La companyia de la poma mossegada va presentar aquest passat dimecres dia 10 una nova revisió de la seva reeixida saga de reproductors MP3/MP4 iPod, i una nova versió del programari que els acompanya en els PC’s amb Windows i els Macintosh amb Mac OS X: l’iTunes 8.

Per poc nombroses que siguin i per superficials que semblin, les novetats que Apple va introduint en els iPod‘s sempre desperten interès entre els usuaris i creen escola entre els seus rivals, que intenten imitar la companyia de Cupertino o, simplement, la copien directament. En aquest cas, pot donar la sensació que les novetats introduïdes a la família iPod són menors, però jo ja us puc ben assegurar que no manquen d’interès.

Comencem per l’iPod Touch, al qual m’atreveixo a definir com “l’iPhone sense funcions de telefonia“, ja que és l’únic que li manca per igualar-se al terminal de telefonia d’Apple. Sóc posseïdor d’una d’aquestes petites meravelles, i us puc ben assegurar que m’encanta el seu rendiment i la claredat de la pantalla. L’única pega que li trobo és que et lliga indefectiblement amb l’iTunes i, per tant, a Windows o a Mac OS X.

Continuar llegint »

Des de fa molt de temps que sento una gran admiració per l’empresa de Santa Clara (Califòrnia, Estats Units), ja que els seus productes sempre m’han semblat útils, simples i molt eficaços. Malauradament no he pogut tocar gaire el seu maquinari (tot just una estació de treball al laboratori d’arquitectura de computadors quan era a l’universitat), però si el seu programari (StarOffice, Solaris i Java), i me’n declaro un gran entusiasta. I això provoca que el que explico en aquestes ratlles m’hagi entristit, ni que sigui lleugerament i encara que no s’hagi confirmat.

Sun no passa per un bon moment. Les seves accions han anat davallant amb pas ferm durant tot el que portem d’any, i això ha dut a rumors sobre una possible reestructuració o, fins i tot, que la multinacional sigui adquirida per una altra companyia. I ara us podeu preguntar: i això a mi què m’importa? Doncs a més dels possibles acomiadaments (que sempre és trist veure com algú, sigui d’on sigui, perd la feina), aquesta companyia treballa molt en el nostre país i té clients prou importants com la Generalitat de Catalunya o la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Per a aquesta darrera, tinc entès que proporciona la tecnologia que permet a TV3 i Catalunya Ràdio tenir els seus arxius digitalitzats. Imagineu-vos el que ha de ser digitalitzar tot el contingut que es grava a la nostra televisió pública (i que consisteix no només en allò que s’ha emès) i posar-ho de manera que la seva indexació sigui el més ràpida i flexible possible per a posteriors cerques. La quantitat de maquinari (deuen posar un servidor nou i dels grans cada dia, pel cap baix) i la qualitat del programari per a gestionar-ho ha de ser senzillament impressionant. Evidentment, qualsevol operació important a la casa mare de Sun podria tenir repercussions als negocis que la companyia fa al nostre país.

Continuar llegint »

Ja fa uns dies que la multinacional del cercador va publicar el seu revolucionari navegador web Chrome, i ja és hora de que després de polits els primers errors, li donem un cop d’ull a aquesta versió, encara beta i exclusivament per al sistema operatiu Windows de Microsoft… tot i que em temo que no trigarem gaire a poder veure la resta de versions promeses, per a Linux i Mac OS X.

Curiosament, i abans de començar, diré que el principal problema que he llegit a Internet que se li ha trobat a Chrome és a la seva llicència d’usuari. Resulta que en el punt 11 del text hi deia que Google té els drets de propietat individual de tot el contingut que es generi a través del programa, pel que es podia interpretar que si emprem Chrome per a escriure una entrada al nostre bloc o pujar una foto nostre al Flickr, els drets de propietat intel·lectual d’aquest material podien restar en mans de Google. Sortosament, la multinacional nord-americana ja ha resolt aquest problema, que sembla haver estat degut al fet que els textos de la llicència d’usuari dels seus serveis són estàndards, essent adaptats tan sols en aquells punts en els que calgui. I sembla ser que en aquest cas es van deixar de retocar el text de l’onzè punt.

No deixo de banda encara aquest tema perquè en tenir-ne les primeres noticies em va provocar una reflexió: tant bo és Chrome que se li han d’anar a buscar tres peus al gat amb la llicència d’usuari? Doncs la meva resposta és que per ser una versió beta funciona prou bé i els passa la ma per la cara a la resta de navegadors disponibles per a Windows en molts aspectes.

Continuar llegint »

La companyia del cèlebre cercador homònim va sorprendre a tothom aquest passat dimarts amb l’anunci que d’un dia per l’altre presentaria un nou navegador web anomenat Chrome i optimitzat per a la nova generació de llocs web i aplicacions en línia.

La reacció a la Xarxa de xarxes fou immediata, i des de que al bloc oficial de Google es va donar a conèixer la noticia, cap mitjà especialitzar ha deixat passar l’oportunitat per parlar-ne.

Però abans de passar a l’apartat tècnic del navegador, el primer que ens podem preguntar és el perquè, per què la companyia del cercador ha tret ara al mercat un navegador web quan es podia recolzar per a les seves necessitats en altres projectes com el Firefox de Mozilla, del qual precisament n’és un dels més grans mecenes si no el més gran. Una cosa és l’explicació oficial que dona la companyia al perquè d’aquesta iniciativa, i l’altra el que es rumoreja a Internet.

Continuar llegint »

Es tracta tan sols d’una versió beta inicial, però la importància d’aquesta distribució (una de les que més pot presumir de “pedigrí” entre les que es troben en actiu dins la comunitat linuxera juntament amb Slackware) fa que sigui una noticia interessant. Tot i això, molts mitjans de comunicació especialitzats en noves tecnologies malgrat que no centrats en GNU/Linux, gairebé ni l’han esmentat.

En primer lloc, direm que un CD o DVD Live no és altra cosa que un mitjà d’emmagatzematge tipus CD-ROM o DVD que conté un sistema operatiu complet, arrancable des del mateix mitjà i que no li cal la instal·lació a disc per poder funcionar. És a dir, un cop arrencat, es carreguen certes parts del sistema a memòria i aquest funciona com si estigués instal·lat al disc dur però sense estar-ho realment. De fet, en aquests mitjans mai es necessita el disc dur per a res.

El seu ús en el món Linux ve arrel de la necessitat de donar a conèixer el sistema operatiu del pingüí als potencials usuaris sense que aquests hagin de reparticionar el disc dur i, per tant, córrer el perill de perdre les dades personals. La distribució que n’ha fet un ús més extensiu alhora que reeixit ha estat sense cap mena de dubte Ubuntu, al seu torn basada en Debian.

Continuar llegint »

Amb poc més d’un any de desenvolupament a les seves espatlles, la nova encarnació del navegador web Internet Explorer pren algunes de les característiques més destacades de Firefox 3, invertint la tradicional tendència que arrossega majoritàriament el programari lliure d’anar a remolc en plantejament i funcionalitat del programari propietari. La lleugera davallada de quota de mercat per a l’Internet Explorer ha estat prou significativa (en uns pocs països Firefox ja pren la davantera) com per a què als quarters generals de Microsoft a Redmond (estat de Washington) es preocupin força seriosament per la situació i es dediquin a buscar fórmules per a equilibrar la balança… o més ben dit, tornar al massiu desequilibri anterior que tenien a favor seu.

Essent aquest el cas, a Microsoft sembla que no els ha fet res tornar a velles pràctiques de còpia i millora, una tendència però que no hem de criticar ja que és més que comuna en el món de la informàtica (la mateixa Apple, amb la fama d’innovadora que té, ho ha fet).

El filtre anti-phishing del Firefox 3 n’és la primera “víctima”, ja que l’IE 8 inclou una eina anomenada SmartScreen Filter que, si em permeteu un petit joc de mots, és la “viva imatge” de l’eina anti-phishing inclosa en el Firefox 3. I a l’igual que aquella, funciona en base a llistes de llocs web coneguts per les seves pràctiques fraudulentes. Així, si el lloc que visitem ja sigui teclejant la seva adreça directament o seguint un enllaç, consta a les llistes negres del navegador, aquest ens ho advertirà mitjançant la presentació d’una pàgina en un viu color vermell que ens informa de la circumstància i ens ofereix dues opcions: o bé anar a la nostra pàgina inicial (Home Page) per tal de tallar de soca-rel amb la navegació perillosa, o bé continuar sota la nostra responsabilitat.

Continuar llegint »

A aquestes alçades, qui més qui menys ha sentit a parlar del famós vídeo casolà “pujat de to” que fa uns anys va protagonitzar la voluptuosa ex-vigilant de la platja Pamela Anderson o, més recentment, del polèmic cas de Paris Hilton, l’hereva dels famosos hotelers. El primer va representar el naixement de tota una modalitat, la dels vídeos pornogràfics amateurs protagonitzats per personatges famosos, que es van popularitzar definitivament amb la segona. No obstant, aquesta “moda” s’ha estès ràpidament entre la gent corrent, comportant un altre problema: el de la vulneració de la privacitat.

Més enllà de que Internet hagi estat emprada com la plataforma de llançament per a certs famosos mitjançant aquesta pràctica de que “accidentalment” s’hi filtrin els seus vídeos més íntims, també ha estat l’aparador en el qual ex-xicots dolguts s’han revenjat de les seves ex-xicotes mostrant a tot el món els seus encants i les habilitats que rares vegades ensenyen… sense el consentiment de l’afectada, naturalment. L’exponent més famós d’aquesta casuística és potser el de la nedadora internacional Laure Manaudou, de qui el seu ex-xicot va distribuir a través d’Internet unes fotos íntimes realitzades a l’habitació d’un hotel.

Continuar llegint »