Una imatge que ja s'ha convertit en una mena d'icona del sexting.

Ja vaig parlar fa un temps en aquest mateix bloc dels perills de fer-se fotos en situacions íntimes amb el mòbil o amb una webcam, però ara vull anar un pas més enllà comentant una nova tendència molt de moda als països anglosaxons (i, especialment, als Estats Units) i que es comença a estendre per tot el món: el Sexting.

Aquest neologisme neix de la unió de les paraules angleses sex i texting, al·ludintnt als missatges SMS de caire “picant” que s’envien alguns joves nord-americans, però darrerament s’ha ampliat a tot un catàleg de pràctiques “eròtico-festives” que tenen per eix de transmissió les noves tecnologies, ja sigui a través de telèfons mòbils, xats o webcams.

També hem de distingir aquesta pràctica del cibersexe, en el qual i a través de xats, es mantenen converses pujades de to destinades a provocar l’augment de la libido d’aquells que intervenen en la conversa. El cibersexe, en tot cas, vindria a ser una part del Sexting.

Continuar llegint »

Meneame.net, el principal "agregador" social hispà. Foto: Guillem Alsina

La Web 2.0 ha portat aparellat un canvi en els costums dels usuaris: de l’antiga passivitat de consumidors com els actuals teleespectadors o oients d’un programa de ràdio característica de la web 1.0 en la qual hi havia relativament poques possibilitats d’interactivitat entre creadors i consumidors de continguts, a l’actual participació activa que permet a tothom opinar i rebatre les opinions dels altres. Això ha creat una nova mena d’internautes: els monstres assedegats de karma (puntuació en “agregadors” socials i altres webs fetes en base al contingut aportat pels mateixos lectors), que sembla ben bé que visquin a la xarxa, dedicant-se només en cos i ànima a fer entrades de blocs, opinar sobre les dels altres i, sobretot, buscar que els valorin la feina.

I això no està malament si no se n’abusa; tots volem que se’ns valori el que fem, que se’ns donin uns copets a l’esquena mentre se’ns diu “molt bé noi, ho has fet molt bé” (o noia…), i més encara si aquests ànims venen del nostre cercle més immediat, de la nostra família i amics. No sóc psicòleg i, per tant, no sabria explicar el perquè d’aquesta necessitat de reconeixement social, però hi és, i no trobo que sigui dolent, és quelcom que va a aparellat a la natura humana. El problema és quan aquesta necessitat de reconeixement s’acosta al paroxisme, provocant autèntiques picabaralles en serveis de posicionament social, que acaben per perjudicar al lector i als altres que hi escriuen.

Un dels “agregadors*” en què es pateix més això és Meneame.net, creat per el professor de la UIB (Universitat de les Illes Balears) Ricardo Gallí, conegut a la xarxa pel pseudònim Gallir i activista en favor del programari lliure. Deixant de banda les controvèrsies sobre si aquest home exerceix una dictadura al Menéame, cosa en la què ni hi entro ni en surto (no el conec personalment i, per tant, no opino), el cert és que hi ha hagut veritables “piques” entre usuaris per temes banals que únicament exposen una fam cega pel karma atorgat per les noticies posades.

Continuar llegint »

Pulse comes to you, el nou acte que IBM porta a Espanya. Fotomontatge a partir d'imatges de la web de Pulse comes to you

Big Blue (sobrenom amb el que es coneix a la multinacional nord-americana) acosta un cop més als espanyols un esdeveniment que du a terme als Estats Units tal com ja va fer anteriorment amb la Lotusphere, tot i que aquest cop no es tracta dels productes de la seva filial de programari d’escriptori, sinó de Pulse comes to you, un esdeveniment destinat al sector professional.

La cita serà a Madrid aquest vinent dia 26 de maig a les mateixes oficines d’IBM situades al carrer Corazón de María número 44 (cantonada amb Santa Hortensia). Espanya no és l’únic país fora dels Estats Units que rebrà aquesta visita, perquè anteriorment el tour ja ha passat per la Xina, Índia o Dinamarca, i posteriorment es realitzarà a França, Bèlgica o Corea, només per esmentar alguns països que acolliran aquest esdeveniment.

Pulse comes to you 2009 és un esdeveniment dirigit a professionals i empreses en què IBM mostra les tecnologies que permeten als negocis reduir despeses, maximitzar el rendiment, desplegar eines per a la realització de la seva tasca diària i, en general, tot el que significa la infraestructura dinàmica.

Continuar llegint »

Un acte del Partit Pirata a Suècia. Foto: Viquipèdia

Bé, la veritat és que no se encara si el podré votar, perquè no se si es presenten per la meva circumscripció, però sens dubte es fa una opció atractiva. Advoquen per l’eradicació de l’actual sistema de patents, la liberalització de les lleis de copyright i la cultura lliure. Els analistes li donen la possibilitat d’aconseguir un escó en el màxim òrgan europeu gràcies a la força de què disposa a Suècia, la seva pàtria d’origen.

Tot i que hem d’anar a cercar la seva formació al país escandinau el 2006, s’ha estès ràpidament pel món, arribant a tenir un homòleg als Estats Units. Nova era, la dels ja anomenats “ciutadans digitals“, noves forces polítiques.

A ningú se li escapa el baix interès que generen les eleccions europees, tot i que els polítics s’entestin en dur-nos la contrària afirmant que el Parlament Europeu és tan important com qualsevol altre. De fet, jo mateix el veig com un “cementiri d’elefants” per a velles glòries de la política que, per acabar una carrera d’èxits, poden gaudir d’una destinació ben tranquil·la i un sou considerable. El mateix president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, o l’ex-president del Parlament, el polític català Josep Borrell, en són bons exemples.

Continuar llegint »

Ja comença a haver-hi literatura sobre els nadius digitals. Foto: Joey Mornin (http://www.morninj.com/2008/10/born-digital/)

Han nascut envoltats d’aparells electrònics i estan rebent de ple l’impacte de la nova era interactiva (Web 2.0, TDT, serveis al mòbil,…). No arriben ni a tenir vint anys, i la generació anterior ja no els entén. Són els nadius digitals, aquells nascuts en la darrera dècada del segle passat i que han crescut respirant electrònica. La televisió “de tota la vida” els sembla poc, i no necessiten manuals d’instruccions per saber com funcionen els nous aparells que els cauen a les mans.

La veritat és que el terme “nadius digitals” encara manca d’una definició universal i acceptada per tothom, però el què us he escrit en el paràgraf anterior crec que ho descriu prou bé en termes generals.

Jo, però, encara hi afegiria una cosa més: la seva cultura és global, expressada localment. L’idioma és encara un cert obstacle (malgrat que l’anglès s’ha convertit en la llengua oficial mundial de facto), però les tendències, modes i coneixements, es comencen a assemblar a tot arreu. Vegem si no les pel·lícules: encara recordo quan era petit i anava a l’escola (i d’això ja en fa més d’un parell de dècades), que primer senties que una pel·lícula l’havien estrenada als Estats Units i, al cap d’unes setmanes o fins i tot mesos, l’estrenaven aquí. Igualment passava amb una sèrie de televisió, i a més a més, no tenies gaires possibilitats de saber-ne res.

Continuar llegint »

Fotomuntatge que ens indica com era Geocities al principi i com és ara. Foto: Wikipedia/Guillem Alsina

Yahoo! ha anunciat la fi d’un servei mític a Internet: el d’allotjament de pàgines web Geocities. Aquest no és un dels moderns serveis que cauen sota la denominació 2.0, sinó que ve d’una època anterior, la què podríem considerar 1.0 i en la qual Internet es popularitzava a marxes forçades, no existia el P2P, i tot allò que pesés més d’un megabyte ja era massa gran per al gust dels internautes i l’ample de banda de les connexions a l’ús.

Geocities permetia allotjar gratuïtament pàgines web, obrint un compte amb el què et donaven un espai molt petit i, a sobre, t’hi posaven publicitat seva. Aquest darrer punt és, malgrat la molèstia, evident. Bé s’havien de guanyar la vida amb alguna cosa i, de fet, és el mateix (i uns quants anys abans) que fa Google amb els seus serveis: prestar-los gratuïtament als usuaris a canvi de què aquests hi vegin una certa quantitat de publicitat.

Aquest fou un servei molt popular, fins a tal punt que va despertar l’interès de les principals companyies de la incipient Internet. Així fou com el 1999, Geocities fou adquirida per Yahoo!, una operació que ja deixava una mica tocada a l’empresa, car no agradava als usuaris. Des de llavors ençà, i sobretot amb l’explosió dels blocs i la Web 2.0, Geocities ha anat davallant en nombre d’usuaris fins arribar a una situació en la que li és més rendible a Yahoo! tancar-la que seguir mantenint-la.

Continuar llegint »

Windows 7, més qualitat que Vista, però prou per fer front a Linux?. Imatge: Guillem Alsina

Microsoft ha posat a l’abast de tots els internautes la primera “Release Candidate” (versió candidata per ser la definitiva) de Windows 7, el què està destinat a ser el successor del fracassat Vista. El seu èxit ha provocat que, fins i tot, algunes (poques) veus s’alcessin per demanar que fos llançat al mercat ja, fins i tot estant en fase beta. Davant la bona acollida que està tenint, jo em pregunto si no ens trobem davant l’arma definitiva per a què Microsoft contraresti la bona fama de Linux.

No és cap novetat que, justificada o injustificadament, el sistema operatiu del pingüí gaudeixi de molt bona premsa entre professionals i usuaris. Els motius són múltiples, tal com el cansament pels problemes de seguretat que es donen a la plataforma Windows, o l’elevat preu que suposa per als consumidors domèstic. El component filosòfic més enllà del tècnic que presenta Linux és també un motiu de preferència per a molts.

Tot i això, el sistema operatiu de Microsoft perd més quota de mercat a mans d’Apple i el seu Mac OS X (un sistema operatiu també propietari i de cost total bastant més car) que no pas de GNU/Linux, i davant d’Apple potser perd unes centèsimes al mes com a molt. Si en el terreny del mercat no sembla que s’hagi de preocupar gaire, o almenys no de moment, en el terreny de la fama de cada sistema si, perquè la consideració pública que hom fa del Windows és bastant nefasta. Windows 7, però, sembla que està rebent un tracte diferent: la majoria de les opinions són bones. Serà aquesta l’arma de Microsoft per guanyar-se els cors dels usuaris?

Continuar llegint »

La mesa del BDigital de l'any passat. Foto: Barcelona Digital

Canvi de seu des de la Fira de Barcelona cap al Caixaforum de La Caixa, i canvi de format -un cop més- per reinventar-se en temps de crisi per a un congrés que, per primer cop en la seva dilatada història, tindrà l’accés gratuït prèvia inscripció.

La plana web del BDigital Global Congress ja exposa el què sense cap mena de dubte serà l’estrella de l’esdeveniment: la participació de la directora de la campanya de comunicació en línia del llavors candidat a la presidència dels Estats Units, Barack Obama. Rahaf Harfoush parlarà a la conferència inaugural, i tothom n’espera molt del què hagi de dir.

Barack Obama ha estat un candidat mediàtic i continua essent un president mediàtic. L’ús que el seu equip de campanya ha fet de les noves tecnologies ha estat, senzillament, impecable, i sense cap mena de dubte servirà com a exemple per a molts altres candidats en molts països del món. Facebook ha estat un camp clau per a aquesta batalla electiva, i són moltes les veus que diuen que la històrica elecció deu molt a la popular xarxa social.

Continuar llegint »

Algunes aplicacions executant-se sobre l'entorn que ens proporciona Presto. Imatge: Xandros

És el somni de molts usuaris: poder escurçar el temps d’arrancada del seu portàtil fins a què aquest sigui gairebé menyspreable, instantani. Malauradament, això ara per ara és impossible, però ens hi podem acostar: un cop passat el tràmit del reconeixement del maquinari que tots els ordinadors duen a terme, el problema entra en el camp del programari, del sistema operatiu.

Ja en el passat Mobile World Congress de Barcelona que es va celebrar al febrer, vam poder veure una proposta de Phoenix, conegut fabricant de BIOS, que amb la tecnologia Hyperspace, proporciona un sistema operatiu d’arrancada ràpida i amb el qual es poden dur a terme les tasques bàsiques com ara navegar per la web (i, per tant, fer servir aplicacions en línia com les de Google), escoltar música o reproduïr vídeos.

Però la tecnologia de la que parlem avui aquí, i que és competència de l’Hyperspace de Phoenix, és al meu entendre lleugerament superior a aquesta: es tracta de l’anomenat Presto, de Xandros, basat en GNU/Linux i que és més extensible que l’anterior.

Continuar llegint »

Linux contras Windows: la batalla està servida. Imatge: Guillem Alsina

Ja fa anys que s’afirma que el sistema operatiu del pingüí està realment preparat per substituir al Windows de Microsoft en el escriptoris del ordinadors de qualsevol persona. És això cert en el cas dels usuaris finals domèstics? Aquest és el públic objectiu al qual el sistema operatiu lliure encara no ha pogut seduir en gran mesura, ja que el públic professional si sembla molt més convençut de què el pingüí si que funciona i pot fer-li la competència a les “finestres” del Sr. Gates*. Aquí van unes quantes reflexions personals i intransferibles.

Comencem pel procés d’instal·lació. Sincerament, em sembla que a dia d’avui cap sistema operatiu té un procés d’instal·lació tan trivial que pugui ser considerat menyspreable i dut a terme per qualsevol persona sense entendre-hi un borrall d’informàtica. Perquè fa falta tenir algunes nocions i conceptes com per exemple el de partició, ja que quan se’ns pregunti si volem particionar el nostre disc dur, haurem de saber què és una partició, què significa particionar i què implica que al disc dur ja hi tinguem alguna altra cosa. Per tant, en aquest aspecte trobo que ara per ara Linux és tan senzill com Windows o Mac OS X, el què ja és molt per a la majoria d’usuaris.

Responeu-me amb franquesa: algú de vosaltres ha vist mai un usuari final instal·lant un sistema operatiu, sigui quin sigui aquest? jo no, ni crec que ho vegi. El que vol l’usuari és començar a treballar ja, que l’ordinador faci el que ell vol i com ho vol, i punt. Les altres tasques -entre les que s’hi inclouen la instal·lació del sistema operatiu- les haurà de fer sempre el “matxaca” informàtic.

Continuar llegint »