Veuràs així la teva pantalla de mòbil

La primera partida de poker va ser un autèntic desastre. No sabia exactament quina era la meva funció i tampoc els meus objectius. No tenia clar quina era la dinàmica fins que per continuar la partida vaig baixar al caixer… Maleïda gentussa, m’havien escurat les butxaques tot el que van poder i més. No sé quant vaig perdre, però va ser l’últim cop que em va passar. No tenia ganes de perdre més calers, tot al contrari… l’objectiu era la més cruel de les venjances. Així que no em va quedar altra opció que fingir una baixada de sucre i marxar abans d’apostar el rellotge de la comunió.

No ha estat un camí fàcil, ho he d’admetre, però bé, ara per ara tinc uns ingressos extra gràcies als amics. Pobres innocents… creien que em doblegaria a la mínima, però m’he fet més forta… i rica. Naturalment tot plegat ha condicionat la meva vida. Necessito una partida diària i quan tinc la necessitat, he de fer els possibles per contindre’m. Al principi m’era suficient trobar-me amb els amics a qualsevol cafeteria, però la cosa ha anat en augment. Necessito els meus rituals, sentir els nervis a l’estómac, saber que al repartir les cartes podré remuntar qualsevol jugada. Calcular i encertar la jugada dels contrincants… un plaer que només el poker pot saciar.

Davant d’aquest drama de necessitat de joc només podia recórrer a intentar jugar amb els companys de pis, però no era el mateix. L’ambient el trencaven qualsevol dels energúmens de Gran Hermano, la passió l’enfonsava un: Juguem amb cigrons, no? No, no juguem amb cigrons i si no us ho preneu amb serietat no cal jugar. El poker és una religió a la que només uns quants hi podem accedir. No em valen les excuses. Abandona la partida amb dignitat. Gràcies.
Continuar llegint »

Yahoo! començarà ben aviat a fer servir el motor de cerques de Bing. Fotomuntatge: Guillem Alsina

Al juliol del 2009, Yahoo! i Microsoft donaven a conèixer que havien arribat a un acord comercial pel qual el cercador Bing esdevindria el motor de cerques per al portal de Yahoo! (que, no ho oblidem, és més un portal que no pas un cercador a l’estil de Google o del mateix Bing), mentre que aquesta companyia es convertiria en la venedora de publicitat en exclusiva per a ambdues iniciatives.

D’aquesta manera es tancava un període convuls, encetat amb la tornada de Jerry Yang i l’oferta de compra no sol·licitada posada sobre la taula per Microsoft, i que va acabar amb el fracàs estrepitós de la companyia de Redmond (i que, de passada, enfortí a Google) i amb la sortida de Jerry Yang substituït per Carol Bartz, persona més propera a les posicions de la multinacional de Steve Ballmer segons alguns. La sortida de Yang, segons algunes veus, es va realitzar també per la porta falsa, malgrat que el fundador de Yahoo! va afirmar que, simplement, consistia en una segona retirada després d’ajudar la companyia que havia creat, en un moment difícil.

Després de tota aquesta traumàtica seqüència d’esdeveniments, finalment els dos gegants (Yahoo! i Microsoft) van trobar un punt d’equilibri i enteniment, tot i que van sorgir altres problemes, ara ja fora del control i l’abast d’ambdues corporacions: les autoritats reguladores europees. Perquè si bé les autoritats nord-americanes van donar ràpidament el seu vistiplau a l’acord, Europa sembla encaminar-se sempre en direcció contrària al que diuen els seus col·legues de l’altra banda de l’Atlàntic i, conseqüentment, van voler revisar amb lupa tota la documentació relacionada.
Continuar llegint »

El rètol que donava la benvinguda als assistents a la Fira de Barcelona. Foto: Guillem Alsina

Del passat diumenge dia 14 fins al dijous 18 he tingut el plaer d’assistir al congrés mundial de tecnologies mòbils celebrat, com cada any -i ja és el quart- a la fira de Barcelona. És l’aparador perfecte per mostrar al món les tendències que, se suposa, regnaran durant els propers mesos en el camp de la telefonia mòbil i les tecnologies col·laterals com aquest any han estat els tablets i els netbooks. Però també cal saber interpretar les senyals que a hom li arriben, i aquesta és la meva interpretació.

Tot i que m’esperava una invasió de netbooks i tablets que començarien a substituir els telèfons mòbils com a reis de les comunicacions sense fils, els smartphones encara regnaran durant molt de temps, i ho hem vist perquè han estat realment les estrelles mediàtiques de la fira. Sobretot el Samsung Wave, el primer terminal que munta Bada, la plataforma basada en GNU/Linux de la companyia coreana. La vida d’aquesta serà llarga, doncs ha rebut el suport de la comunitat de programadors.

En canvi, la nova plataforma de Palm anomenada WebOS i presentada l’any passat en el CES de Las Vegas i en el Mobile World Congress, no sembla haver rebut el suport dels programadors; no recordo haver localitzat cap estand de cap empresa de programació que anunciés el desenvolupament d’aplicacions WebOS, però si algunes per a Bada i totes per a iPhone i Android.
Continuar llegint »

Canonical és una altra empresa que canvia Google per un altre. Fotomuntatge: Guillem Alsina

Mitjançant la llista de correu de desenvolupament d’Ubuntu, Rick Spencer (cap d’enginyers a Canonical) ha anunciat recentment que la companyia en la que treballa està a un pas de tancar un acord amb Yahoo! per tal que aquesta darrera sigui la proveïdora de cerques per defecte en la propera versió d’Ubuntu, la 10.04.

Firefox és el navegador web per defecte en aquesta distribució, i malgrat l’acord comercial que lliga la Fundació Mozilla amb Google per tal que el cercador d’aquest darrer equipi al Firefox, el fet que el browser de la guineu de foc sigui programari lliure pot dur a la modificació d’aquest aspecte. L’acord que he esmentat entre Google i Mozilla fa que el famós cercador sigui l’emprat per defecte en el quadre de cerca que podem trobar a la part superior dreta de la finestra del Firefox, al costat de la barra d’adreça.

El tema no manca d’importància, doncs part dels ingressos per publicitat que Google obté dels usuaris que fan clic en els anuncis presentats a rel d’una cerca realitzada des d’aquest quadre, van a parar a la Fundació Mozilla, erigint-se en la major part dels diners que aquesta gestiona. No em dec equivocar gaire, doncs, si dic que hi ha moltes probabilitats que directius de Mozilla estiguin ja en converses amb els seus homòlegs de Canonical per fer-los canviar d’opinió. Si bé el canvi no ha estat materialitzat, és gairebé segur i es podrà veure amb tots probabilitat a les primeres betes d’Ubuntu 10.04 .

Òbviament, aquest canvi no es fa perquè si; l’acord entre Canonical i Yahoo! és semblant al que he explicat que mantenen Google i Mozilla: a partir de la seva entrada en vigor, una part del què faci de calaix Yahoo! per les cerques des del quadre del Firefox de les noves Ubuntu, anirà a parar a Canonical. La companyia sud-africana invertirà aquests diners en millorar el seu sistema operatiu.
Continuar llegint »

El rètol que dona la benvinguda als assistents a la Fira de Barcelona. Foto: Guillem Alsina

Com cada febrer per aquestes dates, comença una nova edició del Mobile World Congress, l’esdeveniment de referència en el món de les tecnologies mòbils en general i, més concretament, de la telefonia.

Fins ara s’ha parlat força als mitjans de la suposada absència de Nokia, rumors provocats perquè la finlandesa no comptarà amb estand dins del que és l’àrea d’exposició, però sí que tindrà una presència física fora de la fira en si, un espai a l’edifici de la ONCE, molt a prop del recinte firal de Montjuïc.

Apple continua sense posar peu al congrés, mentre que Google ho fa de manera molt testimonial amb el que s’anomena una “suite d’hospitalitat”, que no vol dir altra cosa que una habitació reservada en una zona especial i la que hi conviden a qui els sembla oportú i prou.

La fira esdevé l’aparador mundial de les tecnologies mòbils durant els seus quatre dies de durada, i s’hi poden veure les principals tendències que despuntaran al llarg de la resta de l’any. Enguany, una de les novetats més destacables la constituirà la quarta generació de telefonia mòbil i, més concretament, la tecnologia LTE que sembla es perfila com la candidata a portar-la a les principals operadores. L’espanyola Telefònica i la subministradora d’equipaments Nokia Siemens en faran una demostració els dies que duri la fira, al mateix recinte firal de Barcelona.
Continuar llegint »

La pàgina principal del nou cercador català

Fruït d’una iniciativa privada ha nascut elcatalà.info, un cercador que es basa en el motor de Google per fer la mateixa tasca que aquest, buscar a la Xarxa de xarxes, però prioritzant els resultats en català per davant de les altres llengües.

Google ofereix als internautes una sèrie de serveis que permeten a aquests personalitzar l’aparença de les pàgines de resultats. Són molt útils als dissenyadors de llocs web, que d’aquesta manera poden afegir un cercador a les seves creacions sense haver de posar més codi font extra al seu disseny ni barallar-se amb productes de difícil configuració i/o dubtosos resultats. Tenen tota la potència de Google amb l’avantatge de la imatge del lloc que estan dissenyant.

Elcatalà.info aprofita, precisament, aquests serveis per primar el català sobre les altres llengües en els resultats que ofereix, erigint-se en un cercador que disposa d’accés a una àmplia base de dades en totes les llengües, però que en dirigir-se als internautes catalanoparlants, en igualtat de condicions dóna preferència a les pàgines escrites en la nostra llengua.

La seva interfície disposa, a més, d’enllaços a serveis en línia molt populars com són els correus electrònics Gmail, Hotmail i Yahoo! Mail, l’enciclopèdia en línia Wikipedia en la seva versió en català (Viquipèdia) i el cercador Google, el “germà gran” de elcatalà.info . Per poder configurar correctament aquests enllaços a la pàgina principal de elcatalà.info, cal que en el nostre navegador tingui habilitades les cookies.

Iniciatives com aquesta permeten que la llengua i la cultura catalanes continuïn essent unes de les més fortes a Internet, més actives i tot que altres amb un nombre superior de parlants.

YouTube. El portal s'ha decantat pel còdec H.264, un perill per a Firefox. Imatge: Guillem Alsina

Força gent que conec (i alguns amb qui no tinc el plaer però m’han contactat a través d’Internet) em pregunten aquests dies què és això del vídeo natiu en l’HTML 5 i en què els afectarà. Bé, miraré d’aportar una mica de llum sobre el tema.

Fins ara, per reproduir elements de vídeo inserits en una pàgina web hem de recórrer a eines externes, els famosos plug-ins com el de Flash. En fer referència a un objecte de vídeo o àudio des d’una pàgina, si el navegador no té el component adequat per reproduir el format, el primer que fa és demanar-nos la instal·lació d’aquesta peça de programari. La referència a un vídeo pot ser força llarga i farragosa de fer en HTML (el llenguatge en el qual es construeixen les pàgines web), i ho podeu veure en el codi que ens donen a YouTube si volem posar un vídeo d’aquest portal a la nostra plana.

Tenir vídeo natiu en HTML implica el següent:

• Per reproduir el contingut ja no farà falta una peça de programari addicional (el famós plug-in), ja que el mateix browser inclourà el còdec necessari per a reproduir-lo.
• Per al dissenyador de pàgines web, es simplificarà la tasca, ja que enlloc d’haver d’emprar una llarga tirallonga de codi per encastar un vídeo en Flash, podrà usar el tag natiu <VIDEO>.
• Ja no es dependrà de la disponibilitat del plug-in/reproductor per a una plataforma de maquinari/programari concreta, ja que en ser una part de l’estàndard HTML, tots els navegadors que compleixin amb la versió 5 ja inclouran tot allò necessari per a reproduir els vídeos inserits en els llocs web.
• Com us imagineu, l’empresa o iniciativa que es trobi al darrere del còdec emprat per equipar l’HTML 5 obtindrà una quota de poder prou gran al tenir una influència potencial molt àmplia (sobre tots els internautes!) pel què les picabaralles són ara entre els principals jugadors del sector per imposar el què millor els vagi.

Continuar llegint »

Molts antics col·laboradors de Google li estan buscant recanvi. Fotomuntatge: Guillem Alsina

Dos titulars m’han cridat l’atenció els darrers dies: el primer feia referència a com tots els socis de Google en el camp de la telefonia mòbil (que empren Android en els telèfons que fabriquen) que tenen interessos a la Xina, han girat l’esquena a la multinacional del cercador, indiferents a les trifulques d’aquesta amb el govern del gegantí país asiàtic, i el segon sobre el canvi de proveïdor de cerques que farà Ubuntu per a aquesta propera versió, des de Google a Yahoo!

I és que per a molts, la de Mountain View ja no és aquella afable empresa que va néixer a l’habitació de dos estudiants de Stanford, si no un monstre que devora tot allò que li surt al pas, i amb la que si ara t’hi entens, en el futur t’hi hauràs de barallar.

Tot això no ve arrel del Nexus One, el telèfon que segons molts té enfrontada a Google amb la resta dels fabricants que empren Android, malgrat que si pot tenir-hi alguna cosa a veure. No, és quelcom més profund.

I és que en pocs anys, Google ha crescut molt i entrat en molts territoris, el què l’ha dut a ser considerada com a competència per algunes empreses que li han estat aliades, així com a despertar els recels d’aquelles que hi tenen tractes avui i la consideren amiga.
Continuar llegint »

El nou iPad en mode vertical i apaisat

Apple ha volgut encetar una altra revolució amb el seu gàdget més recent, l’iPad, que respon al tan rumorejat Tablet PC del qual Internet n’anava plena aquests darrers mesos. No obstant, i si bé als incondicionals de Steve Jobs i els seus, els ha semblat una altra de les meravelles arquitectòniques (d’arquitectura de computadors, s’entén) que aquests ens deparen, a d’altres ens ha semblat una entrada un xic escarransida, si bé que prou vistosa i amb aspectes interessants.

l’iPad no deixa de ser el “germà gran” de l’iPhone i l’iPod Touch, de mida superior i -almenys suposo, perquè no l’he pogut tenir a les mans com la majoria dels mortals- amb l’excel·lent pantalla que ha fet famosos a aquests, en el nou gàdget ampliada fins a les 9,7” en diagonal.

El sistema operatiu que el governa és l’iPhone OS, el mateix que en el telèfon mòbil de la companyia, però amb alguns afegits gràfics que li permeten treure més partit de la pantalla més gran en la què corre. Les aplicacions són compatibles amb l’iPhone i l’iPod Touch, i ens les podem descarregar des de la mateixa App Store, malgrat que per a felicitat dels programadors i venedors de programari, les característiques d’aquest dispositiu permeten que amb noves aplicacions creades expressament per a ell, se’n pugui treure més suc. Així que el negoci no pararà…

Tot i que se li pot acoblar un teclat físic extern, l’iPad gaudeix d’un teclat virtual en pantalla, basat en el de l’iPhone però més còmode gràcies a què és més gran, amb el què tindrem un teclat QWERTY com el d’un portàtil convencional gairebé complet a la nostra pantalla.

El programari incorporat és el de sempre, essent la principal estrella el navegador web Safari (base de l’execució d’aplicacions), així com la reproducció de vídeo i música (funcionalitat d’iPod), la lectura de llibres electrònics (tot i que hem de recordar que no és un dispositiu de tinta electrònica, pel què cansa tant a la vista com un portàtil o Tablet PC convencional) i les funcions de calendari i agenda d’adreces.

Les configuracions inclouran capacitats de disc de 16, 32 o 64 GB, WiFi i Bluetooth i, en alguns models, la possibilitat d’un mòdem 3G incorporat, pel què podrem connectar-nos allà on ens trobem (i hi hagi cobertura). El suport per a formats s’estén als habituals DOC, PDF, DOCX, PowerPoint, Excel, RTF, text pla, JPG, TIFF, GIF, MP3, AAC, Lossless, AIFF, WAV, H.264, i MPEG-4 com a principals a més d’alguns altres.

Un detall que ha passat inadvertit per a molts és que el microxip que governa aquesta màquina ha estat fabricat per Apple. Rep el nom d’A4 (per l’Audi, o pel full de paper???) i no n’han transcendit detalls tècnics, però es rumoreja -i és gairebé segur- que és un SoC (System on a Chip, amb apartat gràfic integrat en la mateixa pastilla) d’arquitectura ARM. Apple actualment ja empra aquesta arquitectura en els xips que governen l’iPhone i l’iPod Touch, però d’aquests en subcontracta la fabricació a Samsung, mentre que l’A4 és seu. Viurem amb això un revival de l’estratègia d’Apple amb el PowerPC, ficant-se a sac en el terreny dels semiconductors? tot podria ser, i això no mancaria d’importància, doncs a la llarga podria tenir un gran impacte en la industria.