El cercador de Microsoft no triomfa al mercat. Guanyarà audiència amb aquest moviment?

Aquells qui defensen la privacitat dels internautes han obtingut una petita victòria (pírrica al cap i a la fi en aquests moments) després de què Microsoft anunciés que reduirà dràsticament el temps que reté les dades dels usuaris dels seus serveis en línia. Dels divuit mesos actuals, aquest període passarà a ser de sis i, màxim, dotze mesos depenent del tipus de dades.

Quan emprem serveis en línia com ara Bing, Hotmail o Messenger, a Microsoft li arriben una sèrie de dades com són la nostra IP i, mercès a les cookies*, altres dades sobre la nostra màquina. Segons assegura la companyia, aquesta informació no s’associa a la persona en concret que l’ha generat (de fet, es “desassocia”), però és necessari mantenir-la per motius de millora del servei.

A les companyies que treballen amb publicitat en línia (Google, Yahoo! i la mateixa Microsoft entre d’altres) els convé disposar d’aquesta informació per a fer estudis de mercat, previsió de vendes i la mateixa captació dels clients, ja que els permet conèixer les preferències dels usuaris, què és el que busquen per Internet i, fins i tot, les preferències per països, el que els va com anell al dit per segmentar el mercat.

Continuar llegint »

França i Alemanya recomanen canviar-se de l'IE a qualsevol altre. Motius ocults al darrere?

De sempre s’ha dit que canviant l’Internet Explorer per qualsevol altre navegador web (Firefox, Chrome, Opera, Safari), la seguretat dels nostres ordinadors augmentaria. No entraré a discutir això ara i aquí, doncs si bé conec molta gent que defensa aquesta postura (alguns es dediquen a la seguretat informàtica), també en conec dels que diuen el contrari, que el problema no és del navegador sinó de la gent que no aplica les polítiques de seguretat ni actualitza els seus sistemes operatius. Qui té raó? Al meu parer és una discussió bizantina, malgrat que jo tinc la meva postura*.

El tema és que fins ara, el suport oficial a aquesta afirmació havia estat minso per no dir inexistent. Fins ara, que els governs alemany i francès han expressat per mitjà de les respectives agències dedicades a la protecció dels sistemes informàtics d’ambdós països el seu acord amb la inseguretat del programa de Microsoft.

Tot ha vingut arrel de l’incident entre Google i el govern xinès després dels atacs informàtics que va patir la primera, i que segons sembla van ser realitzats aprofitant una vulnerabilitat present a l’Internet Explorer 6 i que Microsoft ha trigat moltíssim en corregir. Això ha disparat les alarmes i ha fet que els organismes governamentals francès i alemany hagin arribat a afirmar que el navegador web de la companyia de Redmond és, per definició, insegur, independentment de la versió que d’ell se n’empri.
Continuar llegint »

El cloud o núvol, la darrera tendència. També en seguretat

Diverses empreses productores de programari de seguretat informàtica no dubten en considerar que al núvol (cloud; una forma d’anomenar els serveis en línia) s’hi troba el futur dels seus programes.

Algunes s’hi han compromès molt a fons, com és el cas de Panda Security (l’antiga Panda Software), que si no tinc mal entès fou una de les primeres en apostar pel què va anomenar com a “Intel·ligència Col·lectiva”. El nom és autoexplicatiu: es tracta de fer que la suma de molts permeti detectar nous virus més ràpidament, eradicar-los molt més eficaçment i protegir-se molt millor.

Una màquina sola, aïllada, amb una solució de seguretat instal·lada en local, pot no adonar-se’n d’alguns comportaments perillosos per a la integritat del sistema. És el cas dels programes d’atac DDoS*, que si actuen sigilosament poden passar inadvertits.

En canvi, si tenim que diversos ordinadors es coordinen i s’intercanvien dades sobre les activitats dels seus programes instal·lats, bescanviant aquesta informació un sistema intel·ligent se’n pot arribar a adonar que a algunes de les màquines els passa alguna cosa. Seria comparable a les connexions neuronals que tenim dins del cervell, encara que naturalment amb menys potencial.

Google s'enfronta al govern xinès

Google està emprenyada amb els xinesos. No amb tots, és clar; buscar raons amb mil milions de persones és, a banda de força cansat, perillós. Ho està, això si, amb el seu govern.

Google va entrar al mercat xinès de les cerques en línia al 2006 amb el seu propi domini i serveis localitzats (Google.cn), després d’haver signat un acord amb les autoritats d’aquell país que els permetia censurar el què podien veure els internautes xinesos. Davant l’allau de crítiques que els van caure, Google es va defensar afirmant que, encara que censurada, la informació que ells aportarien als ciutadans xinesos els permetria augmentar el seu grau de llibertat.

Comercialment, la voluntat d’entrar al mercat xinès és més que comprensible: és el mercat potencial més gran del món per a qualsevol producte, amb un creixement molt ràpid i amb uns consumidors àvids per posar-se al dia respecte als països capitalistes (i Xina no ho és actualment? em pregunto…), a més de què en termes d’Internet encara li queda molt per tocar sostre. Així doncs que plegar-se a les exigències del govern xinès era quelcom lògic.
Continuar llegint »

Així és el terminal de Google, el Nexus One

Quan semblava que el fantasma del Google Phone, el telèfon mòbil propi de la companyia del cercador, s’havia esfumat amb la presentació d’Android, el 2009 es va acabar amb el renaixement d’aquests rumors que han acabat cristal·litzant en el Nexus One, un terminal fabricat per la taiwanesa HTC però que es vendrà amb marca Google.

La jugada a la què han apostat els nois de Mountain View es arriscada; no debades s’afirmava (i encara es diu) que el moviment faria “emprenyar” als fabricants que fins ara havien apostat per Android en els seus telèfons. Companyies com Sony Ericsson, Motorola o Acer han anat caient una rere l’altra sota l’influx de la plataforma basada en GNU/Linux de la companyia del cercador, ja que els ha permès de substituir un Symbian ara en poder de Nokia. I és lògic que, per moltes garanties que la finlandesa pugui donar, hom no confii la governabilitat dels seus smartphones a un programari desenvolupat essencialment per una rival directa.

Molta tinta (electrònica sobretot) s’ha vessat sobre el tema. Jo crec, però, que si Google llança un telèfon no ho fa perquè si; aquí podria fer referència a les dites populars sobre no fer-se les necessitats allà on hi tenim el menjar, però simplement m’acontentaré amb comentar que una empresa d’aquest calibre no fa res d’aquesta envergadura sense fer estudis de mercat i parlar amb els seus actuals partners. De ben segur que Google deu haver donat alguna solució o satisfacció a totes aquestes empreses fabricants.

També hi ha una gran varietat de petits fabricants que empren Android per als seus desenvolupaments, però la quota de mercat d’aquests és insignificant si la comparem amb les grans companyies fabricants, la seva influència mínima i la seva inquietud davant d’aquests fets inexistent.
Continuar llegint »

Chrome, el navegador de Google, està demostrant les seves capacitats

Google ha deixat ben encaminat el seu navegador web per a aquest 2010 que acaba de començar, doncs al desembre va aconseguir situar-lo en tercera posició del rànquing de navegadors web a nivell mundial, segons xifres proporcionades per Net Applications. Aquestes són un referent a nivell mundial.

El puixant Chrome ha anat augmentant continuadament la seva quota de mercat al llarg de l’any, pujant tots els mesos de l’any. Si bé l’Internet Explorer i el Firefox són, ara per ara, inabastables, el Safari d’Apple ha acabat caient, víctima sobretot de la seva versió per a Windows. Aquesta consumeix més recursos que altres browsers, és més lenta i menys segura.

Les claus de l’èxit del Chrome són, per una banda, la seva senzillesa, que el fa abastable a qualsevol usuari; la seva gran seguretat, basada en un model que empra el paradigma de la virtualització per isolar cadascuna de les pestanyes i els processos relacionats i el fa, virtualment, invulnerable; des de fa poc, el navegador de Google també disposa d’un ecosistema de plug-ins que el fa extensible, una característica que ha permès a Firefox fer-se gran.
Continuar llegint »

Bwin, poker online segur

Les millores informàtiques de les darreres dècades han anat a una velocitat de vertígen, encara que els especialistes potser pensaran que encara es podria haber evolucionat més -mitjans n’hi ha de sobres-. Una de les grans creacions de la societat de la informació i la comunicació amb el pas dels anys ha estat l’anomenada web 2.0, un concepte que es refereix al fet que la relació entre pàgines web i usuari ha passat de ser unidireccional a ser bidireccional.

L’usuari cada cop nodreix de més confinguts la xarxa, un fet molt enriquidor que ha crescut en diversos àmbits. Per exemple, el creixement dels blogs és un clar exemple de web 2.0, amb uns usuaris que comenten i es fan partíceps de cada article publicat. El mateix succeeix amb les xarxes socials, un autèntic fenomen de masses que fa que els usuaris comparteixin contingut a la xarxa.

Avui us volem parlar d’un fenomen també fruit d’aquesta participació de l’usuari a la xarxa, els jocs online. Si estavem acostumats a jugar al nostre PC contra la ‘màquina del joc’, ara podem jugar en directe contra altres usuaris i mesurar qui és millor. Entre els molts jocs online que existeixen, el poker ha esdevingut un dels més atractius per a molts jugadors, que fins i tot han après del joc a la vegada que jugaven amb desconeguts o amics. No vol dir que hagin de jugar-se els diners, hi ha opcions de jugar sense diners pel mig.

Una bona proposta per a iniciar-se en el poker online es Bwin. Estem parlant d’una de les cases d’apostes i jocs online més importants del món, cosa que ens transmet una gran seguretat. Durant les 24 hores del dia podràs apuntar-te als jocs de poker a Bwin en les diferents modalitats i categories.
Continuar llegint »

El Sony PRS-300, lector de llibres electrònics de butxaca

Ses majestats els Reis Mags d’Orient han tingut a bé obsequiar-me aquestes darreres festes amb un lector d’ebooks… i, si, també una mica de carbó, senyal que alguna cosa dec estar fent que no està del tot bé. La qüestió és que ja fa algun temps que en volia provar un, i com que no m’havia sorgit l’oportunitat de posar-li les mans a sobre a cap exemplar, en vaig demanar un als Reis.

El PRS-300 de Sony fou l’escollit després d’un procés de sel·lecció a través d’Internet que em va portar a quedar-me amb dos candidats a la compra: el Papyre 6.1 i el que finalment m’han dut. Les bones crítiques pel què fa a la pantalla d’ambdós models és el que m’ha fet decidir en gran mesura, i la diferència de preu (entre 50 i 100 € segons el lloc web) la què m’ha fet decantar finalment pel model de Sony. I és que també cal que mirem per la butxaca de ses majestats!

El PRS-300 disposa d’una pantalla de 5 polzades, una mica més petita que el Papyre 6.1, però és de mida butxaca, el què el fa més còmode de transportar. Això si, per anar bé, la butxaca ha de ser la d’una americana o jaqueta. La documentació inclosa amb la caixa del producte és més aviat escassa, però és que tampoc es necessita gaire res per començar a treballar amb aquest giny: amb prou feines saber quatre conceptes sobre com s’engega, es carrega, i els habituals consells de seguretat, i sobre el programari de sincronització.
Continuar llegint »

Windows 7 ha estat la gran noticia de l'any, segons la majoria

Diuen que un mes en el “món real” equival a tres en el món de la informàtica. I això no és així perquè fallin les lleis de la física, sinó pel dinamisme propi d’aquest sector. Val doncs la pena realitzar una repassada -per breu que sigui- al què ha donat de si aquest darrer any… perdó! aquests darrers tres anys ;-) en matèria tecnològica.

La principal noticia del sector ha estat l’arribada del Windows 7 a l’octubre, malgrat que al llarg dels mesos precedents aquesta nova versió ja havia anat generant un reguitzell de noticies i una gran expectació. No ha estat l’únic sistema operatiu que ha vist la llum el 2009: Apple ha llançar el Mac OS X 10.6 i Google el seu Chrome OS per a ordinadors. Basat en el navegador web homònim, busca ser una alternativa a la concepció “tradicional” dels programes que s’executen en local, buscant les aplicacions en línia i, per tant, el navegador web com a interfície d’usuari en substitució de l’escriptori clàssic.

Els netbooks han estat el gran èxit en matèria de maquinari en el 2009, malgrat que ja s’ha apuntat una tendència que jo crec es consolidarà en el nou any: els Tablets de mides reduïdes, tipus MID. Ja l’any passat es va rumorejar que Apple trauria una màquina d’aquestes al mercat, i jo crec que ho farà enguany. Els què al final no s’han confirmat són els netbooks basats en xips ARM, que se les prometien molt felices, però de ben segur que el 2010 veurà el seu desplegament comercial.
Continuar llegint »