Fotomuntatge que ens indica com era Geocities al principi i com és ara. Foto: Wikipedia/Guillem Alsina

Yahoo! ha anunciat la fi d’un servei mític a Internet: el d’allotjament de pàgines web Geocities. Aquest no és un dels moderns serveis que cauen sota la denominació 2.0, sinó que ve d’una època anterior, la què podríem considerar 1.0 i en la qual Internet es popularitzava a marxes forçades, no existia el P2P, i tot allò que pesés més d’un megabyte ja era massa gran per al gust dels internautes i l’ample de banda de les connexions a l’ús.

Geocities permetia allotjar gratuïtament pàgines web, obrint un compte amb el què et donaven un espai molt petit i, a sobre, t’hi posaven publicitat seva. Aquest darrer punt és, malgrat la molèstia, evident. Bé s’havien de guanyar la vida amb alguna cosa i, de fet, és el mateix (i uns quants anys abans) que fa Google amb els seus serveis: prestar-los gratuïtament als usuaris a canvi de què aquests hi vegin una certa quantitat de publicitat.

Aquest fou un servei molt popular, fins a tal punt que va despertar l’interès de les principals companyies de la incipient Internet. Així fou com el 1999, Geocities fou adquirida per Yahoo!, una operació que ja deixava una mica tocada a l’empresa, car no agradava als usuaris. Des de llavors ençà, i sobretot amb l’explosió dels blocs i la Web 2.0, Geocities ha anat davallant en nombre d’usuaris fins arribar a una situació en la que li és més rendible a Yahoo! tancar-la que seguir mantenint-la.

Continuar llegint »

Windows 7, més qualitat que Vista, però prou per fer front a Linux?. Imatge: Guillem Alsina

Microsoft ha posat a l’abast de tots els internautes la primera “Release Candidate” (versió candidata per ser la definitiva) de Windows 7, el què està destinat a ser el successor del fracassat Vista. El seu èxit ha provocat que, fins i tot, algunes (poques) veus s’alcessin per demanar que fos llançat al mercat ja, fins i tot estant en fase beta. Davant la bona acollida que està tenint, jo em pregunto si no ens trobem davant l’arma definitiva per a què Microsoft contraresti la bona fama de Linux.

No és cap novetat que, justificada o injustificadament, el sistema operatiu del pingüí gaudeixi de molt bona premsa entre professionals i usuaris. Els motius són múltiples, tal com el cansament pels problemes de seguretat que es donen a la plataforma Windows, o l’elevat preu que suposa per als consumidors domèstic. El component filosòfic més enllà del tècnic que presenta Linux és també un motiu de preferència per a molts.

Tot i això, el sistema operatiu de Microsoft perd més quota de mercat a mans d’Apple i el seu Mac OS X (un sistema operatiu també propietari i de cost total bastant més car) que no pas de GNU/Linux, i davant d’Apple potser perd unes centèsimes al mes com a molt. Si en el terreny del mercat no sembla que s’hagi de preocupar gaire, o almenys no de moment, en el terreny de la fama de cada sistema si, perquè la consideració pública que hom fa del Windows és bastant nefasta. Windows 7, però, sembla que està rebent un tracte diferent: la majoria de les opinions són bones. Serà aquesta l’arma de Microsoft per guanyar-se els cors dels usuaris?

Continuar llegint »

La mesa del BDigital de l'any passat. Foto: Barcelona Digital

Canvi de seu des de la Fira de Barcelona cap al Caixaforum de La Caixa, i canvi de format -un cop més- per reinventar-se en temps de crisi per a un congrés que, per primer cop en la seva dilatada història, tindrà l’accés gratuït prèvia inscripció.

La plana web del BDigital Global Congress ja exposa el què sense cap mena de dubte serà l’estrella de l’esdeveniment: la participació de la directora de la campanya de comunicació en línia del llavors candidat a la presidència dels Estats Units, Barack Obama. Rahaf Harfoush parlarà a la conferència inaugural, i tothom n’espera molt del què hagi de dir.

Barack Obama ha estat un candidat mediàtic i continua essent un president mediàtic. L’ús que el seu equip de campanya ha fet de les noves tecnologies ha estat, senzillament, impecable, i sense cap mena de dubte servirà com a exemple per a molts altres candidats en molts països del món. Facebook ha estat un camp clau per a aquesta batalla electiva, i són moltes les veus que diuen que la històrica elecció deu molt a la popular xarxa social.

Continuar llegint »

Algunes aplicacions executant-se sobre l'entorn que ens proporciona Presto. Imatge: Xandros

És el somni de molts usuaris: poder escurçar el temps d’arrancada del seu portàtil fins a què aquest sigui gairebé menyspreable, instantani. Malauradament, això ara per ara és impossible, però ens hi podem acostar: un cop passat el tràmit del reconeixement del maquinari que tots els ordinadors duen a terme, el problema entra en el camp del programari, del sistema operatiu.

Ja en el passat Mobile World Congress de Barcelona que es va celebrar al febrer, vam poder veure una proposta de Phoenix, conegut fabricant de BIOS, que amb la tecnologia Hyperspace, proporciona un sistema operatiu d’arrancada ràpida i amb el qual es poden dur a terme les tasques bàsiques com ara navegar per la web (i, per tant, fer servir aplicacions en línia com les de Google), escoltar música o reproduïr vídeos.

Però la tecnologia de la que parlem avui aquí, i que és competència de l’Hyperspace de Phoenix, és al meu entendre lleugerament superior a aquesta: es tracta de l’anomenat Presto, de Xandros, basat en GNU/Linux i que és més extensible que l’anterior.

Continuar llegint »

Linux contras Windows: la batalla està servida. Imatge: Guillem Alsina

Ja fa anys que s’afirma que el sistema operatiu del pingüí està realment preparat per substituir al Windows de Microsoft en el escriptoris del ordinadors de qualsevol persona. És això cert en el cas dels usuaris finals domèstics? Aquest és el públic objectiu al qual el sistema operatiu lliure encara no ha pogut seduir en gran mesura, ja que el públic professional si sembla molt més convençut de què el pingüí si que funciona i pot fer-li la competència a les “finestres” del Sr. Gates*. Aquí van unes quantes reflexions personals i intransferibles.

Comencem pel procés d’instal·lació. Sincerament, em sembla que a dia d’avui cap sistema operatiu té un procés d’instal·lació tan trivial que pugui ser considerat menyspreable i dut a terme per qualsevol persona sense entendre-hi un borrall d’informàtica. Perquè fa falta tenir algunes nocions i conceptes com per exemple el de partició, ja que quan se’ns pregunti si volem particionar el nostre disc dur, haurem de saber què és una partició, què significa particionar i què implica que al disc dur ja hi tinguem alguna altra cosa. Per tant, en aquest aspecte trobo que ara per ara Linux és tan senzill com Windows o Mac OS X, el què ja és molt per a la majoria d’usuaris.

Responeu-me amb franquesa: algú de vosaltres ha vist mai un usuari final instal·lant un sistema operatiu, sigui quin sigui aquest? jo no, ni crec que ho vegi. El que vol l’usuari és començar a treballar ja, que l’ordinador faci el que ell vol i com ho vol, i punt. Les altres tasques -entre les que s’hi inclouen la instal·lació del sistema operatiu- les haurà de fer sempre el “matxaca” informàtic.

Continuar llegint »