L’organització responsable de l’èxit de Firefox, el navegador lliure que hereta directament de Netscape, sembla que es vol llançar decididament a l’arena dels navegadors per a dispositius mòbils amb un nou projecte anomenat Fennec.

No és el primer cop que Mozilla toca el terreny dels dispositius més petits, ja que anteriorment ja hi havia incursionat amb Minimo, un navegador disponible per a plataformes Windows Mobile i Linux inicialment però la segona versió del qual només es va poder veure funcionant sobre el sistema operatiu de Microsoft per a aquests petits dispositius.

De moment, Firefox (el navegador per a equips de sobretaula de Mozilla) està rutllant prou bé: es considera que en Windows fa la competència a l’Internet Explorer de Microsoft tot i que el seu percentatge en el mercat és molt més baix que el retingut pel navegador de l’e blava, ja que el potencial del navegador lliure es considera altíssim. En alguns països s’estima que Firefox sí li fa una competència real al programa de Microsoft.

Continuar llegint »

No hem ni tan sols acabat d’assaborir la Web 2.0 quan ja ens cau al damunt la Web 3.0, continuant amb la tònica del sector tecnològic de mirar més al futur que al mateix present.

El segon pas evolutiu de la jove web ha estat protagonitzat pels mateixos internautes, subjectes més aviat passius en la primera etapa d’Internet i que en el present en el que ens trobem s’han convertit en l’epicentre no només per ser merament usuaris del que se’ls dóna, si no també agents actius del desenvolupament dels serveis i continguts (i especialment aquests darrers) dels diversos llocs. Aquesta ha estat la gran novetat de la Web 2.0 i que al mateix temps ha gestat un problema que ha acabat donant a llum al que serà la Web 3.0 .

Perquè, precisament, el principal inconvenient de la Web 2.0 és que gràcies a tanta varietat de serveis promoguda pels propis usuaris, aquests mateixos serveis de caire divers tot i que molts coincideixen en objectius, no són capaços d’intercanviar de manera fluida informació entre ells.

Continuar llegint »

La companyia noruega Opera Soft és l’actual líder del panorama dels navegadors web per a dispositius mòbils. Alguns dels seus productes estan disponibles per a gran nombre de terminals, a més d’altres gàdgets com la videoconsola Nintendo Wii. Opera Mobile és un dels seus màxims exponents, i amb aquesta versió 9.5 vol donar un salt qualitatiu força important.

La referència immediata per als navegadors mòbils d’ençà del seu llançament és el Safari d’Apple que acompanya a l’iPhone i l’iPod Touch. És el que més bones crítiques ha recollir per part de la premsa especialitzada i més enlluerna als ulls dels usuaris. Opera té una experiència més llarga en navegadors per al sector dels dispositius mòbils, però fins ara s’havia centrat més en els telèfons que no disposen d’un maquinari molt potent, a diferència de l’iPhone que és pràcticament un mini-ordinador.

De fet, Opera Mobile 9.5 empra bàsicament la mateixa tecnologia que fa servir Opera Mini, malgrat que aquest darrer està enfocat, com deia abans, a telèfons que no són smartphones, mentre que Opera Mobile està clarament enfocat a aquest segment dels telèfons intel·ligents.

Opera qualifica a Mobile 9.5 com “la reinvenció del navegador web en els telèfons mòbils“, i no li manca raó. A més d’un bon renderitzat de pàgines web a tota pantalla mercès al motor Presto 2.1 (desenvolupat per la mateixa Opera i que és el que equipa a les versions del mateix programari per a sistemes operatius d’escriptori), compta amb una sèrie de funcionalitats afegides que fan que es converteixi fins i tot en una opció de treball per a programadors.

Continuar llegint »

Amb l’adquisició de la companyia Powerset, especialitzada en motors de cerca que empren tecnologies de reconeixement i anàlisi semàntic, la companyia de Redmond es prepara pel que pugui ser en el pols que manté per fer-se amb tot o part de Yahoo!.

Recentment, Microsoft ha donat a conèixer l’adquisició que ha fet de Powerset, una jove empresa (i que segons tinc entès, es formà en un dels vivers d’empreses de la mateixa Microsoft) especialitzada en el camp de les cerques d’informació i, més concretament en l’adaptació de les anomenades cerques semàntiques.

Fem un petit parèntesi per explicar aquest concepte de cerques semàntiques: quan busquem quelcom a Internet, emprem per a aquesta tasca una eina de recerca com Google, Yahoo! o el mateix Live.com, que consisteix bàsicament en un quadre de text en el qual hi escrivim una sèrie de paraules, les que anomenem “paraules clau” i que consisteixen en els termes que es trobaran dins del text de les pàgines que ens retornarà com a resultat l’eina de recerca. Així, per exemple, si volem saber qui va descobrir Amèrica, haurem d’introduir al cercador les paraules clau que considerem hauran de sortir a les pàgines de resultats, com per exemple Amèrica, descobriment, descobrir (la diferència entre temps verbals compta), Cristòfor Colom (cas que coneixem el nom del descobridor), Pinta, Niña, Santa Maria,…

Continuar llegint »

La multinacional californiana no perd pistonada a l’hora de realitzar nous llançaments de microxips, i menys si es tracta d’aquells que van orientats al mercat dels ordinadors portàtils, un segment en el qual la companyia nord-americana domina sense cap mena de dubte tot i l’oposició que AMD intenta plantar-li, una AMD que, per cert, es troba en crisi després de la recent dimissió del seu CEO.

VIA sigui potser l’única que li està plantejant alguns problemes en el segment portàtil, més concretament en el mercat dels ultraportàtils, aquestes petites màquines amb gran autonomia, connectivitat i un preu força irrisori que no només popularitzen la informàtica fent-la arribar a tots els públics, sinó que a més també contribueixen (o, pel cap baix, ho intenten) a crear un model educatiu on les TIC’s hi tenen un paper més present i que serveix per a proporcionar igualtat d’oportunitats a tothom. Si bé Intel disposa de la seva oferta en aquest segment, el seu èxit és limitat de moment davant d’una VIA que va apostar abans per aquest model de màquines i que, per tant, ha adquirit un avantatge important en el mercat.

Però deixant de banda els ultraportàtils, la presentació més recent d’Intel ha anat dirigida al segment dels portàtils “normals” o, dit d’altra manera, a aquells que no entren en la categoria d’ultraportàtils.

Continuar llegint »

La companyia del cercador torna a sorprendre amb el seu darrer llançament: un entorn de món virtual 3D que manté algunes semblances amb Second Life tot i partir d’un enfocament que difereix d’aquest darrer.

La idea de Google amb Lively és la de proporcionar una eina d’interacció per a xarxes socials, un xat 3D per a serveis en línia de la Web 2.0 tipus Facebook. No és ni de bon tros el primer xat 3D creat (teniu un bon exemple d’aquesta mena d’aplicacions amb IMVU), però sens dubte el fet que sigui una aplicació més d’un gegant mediàtic com Google afegit al fet que pot ser molt fàcilment inserit a un lloc web amb el simple acte de copiar unes ratlles de codi font i enganxar-les en el codi HTML del nostre lloc, fan d’aquesta una proposta molt atractiva que interessarà a usuaris i programadors.

Però anem a pams. Per començar, val a dir que la proposta de Google està disponible de moment en exclusiva per a clients de la plataforma Windows amb les versions XP o Vista del sistema operatiu de Microsoft amb navegador Firefox o Internet Explorer. I esmento això de l’explorador perquè, a diferència de Second Life -que instal·la un client independent a l’ordinador des del qual s’hi accedeix-, Lively s’executa empotrat dins de la finestra del navegador des del qual se l’ha cridat, sempre i quan s’hagi instal·lat un “run-time” prèviament en el sistema. Tot i això, si preferim tenir l’entorn en una finestra separada, el mateix Lively ens en dona l’opció.

Continuar llegint »

És considerada una de les “plagues” que afecta a la Internet actual, i fins i tot se l’ha equiparat amb una amenaça a la seguretat; i és que no és per a menys. Tot i que un correu de propaganda no ens pot fer gaire mal, es calcula que prop del 90% del tràfic corresponent al correu electrònic que circula diàriament per la xarxa global que és Internet correspon a missatges d’aquesta mena. I això són molts milions de missatges…

Una gran quantitat que, a la vegada, suposa també un esforç per part dels proveïdors de serveis de correu que han de filtrar les comunicacions per tal d’eliminar aquests missatges no desitjats.

Però abans de continuar, i ja amb un tros del camí fet, comencem pel començament i expliquem…

Continuar llegint »

Com ja va passar fa uns dies amb l’anunci d’una proposta de llei per a crear un registre voluntari de blocaires, la Internet del vell continent es veu sacsejada per una altra notícia que no ha agradat gens a la part més activa i activista de la Xarxa: els diversos grups polítics que composen el Parlament Europeu s’han mostrat favorables a prendre mesures que permetin un control més estricte dels continguts i les pràctiques d’Internet a través de les votacions dutes a terme en diversos comitès.

Aquestes votacions tenien com a objecte una sèrie d’esmenes a la Directiva Europea de Telecomunicacions, a les quals s’hi han mostrat favorables tots els grups inclosos els més “esquerranosos“ -i, per tant, més susceptibles d’estar en contra d’un control massa estricte dels continguts de la Xarxa- com són el Partit Socialista Europeu o Els Verds. Les tres esmenes proposades són:

- Esmena H1: permet als governs de cada estat membre de la Unió establir restriccions per al contingut considerat il·lícit. Evidentment, la consideració del que és o no lícit concentra els principals dubtes de les associacions de defensa de les llibertats digitals. Si bé tots o gaire tots estarem d’acord en què un tema com la pornografia infantil ha de ser il·lícit, és poc probable que entre sensibilitats diferents no puguem titllar certes pràctiques dels altres com a pura i dura censura. Per exemple, fer callar una opinió política discordant amb el govern seria relativament fàcil en un estat (i totalment legal) sota l’empara d’aquesta llei. I això és precisament el que volen evitar els ciberactivistes.

Continuar llegint »

Ja hem deixat enrere l’eufòria pel llançament de Firefox 3.0, la nova versió major del navegador lliure més conegut i utilitzat pels internautes amb el qual Mozilla espera fer alguna cosa més que d’espàrring per a l’Internet Explorer, amb una gran seguretat pròpia en les funcionalitats, la seguretat i estabilitat del seu producte. I aquest és un bon moment per veure el que ens oferirà el futur pel que fa a aquest navegador.

La primera parada del nostre viatge es produirà -si tot va com està previst- a principis del 2009 amb Firefox 3.1, que estarà basat en el motor de renderització Gecko 1.9.1 en comptes de la versió 1.9 de l’actual Firefox 3.0 . Aquest motor renderitzarà les pàgines encara millor i amb més velocitat.

Però el que més vull destacar és el suport per a l’incipient versió 5.0 del llenguatge HTML, malgrat que aquesta encara es troba en una fase primerenca de desenvolupament i de moment només comptem amb un esborrany que ens mostra a grans trets les novetats que aportarà.

Una d’aquestes novetats és el tag <VIDEO>, motivat per l’èxit de serveis com YouTube i la necessitat de començar a pensar a estandarditzar la forma d’encastar vídeo en una pàgina web, ja que actualment les solucions que ofereixen vídeo en linia són propietàries i tancades.

Continuar llegint »

Linux, Firefox, OpenOffice,… aquestes tres i moltes més són aplicacions els noms de les quals cada dia sonen més, es guanyen més usuaris i adeptes i roben quota de mercat a altres opcions, potser molt majoritàries fa uns mesos o anys i que ara comencen a veure amenaçada la seva hegemonia. Al seu darrere s’hi amaga una filosofia de fer les coses que transcendeix més enllà de la informàtica pura i dura per abastar una societat en general més tecnòloga i que ha permès la seva gènesi i evolució: el programari lliure.

Aquest moviment parteix del món hacker, un univers totalment desconegut per al públic general, però molt ric i divers. Hi ha hackers que ho són només per l’amor que senten envers les tecnologies, hi ha els que ho són per motivacions polítiques, socials o filosòfiques, i uns altres que ho són només per afany de lucre o per guanyar notorietat. Sigui com sigui, el camí que segueix una persona per convertir-se en un hacker és sempre diferent del dels altres. Al mateix temps, els termes hacker i hacking s’han convertit erròniament en sinònim de delinqüència, bretolades i, més recentment, terrorisme cibernètic.

Per a entendre què és i l’impacte que ha suposat el programari lliure en la nostra societat, cal posar aquest moviment dins del context del món hacker. Si bé tot sovint els mitjans de comunicació parlen d’un “atac hacker” o d’”accions de hackers” identificant-los amb els delinqüents, en realitat el mot hacker identifica a un expert en tecnologies informàtiques, una persona que ha estudiat el funcionament d’ordinadors i programes i és capaç no només d’entendre’ls si no de crear-ne o modificar el comportament dels ja existents.

Continuar llegint »