El doodle de Google, jugable. Imatge cortesia de Google

Ha passat a la història dels videojocs en concret i de la informàtica en general com l’arcade per excel·lència: Pac-man. Sorgit fa trenta anys de les ments pensants de Namco (que posteriorment passà a formar part de Bandai), el seu argument era simple: en un laberint bidimensional, el jugador havia de controlar un personatge de forma esfèrica (el famós Pac-man) el qual anava menjant les boletes repartides al llarg de tot el laberint. Era perseguit per quatre fantasmes, que si l’atrapaven el mataven. Però si en Pac-man podia menjar unes determinades boles més grans abans que els fantasmes l’enxampessin, durant uns segons els papers s’invertien, passant a ser el nostre heroi qui perseguia i podia donar caça als fantasmes, guanyant més punts extra per enxampar-los.

Tot allò que rodeja al Pac-man ha passat a ser patrimoni de tots. En l'exemple, un grafitti d'un dels fantasmes

Les primeres versions foren per a màquines recreatives, una cultura que s’ha perdut força amb l’entrada massiva de les videoconsoles i els ordinadors a totes les llars, però que jo encara recordo en la seva època daurada de jovenet. A partir d’aquí, hi ha hagut un Pac-man en gairebé totes les plataformes informàtiques hagudes i per haver.

Pac-man ha depassat la barrera de la cultura tecnològica més geek per esdevenir icona de tota una generació, la dels anys 80 (dins la qual m’hi compto, ja que el despertar de la meva consciència es va donar en aquells anys) i, fins i tot, en un símbol universal estampat en samarretes, enganxines i mershandising de tota mena tal i com han acabat, entre d’altres, el rostre del Che Guevara o els personatges de la Guerra de les Galàxies (salvant les distàncies entre ells, és clar).
Continuar llegint »

Guifi.net

Abans d’introduir-vos en el que és Guifi.net (que a vegades ja em sembla un concepte un xic difícil), advertir-vos que aquesta xarxa no és necessàriament una manera de connectar-se gratuïtament a Internet, malgrat que aquesta possibilitat existeix i alguns hi troben l’interès principal per connectar-s’hi.

El concepte principal de Guifi.net és fer xarxa pel simple fet de fer-la. Compartir continguts i comunicar-se, conèixer gent i fer pinya. Podríem dir que és una xarxa paral·lela a Internet, que empra la mateixa tecnologia i que, a més, també s’hi pot comunicar.

Per entrar a formar part de Guifi.net, en primer lloc ens caldrà fer una instal·lació al nostre domicili o lloc de treball (depenent d’on vulguem la connexió) amb una antena en exterior. Aquesta antena apuntarà cap a una estructura de xarxa ja existent, cap a una antena que farà d’emissora i que li proporcionarà la senyal de xarxa. Si només de llegir això ja us esvaloteu pensant en com demanar permís als veïns per muntar l’antena a la paret o al terrat de l’edifici, no us poseu pedres al fetge: segons tinc entès, el dret a les comunicacions us permet fer això, independentment del que diguin els vostres veïns. Per a més informació, us suggereixo que llegiu tot l’arxiu de preguntes i respostes de Guifi.net.
Continuar llegint »

El menú principal de Free Studio Manager, que aplega totes les utilitats

L’objectiu de la suite de programes anomenada Free Studio Manager no és cap altra que proporcionar-nos una completa solució a qualsevol necessitat que tinguem treballant amb vídeo, especialment a l’hora de convertir formats per a dispositius mòbils.

En comptes de proporcionar una única aplicació “gegantina” que converteix qualsevol format des d’una única interfície, Free Studio Manager està constituït en realitat per tota una sèrie de petites aplicacions dedicades a una funció molt concreta, i que cadascuna d’elles pot ser executada per separat. El nexe comú per a tot aquest conjunt de programes és, en primer lloc, una interfície d’usuari senzilla (a l’estil del Miro Video Converter, analitzat aquí mateix amb anterioritat, però amb més elements i totalment “clàssica”) i, en segon, un menú que les lliga, donant a l’usuari la impressió d’estar emprant les diferents seccions d’un programa més gran.

Una de les utilitats de conversió de vídeo, en aquest cas per a iPhone

La descàrrega i ús d’aquest conjunt de programes és gratuïta, podent fer-la per separat per a cadascuna de les aplicacions, o tot el pack. En cas de tenir una necessitat puntual, podem decantar-nos per descarregar un sol programa: en tenim per a descarregar pel·lícules de YouTube, convertir vídeo per a iPod i PSP, convertir vídeo a imatges JPEG, o un desencriptador de DVD’s entre d’altres.
Continuar llegint »

La privacitat, sempre a debat

Sentint la pressió de les autoritats reguladores del mercat i, fins i tot, les judicials d’alguns països (Estats Units, Unió Europea), la xarxa social més popular dels nostres temps ha posat mesures per millorar la seguretat dels seus usuaris, un dels aspectes més criticats d’aquest servei en línia, però al meu parer tan sols han estat canvis cosmètics que no aborden el problema de fons realment important en aquest cas, i que més que la seguretat és la privacitat.

El primer d’aquests canvis és la introducció d’un sistema d’avisos de logins que controla des d’on accedim al nostre compte de Facebook i ens informa quan el nostre usuari ho faci des d’un dispositiu que no està a la llista dels habituals. Normalment, tots els usuaris ens connectem als serveis en línia des d’uns quants dispositius determinats: el nostre ordinador de casa, el portàtil, el de la feina, el telèfon mòbil,… poques vegades ens connectem des de casa d’un amic o des d’un cibercafè. Però, si rebem un avís mitjançant el nou sistema, que algú està accedint al nostre compte des d’un dispositiu que no és l’habitual (i més si no som nosaltres qui hi estem accedint), podem sospitar que estem sent víctimes d’un robatori de personalitat.

Per accedir a la configuració d’aquesta opció hem d’entrar al nostre compte de Facebook i llavors anar a les opcions de configuració del compte (menú de la part superior dreta, opció configuració del compte). Aquí haurem de desplegar l’opció Seguretat del compte, que ens preguntarà si volem rebre avisos cada vegada que algú es connecti al nostre compte des d’un nou dispositiu, sigui mòbil o de sobretaula. Aquesta notificació es podrà dur a terme mitjançant correu electrònic o missatge de text (SMS) al nostre mòbil.
Continuar llegint »

El Nokia 5230 és un mòbil multimèdia amb GPS i la garantia d'una bona marca

Permeteu-me que avui parli des de l’òptica d’una vivència personal. Ja fa uns dies us vam parlar de mòbils, concretament d’smartphones. Però no només de grans joies tecnològiques viu l’home i no tothom vol un mòbil de gamma alta. És el meu cas, doncs sóc de les que prefereixo un bon aparell amb bones prestacions però sense excesos. Fa uns dies el meu vell mòbil va dir “prou”, així que em vaig passar una setmana sencera buscant el millor substitut. Vaig haver de buscar molt i documentar-me, un procés lent i costós que us vull estalviar a vosaltres i que per això he decidit compartir.

La meva companyia és Orange i tot just ara se m’acaba la permanència. Per tant, i tal com fem tots, el primer pas va ser fer una ullada a d’altres operadors a la recerca d’ofertes suculentes. Vaig trobar smartphones a bon preu però que, a la llarga, em sortirien cars. I és que res s’adapta millor a les meves necessitats que la tarifa plana d’Orange, per la qual cosa vaig descartar l’opció del canvi. Vaig consultar el meu saldo de punts, que fregava ja el miler, i vaig començar la meva recerca. Em vaig establir un límit: 50 euros màxim i sense internet.

¿Què buscava? Doncs un aparell amb bona qualitat de pantalla, càmara de fotos digne, reproductor de música a l’alçada i amb extres tipus radio, bluetooth, etc. D’aparença atractiva, fàcil de fer servir i, a poder ser, de teclat. La meva primera opció, ja per tradició, va ser Nokia. Concretament el Nokia 5230. A Espanya els fanàtics d’aquesta companyia som multitud, fins el punt que som un dels millors mercats que l’empresa finlandesa té arreu del món. Em sumo a la llista de clients satisfets, però el Nokia 5230 no semblava complir del tot les expectatives. Per començar, era tàctil. Un handicap que, com veureu, de seguida vaig descartar dels factors negatius. Tot i així, el que menys m’acabava de convèncer era la baixa qualitat de la càmara de fotos. Només 2 megapíxels. Per compensar té GPS, un factor que el pot fer indispensable per a molts clients, però no per a mi.

Vist aquest, vaig donar-li un cop d’ull a la competència directa. El Samsung S5230 comparteix amb el model de Nokia molt més que el nom i el preu per punts d’Orange. Tots dos son mòbils tàctils, si, però l’escassetat ja em feia estar a punt de dimitir en la recerca d’un gama mitja amb teclat. Sigui com sigui, tan el Samsung com el Nokia gaudeixen d’un molt bon tamany i qualitat de pantalla. També tots dos permeten canviar la carcassa posterior, una possibilitat que pot atraure al públic juvenil. Pel que fa les diferències, la càmara del Samsung és molt millor (3,2 mgp) però, en canvi, no té GPS. L’emmagatzematget intern del Nokia permet fins a 70 MB i fins a 16 GB de memòria externa. El Samsung, en canvi, va més curt en aquest sentit. 50 MB de memòria interna i n’admet fins a 8 GB d’externa. A més, el Nokia té tecnologia 3G i sistema operatiu Symbian S60, que sempre és un punt a tenir en compte. El Samsung no té res de tot plegat, la qual cosa limita les seves possibilitats de navegació i descàrrega. No obstant això, les diferències més grans tenen a veure amb l’estètica i la durabilitat de la bateria. En aquest sentit l’S5230 s’emporta el premi, i per això m’hi vaig decantar. Però encara va aparèixer un tercer en discòrdia.

Continuar llegint »

El Nexus One. Imatge: Guillem Alsina

Sembla mentida, però fins i tot els productes més pensats i calculats per ser llançats a un mercat de masses poden sortir de la fàbrica amb errades de disseny, d’implementació o de rendiment, encara que els seus dissenys i especificacions hagin estat repassats una i altra vegada per diversos equips humans i, un cop fabricades les unitats, aquestes hagin passat pels controls de qualitat. Són tants i tan variats els exemples que us podria donar, que no sabria ni per on començar…

Un dels casos més flagrants que he contemplat darrerament en el món de la telefonia mòbil va ser el del Nokia N97, que va sortir al mercat amb un espai de memòria d’aplicacions molt reduït, el que provocava que els programes es tanquessin inesperadament i el rendiment del sistema caigués en picat. Sortosament, això fou corregit amb l’actualització del firmware a la versió 2.0 . Però aquest és tan sols un exemple del que no us en parlaré avui, ja que us vull explicar alguna mancança o mal disseny que he trobat en la joia de la corona dels Android actuals: el Nexus One, fabricat per HTC i venut sota segell de Google.

I la primera d’aquestes fallades de disseny es veu amb tan sols engegar el terminal… o més aviat quan volem comprovar si aquest ja estava engegat. No us ha passat mai allò de posar-vos el mòbil a la butxaca o treure-li’n i preguntar-vos “l’he engegat abans?” Jo sóc usuari de Nokia (tenia un N97 que he canviat fa poc per un N900), i en aquests terminals ho tinc molt fàcil per saber-ho: hi ha una pestanya de desbloqueig que, tan sols fent-la lliscar, em mostra la pantalla. Dit i fet, tan sols amb un moviment puc comprovar si, efectivament, tinc el mòbil engegat.
Continuar llegint »

La caixa TQE-2521 per a discos durs

Malgrat que potser a molts de vosaltres no us sona aquest fabricant de maquinari, dir-vos que TooQ és una companyia especialitzada en el món dels perifèrics que fa poc ha arribat a Espanya; en el seu catàleg de productes hi podem trobar des de ratolins fins a fonts d’alimentació passant per caixes, altaveus o, com el cas que ens ocupa avui, caixes que permeten connectar un disc dispositiu intern de manera externa.

Això ens és pràctic quan, per exemple, tenim un disc dur sobrer d’un vell ordinador que ha fet figa, o bé tenim diversos discos durs intercanviables que podem aprofitar per jugar-hi i fer experiments. La caixa TQE-2521 és, en concret, per a discos durs de portàtil (dues polzades i mitja, 2,5”) amb connexió SATA I o II.

La connectivitat a l’ordinador es facilita mitjançant dos estàndards: USB 2.0 i eSATA. El primer ens dona una velocitat de transferència de dades de 480 Mbps, mentre que el segon permet arribar fins als 1,5 Gbps. Si bé les connexions eSATA encara no estan tan esteses com les USB, poc a poc els fabricants comencen a incloure-les en els seus ordinadors.
Continuar llegint »

El Nexus One. Fotografia: Guillem Alsina

Tot i que no ho admeti oficialment, és ben clar que el Nexus One de Google (que està a punt de ser llançat al nostre país de la mà de Vodafone) va néixer per a ser un “iPhone killer”, un terminal capaç de desbancar a Apple del capdamunt de la llista d’empreses més reeixides en aquest sector. Ho aconsegueix? La meva conclusió és que no.

Android és un bon sistema operatiu per a smartphones, i ho demostra sobradament en aquest telèfon. La interfície multitàctil (aconseguida mercès a l’actualització 2.1) demostra tot el seu potencial en el navegador web, que m’ha semblat força més ràpid que el Safari fins i tot en connexions GPRS. La navegació web és -i no podia ser d’altra manera- un dels punts més ben aconseguits del Nexus One.

Una altra cosa que m’ha agradat més d’aquest telèfon que del d’Apple és la bústia de correu electrònic, en la qual hi podrem definir tants comptes de tants altres proveïdors com vulguem i, a més de tenir una safata individualitzada per a cada una, disposarem també d’una safata d’entrada barrejada en la qual hi veurem els missatges de tots els comptes, distingits per un codi de color que es presentarà en una ratlla al capdavant del missatge. Aquesta facilitat es converteix en imprescindible un cop l’has fet servir en dos o tres terminals, i es troba a faltar quan canvies cap a una altra plataforma.
Continuar llegint »

Accedeix als millors jocs d'atzar des del teu mòbil

Qui ens ho havia de dir fa uns anys, quan els adolescents embogien per un Nokia que els permetés batre rècords a la Serpiente, tot un mite dels jocs de mòbil. Ara hi podem gaudir fins i tot d’aventures virtuals. Tot un món de possibilitats d’oci al nostre mòbil i a un sol clic. Però, malgrat la instauració cada cop més veloç dels smartphones a la societat, aquesta qüestió segueix sent un dels forats negres. Accedir a Facebook o descarregar-se la versió per mòbil de l’Spotify són les ofertes que van al capdavant, quedant de vegades el tema dels jocs en un segon pla que es limita als més simples i als que inclou el despositiu.

Mentrestant, i com ja hem comentat altres cops, a la xarxa els casinos virtuals i, sobretot, els jocs de poker online guanyen cada dia més adeptes. Començant per la versió més d’estar per casa de Facebook i evolucionant fins els grans casinos especialitzats. Hi ha fins i tot gent que viu de jugar a la xarxa, traient-se un sou mensual prou llaminer. Llegenda o realitat, tots n’hem sentit algun nom. Si aquest tipus de jocs triomfen a la xarxa, perquè no ho poden fer al telèfon mòbil?

Potser encara tenim associades aquestes activitats amb l’ordinador, el ratolí i el teclat. Potser veiem els teclats numèrics, diminuts teclats qwerty i pantalles tàctils com un impediment. Potser pensem que la descàrrega serà llarga i complexa. Potser, com és freqüent, ens assetja el fantasma de la compatibilitat. És hora de trencar tots aquests mites. Si ets un fanàtic del casino a la xarxa, atreveix-te d’una vegada per totes amb els jocs de casino en el mòbil.

Anirem pas per pas, prenent com a referència la coneguda casa d’apostes Bwin.com. Primer de tot cal saber si podem descarregar-nos el joc, perquè qui no pugui fer-ho no val la pena que ho intenti. No obstant això, més val que estigui atent, perquè les noves tecnologies avancen a la velocitat de la llum. Consultem, doncs, el tema de les compatibilitats. Veiem que tots els darrers models de les companyies Nokia, Samsung i Sony Ericsson i l’omnipresent IPhone d’Apple ens permeten fer-nos amb el joc. En el cas de Nokia, a més, també models més antics com el 5130 o el 5200. Increïble però cert. Un cop fet aquest pas, felicitem els afortunats i seguim endavant. Veureu que el procés és molt fàcil.

Continuar llegint »

La finestra principal de Seesmic

Aquesta és una altra eina que intenta facilitar-vos la vida en evitar-vos haver d’accedir via web als vostres serveis socials en línia preferits, tal i com hem vist amb anterioritat en altres aplicacions com TweetDeck i Digsby.

Seesmic ofereix un executable per a sistemes d’escriptori basat en el framework AIR d’Adobe, el que el fa multiplataforma i utilitzable en entorns Windows, Linux i Mac OS X. A més, per a Windows també disposa d’un executable natiu, el que fa que no haguem de necessitar imperiosament el framework d’Adobe, al qual no pocs usuaris li tenen certa mania.

Jo, no obstant, sóc molt amant de les eines multiplataforma, i per tant em decanto per la versió basada en AIR, la qual és molt fàcil d’instal·lar en el nostre sistema; en Windows, concretament, es pot fer mitjançant un assistent que no fa gairebé cap pregunta i el qual es pot anar passant tot prement al botó de següent a quantes qüestions ens plantegi. A més, ens plantifica una icona a l’escriptori, pel és ben senzill accedir-hi.
Continuar llegint »