Els maquers, paradigma del fenomen "fanboy"

Constitueix un fenomen de masses en l’era tecnològica, sobretot en aquests darrers temps: els fanboys, admiradors incondicionals d’un tipus de tecnologia, producte o fabricant. I cada cop sembla anar a més.

Els més coneguts són potser els “maquers”, i al meu parer iniciadors d’aquest fenomen. És clar que Apple s’ho mereix; la companyia de Cupertino no només fabrica productes d’electrònica de consum tals com ordinadors personals, reproductors de MP3, telèfons i altres gàdgets, sinó que ofereix una filosofia de vida determinada. I això és el que compren els més incondicionals de la marca, aquells que adquireixen tots els productes que surten de les ments pensants de Steve Jobs i els equips d’enginyers d’Apple.

Hi ha qui ho fa cegament: que Apple treu al mercat una nova versió d’iPhone? Se la compren sense abans comparar preus, productes de la competència, prestacions,… que Apple presenta una nova versió de MacBook? Allà van a per ella, sense aturar-se a comparar aquest ordinador i el seu sistema operatiu amb altres alternatives. És gairebé una fe cega en què tot el que produirà la companyia admirada serà un bon producte.

Hi ha fanboys que ho són d’altres marques i en altres camps, tot i que potser l’exemple més paradigmàtic d’aquest fenomen és el dels admiradors d’Apple. Un altre cas es dona en el món de les videoconsoles, ja que des del principi dels temps ens hem anat trobant amb seguidors incondicionals de Sega, Nintendo o Atari al principi dels temps, i de Nintendo, Sony o Microsoft actualment.
Continuar llegint »

El Studio HD de Packard Bell vist de davant, on podem apreciar-hi les formes elegants. Imatge gentilesa de Packard Bell

La multinacional de la informàtica Packard Bell es decanta més per l’electrònica de consum d’ençà de la seva adquisició per part d’Acer, el gegantí fabricant taiwanès. Com a mostra, avui aquí us farem cinc cèntims d’un dels seus darrers llançaments: el disc dur multimèdia Studio HD (d’Alta Definició en anglès).

Amb la seva distintiva forma angular, el seu acabat negre brillant, i el seu disseny compacte i elegant, aquest disc s’adapta perfectament a qualsevol interior domèstic mercès a la seva elegància, malgrat que al meu parer alguns detalls com la marca en gran en el lateral i el botó massa gran i en un cridaner vermell i blanc a la part superior, trenquen aquesta imatge uniforme que presenta.

Està equipat amb un port HDMI i una àmplia selecció de connectors digitals, essent ideal per a gaudir de contingut d’alta definició en una pantalla gran (més de 40 polzades). A més, el Studio HD Edition reprodueix efectes de so cinemàtic gràcies als connectors òptics analògics i digitals que ofereixen àudio d’alta fidelitat en qualsevol sistema home cinema o estèreo.
Continuar llegint »

París, la ciutat de les llums, destinació típica de viatge. Fotografia de Guillem Alsina, agost de 2009

S’acosta l’agost, l’època de vacances per excel·lència i, amb aquesta, els viatges. Ens trobem en temps de crisi, però pel que diuen les agències de viatge, la gent vol sortir igual que qualsevol altre any o, fins i tot més encara. Suposo que és allò típic de “al mal temps, bona cara”. Personalment, a mi Internet m’ha ajudat molt a planificar els viatges que he fet, i les vacances d’aquest any no en seran una excepció. A continuació, vull compartir amb vosaltres alguns truquets que he anat aprenent durant els viatges que he preparat.

Escollint destinació

M’agradarà una ciutat on no hi he estat mai? els dubtes ens poden assaltar fàcilment davant d’una destinació desconeguda… però ei! la gent viatja, precisament, per estar en llocs que no coneixia. Aquest passat mes d’agost em vaig enfrontar a la meva primera estada a Londres i París, més Madrid i Lisboa que són dues ciutats que tinc ben conegudes. Òbviament, els atractius d’aquestes dues urbs europees són de sobres coneguts: la Torre Eiffel, el Big Ben, l’Arc de Triomf, Hide Park,… Però: i altres llocs no tan coneguts?

Jo vaig trobar una bona solució fent una preview de les candidates i les destinacions escollides amb el Google Street View, una eina que et permet passejar-te de manera virtual per les principals ciutats del món. A més de decidir i hi anava o no, va donar un resultat més que excel·lent: tant vaig voltar de manera “virtual” per les dues capitals europees que visitava de nou, que quan hi vaig arribar sabia com anar des del meu hotel fins als llocs que volia visitar, orientant-me pels carrers sense haver de necessitar un mapa.

HTC Hero

HTC és una empresa taiwanesa el nom complet de la qual és High Tech Computer Corporation. Avui en dia aquest nom ens és familiar; el veiem en un munt de catàlegs i és un dels productes estrella pels principals operadors de telefonia. Sembla mentida que faci tan sols uns anys aquesta companyia es fes dir OEM i fabriqués gairebé en exclusiva mòbils de ‘marca blanca’, és a dir, aquells que es fan dir pel mateix nom que l’operador (Orange, per exemple). Quin és el secret? Doncs que, tot i que no ha abandonat aquesta tendència, una nova estratègia n’ha revolucionat el volum de vendes.

Aquesta companyia s’ha llençat de ple, sobretot a partir del 2006, al món dels smartphones, és a dir, al d’aquells terminals que permeten gaudir d’internet al teu mòbil. Una aposta de futur assegurat que, a dia d’avui, acapara els anhels de la majoria de consumidors. Lluny de fer una incursió tímida, cauta i progressiva, HTC ha tingut el plaer d’entrar per la porta gran y de la mà del millor aliat que es pugui tenir: Google.

Així doncs, HTC ha començat a comercialitzar amb nom propi tota una línia d’smartphones amb sistema operatiu Android, l’impulsat per Google, i ha continuat amb la tradició de fabricar un bon nombre de terminals amb el Windows Mobile de Microsoft. I, malgrat haver de competir amb pesos pesats com l’IPhone o els mòbils Blackberry, ha aconseguit fer-se un lloc a cops de colze i convertir-se si no en una amenaça, sí en algú a tenir en compte. Fins el punt que les vendes d’HTC han augmentat un 58% durant el segon trimestre d’enguany, segons informa CincoDías.com. Un percentatge que s’espera que creixi fins el 60 o 70% durant els propers mesos.

Què ofereix HTC que no ens doni la competència? Què podem dir dels seus productes? Per no estendre’ns més en línies generals, n’analitzarem dos models: l’HTC Hero i l’HTC Touch.

Continuar llegint »

Una instantània de la Volcànica.cat de l'any passat

Ja heu decidit què fareu el cap de setmana del 16 al 18 de juliol? No? Doncs potser fóra bo que us anéssiu plantejant un viatget a La Garrotxa, i més concretament a Les Preses, ja que al Bosc de Tosca s’hi celebra un any més una nova edició de la Volcanica.cat, un dels aplecs informàtics consolidats del nostre país.

Enguany en serà la cinquena edició, i com és habitual esdevindrà un punt de trobada tant per a profans com per a experts en la matèria, per bescanviar opinions, adquirir coneixements, divertir-se i socialitzar; un conjunt d’activitats prou divers permetrà que qui s’acosti pel local social del Bosc de Tosca, independentment del seu nivell de coneixements s’hi trobi a gust:

• Per als més “ludòpates”: Counter-Strike Source, Call of Duty IV “Modern Warfare”, Rockband, i Age of Empires II són els videojocs que donaran lloc als tornejos oficials.
• Per descansar una mica de l’ordinador: (si és que algú ho vol fer ;-) també hi haurà activitats que no exigiran tenir un teclat, ratolí i pantalla al davant, com són un concurs de Geocaching (“cerca del tresor”, per a entendre’ns), tir amb arc, i lluita d’espases medievals. Menció a part mereix el III Open Internacional de Ratanca; aquesta competició és semblant al llançament de martell que es disputa als Jocs Olímpics, però substituïnt el martell per un ratolí d’ordinador (si, no ho heu llegit malament, un mouse). Com en l’esport amb què l’he comparat, qui arriba més lluny, guanya. Per a quan podrem veure la Ratanca olímpica?
• Per a les empreses: les xerrades són obertes a tothom (i gratuïtes!), però és on segurament hi haurà el que més interessi a les empreses. Entre aquestes hi comptem una sobre seguretat i privacitat a Internet i les xarxes socials a càrrec del CESICAT, una altra sobre programació divertida amb Scratch (picocat i programació scratch per a primària i secundària), ús de Facebook per a empreses o Metavers a Second Life. En aquesta darrera ens hi parlaran de Culdesac Island, un projecte que forma part del laboratori cultural Ciutats 3.0 .
• Per als més entesos/atrevits: el concurs hack-it us durà al món dels hackers, ja que a través de diferents proves haureu de vulnerar les mesures de seguretat basades en les noves tecnologies per aconseguir les pistes i arribar al final del camí abans que la resta de participants. Seràs tu un dels escollits?

Amb aquells de vosaltres que estigueu llegint aquestes ratlles i ja us hàgiu decidit a anar-hi, dir-vos que ens hi veurem si hi aneu el dissabte dia 17 al matí, car jo hi faig dues de les xerrades d’aquell dia a partir de les 11, quarts de 12: sistemes operatius alternatius i identitat digital. La primera és la mateixa que acostumo a donar cada any, posada al dia, naturalment, mentre que la segona la vaig estrenar a les passades Jornades Tecnològiques de Vallfogona del Ripollès. Si hi aneu, doncs, passeu-vos per la zona de xerrades ni que sigui a saludar ;-)

El logo d'acTIC, gentilesa de Generalitat de Catalunya

Com acreditar el nostre coneixement en matèria informàtica? En el nostre currículum podem desgranar que sabem navegar per la web, crear documents amb el Word, gravar CD’s i DVD’s,… si, però tot això qui ens ho acredita? Una acadèmia? I com sap la persona que llegeix el nostre currículum que es pot refiar del criteri d’una institució privada? A partir d’ara ja hi ha una solució oficial: acTIC.

acTIC significa Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació, i és una certificació que es divideix en tres nivells (bàsic, mitjà i avançat) segons el nivell de coneixements que tinguem i puguem demostrar. De moment s’han posat en marxa els dos primers nivells, mentre que l’avançat s’espera per a algun moment després de l’estiu.

Per disposar d’aquesta acreditació hem de tenir més de 16 anys, abonar una petita taxa i passar un examen que es farà telemàticament (a l’ordinador, mitjançant Internet).

Els tests són senzills per a un usuari habitual de tecnologia; de fet, la gent que conec que ha fet el primer nivell (jo m’espero directament al tercer) m’ha dit que no li ha calgut estudiar, i que amb unes poques lectures de tests n’ha tingut prou (això si, qui més qui menys, m’ha fet alguna consulta). El problema ve quan s’ho vol treure algú que té poc contacte habitual amb tecnologia, però més que estudiar és recomanable començar a fer-ne servir en la mesura del possible per habituar-se a conceptes i modes d’ús.

A més de poder-ho fer per lliure, la Generalitat ha donat la possibilitat a centres d’ensenyament per a què esdevinguin acadèmies on s’hi ensenyi allò necessari per passar l’examen de l’acTIC, pel que si us moveu una mica de ben segur que trobareu un d’aquests centres a prop vostre.

Tota la informació que pugueu necessitar sobre l’acTIC i els tràmits per apuntar-vos als exàmens es poden fer a través del lloc web d’aquesta iniciativa.

ECDL

acTIC no és l’única acreditació d’aquest tipus que existeix. De fet, el que podríem considerar com a “carnet de conduir” per a usuaris d’informàtica a nivell europeu, és l’ECDL, promogut per una fundació independent i no lligada a cap òrgan governamental. Al nostre país, una de les entitats que recolzen i promouen l’ECDL és l’ATI (Associació de Tècnics Informàtics), l’associació degana del sector; la informàtica pot ser una ciència jove, però ATI porta quatre dècades impulsant-la aquí.

Per fer l’examen de l’ECDL hi ha dues opcions: una amb programari de Microsoft (propietari) i una altra amb programari lliure (en aquest cas, OpenOffice).

Xavier Verdaguer, l'emprenedor vigatà resident al Silicon Valley, ens presenta les seves creacions

No fa gaire vaig tenir l’oportunitat i el plaer d’assistir a una xerrada de Xavier Verdaguer, un emprenedor vigatà que resideix i treballa al Silicon Valley, la “meca” de la industria tecnològica al món, que va venir a la Universitat de Girona (UdG) a explicar les diferències que hi ha entre emprendre (tirar endavant una idea de negoci fins a materialitzar-la) aquí i allà. Però avui no us vull parlar d’aquest aspecte -que, d’altra banda, també és ben interessant-, sinó de l’iniciativa empresarial en la que està ficat ara mateix en Xavier: Innovalley.

La idea és senzilla, tot i que pel que vaig entendre, fou el resultat d’un procés de recerca més o menys llarg: què hi ha al Silicon Valley? tecnologia. I a Catalunya? moltes coses, com la bona gastronomia o la roba. I el disseny. I en Xavier va decidir ajuntar aquests factors: alta tecnologia, tèxtil i disseny. I així van néixer una sèrie de peces de roba que disposen de peces d’alta tecnologia habituals en altres facetes de la nostra vida diària.

Un exemple: BCN2, una dessuadora per fer esport que disposa d’uns cascos per escoltar música integrats en la mateixa peça, uns controls per al nostre reproductor de MP3/telèfon mòbil integrats a la màniga esquerra, i una pantalla frontal flexible a base de LED’s que pot mostrar textos i dibuixos que es controlen des del mòbil. Pel que s’indica a les especificacions del producte, BCN2 està preparada per al seu ús amb l’iPhone, i disposa d’una butxaca davantera per poder-hi posar el telèfon mentre es fa esport.
Continuar llegint »

Segur que el teu gat hi dorm molt bé, però ja és hora que el facis servir per allò que va ser pensat

ADSL + Trucades + TV + Linea. Ara tot això és possible, qui ho anava a dir! La revolució digital ha arribat a tants aspectes de la nostra quotidianitat que la necessitat d’unificar tot plegat començava a ser urgent. Més encara quan les companyies que ofereixen aquests serveis són sempre les mateixes, de tal manera que sovint tenim un monopoli a casa tarificat per separat. Un autèntic caos. Per evitar aquest fet i, a més, assegurar que molts usuaris optaran així per un sol operador en lloc d’adaptar cada servei a qui l’ofereix a millor preu, les empreses han començat a oferir tarifes conjuntes a cost de ganga.

Com era d’esperar, la lluita per donar al consumidor les millors ofertes d’internet i del pack sencer s’han començat a multiplicar. De moment sembla que la companyia taronja, Orange, porta la davantera. De fet, ara ens ofereix el pack sencer per només 20,95€ al mes durant els primers 6 mesos i 34,95€ en endavant. Ens ho mirem com ens ho mirem, és un preu inferior al que ofereixen altres operadors. Per si això fos poc, la tarifa inclou un munt d’extres que no deixaran indiferent a ningú. Un kit d’internet mòbil gratuït, trucades gratis al número Orange que el client esculli per la resta de la seva vida, el canal Gol TV gratuït fins al setembre i 63 canals de televisió per gaudir. Per no perdre’s ni un sol detall del Mundial de Futbol, ni del millor cinema, ni de les millors sèries i propostes d’oci.

És una manera com qualsevol altra de donar-ho tot a canvi de molt poc; una opció necessaria en una realitat en la que cada cop tenen més protagonisme les televisions de pagament, la velocitat de baixada a la xarxa resulta essencial per poder gaudir d’internet com déu mana i les ofertes en trucades són cada cop més assequibles i a l’abast de tothom. Però sempre es pot renunciar a una part del tot i adaptar els packs d’oferta a les nostres necessitats.

Posem el cas, per exemple, que la televisió no és la nostra passió i que mai no hem tingut interès pel futbol, ni per les estrenes cinematogràfiques. O que ens agrada sense ser-ne fanàtics, amb la qual cosa ja en tenim prou amb la TDT bàsica i baixant a veure els partits al bar i les pel·lícules al cinema més proper. En aquest cas, podem obtenir tot el que hem esmentat abans exceptuant el servei de tv per només 13,95 € al mes. Això significa, per estalviar-vos el tràngol de fer números, un estalvi de 250 € l’any en comparació a la tarifa que ofereix Movistar. Tal i com està l’economia del nostre país i la de totes les famílies, no cal pensar-s’ho ni un moment. A més, un preu de ganga no necessàriament significa una renuncia. Orange ofereix per aquesta tarifa ADSL max. velocitat. Ni més ni menys que 20 MB de baixada i 1 de pujada; exactament el mateix que si contractem el pack que inclou televisió.

Continuar llegint »

Et convidem a provar-ne la versió virtual al teu mòbil

No fa gaire et vam parlar de les possibilitats d’internet per aprendre a jugar al joc de cartes més famós de Las Vegas, Estats Units, el món mundial i part de l’estranger. Et vam iniciar en el pòquer a la xarxa, et vam ensenyar com descarregar poker a bwin.com i et vam fer saber les suculentes possibilitats d’aquest joc en alça. Com hi ha gent que s’hi enriqueix o que ho ha convertit en una font d’ingressos complementaria al sou o fins i tot exclusiva. Com una noia molt jove, Leo Margets, s’hi va iniciar fa poc i ara ja és la dona que més lluny ha arribat en torneigs de pòquer a nivell mundial, convertint-se en tot un referent i arribant fins i tot a coprotagonitzar un anunci de cervesa. Segur que et vam fer entrar ganes de provar-ho, que ja vas fer les teves primeres passes amb les versions gratuïtes i que fins i tot has començat a jugar. I, en cas que així sigui, segur que et mors de ganes d’ampliar horitzons.

Però és clar, com fer-ho? Prou atabalats anem ja tots darrerament. En plena crisis, amb un munt de coses al cap, sempre amunt i avall empesos per les obligacions del dia a dia. Seria ideal un sistema que ens permetés jugar no només al pòquer, sinó també a qualsevol dels jocs de casino que existeixen. Fóssim on fóssim, tinguéssim el temps que tinguéssim. A l’autobús, al metro, a la cafeteria on esmorzem o dinem. A casa quan no tenim ganes d’encendre l’ordinador. Doncs ara ho podem fer, i també podem iniciar-nos-hi com a principiants sense haver de patir pel desconcert del nostre entorn.

No cal pas tenir el millor dels smartphones.  La majoria de mòbils amb accés a la xarxa, sobretot de les marques Samsung i Nokia, permeten la descarrega dels jocs de casino disponibles a bwin.com. Amb una interface d’usuari adaptada al format i amb la màxima qualitat i comoditat. Per jugar siguem on siguem sense cap mena de preocupació. Com sempre, disposem de tutorials il·lustrats i explicats de forma clara, per aprendre’n bé la dinàmica i no haver de patir per res. Tot i que, ben mirat, les escurabutxaques i les ruletes (ja siguin europees o americanes) poc misteri tenen pels fanàtics avui en dia.

El pòquer siguis on siguis

Quan ens sentim ben preparats, sempre podem provar sort en un casino de veritat. D’aquells on les màquines i taules son tangibles i on amables treballadors i crupiers estan a la nostra disposició en tot moment. Sense riscos ni vergonyes, doncs ja hi entrarem entrenats. I fins i tot podem donar una volta més al rínxol i jugar online amb el nostre mòbil mentre ho fem també presencialment en un glamurós edifici. Segur que per una banda o altra aconseguim beneficis, tot i que sigui potser una experiència una mica agosarada.

Continuar llegint »

Capturant vídeo des d'un Nexus One amb el client de Qik. Foto: Guillem Alsina

Ens trobem un dia de festa amb els nostres amics i gravem un vídeo divertit que volem compartir amb la resta del món o, simplement, guardar-lo per recordar-nos d’aquell moment tan entranyable en el que vam fer un ridícul total. Doncs bé, ara i gràcies al servei proporcionat per Qik, tenim la possibilitat de pujar els nostres vídeos a Internet en el mateix moment en què aquests s’estan gravant.

Per començar, ens hem de donar d’alta al lloc web de Qik mitjançant un senzill procés per al qual només ens caldrà disposar d’un compte de correu electrònic. Un cop omplert el formulari pertinent, ens serà enviat un correu de confirmació i, a partir d’aquí, també ens demanarà accés al nostre compte de Gmail per compartir els vídeos amb els nostres contactes (és un pas optatiu). La descàrrega del client de Qik és el següent pas.

Aquest client es troba disponible en el moment d’escriure aquestes ratlles per a més de 140 models de telèfon mòbil diferents de les principals marques: Apple (iPhone de primera generació, 3G i 3G S; el 4 encara trigarà), Nokia (models tan diferents com els senzills 5300, 6220 Classic, o N75, o els més avançats smartphones com el 5235, N97, X6 o N900), HTC (Magic, Legend, Diamond2, Touch 3G, Nexus One), Motorola (Droid, Backflip) o RIM (BlackBerry Bold 9000, Curve 8300, Pearl 8130) entre d’altres. Com veiem, aquesta varietat cobreix pràcticament qualsevol plataforma que ens puguem imaginar: Symbian, Android, Windows, iPhone OS, BlackBerry OS, Maemo,…
Continuar llegint »