"Ajudeu-me!" això és el que devien pensar molts usuaris corporatius del conegut sistema de correu

El passat 24 de febrer, el servei de correu electrònic Gmail propietat de Google es quedava sense funcionar durant un període d’entre tres i quatre hores. Una autèntica debacle per a molts dels més de 100 milions d’usuaris que té aquest servei arreu del món i que per a alguns analistes ha posat en dubte la nostra dependència de les aplicacions en xarxa.

Gmail és un producte històric de la companyia nord-americana, i m’atreveixo a dir que el segon més popular després del cercador que dona nom a Google. Fou el primer en oferir un espai d’allotjament de missatges d’una giga quan la resta de serveis gratuïts oferien entre 10 i 25 megues, 50 com a molt per destacar-se de la competència. Posteriorment, va mantenir un nivell alt augmentant progressivament l’espai que oferia de forma gratuïta, i arrossegant amb ell una lluita per veure qui era capaç d’oferir més espai als seus usuaris, si Microsoft, Yahoo! o la mateixa Google.

També ha estat integrat en la suite Google Apps, que compta a més del servei de correu electrònic amb processador de texts, full de càlcul o programa de presentacions entre d’altres. Aquesta suite és molt emprada en àmbits professionals ja que es pot configurar amb un domini propi encara que aquest estigui hostatjat fora dels servidors de Google.

Continuar llegint »

Facebook, el cinquè lloc web del món segons el rànking d'Alexa

Fa uns dies us feia cinc cèntims sobre la xarxa social que està en boca de tothom, Facebook. Quanta gent coneixeu que hi tingui un compte? potser acabaríem abans llistant aquells dels nostres coneguts que no hi són presents.

Un dels aspectes que tocava encara que només de passada era la confidencialitat de les nostres dades i la seguretat que implementa aquest servei a l’hora de que aquestes no siguin accessibles a qualsevol que pul·luli per Internet. Sempre hi han hagut dubtes sobre això, però cada dia són més nombrosos.

Un dels darrers incidents que ha passat amb Facebook ha estat l’intent de variar els termes del contracte d’usuari, esdevingut a principis d’aquest mes de febrer. El problema és que de seguida es va estendre la brama de què els nous termes permetien que Facebook es quedés amb els drets d’autor del contingut que els usuaris posaven a la xarxa per a sempre més.

Continuar llegint »

La disparitat de carregadors, tot un problema per als usuaris

Ja en tinc prou! i això no només ho he dit jo; de ben segur que més d’un de vosaltres que esteu llegint aquestes ratlles s’haurà exclamat en contra de la disparitat de carregadors dels diferents aparells electrònics que ens han empès a què cada cop que comprem un nou aparell, tinguem també un altre carregador per afegir a la nostra col·lecció.

Tot i que és realment impossible fer que tots els fabricants d’electrònica es posin d’acord per fer servir un únic carregador en els seus aparells, al menys la industria de la telefonia sembla que si s’ha posat d’acord per dur a terme aquesta proesa. Molts han intentat trobar una explicació a aquesta disparitat de tecnologies que jo addueixo a purs i simples interessos comercials.

Ha hagut de ser la GSM Association, l’organització que aplega la industria en aquest sector i que organitza el Mobile World Congress entre altres esdeveniments, la què ha liderat un grup de disset dels més importants actors entre fabricants i operadores, entre els quals es compten Nokia, Sony Ericsson, Samsung, Telefónica, Vodafone o Orange a la recerca d’aquest “Sant Greal” per a nosaltres, els soferts usuaris.

Continuar llegint »

Si, com en tantes altres coses, en el món de la tecnologia en general i de la informàtica en particular, la mida importa. Però a diferència de la resta, funciona a l’inrevés: quant més petit, millor.

Això funciona per als ordinadors (com els netbooks, portàtils ultrapetits molt atractius per als usuaris), telèfons mòbils, i fins i tot els serveis en línia a Internet. Twitter n’és un bon exemple, portant l’art dels blocaires a la seva mínima expressió.

A Twitter se’l defineix com a un microbloc. Un bloc, en essència, no és més que una mena de diari en línia, en el qual els articles o “posts” (com se’ls anomena en aquest entorn) s’ordenen de forma cronològica inversa, és a dir, els més recents són els primers que veiem, i quant més profunditzem en el bloc i més enrere ens remuntem, veurem posts més antics.

Continuar llegint »

El cartell anunciador de la Lotusphere 2009

Lotus, la històrica filial d’IBM que té l’honor d’haver creat el concepte que tenim actualment de full de càlcul amb el seu Lotus 1-2-3 (el primer producte modern d’aquest tipus que va veure la llum), s’està reinventant a ella mateixa i sortint d’un llarg letargi que l’ha tingut allunyada dels principals titulars de la premsa especialitzada durant els darrers anys, malgrat que mai ha deixat d’estar present amb les seves solucions corporatives que, és clar, no criden tant l’atenció dels “mass media”.

Enguany tindrem la sort de gaudir de l’esdeveniment Lotusphere 09 el proper 3 de març a Madrid i el 5 del mateix mes a Barcelona, on es donaran a conèixer les darreres novetats per a aquesta companyia especialitzada en programari. Lotusphere és un esdeveniment amb 16 anys de recorregut a les seves espatlles (el què el converteix en tot un clàssic) que es celebra amb gran èxit cada any a Orlando (Florida, Estats Units), fent-se’n “rèpliques” a diverses ciutats del món que busquen acostar les tecnologies de Lotus a tothom en el marc de la iniciativa “Lotusphere arriba a la vostra ciutat”.

La filial d’IBM té productes tant interessants com Domino, un servidor de correu corporatiu que li fa la competència a l’Exchange de Microsoft i que a més aporta a la missatgeria capacitats de col·laboració en grup; Notes, una suite de col·laboració (groupware) que a més de proporcionar les tradicionals funcionalitats de compartir calendaris o documents, és també ampliable mitjançant petites aplicacions fetes a mida; Sametime és una eina de missatgeria instantània corporativa també molt emprada en grans corporacions, i Symphony és la suite ofimàtica lliure i gratuïta amb suport per al format de fitxer OpenDocument i disponible per a les plataformes Windows, Mac OS X i Linux. Aquests són només els principals productes de Lotus.

Continuar llegint »

L'entrada al congrés

Aquests dies tinc el plaer d’assistir a la fira mundial de telefonia mòbil, el Mobile World Congress que es celebra com cada any (i ja en fa quatre) a Barcelona. És l’esdeveniment de referència en el sector, on tothom hi presenta les principals novetats que regiran l’estratègia de les companyies al llarg dels següents dotze mesos, ja siguin fabricants de telèfons, prestadors de serveis, creadors de continguts o les empreses que proporcionen tota la infraestructura que hi ha darrere les comunicacions mòbils però que com a usuaris no veiem. D’això ja us n’he parlat en algun altre post anterior.

En finalitzar el primer dia de la convenció, hom ja pot veure quin ambient es “respira” a la industria, i enguany és més aviat depriment. Si els més tecnòlegs de vosaltres esperàveu que parlés de nous telèfons revolucionaris que inclouen tecnologies mai vistes, perdeu-ne l’esperança; és època de crisi, i amb aquesta excusa la majoria de fabricants s’estrenyen el cinturó apel·lant a “l’optimització” i tirant molt més pels serveis que no pas per nous terminals. Han estat els casos de Nokia, Samsung o fins i tot Microsoft.

La companyia finlandesa ha presentat dos nous telèfons, els models E55 i E75, essent el primer el smartphone més prim i petit del món segons la mateixa Nokia, una proesa que s’aconsegueix comprimint l’habitual teclat QWERTY que podem trobar en aquesta mena de màquines fins a encabir dues lletres a cada tecla i no només una. O fent lleugerament més gran el teclat numèric, com vulgueu…

Continuar llegint »

Google és com Apple; mai saps en què està treballant fins que ho presenta

Des de fa  alguns dies, la blocosfera torna a tocar un d’aquests rumors recurrents que mai deixen del tot d’anar de boca en boca: el possible llançament d’un disc dur virtual en línia accessible des de qualsevol sistema operatiu a través d’un navegador web per part de Google.

Aquest rumor no és en absolut nou, i fins i tot podem llegir en els blocs de la prestigiosa ZDNet (publicació en línia en llengua anglesa especialitzada en noves tecnologies) del 2006 com es donava per quelcom “imminent”. Se l’anomeni GDrive o Google Drive, el rumor sempre ha estat present. I no és per a menys.

El disc dur virtual de Google vindria a ser la cola que enganxaria els serveis existents de la multinacional del cercador: en ell s’hi podrien desar els missatges de correu electrònic de Gmail; els documents, fulls de càlcul i presentacions de Docs i, fins i tot, aplicacions de Google App Engine en modalitat de hosting.

Continuar llegint »

El futur més prometedor d'Internet es troba en els mòbils

No, aquest article no el patrocina cap operadora de telefonia mòbil en concret (malgrat que acceptem donacions lliures d’impostos ;-), tot i que sí parlarem de tecnologies mòbils i, més concretament del gran futur que li espera a l’Internet Mòbil.

Que es pot accedir a la Xarxa de xarxes des del nostre telèfon des de ja fa temps és quelcom que crec que es coneix, ja sigui des del més humil profà fins al més competent professional del món de la informàtica. El que potser es desconeix tant és el brillant futur que es presenta per davant de la connexió en mobilitat.

Un recent estudi dut a terme per Cisco Systems, una de les principals empreses que subministra la infraestructura que permet el funcionament d’Internet, revela que entre ara i el 2013 el consum global de tràfic de dades en mobilitat es multiplicarà per 66.

Continuar llegint »

Així es veu el relleu de Catalunya amb el Google Maps

Amb l’abaratiment del cost d’impremta, els mapes i plànols de ciutats i carreteres es van abaratir i popularitzar. L’arribada de la microelectrònica ha portat també una nova era al què és orientar-se per trobar un lloc, una disciplina que ara té fins i tot nom propi: geolocalització.

Geolocalitzar i indicar com anar d’un lloc a l’altre és el que entre altres coses fa Google Maps, un servei de la multinacional d’Internet que s’ha popularitzat en gran mesura gràcies a la seva versatilitat i a complir amb el principal requeriment de la filosofia 2.0: donar a l’usuari la possibilitat de participar en la mateixa elaboració del servei amb els seus continguts.

Un cop entrem a Google Maps veurem un mapa de la Península Ibèrica amb la frontera entre Espanya i Portugal i la frontera francesa ben marcades. Això no vol dir que no puguem excedir el territori peninsular en la nostra navegació, ans al contrari; amb tan sols fer clic amb el botó esquerre del ratolí sobre el mapa i arrossegar, ens desplaçarem cap al punt del globus terraqüi que vulguem.

Continuar llegint »

L'MSI Wind, un dels netbooks que podem trobar a les grans superficies

Des de fa uns mesos, en la meva feina diària com a tècnic i consultor informàtic, m’he trobat amb casos de desengany de molts compradors davant un netbook, un ultraportàtil lleuger i de baix cost, en no haver sabut distingir què era exactament aquesta màquina i en què es diferenciava dels portàtils “normals”. També, aquelles persones interessades en l’adquisició d’un ordinador portàtil em pregunten sovint el perquè d’aquestes màquines i si se n’haurien de comprar una o optar per un altre ordinador més potent. Amb aquest article tractaré de donar resposta a aquestes preguntes.

La definició de netbook és més o menys clara: és una màquina portàtil i autònoma (vol dir que té bateria), de mida petita (el que l’acosta a la categoria de sub-notebook), menor potència que un ordinador portàtil convencional (sense precisar), i baix cost. Definint una mica més el terme, direm que manquen d’unitat d’emmagatzematge òptic (no tenen ni CD ni DVD) i que la pantalla oscil·la entre les 7 i les 10 polzades.

La història d’aquestes màquines es remunta al projecte OLPC per creat un ordinador que no costés més de 100 Dòlars, dirigit als infants dels anomenats països en vies de desenvolupament per tal de facilitar-los l’accés a la societat de la informació tot i la manca de recursos tecnològics i econòmics. Comercialment, la primera companyia que va treure un netbook al mercat fou Asus amb la seva sèrie Eee PC, que va començar a cimentar les bases de màquines posteriors.
Continuar llegint »