Els "blísters" de la promoció

El fabricant de sistemes d’emmagatzematge i targes de vídeo ha presentat en col·laboració amb Gameloft la seva darrera campanya promocional, que consisteix en el regal d’un joc per l’adquisició d’una tarja de memòria microSD, del tipus que empren avui en dia la majoria dels telèfons mòbils.

Gameloft és una de les empreses líders en publicació de videojocs per a dispositius mòbils, especialment adaptacions d’èxits que ja han eclosionat en altres plataformes, com ara ordinadors personals o videoconsoles. De fet, la seva història arrenca de la mà dels mateixos fundadors d’Ubisoft, un dels creadors i editors de videojocs amb més renom. Per la seva banda, PNY és una companyia especialitzada en el maquinari, amb una forta dedicació als sistemes de memòria (targes d’emmagatzematge, memòries RAM, discos SSD, claus USB) i les targes de vídeo per a gamers.

Amb la compra d’una tarja microSD etiquetada com a “Gameloft by PNY”, el client rebrà en el paquet un codi que li permetrà la descàrrega d’un dels més de 200 jocs disponibles dins de la promoció. Entre aquests, títols s’hi compten entre d’altres:
Continuar llegint »

Antoni Porras, en ple exercici de la seva feina

Si hagués de presentar avui l’Antoni Porras als Estats Units, ho tindria molt fàcil: simplement em caldria dir que és un self-made-man, un home fet a si mateix, una figura que allà els encanta i que aquí potser -malauradament- no valorem gaire. Ja fa temps que el conec, i si una virtut puc destacar d’ell (malgrat que en té moltes més) és que sempre que l’he vist tenia un somriure als llavis i les millors paraules per a tothom. És un networker nat, un connector que es guanya la vida fent que la gent es coneguin entre ells. Com? doncs no us perdeu aquesta xerrada que informàtica.cat ha tingut amb ell i us n’assabentareu.

Informàtica.cat – Com definiries el networking?

Antoni Porras – A l’actualitat se’n parla molt de Networking, gràcies especialment al “boom” de les Xarxes Socials a Internet. Hi han moltes definicions i posar-se d’acord no és feina fàcil, aquesta seria la meva: “Networking és l’art de crear, gestionar, ampliar i mantenir la xarxa de contactes, bé sigui via on-line (virtual: xarxes socials, professionals, missatgeria instantània, blog, web, ..) com també off-line (presencial: esdeveniments, trobades, activitats, dinars i sopars de negocis, …) de manera que ambdues parts guanyin, es generin sinergies, col·laboracions, negocis, …i s’aconsegueixin i consolidin relacions duradores i de confiança, intercanviant idees, consells, informacions, contactes, referències,… cuidant les relacions de manera estructurada i metòdica”.

En el meu cas, com a pioner del networking professional a Espanya a més de ser la meva feina, és sobretot un estil de vida, una actitud. Gaudint de totes les interaccions del dia a dia.

I.cat – La teva empresa, APSNetworking, es guanya la vida a base de fer que la gent es conegui. Ens ho expliques una mica?
Continuar llegint »

Lloc web de FON

Fa pocs dies, i mercès al període de vacances del que he gaudit enguany, he pogut comprovar la utilitat real de ser “foner”, pertànyer a la xarxa FON. Fa uns anys me’n vaig fer, atret per la “romàntica” idea de cedir una part de l’ample de banda infrautilitzat de la meva ADSL (car no descarrego gran cosa), però no havia tingut encara la necessitat (i, per tant, l’oportunitat) de ser jo qui uses part de l’ample de banda d’un altre foner.

En aquest recent viatge que he fet, i que m’ha portat a les ciutats de París i Londres, he volgut provar si era possible connectar-se a Internet en aquests llocs aprofitant l’avinentesa de ser un “foner”, i quines dificultats comportava. La valoració global que n’he tret és que és ben possible, però que la qualitat de la senyal dels punts d’accés varia molt entre els llocs tancats i el carrer i… que no sempre hom disposa de cobertura quan realment la necessita.

Qui pot voler connectar-se a Internet quan té això al davant? Imatge: Guillem Alsina

Començaré la meva anàlisi per aquest darrer punt: si bé pot semblar que la distribució estratègica de punts d’accés pels principals punts neuràlgics on pugui haver-hi més gent (per exemple, monuments i parcs o concentracions de restaurants) cobrirà les necessitats de qualsevol passavolant, això és cert a mitges; no només per la meva experiència en aquest viatge, sinó també pel que he parlat amb altres persones, és normalment en aquests llocs on no necessites connectar-te a Internet, ja que estàs gaudint del lloc i del moment (malgrat que els “malalts” de Facebook i Twitter si necessiten comunicar on són i què fan als seus contactes a la Xarxa).
Continuar llegint »