Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 

Posts from març de 2010

Cibersocietat, Internet, Noticies
Aquest dilluns dia 15 es van complir 25 anys d'ençà del registre del primer domini .com

Feliç aniversari dominis .com!

Aquell primer domini fou Symbolics.com, corresponent a una empresa del ram de la informàtica.
By , on 31 de març de 2010

Els .com estan d'aniversari

Aquest passat dilluns dia 15 de març es van complir vint-i-cinc anys d’ençà del registre del primer domini .com . Aquest sufixe de domini és, sense cap mena de dubte, el més popular a la Xarxa, i ha esdevingut tota una icona representativa d’Internet a la cultura popular. El terme “punt com” ja no és exclusiu dels cenacles informàtics, ni tan sols dels relacionats d’alguna manera amb la tecnologia, sinó que és un patrimoni de tota la humanitat.

Però retrocedim aquests vint-i-cinc anys i veiem quin fou el primer domini .com en ser registrat. Corria el 1985, i Internet tot just s’obria fora del sector militar i de l’educatiu cap a l’empresarial. Aquí a Catalunya, la Xarxa de xarxes entraria amb força entre principis i mitjans de la dècada dels noranta, per consolidar-se com una eina assequible a tothom (i desitjable per a molts!) a finals de la mateixa dècada i principis del nou mil·lenni.

La web ni tan sols havia estat inventada. Caldria encara un lustre per a què Tim Berners-Lee (encara mancat del títol de Sir que se li va concedir a posteriori) inventés una forma per bescanviar informació amb altres membres de la comunitat científica sense dependre d’una plataforma de maquinari/programari determinada. El correu electrònic existia, sí, així com també els precedents immediats de la Web com eren els sistemes Gopher, Archie o Wais (i ara no sé si els escric bé, perquè fa tant de temps…), però la Internet d’aquells temps distava molt encara de la Internet que coneixem avui en dia i que tan propera ens és. Llavors era cosa de tècnics especialistes, autèntics geeks que hi remenaven en pantalles de fòsfor verd.

Symbolics Inc. era a aquelles alçades una empresa que venia sistemes informàtics per a càlcul algebraic intensiu basats en el seu propi sistema operatiu i en un entorn integrat de desenvolupament que emprava el llenguatge de programació LISP. Oferien la solució completa, programari i maquinari, però la cosa no els devia acabar d’anar del tot bé. Investigant sobre què havia passat amb aquella empresa, em vaig assabentar que ara el seu lloc l’ocupava una altra que s’anomena de la mateixa manera però no és l’original, i que es cuida de mantenir els desenvolupaments d’aquella companyia dels vuitanta. Però en el seu punt àlgid, aquesta empresa va comprar el domini symbolics.com, avantçant-se així al seu temps.

I què ha estat del domini? Des de fa uns mesos és propietat de XF.com, una empresa especialitzada en la compravenda de dominis a Internet. No creieu que és quelcom molt adequat per a aquest primer domini .com? I el que allotja és el bloc personal del director d’aquesta empresa.

Ha plogut molt des d’aquell març del 1985; Internet ha madurat, ha deixat de ser una cosa usada pels frikis de la informàtica a ser una eina d’ús comú per a tothom. Ha revolucionat la forma en què ens comuniquem, ha empetitit el món, ha creat tota una forma de veure i fer els negocis, ha donat llibertat de publicació a la gent, però també ha portat aspectes foscos com la ciberdelinqüència i temes no resolts com el de la pirateria/lliure intercanvi de continguts, dues cares d’una mateixa moneda.

Vint-i-cinc anys no són res ;-)

Comments (0)
Cibersocietat

El poker online, un dels pocs sectors que creix en plena crisi

D'entre totes les modalitats, el Texas Hold'em és la més exitosa
By , on 30 de març de 2010

Per jugar al poker ja no sempre cal una taula

El poker és un fenòmen que està creixent a la xarxa a un ritme vertiginós. De fet, es tracta d’un dels pocs sectors que, lluny de notar la crisi econòmica, viuen un desenvolupament constant. Les estadístiques mundials ja mostraven fa sis anys beneficis de gairebé un bilió i mig de dòlars. El 2008 aquesta xifra va arribar als quasi sis mil milions de dòlars, una quantitat que s’espera que ja sigui superada enguany.

Pel que fa el poker online a Espanya, s’estima que es finalitzarà aquesta temporada amb uns beneficis d’uns 50 milions d’euros, la qual cosa significarà un creixement de gairebé el 10%. Tot plegat amb la previsió, en un parell d’anys, d’un creixement del 30%. Els números no enganyen i, és més, presenten el sector del poker avui en dia com un dels més potents del nostre país i, perquè no dir-ho, d’arreu del món.

De fet, es tracta d’una tendència que també ha esquitxat les xarxes socials. Molts dels principals proveïdors d’aplicacions lúdiques de la xarxa Facebook tenen la seva versió del poker, tot i que majoritàriament opten pel texas holdem online. Aquesta modalitat és senzilla i, a més, sempre s’hi respecta l’ordre de col·locació a la taula dels usuaris. Això facilita formar part de partides disteses mentre es realitzen altres activitats, la qual cosa pot servir de camp de proves per ascendir a un nivell superior i, amb el temps, participar en partides amb diners reals pel mig i fins i tot optar a participar en la WSOP, la Sèrie Mundial de Poker amb alguns dels premis en metàl·lic més suculents del món. I és que el poker és així: qualsevol hi pot triomfar.

Probablement els que mai hagueu jugat no sabreu de què estem parlant. Tranquils, en aquest article també us expliquem com jugar al texas holdem per poder iniciar-vos en la que ja és la gran tendència de la xarxa. I és que un bon aficionat a la informàtica n’ha de conèixer tots els racons. Per començar, us direm que aquest joc té tot allò que hem vist a les pel·lícules i a la televisió milers de cops: cartes, crupiers, fitxes i més fitxes i conjunts de cartes que poden convertir el jugador en milionari. Doncs bé, a partir d’aquí, el joc funciona així:

Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet
El projecte de llei fou aprovat d'una manera que delata la por de l'executiu espanyol envers el moviment internauta

La “llei Sinde” passa al Parlament

Preveu entre d'altres mesures, la suspensió cautelar d'un lloc web sense necessitar una ordre judicial
By , on 28 de març de 2010

Ángeles González-Sinde, titular del Ministeri de Cultura

Podríem dir que “amb nocturnitat i traïdoria” el Consell de Ministres de l’Estat Espanyol va aprovar, el dia de Sant Josep -festiu a molts llocs d’Espanya- el projecte de Llei d’Economia Sostenible, coneguda popularment com a Ley Sinde pel cognom de la Ministra de ¿Cultura?, Ángeles González-Sinde.

Explicat així, sembla més aviat que s’hagi fet una reunió conspiratoria per a organitzar un cop d’estat i, realment, alguna cosa de clandestinitat devia tenir, probablement deguda a la pressió popular a Internet dels grups anti-llei. Fer aquest tràmit durant un cap de setmana llarg en el que molta gent es troba fora i desconnectat desarticula qualsevol intent de coordinació ciutadana per organitzar protestes que, en tot cas es retarden. No obstant, i veient com actua la societat civil avui, quants més dies es perdin en organitzar el moviment ciutadà, menys participació tindrà, i amb això és amb el que juga el govern.

A partir d’aquí, a la “Llei Sinde” li queden uns pocs tràmits per complir, començant per la seva tramitació al congrés. Els socialistes hi votaran a favor, com és lògic, els populars en contra (no és lògic per ideologia, però ho és pensant que han de dur la contrària al govern sigui com sigui), i els diversos partits minoritaris s’alinearan amb qui més els convingui o amb els seus aliats naturals.

L’aspecte més controvertit de la “Llei Sinde” és, sense cap mena de dubte, la possibilitat de “suspendre” llocs web que es donarà a una comissió depenent del Ministeri de Cultura. Aquesta suspensió (un terme que no queda del tot clar què significarà) es realitzarà cautelarment mentre no es porti a judici als responsables del lloc web, per tal d’evitar més danys als posseïdors dels drets de propietat intel·lectual del material piratejat.

Actualment només es pot clausurar un lloc web per ordre judicial. Com ja vaig dir amb anterioritat, els poders judicial i executiu estan separats i ben definits en tota democràcia moderna, i al meu parer el que fa la llei Sinde és dotar de facultats judicials al poder executiu. Aquest fet, augmentat i corregit, és el que condueix a una dictadura.

Amb tota probabilitat, la comissió que nomenarà el Ministeri de Cultura no estarà composada de tecnòlegs i juristes que puguin debatre amb coneixement de causa sobre les modernes tecnologies i Internet, i ni tan sols per artistes que estiguin essent víctimes de la pirateria, sinó molt probablement per elements reaccionaris de les entitats gestores dels drets de propietat intel·lectual que, com la SGAE, s’han enrocat en posicions inadmissibles aconseguint poder mercès a les seves connexions polítiques. Són personatges com el “senyor” Teddy Bautista, que per la seva actuació pública sembla ben bé com si només pensin en les butxaques.

Potser aquest és l’aspecte més polèmic, però no n’és l’únic. També ens trobem amb la possibilitat de suspendre un lloc web pel simple fet de recollir enllaços que apuntin a material protegit per drets de propietat intel·lectual, encara que no emmagatzemin el material en sí. Més d’un jutge ja ha advertit que no està fora de la llei proporcionar enllaços, ni tan sols quan aquests apunten a material protegit per drets d’autor. Una altra cosa és oferir una descàrrega directa.

Lluny de consideracions morals sobre si el lliure intercanvi de continguts és lícit o no (no dic legal, sinó acceptable social i econòmicament), aquesta llei es passa molt, ja que sembla buscar donar al govern espanyol un poder sobre la Xarxa a l’Estat que avui li permetrà tancar una web que apunti a pel·lícules “piratejades”, però demà, i sota la mateixa excusa, pot suspendre cautelarment un lloc web que, simplement es mostri desfavorable amb la seva política. Si, el jutge pot dictar que els administradors són innocents, però si s’ha suspès la web, el mal ja estarà fet.

Foto: 20minutos.es amb llicència

Comments (0)
Cibersocietat, Internet, Seguretat
Cap aplicació de Facebook que us prometi dir-vos qui visita el vostre perfil és autèntica

Trend Micro detecta falses aplicacions de Facebook creades per spammers

De moment no semblen excessivament perilloses, però si no anem amb compte ara, en el futur això podria canviar
By , on 27 de març de 2010

Compte amb el que executeu a Facebook. Fotomuntatge: Guillem Alsina

Compte amb les aplicacions que executeu dins de Facebook! Si bé fins ara aquestes eren innòcues (la gran majoria, vaja), l’empresa especialitzada en solucions de seguretat Trend Micro ens adverteix que ha sorgit tota una nova classe d’aplicacions de Facebook que són emprades per spammers per atraure’ns cap a perfils de la xarxa social i pàgines web publicitàries.

La trampa d’enginyeria social que fan servir més sovint és oferir a l’incaut usuari de Facebook una manera de veure qui ha visitat el seu perfil. Aquesta és una funcionalitat que no existeix a la popular xarxa social i que, al meu parer, no existirà mai.

I el motiu de que pensi així és simple: si hom sap que la seva visita queda enregistrada i que l’altra persona podrà saber que ha estat al seu perfil, més d’un noi no visitaria tan sovint el perfil de la noia que li agrada però que ella no ho sospita (o casos semblants), o bé aquesta mateixa persona no “espiaria” a amics i coneguts sense que aquests o sabessin, amb el que l’activitat a la xarxa davallaria i, en conseqüència, també cauria el seu atractiu. L’anonimat de les nostres accions fa que siguem molt més actius visitant altres perfils, tafanejant les seves fotos o quins amics tenen altres persones, el que dóna vida a Facebook, que és al cap i a la fi el que interessa a aquesta empresa.

Prometent que això es podrà fer amb un determinat programa, els creadors de malware atrauen als usuaris de Facebook, que instal·len al seu perfil la falsa aplicació. Aquesta (que, evidentment, no funciona com promet) els condueix cap a algun tipus de spam o, fins i tot, a trampes més perilloses com ara pàgines web que imiten d’altres molt conegudes per capturar les dades sensibles dels usuaris.

Per tal de temptar a més usuaris, aquestes aplicacions afegeixen entrades al perfil i al mur de l’usuari, donant-se a conèixer a prometent realitzar la funció que anuncien.

Tot i les mesures de seguretat que Facebook ha impulsat darrerament, el seu sistema de programació (les API‘s i la llibertat per executar qualsevol aplicació) no proporciona totes les garanties de seguretat que hauria de tenir un servei en línia de tanta magnitud com aquest, que aplega més de 400 milions d’usuaris d’arreu del món. Probablement a aquestes alçades s’hagin retirat les aplicacions que han motivat directament aquest article, però és probable que les mateixes ja estiguin essent substituïdes per unes altres que fan exactament el mateix i que estaran en funcionament encara unes quantes setmanes.

El sentit comú dicta que anem sempre amb molt de compte amb tot allò que executem a Internet i las pàgines que visitem. La Xarxa és una veritable selva on abunden les espècies perilloses. En el cas de Facebook, molt de compte amb els jocs casual que darrerament proliferen en aquesta xarxa social i en les aplicacions que prometen funcionalitats desitjades i buscades com és el cas que hem comentat.

Comments (0)
Mòbils, Noticies
Microsoft ha confirmat que el seu nou sistema operatiu per a mòbils serà incompatible amb les versions anteriors

Windows Phone 7 trenca amb tot

Malgrat que fou presentat al febrer, només estarà disponible en telèfons per Nadal
By , on 25 de març de 2010

La pantalla d'inici de Windows Phone 7

Durant el passat Mobile World Congress celebrat al febrer a Barcelona, Microsoft va presentar la nova revisió del seu sistema operatiu per a telefonia mòbil, malgrat que va deixar algunes incògnites a l’aire.

La companyia de Redmond necessitava imperiosament aquesta presentació donades les males crítiques que havien anat rebent les versions anteriors de la seva plataforma, la minva del seu pes específic en el mercat (quota i influència) i la puixança dels seus més immediats rivals com l’iPhone d’Apple, BlackBerry i Android. Per tant, Steve Ballmer va decidir que millor era presentar primer, fer venir salivera a la industria, i llençar després. I a fe que ho va fer. Ambdues coses, anunciar primer i llançar després, i fer venir salivera.

Perquè el nou Windows Phone llueix molt maco (almenys, en la meva opinió) i la seva interfície sembla pensada per a qualsevol tipus d’usuari, tant el final profà en matèria tecnològica com el professional. Però una incògnita quedava encara per descobrir: seria compatible cap enrere o trencaria amb tot allò fet fins ara? sembla que, a la fi, serà aquesta darrera opció la que seguirà.

No és un tema mancat d’importància, malgrat que ens ho pugui semblar als usuaris finals. Són els programadors els que hauran de “patir” aquest trencament, ja que hauran de reescriure tot el codi font de les seves aplicacions. En el recent MIX10 celebrat a Las Vegas (Estats Units), un esdeveniment dirigit als programadors, Microsoft va presentar les eines de programació que hauran de fer servir els desenvolupadors per dur les seves creacions a la nova plataforma.

Els programadors no podran desenvolupar codi natiu per als telèfons basats en Windows Phone 7, sinó que la majoria de les coses pivotaran al voltant de Silverlight 4 i XNA. Per al primer, es podrà reutilitzar gairebé tot el codi que es faci servir per a un programa creat pensant en una màquina de sobretaula, ja que Silverlight 4 serà el mateix en dispositius mòbils i en ordinadors.

També es podrà reutilitzar gairebé tot el codi font dels videojocs, però aquí ampliem l’espectre de plataformes compatibles cap a la videoconsola Xbox 360. Segons sembla, quan un desenvolupador realitzi un videojoc, tret de tres o quatre coses concretes de cada plataforma (imagino que el carregador del programa en memòria i l’apartat gràfic), tota la resta serà comú a les tres plataformes.

Aquest, de fet, sembla el gran cavall de batalla de la companyia de Redmond: compensar als programadors el trencament que suposa Windows Phone 7 amb el que hi havia fins ara a base de facilitar-los al màxim el reutilitzar el seu codi font per a diferents plataformes.

Les noves versions de les eines de programació de la companyia que han de fer tot això possible també han estat presentades al MIX10, i en totes s’ha vist un èmfasi especial envers la nova plataforma mòbil presentada per Steve Ballmer al setembre.

Comments (0)
Cibersocietat, Internet
Als actes públics, en el dia a dia, les empreses, els particulars... una reflexió sobre l'ús de les noves tecnologies

No trobeu que es twiteja massa?

L'autor qüestiona si de veritat estem per al que hem d'estar o bé si en fem un gra massa de l'ús de Twitter
By , on 25 de març de 2010

Aquells de vosaltres que ara en teniu uns trenta i tants o quaranta i pocs segurament deveu recordar uns temps en els que l’escola era més dura que ara (però menys de quan van estudiar els nostres pares i avis!) i no et podies distreure que el professor ja et cridava l’atenció; “estàs per al que has d’estar?” t’increpava mentre els teus companys de classe es burlaven de tu per haver estat pescat “in fraganti” (on és ara l’amistat que es demostra al pati? ;-)

La moderna distracció de l’era de les comunicacions és el Twitter. No a les escoles, almenys mentre no ens arribin els portàtils promesos per en ZP, que serà llavors quan els nens podran començar a “twitejar” i actualitzar els seus perfils de Facebook indiscriminadament. Jo, que -com aquell qui res- ja vaig camí dels 36, no arribava al nivell de jugar “a barcos” com en generacions pretèrites, però si que pintava a les darreres pàgines de la llibreta… és ben bé que els temps evolucionen que és una barbaritat!

Però aquestes ratlles no són per a evocar “batalletes” del passat malgrat que jo ja he fet la meva incursió nostàlgica; no, són degudes a una reflexió provocada per una conferència a la que vaig acudir fa unes setmanes, i en la que vaig veure força gent “twitejant” mentre el conferenciant anava donant el seu discurs. De veritat tota aquella gent podia estar per fer un redactat al Twitter mínimament decent i escoltant i absorbint el que deia el conferenciant al mateix temps?
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet, Noticies
El president veneçolà va qüestionar que hi hagi total impunitat per publicar el que sigui a Internet

Hugo Chávez i la llibertat de publicació a Internet

El motiu d'aquest discurs fou una falsa noticia sobre el suposat assassinat d'un dels seus ministres que fou publicada a un fòrum d'Internet
By , on 22 de març de 2010
Hugo Chávez, el president veneçolà s'ha vist embolicat amb una nova polèmica

El president veneçolà al bell mig d'una nova polèmica, aquest cop relacionada amb Internet

Personatge polèmic com ell sol, Hugo Chávez (president de Veneçuela) va donar més teca als mitjans de comunicació per a què parlessin d’ell i, de passada, també en va donar a la comunitat internauta. El motiu: un discurs durant un acte polític televisat en directe al seu país en el qual va posar sobre la taula la idea de que a Internet s’ha de controlar el que es publica.

Però abans de titllar gratuïtament a Chávez de dictador, anti-demòcrata o comunista (quelcom que, per a alguna gent, és un greu insult), repassem els fets: el passat dissabte, es registraven dos internautes als fòrums del lloc web veneçolà Noticiero Digital. Immediatament, publicaven en aquests mateixos fòrums una falsa noticia en la qual afirmaven que un grup de paramilitars havia assaltat el vehicle en el qual circulava el ministre d’obres públiques veneçolà, Diosdado Cabello, disparant indiscriminadament sobre aquest i matant-ne tots els ocupants, inclòs el Sr. Cabello.

El fals comunicat (a Cabello no li va passar absolutament res, ni el seu vehicle fou assaltat) acabava afirmant que en breus instants n’informarien tots els canals de televisió i ràdio del país, i que el govern estava a punt d’emetre un comunicat oficial culpant de l’acció a un grup de paramilitars finançats pel president colombià Álvaro Uribe, amb qui Chávez ha mantingut fortes discrepàncies (sobretot pel que fa a la lluita contra les FARC que ve duent a terme el govern colombià).
Continue reading »

Comments (2)
Mòbils
Els navegadors dels smartphones cada dia evolucionen més per a oferir la mateixa experiència que en un escriptori

Quin futur té la web mòbil?

Malgrat tot, hi ha institucions que aposten per una versió web purament mòbil
By , on 16 de març de 2010

La web d'Informàtica.cat en un telèfon mòbil no smartphone

Tot i que no se n’ha sentit a parlar gaire, hi ha una certa discussió entre aquelles persones que recolzen el fet que existeixi una versió de la Web optimitzada per a telèfons mòbils, i aquelles que opinen que el futur és que la mateixa web que veiem en un navegador de sobretaula es vegi també als smartphones.

La primera postura incideix sobretot en les particularitats dels smartphones, com ara la pantalla de petites dimensions, mentre que la segona aposta pels moderns navegadors per a dispositius mòbils, que com Opera Mobile o Opera Mini, ens permeten gaudir de les mateixes pàgines que tenim als nostres sobretaules i portàtils, empetitides i amb la possibilitat de fer-hi zoom per centrar-nos en una àrea concreta de la pàgina.

A informàtica.cat ens hem decantat per la primera opció, creant una versió mòbil optimitzada per a una càrrega ràpida i una fàcil visualització amb els navegadors d’aquests dispositius sense haver d’ampliar el text ni haver de moure constantment la pantalla per visualitzar diversos elements presents a la pàgina. D’aquesta manera, des de qualsevol telèfon mòbil (smartphone de gran pantalla o terminal normal i corrent que es pugui connectar a la xarxa i disposi d’un navegador), podreu seguir les nostres novetats sense haver d’esperar les lentes descàrregues de tots els gràfics de la versió d’escriptori ni haver de fer “virgueries” per veure correctament la pàgina en una petita pantalla.

El telèfon mòbil cada dia està guanyant més popularitat entre els internautes, un fet que demostren els fabricants en dotar als seus terminals de funcionalitats “socials” com ara widgets que permeten accedir als comptes que hom té en serveis de xarxa social entre els que destaquen Facebook i Twitter. Un bon exemple d’aquest paradigma és el Nokia N900, que sembla tot un ordinador portàtil miniaturitzat o un telèfon al qual li han insuflat esteroides, per les prestacions que té. Doncs bé, l’operadora que els ven recomana agafar-lo amb una tarifa plana de dades ja que, si no, no té sentit aquest terminal. Una mostra de cap a on va el futur.

L'aplicació mòbil de Madonna, llançada per Antevenio

Sembla, però, que d’això molts prestadors de servei i programadors d’aquí no se n’han adonat encara, malgrat que a fora ja és tot un fet consumat. I us ho dic de la impressió que m’ha quedat del Mobile World Congress d’aquest febrer. Potser una de les que se n’ha adonat amb temps i ha actuat en conseqüència és Antevenio, empresa dedicada al màrqueting digital que ha creat una divisió per explotar la publicitat i el màrqueting en dispositius mòbils com ara telèfons.

Entre d’altres campanyes, seva ha estat la del llançament de l’aplicació oficial per a iPhone de la cantant Madonna, tot un monstre -en el bon sentit de la paraula- de l’escena, que no ha dubtat en confiar a aquesta empresa l’apartat de màrqueting per al mercat espanyol. Aquesta aplicació inclou accés directe a la compra de les seves cançons, galeria d’imatges, videoclips, i accés als llibres que ha publicat. A la de Madonna s’hi afegeixen altres aplicacions d’intèrprets de talla internacional com són Alejandro Sanz, Macaco o David Bisbal.

En resum, i parafrasejant aquell famós anunci, podem afirmar que “la vida és mòbil, mòbil és”… i a partir d’ara hi podem afegir “també informàtica.cat” ;-)

Comments (0)
Cibersocietat, Internet, Noticies
La companyia del cercador s'ha guanyat molts enemics amb les seves darreres iniciatives comercials

Les operadores volen que Google pagui una part de la factura de la Internet Mòbil

No esmenten, però, que els usuaris ja paguem unes factures prou altes
By , on 9 de març de 2010

Google, en el punt de mira

Darrerament, Google s’ha guanyat molts enemics per haver anat entrant en camps del món de la informàtica on inicialment no hi tenia presència. L’arribada del navegador Chrome, del sistema operatiu Chrome OS o del telèfon mòbil Nexus One, han comportat el refredament de les relacions entre la companyia del cercador i antigues aliades com Apple o Motorola. En alguns casos, aquest enfrontament s’ha fet públic (cas de les declaracions de Steve Jobs en contra d’Adobe i Google) o privat (cas del que expliquen de Motorola que, com altres fabricants, ha quedat mosquejat amb Google però sense dir-ho públicament perquè necessita Android).

Un dels darrers enemics que sembla haver-los sorgit a Sergey Brin, Larry Page i els seus, són les operadores de telefonia mòbil. Recentment el president de Telefónica, César Alierta, afirmava que Google provoca una gran despesa de l’ample de banda de la Internet mòbil (pàgines web i serveis en línia consultats des dels nostres smartphones), lucrant-se amb la publicitat i sense que res d’aquests ingressos repercuteixin en la millora de les infraestructures que permeten a la companyia del cercador lucrar-se. Dit d’altra manera, César Alierta vol una part del pastís de Google.

Però és que no només es tracta del president de l’operadora espanyola; en el recent Mobile World Congress, Vittorio Colao (CEO de Vodafone) també es va mostrar favorable a la mateixa línia, amb què Google pagui una part de la factura de la Internet Mòbil.

Aquí, el principal problema consisteix en les infraestructures, en les antenes de telefonia, ja que s’han de canviar cada pocs anys degut als avançaments tècnics que s’estan fent a nivell de velocitats i capacitats de connexió. Si fa quatre dies -com aquell qui diu- es desplegava la 3G, ara li toca el torn a la 4G, però és que potser d’aquí dos anys ja es comença a parlar de la 5G. I un cop s’han gastat milions d’Euros en implantar antenes a tot el territori, és molt galdós haver-les de substituir per unes altres, a més de que no s’han amortitzat les primeres.

Podem pensar que és en aquest clima, amb uns governs que no tenen liquiditat per subvencionar les noves infraestructures malgrat que per nombre d’usuaris (creixent dia a dia) i ús que aquests fan de la xarxa telefònica (amb més connexió a Internet i descàrregues de continguts multimèdia), la necessitat és imperiosa, que les operadores busquen trobar una font de finançament i no se’ls ha acudit cap altra cosa que aquesta, però jo crec que és més aviat un toc d’atenció a Google, no sigui que la companyia del cercador es vulgui atrevir a entrar en el seu negoci.

De fet, als Estats Units, Google ja hi té un projecte per estendre cable de fibra òptica, especialment a zones rurals. Així que veient els exemples del Nexus One o el Chrome OS, el més probable és que les operadores hagin volgut parar-li els peus a la multinacional abans fins i tot d’haver-s’hi d’enfrontar comercialment, tot aplicant una maniobra de bloqueig. No debades, el futur de la informàtica personal està tirant cap a allò que és mòbil, pel que per a la gent de Google (i segons va afirmar Eric Schmidt a la seva keynote del mateix Mobile World Congress), aquest àmbit té preferència sobre la informàtica d’escriptori. D’aquí a passar a constituir una operadora pròpia, per a Google pot haver-hi un pas, i més si veiem tots els fronts que ha obert darrerament.

I jo em pregunto: no farien més bé aquestes grans companyies qüestionant els sous dels seus alts directius que a dia d’avui i en molts casos, cobren quantitats dignes d’un jugador de futbol de primera divisió? Evidentment que ho farien, evidentment que no ho faran.

Comments (0)
Mòbils
Encara no es comercialitza al nostre país

Nexus One, el Google Phone a la mà

La darrera actualització del seu sistema operatiu li afegeix capacitats multitàctils
By , on 6 de març de 2010

Asct fntal dl Nexus One. Foto: GoogleQuan Google va anunciar que llançava un smartphone propi, a molts no ens va sorprendre excessivament la decisió. Jo haig de confessar que em pensava que no ho acabarien fent per tal de no enemistar-se amb els fabricants de terminals que empren Android en les seves creacions, però vet aquí que la companyia del cercador sempre té aquesta capacitat de sorprendre’m.

Gràcies a la meva darrera escapada al Mobile World Congress, ara sóc el posseïdor d’una d’aquestes belleses: Google els regalava a les seves conferències. Si, heu llegit bé, la companyia del cercador lliurava als assistents un telèfon per estar-se mitja horeta presenciant una xerrada dirigida a programadors. La noticia va córrer com la pólvora per tot el congrés, i molts van ser els que es van acostar per fer cua, però pocs en vam ser els afortunats ;-)

Un cop tret de la caixa, val a dir que el terminal és elegant, i que segueix l’estètica de bons acabats que caracteritzen els darrers models d’HTC. Un punt crida l’atenció: el trackball a la part inferior que s’il·lumina, i que és un dispositiu que tret de les BlackBerry no havia vist des del primer ordinador portàtil que vaig tenir ara ja fa anys.

La pantalla és una AMOLED de gran qualitat. Destaca sobretot si la posem al màxim de brillantor, ja que podem veure perfectament com es ressalten els diferents colors. La capacitat tàctil es veu de seguida millorada, ja que en la primera connexió a la Xarxa em va proposar de descarregar i instal·lar una actualització que, per a sorpresa meva, va afegir al sistema la capacitat de reconeixement multitàctil. Ara, i per exemple al navegador web, puc ampliar o disminuir el tamany de la pàgina a voluntat amb dos dits.
Continue reading »

Comments (0)
Pàgina 1 de 212

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio