Blackberry Curve 8520

L’aparició dels smartphones ha revolucionat el món de la telefonia mòbil. Ara ja no és estrany veure a gent al metro veient vídeos de Youtube o consultant el seu correu electrònic. És com tenir un petit ordenador al telèfon, una opció inimaginable fa només una dècada que ha trencat els nostres esquemes. El primer en arribar amb força va ser l’IPhone, encara ara un dels preferits de la joventut. Però l’abús de la pantalla tàctil en la telefonia en general, sumat a l’aparença desenfadada i lúdica d’aquest model, va facilitar a un altre gran monstre abraçar un sector de mercat que buscava una altra cosa. I així és com van triomfar els mòbils Blackberry, molt més enfocats a empresaris i executius. Així, els seus punts forts sempre han estat la connectivitat i la missatgeria.

La principal diferència, però, entre tots dos dispositius és la que salta a la vista i tot el que se’n deriva. Així doncs, mentre un dels dispositius és de pantalla tàctil, l’altre disposa de teclat Qwerty. Lògicament, les dimensions de la pantalla de l’IPhone són superiors a les de la Blackberry, amb la qual cosa és evident quina sembla tenir més qualitat (a nivell pràctic, la qualitat és la mateixa) i, per tant, quin tipus de prestacions fomenta. Però, a més, existeix una altra diferència destacable pels usuaris. Mentre un dels dispositius només l’ofereix una companyia al nostre país, l’altre l’ofereixen diverses. Això vol dir avantatges pel que fa ofertes, preus i tarifes. Tot plegat fa més assequible obtenir mòbils amb contracte de Blackberry que d’IPhone.

Així doncs, el negoci als de Blackberry no els va gens malament. Ja tenen al mercat dotze models diferents, els més nous amb funcions com mapes, GPS o càmares de fotos de prou bona qualitat. No obstant això, no fa gaire els ha nascut competència per part d’un dels gegants del sector que, a més, disposa d’un sistema operatiu (el Symbian OS) que lidera el mercat dels telèfons intel·ligents dominant-ne més del 50% i que, per tant, és compatible amb una multitud d’aplicacions. Es tracta del Nokia E63, ofert per algunes companyies des de 0€ per Pimes i autònoms. Comparteix amb la Blackberry la idea del teclat Qwerty, així com moltes de les prestacions. De totes maneres, no són precisament idèntics. Per això ara comparem les prestacions d’aquest model amb les de un dels Blackberry més nous: el BlackBerry® Curve™ 8520.

Continuar llegint »

El que se suposa serà l'iPhone 4G. Fotografia gentilesa de Gizmodo

Un cop passat el cop d’efecte de l’iPad, i malgrat que el nou aparell d’Apple està batent rècords de vendes (com no!), arriba l’hora de plantejar-se com serà la propera generació de l’iPhone. Si els nois de Steve Jobs continuen amb la seva política tradicional de presentar una nova versió evolucionada de l’iPhone cap a l’estiu dels anys parells, en poques setmanes podria tocar-nos viure una nova presentació de la companyia de la poma mossegada.

A més, enguany els rumors tenen un atractiu afegit d’ençà que s’ha donat a conèixer un suposat prototip del nou iPhone, batejat com a 4G per la vox populi, o també com a iPhone HD per la seva pantalla d’alta definició. L’origen d’aquest prototip no queda gaire clar, però segons les explicacions que han transcendit, podria haver estat un enginyer d’Apple qui se l’hagués oblidat en un bar de San José (Califòrnia) i, qui l’hagués recuperat, el va posar a la venda en subhasta. No obstant, no pocs pensen que, en realitat, el prototip fou sostret il·legalment i, de fet Apple ha presentat una demanda.

El fet és que aquest telèfon va arribar finalment a les mans de l’editor en cap del blog Gizmodo, i naturalment aquest en va fer una anàlisi fotogràfica prou extensa. Resultat: la policia va irrompre l’altre dia al domicili particular d’aquesta persona per a registrar-lo i endur-se’n tot el material informàtic que s’hi trobés per mirar d’esbrinar qui li havia venut l’exemplar “extraviat” d’iPhone 4G.
Continuar llegint »

Ángeles González-Sinde, titular del Ministeri de Cultura

Una de les darreres actuacions del Consell de Ministres espanyol m’ha fet recordar aquesta vella expressió del codi penal referint-se a un agreujant. Resulta que els delictes, si els cometies a altes hores de la matinada i calculant-los bé, eren pitjors que si es cometien espontàniament durant les hores de sol. És curiós, no trobeu?

Suposo que no fou amb nocturnidad, però si amb certa alevosía quan el dia de Sant Josep el Consell de Ministres del govern espanyol va aprovar tramitar el projecte de Ley de Economía Sostenible (més coneguda com a “llei Sinde” per la ministra titular, Ángeles González-Sinde) cap al Congrés per a la seva votació. I fou així perquè aquell divendres era festiu (per la constitució de Cadis del 1812, la Pepa), i això volia dir un cap de setmana llarg d’aquells en els que molta gent desapareix per tal de desconnectar-se durant uns dies de tot el que l’envolta. Es desarticulava, així, la possibilitat d’una ràpida mobilització ciutadana en contra d’aquesta aprovació.

El projecte de llei, però, ja en té molts, de detractors, per diversos motius, i no s’evitarà amb aquesta manera de fer que molts es mobilitzin i protestin, però si alguna cosa m’han ensenyat aquests darrers anys de la meva vida és que, quant més temps passa des d’alguna cosa que ha provocat polèmica en la societat civil, més deixa d’interessar a molta massa d’aquesta mateixa societat, amb la qual cosa l’impacte de les protestes es veu minimitzat.
Continuar llegint »