Google, la companyia que va començar amb un cercador, ha anat estenent els seus tentacles a altres segments de mercat

La companyia del cercador ha confirmat allò que molts esperaven i desitjaven des de feia temps: la seva entrada en el terreny dels sistemes operatius per a màquines d’escriptori (el què s’anomena desktop en anglès). Google ja disposava d’un sistema per a telèfons mòbils (el famós Android), i el que tothom preveia era que aquest evolucionaria fins ocupar una posició en l’oferta de plataformes desktop, enquadrat en certs aspectes dins l’univers de distribucions de GNU/Linux però al mateix temps diferenciat en altres aspectes, amb una personalitat pròpia i diferenciada.

Finalment, resulta que Google ha estat treballant “d’estranquis” durant aquests darrers mesos en una nova plataforma, basant-la a l’igual que Android en un nucli Linux, però (i segons informa la mateixa multinacional nord-americana) desenvolupant una nova interfície gràfica. Quelcom semblant al què en el seu moment va fer Apple per crear el Mac OS X: prendre un nucli Unix (en el cas de la companyia de Cupertino, un microkernel Match, si no vaig errat) i desenvolupar el seu propi concepte d’interfície gràfica.

Els plans de Google són fer disponible aquesta nova plataforma a principis de l’any vinent, tot i que informalment s’ha afirmat que els primers netbooks amb Chrome OS (que serà el nom del nou sistema) podrien veure la llum a finals d’aquest mateix any.
Continuar llegint »

Dídac Lee en una presentació del seu producte al Silicon Valley

Ja tenim a les mans la darrera iniciativa de l’emprenedor gironí Dídac Lee, prolífic empresari del terreny de les noves tecnologies de la iniciativa del qual han sorgit altres productes i serveis com Scubastore (una botiga en línia de material per a submarinisme), Atraczion (posicionament web), o Conzentra (consultoria tecnològica). Aquest cop es tracta de Zyncro, un programa que permet compartir fitxers amb els nostres contactes de manera que hi puguin treballar diverses persones al mateix temps.

De moment, l’aplicació es troba disponible només per a Windows, essent de descàrrega gratuïta. Per poder-la utilitzar haurem de demanar una invitació, quelcom que es pot fer en línia i a la mateixa web del producte.

Zyncro manté un control de versions, de manera que no hem de patir pel què passa si alterem un fitxer i, paral·lelament, l’altera també algú dels nostres contactes que també el té compartit. A aquest avantatge s’hi afegeix també el de la ubiqüitat: només cal pujar el fitxer al sistema per a després descarregar-lo des de qualsevol ordinador des del que ens connectem i hi tinguem el client de Zyncro instal·lat.
Continuar llegint »

El cantant recentment desaparegut

Els creadors de malware ho aprofiten tot per a les seves pernicioses finalitats. Qualsevol noticia que desperti l’interès públic, sigui bona o dolenta, és utilitzada amb finalitats d’infecció de màquines amb virus o que fem cas als seus spams. I el dia que trobem vida extraterrestre o es demostri definitivament que Déu existeix (o que no, sigui el cas que sigui), també ho aprofitaran.

De moment, i en vista de l’expectació que ha despertat la seva defunció, li ha tocat el torn a Michael Jackson, que està demostrant ser un filó per a aquests voltors d’Internet.

El procediment és simple: hom rep un missatge de correu que afirma portar adjuntes unes fotos inèdites del polèmic cantant nord-americà en el moment de la seva mort, o poc abans de morir-se, o d’ell ja cadàver. Tant li fa, la qüestió és despertar el “morbo” del públic per a què faci doble clic al fitxer adjunt i l’obri. Òbviament, amb això estarà instal·lant un virus, un programa espia o qualsevol altra cosa semblant.
Continuar llegint »

Una persona es manifesta públicament contra la RIAA, a la qual acusa -literalment- d'endur-se la seva música...

Tot i que al nostre país alguns no tinguem pensaments gaire bons envers la SGAE, als Estats Units pateixen exactament el mateix problema (a on no?) amb la RIAA, el seu equivalent. Aquesta organització s’hi ha lluït a base de bé en la seva darrera contesa legal, doncs ha aconseguit que s’imposés una multa de gairebé dos milions de dòlars a una mestressa de casa que, evidentment, no té diners per pagar-ho. I a sobre encara se’n vanaglorien com si fos una gran cosa!

El fet és que Jammie Thomas-Rasset, l’acusada de la descàrrega de cançons, diu que qui realment les va baixar foren els seus fills menors d’edat (8 i 10 anys). Aquest fet, unit a què aquesta senyora sigui una humil treballadora que viu als afores d’una gran urbs i és de suposar que guanya prou per mantenir-se i estalviar una miqueta, no ha estat prou per ablanir el cor dels advocats de l’organització que aplega les grans discogràfiques nord-americanes, veritables motors d’aquesta industria a nivell planetari.

És segur que la multa serà rebaixada, però que quedarà pendent de pagament una quantitat força respectable, també us ho puc assegurar. Ara que la RIAA li ha clavat les dents a una presa com aquesta, no la deixarà pas anar.

Continuar llegint »

Sir John Sawers (a la dreta) durant una sessió de l'ONU en la seva carrera diplomàtica

Sembla un acudit però no, no ho és. Resulta que Sir John Sawers, un membre del cos diplomàtic del govern britànic a les ordres de Sa Graciosa Majestat i que havia de prendre el càrrec de director del servei d’espionatge del Regne Unit (el SIS, més conegut com a MI6) és ara una persona força més transparent gràcies al què la seva dona ha publicat a Facebook. Així, a qui se suposa que havia de ser la persona més discreta de la Gran Bretanya, se li coneix ara fins i tot la marca del banyador que usa a la platja.

La dona de Sawers, Lady Shelley Sawers, tenia com molts altres milions d’internautes un perfil públic a Facebook, en el qual havia publicat alguns detalls de la seva vida familiar com ara el lloc on estiuegen i nombroses fotografies com per exemple una en què es veu al futur cap de l’espionatge britànic en banyador a la platja.

Els diaris sensacionalistes del Regne Unit, els anomenats tabloides (del mot ‘tabloid’ anglès), s’han acarnissat amb Sawers; la portada aquests dies ha estat per a ell, la seva dona i la important fuga d’informació que ha suposat aquest cas… si considerem com a informació important la marca del banyador del cap dels espies.
Continuar llegint »

Imatge al·legòrica del sexting que bé ens pot servir també per al grooming

El xantatge fet a un internauta (preferiblement a una, de fet) emprant l’enginyeria social per obtenir-ne informació que pugui ser d’utilitat en el procés de xantatge ja té nom propi: grooming.

Fa poc m’assabentava d’aquesta nomenclatura gràcies a un article del diari El País, en el qual explicaven que la policia espanyola va detenir fa pocs dies a Xipiona (Càdis) un home de 24 anys acusat de practicar xantatge a unes 250 víctimes, gairebé totes elles dones i menors d’edat. Per a això, aquest “subjecte” (se m’acudeixen formes més baixes d’anomenar-lo, però cap d’elles apta per posar en un text que hàgiu de llegir…) emprava xarxes socials com Facebook (la què més).

El seu modus operandi era simple: tenia fins a una dotzena de perfils diferents, que emprava per acostar-se a noies joves (en principi i teòricament més vulnerables a aquests atacs) utilitzant per a això la informació que elles hi publicaven. Es feia el simpàtic, una persona amable (fins i tot afable), sociable, comunicativa i disposada a compartir penes i alegries i a ajudar en tot allò que fora possible.

Continuar llegint »

Sergey Brin i Larry Page, els dos fundadors de Google

La companyia del cercador sembla molt compromesa amb el sistema operatiu del pingüí, en el qual ha basat la seva plataforma per a telèfons mòbils Android, la qual s’especula que farà ben aviat el salt al món dels ordinadors, començant pels netbooks i, de fet, ja l’hem pogut veure en alguns models basats en processadors ARM, com un exemplar experimental d’Eee PC d’Asus presentat en el darrer Computex de Taiwan, una de les principals fires d’informàtica i tecnologia del món.

Però la meva pregunta és: és sincera aquesta aposta de Google pel sistema operatiu del pingüí, o bé es tracta tan sols d’una “pose”, una estratègia per guanyar-se el favor del públic i dels partidaris del programari lliure?

Si, és cert que és ben fàcil dir que Google recolza a Linux pel simple fet d’haver-lo usat en la seva plataforma per a telèfons mòbils, però jo ho veig més aviat com una eina per a què la multinacional del cercador aconsegueixi una finalitat -treure-li mercat a Microsoft-, que no pas que ho faci convençuda de la filosofia que es troba darrer de la plataforma del pingüí, ja que del potencial tècnic i de la comunitat no crec que en dubti.

Continuar llegint »

La Unió Europea i Microsoft s'enfronten

Ningú li ha demanat, però Microsoft s’ha ofert a comercialitzar al vell continent la propera generació del seu sistema operatiu sense el navegador web, l’Internet Explorer. El motiu? els càrrecs per pràctiques monopolístiques presentats al gener per Opera Soft, i que podrien costar-li a la companyia de Redmond una altra multa rècord (malgrat que segurament no tant com la imposada fa poc a Intel).

La maniobra era impensable no fa ja anys, si no fa tan sols unes setmanes, quan des de la cúpula de l’empresa afirmaven que l’Internet Explorer és una part indisoluble del sistema operatiu Windows, que hi treballa en conjunció, i que obligar-la a separar-lo d’aquest suposaria un atemptat a la llibertat de l’empresa per a innovar.

L’altra opció que se li presentava a Microsoft era incloure en el Windows còpies dels navegadors web de la competència. ¿Us imagineu comprar un ordinador amb Windows 7 en una gran superfície i que aquest ja portés preinstal·lat el Firefox, l’Opera, el Safari i el Google Chrome? Doncs bé, poc més o menys, aquesta és la idea que els havia passat pel cap a alguns membres de les diverses comissions anti-monopoli que al llarg dels darrers anys han investigat l’activitat de Microsoft amb el seu navegador web.

Continuar llegint »

A l'esquerra, participants en el SIMO 2007, a la dreta un tros de l'escriptori del Windows 7

Serà possiblement el més a prop que el tinguem els catalans abans que sigui llançat oficialment el 22 d’octubre, i permetrà veure tot l’ecosistema de partners, aplicacions i detalls tècnics.

El SIMO, la fira informàtica de Madrid, s’ha redefinit seguint la voluntat de les grans companyies, que els darrers anys no havien parat de queixar-se de l’afluència de públic no especialitzat i la proliferació d’expositors centrats en els productes de consum, més que no pas professional. Triomfant la revolta contra l’organització, ara tots donen suport al replantejament de la fira, i entre aquests hi tenim a Microsoft, que ha anunciat que portarà el seu Windows 7 en primícia a la capital espanyola.

Per als professionals de la informàtica serà important, tret que hagin aconseguit la molt lloable fita de viure només en un àmbit dominat pel programari alternatiu a la plataforma de Redmond, ja que en el nostre dia a dia ens topem constantment amb la plataforma de Microsoft, i quant més la coneguem, millor.

Continuar llegint »