Michael Jackson el 2005

El recent traspàs de l’artista Michael Jackson és el tret de sortida que dóna la graduació a la Xarxa de xarxes com el mitjà de comunicació preferit per l’audiència. De fet, qui primer donà la luctuosa informació no fou la CNN o Fox News, dues de les principals cadenes televisives d’informació 24×365 dels Estats Units, sinó el bloc TMZ, dedicat a la informació d’actualitat sobre les “celebrities” nord-americanes. La “premsa rosa” en definitiva, però la seva versió digital.

Però si per una via se’n van anar assabentant els internautes al llarg de les primeres hores, aquesta fou Twitter. Quan ni tan sols s’havia confirmat oficialment la defunció de “Jacko”, els “twitters” s’anaven passant la noticia els uns als altres. El funcionament d’aquest microbloc hi ajudà: cada cop que algú en publicava alguna referència, aquesta sortia també reflectida al perfil dels seus contactes. La sorpresa de la mateixa mort de l’artista va fer la resta, i ràpidament tots els internautes es van anar passant la noticia els uns als altres.

Facebook també hi ha tingut el seu paper, potser de menor impacte mediàtic que Twitter, però al cap i a la fi important. Ambdós serveis no han estat, a més, simples transmissors de la informació: han servit també per expressar el dol i el dolor que la desaparició d’aquest artista de fama mundial i talent reconegut (independentment de les polèmiques sobre la seva vida privada) han provocat, i per coordinar els diferents actes d’homenatge que hem pogut veure al llarg dels dies següents a la seva desaparició.

Continuar llegint »

Una vista de la sala on es celebrà l'acte

En un acte co-organitzat amb Barcelona Digital Centre Tecnològic, Microsoft Ibèria va presentar la traducció al català de la darrera versió del seu reeixit navegador web Internet Explorer 8, a més d’una solució gratuïta i de codi obert (?) per a generar i gestionar factures electròniques amb l’Office 2007. Evidentment, no tot podien ser bones noticies, car el paquet ofimàtic de la companyia de Redmond i base per a aquest aplicatiu no és ni lliure ni gratuït.

A la trobada no hi van faltar les autoritats polítiques, com és el cas del Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, el Sr. Jordi Bosch, o bé del Secretari de Política Lingüística, Sr. Bernat Joan, entre d’altres. Els partners de la companyia de Redmond també hi van ser presents, així com públic en general i la premsa.

No es va deixar escapar l’avinentesa sense fer una anàlisi de les darreres tendències en innovació tecnològica, un camp en el qual Catalunya va treballant però encara no acaba de fer tota la feina que li pertoca.

Continuar llegint »

Bing, un cercador molt "acolorit"

La companyia fundada per Bill Gates està mosca perquè no triomfa a Internet, no és la primera. I no només ho dic jo; qualsevol que segueixi una mica les noticies del món tecnològic recordarà l’intent de compra que la multinacional nord-americana va protagonitzar sobre un altre dels “grans” d’Internet, Yahoo!. I l’objectiu de tot plegat no era ni més ni menys que fer ombra a Google en el terreny de les cerques i la publicitat en línia, els seus dos grans feus.

Microsoft va entrar a Internet una mica desorientada. El gran guru Bill Gates se li va acudir afirmar que no li veia futur a la Xarxa de xarxes… de fet, no era el primer cop que ficava la pota, ja que anteriorment també havia opinat que amb 640 kilobytes de memòria RAM en un ordinador n’hi hauria d’haver prou fins a la fi dels temps… En fi, ningú sembla tenir una bola de vidre amb la qual veure el futur, i Gates no n’és una excepció, tot i que per sort per a ell, l’home ha tingut més encerts que errades al llarg de la seva vida.

Microsoft va començar apostant per crear la seva pròpia xarxa, MSN (el nom us és familiar?), pensant que aquesta acabaria amb Internet. La cosa va anar més aviat a l’inrevés, i Microsoft va haver de començar a improvisar sobre la marxa una estratègia a Internet. Però, és clar, aquestes coses no es poden fer a la babalà, i més havent-hi companyies establertes fermament a la xarxa com la mateixa Yahoo! o Netscape.

Continuar llegint »

Android comença a atacar el segment dels netbooks

Més potència de càlcul, millor qualitat d’imatge, possibilitat de veure vídeo en alta definició, més durada de la bateria i no necessitar un ventilador mecànic com en el cas dels processadors Intel són algunes de les màximes que segueixen les companyies que s’han ficat en el món de la fabricació de microprocessadors per a dispositius tipus netbook o MID.

Aquestes noves classes de maquinari neixen arrel del projecte OLPC, inicialment enfocat als països de l’anomenat tercer món (que l’anomenem així des del punt de vista de superioritat que assumim a l’autoanomenat primer món…) però que ràpidament va despertar l’interès dels consumidors i usuaris d’Europa i els Estats Units per disposar de màquines petites i amb gran autonomia encara que fos sacrificant una part important de la potència.

Amb aquestes premisses com a base, el segment dels netbooks ha avançat espectacularment d’ençà que Asus va presentar el primer Eee PC, i en aquests temps de crisi és el que està permetent sobreviure al sector de la fabricació i venda de maquinari.

Continuar llegint »

L'hemicicle de Brusel·les

Fa un temps us havíem parlat d’una formació política molt peculiar, que basa tota la seva filosofia i programa en les noves tecnologies i en l’ús que els ciutadans en fan d’aquestes. El Partit Pirata va néixer fa pocs anys a Suècia, però s’està estenent amb rapidesa per tot el món i en les darreres eleccions europees del 7 de juny ha aconseguit un escó al Parlament de Brussel·les.

Diversos són els factors que s’han donat per tal que això sigui possible: d’una banda, el desinterès dels ciutadans del vell continent en el procés comunitari, tot i que segons afirmen polítics i periodistes, cada cop més coses es decideixen des de Brussel·les. Aquest mateix desinterès i apatia ha fet que molts votants donessin una oportunitat a formacions alternatives, que d’altra manera no haurien votat en uns altres comicis.

Això ha donat ales per una banda a la sempre menyspreable ultradreta, i per l’altra a formacions més llibertàries o centrades en algun aspecte concret de la nostra societat com són el Partit Antitaurí (tot i que a aquest sembla que només l’han votat els que anaven a les seves llistes i alguns dels seus familiars, però no tots…) i el mateix Partit Pirata.

Continuar llegint »

Microsoft contra Linux, l'eterna batalla

D’ençà que vaig publicar la noticia de la descoberta que el nou cercador de Microsoft (Bing) funcionava al menys parcialment sota GNU/Linux, hi ha hagut molta gent que se m’ha tirat a sobre (en sentit figurat, és clar…) dient-me que no tinc raó, que és inconcebible i que la informació és falsa i els meus coneixements tècnics mínims. Bé, després d’investigar una mica, em reafirmo en la majoria del què havia dit, alhora que matiso o, més aviat, concreto, la informació apuntada a l’entrada anterior.

El fet és que molta gent m’ha vingut dient que el Linux entrava en funcionament amb els servidors d’Akamai, una empresa que es dedica a servir continguts per compte d’altres, i no en els de Microsoft. Si em permeteu, faré un breu parèntesi per explicar què és d’això d’Akamai.

Aquesta és una empresa que disposa de servidors arreu del món i que du a terme funcions de memòria cau (caché) per a altres, treballant per a Microsoft en diversos serveis en línia com ara el cercador Live, al qual ve a substituir el nou Bing. Imagineu que heu de fer una cerca d’imatges o de vídeo. En accedir a les pàgines de resultats, si Akamai té un servidor col·locat geogràficament més a prop del vostre ordinador que els de Microsoft i us pot servir el contingut més ràpidament, ho farà. D’aquesta manera podem veure la funcionalitat d’Akamai com la d’un accelerador de la navegació.

Continuar llegint »

La Unió Europea versus Intel

Es rumorejava des de feia alguns dies degut a unes filtracions que han pul·lulat per Internet, però fins al passat dimecres dia 13 no es va saber amb seguretat: la Comissió Europea ha sancionat les pràctiques fraudulentes de mercat d’Intel amb una multa de 1.060 milions d’Euros, la més gran imposada per l’òrgan regulador del mercat al vell continent en tota la seva història.

Tot i la sanció, el seu impacte immediat es veu minimitzat pel fet que la mesura encara trigarà en aplicar-se; Intel ja ha anunciat que recorrerà el dictamen, el què pot portar a un llarg ajornament encara. Qui si ho ha notat de seguida ha estat la borsa: la cotització d’Intel ha caigut uns quants punts, posant més llenya al foc d’una tendència a la baixa que la multinacional nord-americana segueix des de finals de l’any passat. La cotització d’AMD, rival directa d’Intel i principal beneficiada d’aquesta resolució, ha fet el camí en sentit contrari, pujant el seu valor.

Els orígens d’aquest judici es troben en la conducta seguida per Intel al llarg dels darrers anys, en els què segons la Comissió Europea ha pressionat a diversos fabricants d’ordinadors per a què limitessin els xips de la seva competència que feien servir en els seus ordinadors. Aquestes pressionsss s’han estès fins a diversos venedors, com la cadena Media Markt, de la qual i segonl’òrganan europeu, Intel ha aconseguit que donés força prioritat als ordinadors equipats amb els seus microxips.

Continuar llegint »

Un escriptori del Windows 7

Tret de retards d’última hora (poc probables), Microsoft ja ha posat data de llançament a la propera versió de Windows, la tant desitjada 7 que prendrà el relleu del denostat Vista. I, de fet, en serà una evolució que poleix els defectes que la gent ha trobat a aquest.

I dic que li han trobat perquè, tot i reconèixer que a mi tampoc m’agrada, si que hi ha coses per les quals s’ha atacat gratuïtament a Microsoft. Una d’elles és el model de drivers, que ha canviat entre XP i Vista. De fet, un dia o altre havia d’evolucionar, i mantenir la compatibilitat cap enrere no es pot fer eternament perquè suposa un fort llast. Bé és cert que hi havia maneres i maneres de fer-ho, i que Microsoft potser no ha optat per la millor, però tampoc crec que hagi estat la pitjor.

En qüestió de rendiment, jo particularment m’he trobat amb un Vista molt lent que sempre que he pogut he evitat en favor de l’XP, però també és cert que no m’he molestat en optimitzar-lo. Tinc un company, molt “windowsero” ell (des d’aquí una forta abraçada Jordi), que m’explicava l’altre dia que desactivant una sèrie d’opcions del Vista, aquest fluïa tant ràpid com un XP en una màquina amb pocs recursos de maquinari. Potser si, però reconec que m’ha fet mandra investigar-ho, i que podent instal·lat un XP que va més ràpid des del primer moment sense haver de tocar gaires coses, qui opta per remenar un Vista…

Continuar llegint »

Una imatge d'un centre de procés de dades. En un d'aquests ordinadors es podria allotjar la vostra web...

Hem donat una primera passa en la nostra presència a la xarxa de xarxes: tenim un bloc, un perfil a Facebook, un Twitter,… però i la presència amb el nostre propi domini web, la nostra pàgina i, fins i tot, la nostra botiga en línia?

Ja he parlat amb anterioritat de la importància de tenir una identitat digital, una petja a la gran Xarxa de xarxes que actuï com a tarja de presentació, currículum i aparador del què som, de qui som i del què oferim i/o busquem a Internet. Hi ha un aspecte que sembla haver decaigut en importància amb l’entrada en escena dels blocs, però que tot i així per a molta gent i empreses encara manté certa importància, en especial en qüestió d’imatge: es tracta de tenir un domini propi.

Estic parlant tant per als freelance independents (o professionals liberals, com us agradi més dir-ho) com per a les petites i mitjanes empreses (les grans ja es dona per descomptat) i, fins i tot, per a aquelles persones que despleguen una certa activitat a Internet per lleure però que hi destaquen i els agrada fer-se un nom en aquesta activitat. Anem a veure en concret un tema cabdal per a la nostra presència a la xarxa a llarg termini: l’hostatjament o hosting.

Continuar llegint »

Nicolas Sarkozy caracteritzat de Napoléo i amb una referència als Estats Units

L’anomenada Llei HADOPI* permetrà al govern Sarkozy tallar l’accés a aquells internautes que descarreguin des d’Internet, de forma il·legal i mitjançant protocols P2P, continguts protegits per drets de copyright i d’autor. El problema és que aquest tall es podrà fer directament per via administrativa i sense passar pel jutjat, el què pot donar peu a talls arbitraris ja que haurà de ser un funcionari el què dictamini aquest tall. Prèviament, a l’usuari se li hauran enviat una sèrie d’avisos, imagino que tant per correu electrònic com per un mitjà més “tradicional” com ara un burofax (quelcom que, només de sentir-ho, jo ja m’acolloneixo, perquè és el mitjà per on t’arriben totes les males noticies administratives).

La proposta de llei fou rebutjada inicialment per l’Assemblea Nacional, que la va acabar reconsiderant tot accedint a la petició del partit de Sarkozy (president de la república) a principis de maig. Seguia a l’aprovació per part d’aquest òrgan el vistiplau del Senat, acabant d’aquesta manera amb els tràmits legals necessaris.

No cal ni dir que des de bon principi, i quan només era un projecte, aquesta llei ha comptat amb un ampli rebuig de la societat francesa, especialment per part d’aquells elements més conscienciats de la importància de les comunicacions electròniques. I és que si el dret al secret en les comunicacions és tingut avui en dia com un dels drets més sagrats en qualsevol democràcia moderna, el poder tallar de forma administrativa la connexió a Internet d’un ciutadà exigeix que abans se li hagi investigat què és el que transmet. I tot això sense haver de passar per la supervisió d’un jutge.

Continuar llegint »