat.

Malgrat tot, i essent un dels anhels de la comunitat hacker el poder executar el Mac OS fora de les “caixes” d’Apple, diversos investigadors en aquest camp van acabar creant l’OSX86Project, una comunitat de programadors i usuaris dedicats a l’experimentació i execució del sistema operatiu dels Mac en qualsevol màquina amb arquitectura x86. I els resultats han estat satisfactoris; si busquem per Internet, segurament que trobarem desenes de pàgines en les quals els seus creadors expliquen les seves experiències amb un Mac OS X hackejat executant-se en un portàtil o sobretaula d’un fabricant de PC’s o una màquina clònica. És quelcom que no agrada a Apple però sobre el que la companyia de Cupertino ha parlat poc en públic.

Continuar llegint »