El 13 i 14 de novembre, la Facultat de Telecomunicacions de la Universitat Politècnica de Madrid veurà la celebració de la Conferència Rails 2008, la tercera edició després de les que es van celebrar l’any passat i el 2006.

Rails és un framework (conjunt de llibreries de codi) per a la programació d’aplicacions web mitjançant Ruby, un llenguatge de programació de propòsit general molt versàtil. Creat a mitjans dels 90, l’eclosió del paradigma de la Web 2.0 va marcar l’inici de l’edat daurada que encara viu, gràcies al fet que permet la realització d’un disseny molt ràpid per a les aplicacions, reduint d’aquesta manera el període de lliurament del projecte. Ruby on Rails (nom que també rep Rails, o RoR per la seva abreviatura) ha arribat a cotes tan altes que fou inclòs en la darrera versió llançada del sistema operatiu Mac OS X per part de la companyia de Cupertino.

Continuar llegint »

Si, encara falta temps per al Nadal, però quan s’acaba l’estiu tots ens prenem aquests darrers mesos de l’any com una pendent que davalla inexorablement cap a l’època dels turrons, els àpats familiars i els regals. I cada cop està més de moda regalar tecnologia en les seves múltiples accepcions. Així que aquest article pretén ser una guia per orientar-se i donar-vos a conèixer alguns objectes que poden servir com a regal i que potser vosaltres ni hi hauríeu caigut.

No hi ha una fórmula magistral per saber què és el més correcte de regalar quan parlem d’objectes tecnològics. En general, ens hem de guiar per les mateixes regles que emprem quan volem regalar una corbata, un perfum o un viatge: conèixer a la persona a la què va destinat el regal i tenir l’encert de copsar les seves necessitats i desitjos.

Continuar llegint »

Sembla que les poderoses productores de Hollywood encara no s’han fixat en aquesta forma de compartir pel·lícules, però aviat ho faran. I els caldrà fer-ho impel·lides per l’èxit que ara mateix no té però que ben aviat començarà a gaudir. Em refereixo no a les descàrregues P2P, sinó a una tecnologia al meu entendre més pràctica, còmoda i “neta”: veure els films directament des d’Internet sense haver-los de descarregar.

La tecnologia fa temps que hi és, i si no fixeu-vos en YouTube: què és si no un magatzem de pel·lícules? Desconec si hi ha alguna limitació que imposin a nivell de durada de les gravacions o de drets de copyright, però si obviem això, no seria possible desar tota una pel·lícula comercial de les que fan als cinemes en aquest servei propietat de Google? Evidentment, ho seria, i això és el que es comença a fer des d’altres serveis.

Si busquem “videos online” a qualsevol cercador, de ben segur que acabarem arribant a alguna pàgina en la qual hi trobem un extens llistat de pel·lícules (moltes de les quals d’estrena) que podem veure de forma gratuïta des del mateix navegador, sense haver-nos de descarregar cap programa ni instal·lar un client P2P com l’eMule.

Continuar llegint »

Ja us en vaig parlar fa una mica més de dos mesos d’aquest navegador web per a dispositius mòbils, coincidint amb la publicació de la primera beta, però aquesta segona revisió presenta interessants novetats.

Opera Mobile és un navegador web per a telèfons mòbils que segueix l’estela del Safari d’Apple que podem veure a l’iPhone i l’iPod Touch d’oferir a l’usuari les mateixes pàgines web que pot veure en un ordinador de sobretaula o portàtil, adaptades a la petita pantalla d’un telèfon i sobre les quals s’hi pot fer zoom per ampliar la part que vulguem.

Encara ara, la majoria dels dispositius mòbils tenen un navegador web que no pot carregar correctament les pàgines web que es veuen en un navegador convencional com l’Internet Explorer o el Firefox, pel què aquests programes detecten les pàgines preparades per a dispositius mòbils que els presenta el servidor web del lloc que consulten. Aquesta és la tendència que ha imperat durant els darrers anys, però la versió mòbil de Safari ha sacsejat aquest panorama.

Continuar llegint »

Es deia RealDVD, i malgrat que les possibilitats de “recuperació” encara existeixen, se’l dona per mort. Parlo d’un programa d’ordinador que permetia fer còpies d’un DVD al disc dur i del qual una associació de distribuïdores cinematogràfiques estadounidenca n’ha obligat a aturar la distribució. Us n’explicaré la història i implicacions.

RealDVD va veure la llum aquest passat 30 de setembre. Produït per la prestigiosa Real Networks, una empresa vinculada des del seu naixement al món de l’àudio i el vídeo, la seva comesa era crear còpies del contingut dels DVD’s comercials en el disc dur de l’ordinador, ja fos portàtil o sobretaula (encara que eminentment orientat al primer tipus). Real, de fet, el publicitava com la solució ideal per endur-se els DVD’s de viatge sense tenir que portar els discos.

De seguida les industries de la música i el cinema dels Estats Units van fitar els seus ulls en aquest programa, i van començar a baixar acusacions. Resulta que per a realitzar la còpia dels continguts des del DVD al disc dur, s’havien de vulnerar els sistemes de protecció CSS (Content Scramble System) que porten la majoria dels DVD’s venuts comercialment.

Continuar llegint »

L’organització de la històrica fira madrilenya d’informàtica i noves tecnologies SIMO ha anunciat l’aplaçament de l’edició d’enguany, i que l’esdeveniment tornarà l’any vinent replantejat. Si bé per a molts això no ha sorprès en excés, a mi això si que m’ha agafat a contrapeu, car no suposava que el SIMO estigués tan malament.

Aquesta fira havia encetat el seu camí l’any 1961 com una exposició de material d’oficina, en la qual i a poc a poc, les calculadores i màquines d’escriure van anar deixant pas als ordinadors i els programes de tota mena per davant de taules, cadires, armaris o destructors de papers. La reconversió total en fira purament d’informàtica era quelcom que ja no deixava lloc a dubtes durant les darreres tres dècades.

Moltes eren les veus que s’havien alçat crítiques amb el SIMO des de feia uns quants anys, adduint que la cita madrilenya era cada cop més adreçada al públic final consumidor i menys al professional, plena de vídeojocs i que poca cosa se’n podia aprofitar. I, certament, la deserció de grans empreses era constant any a any, en un degoteig lent però imparable.

Continuar llegint »

La companyia que té com a logotip una poma mossegada ens ha presentat recentment la renovació dels seus ordinadors portàtils amb xips i targes gràfiques més potents. Si fins ara els Apple MacBook i MacBook Pro ja tenien fama de ser unes de les màquines més potents que podem trobar al mercat, amb aquesta nova generació encara arriba un pas més enllà. Però els canvis no només els trobem a l’interior, ja que les principals novetats estan a l’exterior, en l’estètica i els materials emprats.

Comencem per la carcassa, d’alumini color metal•litzat i fabricada en una sola peça. És habitual en la majoria de fabricants i de portàtils (inclosa la mateixa Apple fins ara) que les carcasses dels ordinadors siguin fetes a partir de diferents peces que es solden o es collen entre elles. En els nous MacBook, tota la carcassa constitueix una única peça, el que els fa més resistents i, gràcies al material emprat, més lleugers i també menys voluminosos.

La nova gamma de MacBooks abandona el tradicional color blanc i el més recent negre per passar a ser també alumini, com el MacBook Pro. A aquesta renovació s’hi afegeix que les diferents games s’han simplificat: per entendre’ns, tenim per una banda els MacBook, amb pantalles de 13 polzades, els MacBook Pro amb pantalles de 15 i els MacBook Air amb pantalles de 13,3 .

Continuar llegint »

No, ni us heu equivocat de bloc ni hem canviat la temàtica per parlar de què hi ha més enllà de la vida o de si existeixen els fenòmens paranormals. Pel cap baix d’una cosa si n’estem segurs: els zombis existeixen. I el nostre ordinador en pot ser un…

Per començar, potser que aclarim què és un zombi informàticament parlant, però per a això primer començaré per explicar què podem entendre com un zombi de la forma tradicional, és a dir, un mort vivent.

En la pràctica del vudú es coneix com a zombi* a un ésser humà suposadament ressuscitat de la mort per un fetiller que n’ha fet el seu esclau. A la realitat, el zombi és una persona a la qual se li ha administrat una droga que l’ha fet entrar en un estat catatònic (de mort aparent), en el qual el pols va tan lentament i amb prou feines se li aprecia la respiració, que hom el pot donar per mort i fins i tot enterrar com a tal. Llavors, el fetiller el “desperta” de forma “miraculosa” amb una substància que li fa prendre, una droga psicoactiva que n’anul·la la voluntat i la fa actuar… doncs com un zombi.

I això què té a veure amb els nostres ordinadors? ben simple: ells també poden esdevenir zombis, no del tot mancats de voluntat però si al servei d’algú tan sinistre com ho poden arribar a ser els fetillers malignes de qualsevol cultura ancestral.

Continuar llegint »

És una de les primeres preguntes -si no la primera- que es fan aquells internautes que han deixat enrere l’estat de principiants i s’han decidit a desenvolupar alguna activitat a la Xarxa, ja sigui escrivint un bloc, un grup en una xarxa social o un lloc web dedicat a alguna temàtica.

Deixaré de banda els comerços que es dediquen a la venda en línia, ja que el supòsit de negoci és el mateix que si s’obre una botiga o una oficina professional en qualsevol ciutat, i passaré a parlar de tot allò que es refereix a activitats no dedicades explícitament al comerç, a la venda de bens i serveis.

Naturalment, quan parlem de guanyar diners a Internet, de seguida ens ve al cap la publicitat, les esponsoritzacions i programes com Google AdSense. Es pot viure d’aquests ingressos? La resposta és no, però…

Continuar llegint »

La nostra generació té assumides les targes de crèdit, les populars “Visa”*, car les hem emprat gairebé des que tenim memòria. En canvi, als meus pares per exemple, els va sorprendre relativament l’ús d’aquesta facilitat en el pagament, i s’hi van haver d’acostumar. Simplement, era quelcom que els havia arribat ja a una certa edat (tampoc molt grans, no creieu). Nosaltres gairebé donem per segur que en el futur pagarem amb diners en metàl·lic o amb tarja de crèdit. Però, serà realment així?

Les noves tecnologies evolucionen molt ràpidament tocant tots els racons de la nostra societat, i els sistemes de pagament (vitals des dels principis de la societat) no podien quedar de banda d’aquesta influència.

Ja comença a ser habitual als països més evolucionats de l’Àsia, el Japó i Corea del Sud, veure a gent pagant les seves compres amb el telèfon mòbil. El sistema és ben senzill: només cal que acostin l’aparell a un lector semblant al dels codis de barres de qualsevol supermercat d’aquí, i la màgia es fa… mentre el compte corrent minva lleugerament. Ara Visa, la coneguda empresa que esmentava abans, vol posar això a l’abast de tots els mortals. O almenys, dels que tinguin saldo a la seva llibreta d’estalvis.

Continuar llegint »