Wi-Fi Finder mostrant els hotspots de manera gràfica en l'iPhone. Imatge cortesia de Jiwire

Si necessitem connectar-nos a Internet des del nostre telèfon mòbil tenim dues opcions: o bé ho fem a través de la connectivitat 3G/GPRS (sovint lenta i molt cara si ens trobem a l’estranger i en situació de roaming) o bé a través de Wi-Fi en els smartphones que així ho permetin. Però on podem trobar un punt d’accés Wi-Fi quan no sabem ni tan sols on començar a buscar?

La gent de Jiwire, una companyia que es dedica a mesurar audiències de connectivitat a Internet, ens ho posa més fàcil amb una aplicació disponible per a iPhone d’Apple i telèfons equipats amb Android que es pot descarregar des de les botigues de programari oficials (App Store i Android Market respectivament) sense cap cost.

La instal·lació és molt simple, i el funcionament és trivial; via GPS el programa s’intenta situar a on ens trobem (una característica que en el Nexus One no m’ha funcionat mai) i, si no s’hi pot connectar, ens demana el país, ciutat o codi postal d’on estiguem, per buscar a la base de dades online quins punts d’accés es troben més a prop d’on som.

Compte amb un detall que afecta (i força) als resultats de la cerca: els hotspots que troba canvien si escrivim el nom d’una ciutat o poble de Catalunya en català o en castellà. Ho he provat amb la meva ciutat (Girona i Gerona respectivament), i en el primer cas m’ha sortit un nombre gens menyspreable de hotspots, mentre que en el segon cas no me n’han sortit tants.

Un segon detall que m’ha sobtat és la poca actualització o control que tenen les dades en poder d’aquesta gent. A Girona m’ha sortit un hotspot que deu estar apagat fa ja més de dos anys. Com ho se? fàcil: el local que el posava (una botiga dedicada a tot el que us pugueu imaginar relacionat amb la xocolata) ja fa aquest període de temps que està tancada…

Wi-Fi Finder mostrant els resultats d'una cerca en Android. Imatge cortesia de Jiwire

Per tancar l’apartat de punts negatius (que són molts i importants), comentar que les dades estan online i que per accedir-hi, necessitarem una connexió a Internet. Aquesta informació que us pot semblar trivial i supèrflua per obvia esdevé en realitat important per a la nostra butxaca: si som a l’estranger i volem cercar un hotspot, haurem de connectar-nos via 3G/GPRS, quelcom que tècnicament no és difícil però que ens pot comportar càrrecs per roaming de dades de certa importància. Sobretot si hem de fer gaires cerques. Potser, i segons la durada del viatge i el lloc on anem, ens pot sortir més a compte agafar-nos una tarifa de connexió a dades en roaming…

Però malgrat tots els desavantatges, sempre és útil disposar d’una utilitat així, ja que a les grans urbs podem trobar-hi molt fàcilment punts de connexió gratuïts i, des d’aquests, buscar-ne d’altres. Jo aquest programa me l’enduré de ben segur de vacances, i tu?

Un darrer apunt abans de tancar és que m’he trobat dues aplicacions idèntiques a l’Android Market: una es diu Wi-Fi Finder i l’altra FREE Wi-Fi Finder. La primera ens permet escollir si volem hotspots només gratuïts, de pagament o ambdós, mentre que la segona no ens deixa escollir i només ens dona els que són gratuïts. Bo per estalviar-nos sorpreses… Ignoro si a l’App Store hi ha la mateixa dicotomia, ja que a la pàgina no en deia res.

La pantalla principal de JoikuSpot en un Nokia N900. Imatge: Guillem Alsina

Un dia ens trobem a una ciutat amb el nostre netbook i cap access point WiFi obert al nostre voltant quan necessitem connectar-nos a Internet. Què podem fer? hi ha dues possibles respostes a aquesta pregunta: o bé disposem d’un mòdem USB 3G com els que ofereixen les principals operadores, o bé aprofitem la connexió 3G del nostre mòbil i d’alguna manera la compartim amb el nostre portàtil. Això últim -que rep el nom de tethering- és el més pràctic de fer quan disposem d’una tarifa plana de connexió a Internet, però no sempre és el més senzill. Per a facilitar-nos la vida fent-ho per nosaltres tenim el programari JoikuSpot.

Aquest programa converteix el nostre smartphone en un punt d’accés que, per una banda, es connectarà a Internet via 3G i, per l’altra, compartirà aquesta connexió via WiFi amb qualsevol aparell compatible amb aquest estàndard i que disposi de la tarja de xarxa adequada, com ara un portàtil. Hi ha algunes solucions més disponibles al mercat, però cap de tan simple i potent com aquesta.

La pantalla de configuració de JoikuSpot, amb totes les possiblitats que ens ofereix el programa. Imatge: Guillem Alsina

Joikuspot es troba disponible per a telèfons Symbian S60 (majoritàriament Nokia però també algun Sony Ericsson i algun que altre Samsung), Windows Mobile, Nokia N900 (Maemo) i una edició especial per a l’iPad. Hi ha, però, altres sistemes que permeten fer el mateix en altres plataformes com Android.
Continuar llegint »

L'aspecte extern del telèfon ha estat molt estudiat. Imatge cortesia de Nokia

Si un smartphone el podem definir com un telèfon mòbil al qual se li han afegit funcions d’ordinador, a aquesta creació de Nokia (que, per cert, fou presentat mundialment a Barcelona aquest passat desembre) només el podem definir com un ordinador que ha adoptat funcions de telèfon.

La bellesa estètica no només està a l'exterior; els detalls del sistema com els efectes 3D dels botons també han estat molt acurats. Imatge cortesia de Nokia

La potència del seu maquinari, amb un processador Cortex-A8 a 600 MHz. i 1 GB. de memòria RAM (malgrat que només una quarta part és física, i els altres tres quarts són virtuals) i el sistema operatiu Maemo (que no deixa de ser una distribució GNU/Linux) fan d’aquest un dels terminals més potents i versàtils dels que s’han fabricat fins a la data.

Frepa que, una de les primeres coses que et topes quan engegues l’N900 per primera vegada i estàs fent una repassada als programes que porta, és una línia de comandes. En qualsevol altre telèfon mòbil que empri un sistema operatiu basat en GNU/Linux (com, per exemple, Android), això no es troba o és molt més difícil d’aconseguir. Això ja denota que no ens trobem davant d’un terminal a l’ús, sinó que és una màquina molt més enfocada a la població geek o techie.
Continuar llegint »

Una visió general del reproductor Miro sota Windows 7 i amb l'aspecte "clàssic" d'aquest sistema. Imatge. Guillem Alsina

Fa una mica més d’un mes us vam parlar en aquest mateix espai del Miro Video Converter, una utilitat que com el seu nom indica està dissenyada per a permetre la conversió entre diferents formats de vídeo, amb especial èmfasi en els dispositius mòbils. Aquest projecte no camina sol pel món, sinó que va acompanyat d’un “germanet” que fa la feina complementària, reproduir continguts.

Miro (així, a seques, i sense accent) és un projecte lliure i multiplataforma disponible per a Windows, Mac OS X i GNU/Linux. A més de reproduir una gran varietat de formats (amb un suport molt explícit a l’OGG Theora, un còdec obert), ens permet descarregar torrents, vídeos de YouTube, seguir feeds RSS de vídeos (videocast, com els podcasts però en vídeo) i gaudir de contingut d’alta definició (HD) a pantalla completa.

La descàrrega de l’instal·lador de Miro (versió per a Windows, que és la que he provat) ocupa 450 KB, però això només és el paquet que després descarrega la resta del programa d’Internet; una instal·lació completa pot pujar gairebé 90 MB. d’espai en disc, res per a qualsevol ordinador mínimament modern.

La instal·lació de Miro en Mac és més simple: tan sols cal arrossegar una icona. Imatge: Guillem Alsina

Una de les coses que demana el programa durant el procés d’instal·lació és que tanquem tota la resta d’aplicacions que s’estiguin executant en aquell moment per poder substituir sense problemes qualsevol fitxer rellevant del sistema com ara una llibreria del Windows. És aconsellable fer-ho si no tenim res important obert i ens volem estalviar el fet d’haver de reiniciar la màquina un cop acabada la instal·lació.

El darrer pas de la instal·lació és vincular el Miro amb aquells formats de fitxer que volem que ens reprodueixi quan fem doble clic directament sobre un fitxer. Pot gestionar entre d’altres, pel·lícules Xvid, QuickTime, 3gp (propis dels telèfons mòbils), contenidors Matroska, ASF, o AVI.

Un cop instal·lat el programa, i en la primera arrencada, se’ns obrirà un assistent que començarà per preguntar-nos si volem que el programa s’engegui cada cop que arrenquem l’ordinador. Això és pràctic si posem el Miro com a gestor de descàrregues de Torrents, per exemple, però no es justifica si tenim un altre programa com és el BitTorrent.

La segona pregunta és si ens interessa que el Miro busqui al nostre ordinador fitxers multimèdia per afegir-los a la seva llibreria. Jo, particularment, vaig respondre-li que no a les dues preguntes.

L’aparença del Miro és molt semblant a l’iTunes d’Apple, amb una barra lateral a mà esquerra que ens dóna l’accés als nostres continguts (àudio, vídeo, descàrregues), a un lloc de descàrregues legals de Torrents, a uns feeds de vídeo i àudio recomanats i a les nostres llistes de reproducció (playlists).

Per a mi, sense cap mena de dubte, el més interessant del Miro és que ha acabat esdevenint una mena d’iTunes amb continguts gratuïts de bona qualitat, el que fa que en puguem gaudir com d’una autèntica televisió a la carta. L’únic problema que li trobo és que els continguts només es poden veure després de ser descarregats, i no mitjançant streaming. Una pega que és difícil de solucionar, doncs per anar bé es necessitarien servidors centralitzats per garantir la continuïtat de la reproducció, i ara per ara tot l’emmagatzemament és en format P2P.

Un documental sobre l'alliberament de París descarregat des del mateix Miro; els continguts gratuïts, el gran alicient. Imatge: Guillem Alsina

Capacitació digital amb la UOC

Saps com utilitzar un equipament informàtic? Tens els coneixements necessaris per poder gestiona la informació dins d’un context digital? Saps com enfrontar-te a les xarxes professionals 2.0. ó com presentar un text o gràfic? Si el que estàs llegint et sona a xinès, estem davant d’una situació que demana mesures d’urgència. En Informatica.cat  t’oferim la possibilitat de solucionar aquest petit detall que pot fer que les teves possibilitats de feina baixen considerablement.

No importa el sector on treballes, les noves tecnologies són sempre imprescindibles. I el que és més important, cada vegada ho seran més. El mercat laboral és actualment un món en constant transformació, on hem d’utilitzar noves eines adaptades als temps que estem vivint i que, a més, resulten bàsiques per a assolir responsabilitats. En aquests moments de crisi i de sèquia laboral, has de posar el màxim de tu mateix per tirar endavant amb totes les garanties d’èxit. Sense coneixements al camp de les tecnologies digitals, mantenir, buscar o canviar de treball esdevé una empresa difícil. Gairebé impossible, podem dir. Des d’ací t’oferim una solució per millorar la teva capacitació digital.

Introudueix-te al món de la web 2.0

L’univers digital canvia les normes i la manera de concebre el món… si nosaltres no evolucionem de manera paral·lela, ens quedem darrere. Recorda que no sols és important tenir un domini perfecte de les eines digitals de treball, també hem d’aprendre a desenvolupar-nos dins del mitjà. Assolir una capacitat crítica amb tota la quantitat d’informació que rebem diàriament és un repte important. Per altra banda, responsabilitzar-nos i fer un ús honest de les tecnologies és essencial per demostrar la nostra capacitat cívica. Al voltant d’aquests tres angles d’acció giren els cursos virtuals de formació de curta durada de la Universitat Oberta de Catalunya. Estem parlant del Programa de Capacitació Digital.
Continuar llegint »