Un espai de la PDC 2008 amb banderola dedicada a la nova plataforma de Microsoft

Darrera d’aquest nom s’hi amaga una nova plataforma informàtica de la companyia de Redmond, res comparable al què hem vist fins ara en el terreny dels sobretaules, o sigui, el Windows de tota la vida.

I és que Azure (fins ara conegut amb el malnom de Windows Cloud tal i com el va presentar Steve Ballmer) no serà un sistema operatiu per instal·lar a l’ordinador, sinó que constituirà una plataforma per a què els programadors allotgin els seus programes que es faran servir des d’Internet a través d’un navegador. I qui els farà servir? si, ara si, seran els usuaris.

Per fer-nos una idea, el que proporciona Microsoft és la base que hi ha en aplicacions com, per exemple, Google Docs, el processador de textos, full de càlcul i programa de presentacions que els internautes poden fer servir en línia.

Continuar llegint »

El grup australià que és considerat com un dels pares del heavy (malgrat que ells prefereixen enquadrar-se en el rock’n'roll), AC/DC, torna enguany a la portada de les revistes i pàgines web de música amb el llançament d’un nou disc, titulat Black Ice i que dona nom també al seu primer senzill. No, no hem canviat la temàtica del bloc al món de la música, només és que el videoclip de presentació d’aquesta cançó té molt a veure amb el món de la informàtica i amb una branca artística d’aquesta molt desconeguda entre el gran públic: l’art ASCII.

Tots estem acostumats a veure costoses produccions cinematogràfiques de Hollywood en les quals tenim espectaculars efectes especials generats per ordinador, uns efectes que malgrat que no s’han introduït a gran escala en el món dels videoclips, si n’hem pogut veure pinzellades.

El vídeo de Black Ice empra efectes per ordinador, però no són de bon tros tan elaborats com els que podem trobar a una de les pel·lícules de la saga Terminator ni de la Guerra de les Galàxies, sinó que fa ús del molt més senzill però alhora més antic art ASCII.

Continuar llegint »

“Posi un pingüí a la seva vida” podria ser perfectament el títol d’aquest article, però és que no va adreçat a fer apologia del sistema operatiu clònic de Unix creat per l’estudiant finlandès Linus Torvalds (veieu la semblança entre el nom d’aquest i com va batejar la seva creació?), sinó a aquells que ja estan decidits a fer el pas o fins i tot l’han fet, i es troben un xic desorientats.

Les persones acostumem a buscar una certa continuïtat i tranquil·litat. Fins i tot els esperits més aventurers tenen un lloc al què anomenar llar, al qual tornar-hi quan acaben alguna aventura per tal de descansar i preparar un altre viatge; és el cèlebre “repòs del guerrer“. Doncs bé, en termes informàtics, tots com a usuaris també ens busquem la nostra “llar“.

Un bon exemple d’aquesta voluntat de crear-nos un lloc totalment a mida és l’escriptori: ens hi podem posar un fons de pantalla al nostre gust (de fet, la majoria de la gent ho fa, jo inclòs), els accessos directes dels programes que fem servir més sovint, els documents més recents, o els gàdgets (widgets o com vulgueu anomenar-los) que ens proporcionen la informació més actualitzada i els darrers serveis. En definitiva, moblem la nostra llar digital encara que no ho fem amb taules i cadires, sinó amb programes i fitxers.

Continuar llegint »

Tots tenim ben present la imatge típica i arquetípica del hacker* com un jove delinqüent, inadaptat social que es dedica a assaltar i entrar en sistemes informàtics aliens. Com tots els estereotips, la imatge dista molt de representar a tots els individus del col·lectiu, tot i que el romanticisme que desprèn la fa molt atractiva per a guionistes cinematogràfics o escriptors.

En una definició molt minimalista, podríem dir que el hacker és aquell individu expert i gran coneixedor del funcionament d’un ordinador (a nivell de programari, maquinari o ambdós) que explora de forma continuada els límits d’aquestes màquines per tal d’engrandir el seu coneixement. Si, és una definició molt minimalista de hacker, ja que fer-ne una de completa seria força més llarg del que pretén aquest escrit, però juntament amb la imatge de delinqüent que la societat té sovint d’aquests individus, em permetrà precisament trencar aquest mite i parlar-vos del hacking ètic.

Efectivament, un hacker és un individu que té un perfecte coneixement de l’ordinador, i que gràcies a aquest coneixement pot dur a terme manipulacions amb les què la resta dels mortals amb prou feines somniem. És el cas, per exemple, de violar la seguretat d’un sistema operatiu per tal d’introduir-s’hi i arribar a obtenir més privilegis per fer-hi coses dels que es tenien abans (en molts casos, cap ni un).

Continuar llegint »