Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 

Posts from febrer de 2011

Mòbils

Wahoo Fitness et posa en forma amb l’iPhone

Mitjançant el sensor Fisica i l'aplicació de fitness podem monitoritzar el nostre rendiment esportiu en diferents variables
By , on 28 de febrer de 2011

Gràcies a l’infinit univers d’aplicacions que hi ha disponibles a l’App Store, combinat amb el poder dels cada cop més avançats perifèrics per a iPhone, qualsevol activitat humana pot ser millorada instantàniament. Els smartphones d’Apple es converteixen així en una navalla suïssa capaç de treure’ns de qualsevol situació per complicada que aquesta sigui. Ja hem tractat en altres magazines alguns enginys creats especialment per interactuar amb aquest terminal i que aprofiten la seva potència tecnològica i la seva inigualable introducció en el mercat per desenvoluparse. Casos com AR.Drone, el quadricòpter volador per dirigir a través de la realitat augmentada, exemplifiquen els enormes beneficis que pot aportar un mòbil tàctil de darrera generació com el de la companyia de Cupertino.

Wahoo també soluciona les necessitats de registre pels ciclistes

I un dels àmbits que ha trobat més possibilitats d’expansió a través dels mecanismes de l’iPhone és sens dubte l’esportiu i el de la salut física. No és casualitat que el gegant de la roba esportiva, Nike, hagi apostat pels aparells portàtils d’Apple com a vehicle per expandir la seva marca i el seu concepte de modernitat. Nike+, el podòmetre/entrenedor personal que combina una app amb un dispositiu extern que es connecta al iPod o iPhone en qüestió, ja fa anys que triomfa entre els amants de les curses. Tanmateix, a banda que aquesta és només una de les diverses opcions disponibles al mercat, molta gent no acaba de veure satisfetes les seves necessitats esportives amb el producte de Nike. Per això volem presentar en aquesta ocasió una alternativa molt interessant.

Wahoo és la companyia que ens porta una solució de monitoratge de fitness connectat a l’iPhone, integrant tecnologia de telemetria amb un dispositiu ideal per a portar a sobre. Servint-se de la potència en innovació del protocol ANT+, una tecnologia que ja exploten altres reconeguts sistemes de monitoratge físic, aquest paquet per a corredors salva la distància que existeix entre l’smartphone i els cardiosensors. Comparant dotzenes de dades fisiològiques directes que s’envien a temps real, l’aparell en qüestió ens permet tenir un control total i permanent de l’estat del nostre cos.

L’aparell encarregat de connectar amb el smartphone d’Apple, el sensor Fisica, té un pes de tan sols 3,5 grams i funciona independentment de la bateria de l’iPhone, tot i que anirà empalmat directament al seu port de dades. Això ens permetrà registrar les dades EKG mentres gaudim de les funcions d’entreteniment del telèfon a la mateixa hora. Per tant, totes les aplicacions del nostre telèfon, les nostres playlist de música i una de les millors apps de fitness estaran a les nostres mans.

Fisica connecta sense cables l’iPhone amb els nostres aparells preferits de registre de la resposta corporal, com per exemple les cintes que mesuren el ritme cardíac, o els podòmetres que tenen constància del pas.

Wahoo també ofereix un parell de packs per a bicicleta que no només ens permeten seguir els biorritmes, sinó també la velocitat de fons, la potència de pedalatge relativa i d’altres variables vinculades al desenvolupament d’aquest intens esport.

Les aplicacions disponibles per a aquests dispositius són molt variades, i varien segons els esports i tipus d’anàlisis de les dades rebudes. Les més de 50 aplicacions de Fisica per a fitness s’enfoquen doncs a moltes disciplines: corredors (joggin), ciclisme, rem, escalada, control de pes, monitoratge del ritme cardíac, entre unes altres.

La app del sistema possibilita múltiples connexions, permetent usar simultàniament diversos sensors ANT+. Una dada interessant per als desenvolupadors és que ja es preparen les versions de mòbils amb Android.

Comments (0)
Mòbils

El mòbil fa reaccionar el cervell

Un estudi publicat recentment determina que les regions cerebrals més properes a l'antena són més actives, sense concloure riscos per la salut
By , on 25 de febrer de 2011

Si haguèssim de triar l’enginy tecnològic de finals del segle passat amb la implantació més profunda, ràpida i polèmica de la història crec que no hi hauria cap dubte que aquest seria el telèfon mòbil. Un aparell que de la nit al dia ha estat adoptat pels milers de milions d’habitants de la terra com a eina indispensable per a desenvolupar la seva rutina i sense la qual potser ja no sabriem viure. Des dels arcaics, pesats i rudimentaris models de finals dels noranta fins als mòbils tàctils i els smartphones de darrera generació han transcorregut uns pocs anys en els que la indústria ha patit uns canvis brutals en tots els sentits.

Els telèfons mòbils afecten a l'activitat cerebral, però no sabem encara si negativament

Però innovacions inqüestionables a banda, la polèmica sobre la conveniència o no del seu us habitual segueix persistint. Els detractors del mòbil, a banda d’argumentar l’adicció que pot causar en moltes persones o el fet que ens empenyi cap a un món de relacions socials més fredes i poc humanes, subratllen els seus possibles efectes perniciosos a la nostra salut. Els temors per fatídics problemes causats pel mòbil han planat durant tots aquests anys, fent-se recurrent el debat a voltes, però potser fins i tot s’han incrementat darrerament, més si tenim en compte que les connexions innalàmbriques a les que tenen accés els smartphones han crescut, amb les antenes Bluetooth o WiFi per l’accés a Internet. Acostumen a esmentar-se els possibles riscos de salut a causa de la radiació que utilitzen, situada en el rang de les microones.

I és que resulta curiós, si no preocupant, que un dels elements més presents a la nostra societat (com a mínim a la occidental) pugui representar una espècie de bomba de rellotgeria encoberta. Sigui com sigui, el cert és que s’han realitzat moltíssims estudis per intentar mesurar quins són aquests efectes i el seu abast, però els resultats segueixen sense ser prou concloents com per determinar si utilitzar un mòbil a llarg termini és bo o dolent. Fins al moment, cap ha pogut assegurar de forma sòlida cap relació directa entre la radiació dels mòbils i casos específics de càncer o tumors, o un augment en els mateixos.
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat
Quan canviem de tecnologia, els usuaris que es mantenen fidels a l'antiga, comencen a patir problemes

El problema de l’evolució de les tecnologies

Netflix és l'últim exemple, amb usuaris que es resisteixen a deixar el model de lloguer de DVD's físics
By , on 21 de febrer de 2011

L'origen del negoci de Netflix es troba en el lloguer per correu de DVD's. Imatge al·legòrica cortesia de Netflix

La vida és evolució, canvi. I tot canvi és traumàtic. Partint d’aquestes premisses, és lògic pensar que l’evolució tecnològica deixa al seu darrere víctimes en forma d’usuaris descontents o nostàlgics amb el que hi havia abans. Encara ara, mentre escric aquestes ratlles, recordo el cas d’una persona que conec que no fa gaire blasmava contra els DVD’s assegurant que el vídeo Betamax donava més qualitat d’imatge, sobretot en els tons foscos. Mai m’he entretingut a mirar-m’ho, i la veritat és que no em vaig atrevir a desmentir-lo però tampoc a combregar-hi.

Un altre cas que s’ha donat, aquest ja amb cert ressò internacional gràcies a Internet, ha estat el de Netflix. Aquesta companyia va encetar la seva activitat cap a finals de la dècada dels 90 llogant DVD’s via correu. La facilitat que tenen els usuaris i el gran catàleg de pel·lícules a la seva disposició en van fonamentar l’èxit, i la inicialment petita companyia es va convertir en un gegant.

Aleshores va arribar el streaming, i Netflix va posar els seus ulls sobre un nou model de negoci semblant al què li havia donat l’èxit a Apple: llogar pel·lícules a través d’aquesta tecnologia. Amb el temps, i com era d’esperar, aquesta part del negoci li va començar a suposar a Netflix la majoria dels beneficis i, com és lògic, els usuaris també s’hi van abocar.

Com tota gran empresa que el que vol és fer calaix, a Netflix no es van estar de començar a posar pals a les rodes d’aquells qui encara es resisteixen a deixar d’usar el seu servei de lloguer de DVD’s i discos Blu-ray; la tecnologia ja és antiga per a ells (enfront de la més moderna de streaming) i no els surt a compte a nivell del preu de la gestió necessària per fer arribar els discos als seus clients i retornar-los. Així és com va augmentar el preu del servei de lloguer dels discos físics i es va avisar als usuaris que allò tard o d’hora s’acabaria.

Part de la infraestructura necessària per dur a terme l'enviament dels DVD's i Blu-ray disc. No és extrany que el streaming els surti més a compte... Imatge cortesia de Netflix

Però heus aquí que a Netflix li ha sortit el tret per la culata, i alguns d’aquests usuaris se li han revoltat amenaçant amb donar-se de baixa del servei si els hi posen les coses gaire difícils per continuar llogant pel·lícules en suports físics (ja siguin DVD’s o Blu-ray disc) o, encara més, si Netflix dona el pas de convertir-se en un servei exclusivament de streaming.

Sempre hi ha qui es resisteix a canviar de tecnologia. Un altre cas proper és el d’un client que va treballar durant molts anys amb un ordinador 8086, saltant-se els 286, 386,… fins arribar directament a un Pentium 4. Bé, si a ell li anava bé, perquè canviar?

Doncs hi ha molts motius, em podreu dir, però el principal és que la mateixa evolució deixa a aquells qui no s’hi adapten al marge, sense recanvis, recursos i assistència, despenjats de la resta. L’última paraula, però, sempre en boca del client. I, de vegades, és inevitable haver-se d’adaptar als signes dels nous temps, com amb la TDT.

Comments (0)
Mac

La guerra dels grans jocs a la Mac App Store

Amb el llançament de la tenda virtual d'aplicacions per Mac, títols importants volen entrar en aquest nou model de negoci en expansió
By , on 15 de febrer de 2011

La tenda virtual d’aplicaciones pel sistema operatiu portàtil de Apple (iOS 4) està plagada de propostes variades i per a tots els gustos, resolent problemàtiques de tot tipus. Des de precisos serveis de geolocalització fins a versions reduïdes de les xarxes socials més usuals, com Facebook, tot hi és present. I són els videojocs un gran sector que ha vist crèixer els seus ingressos exponencialment gràcies a l’èxit de iPhone i els seus germans (iPad, iPod Touch, etc.).

La Mac App Store està plena de títols molt variats, en contingut i cost

Fins ara, a l’App Store de iOS estavem acostumats a veure a la secció de jocs aquells títols que destacaven per ser més casuals. Parlem d’aquells que no requereixen que ens aprenguem una gran història, de manera que puguem pausar i reprendre quan vulguem sense dificultats. És per això que els creadors de títols com Angry Birds s’han llançat de cap a la Mac App Store (el servei d’aplicacions per al sistema operatiu d’ordinador de Apple) amb l’esperança de poder repetir la mateixa explosió de descàrregues i beneficis que a iOS.
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Mòbils, Noticies
Es rumoreja que Nokia presentarà un tablet amb MeeGo

Això podríem veure-ho al Mobile World Congress

Prediccions força realistes per a la fira que ve
By , on 13 de febrer de 2011

El cartell del Mobile World Congress d'aquest any. Gentilesa de l'organització

S’acosta la gran festa de les tecnologies mòbils (ja més que no pas exclusivament la telefonia mòbil) de Barcelona, l’aparador mundial on totes les grans companyies (tret d’Apple, un any més) presenten les seves novetats.

Com és habitual i lògic, això ha disparat la rumorologia entre les publicacions especialitzades en noves tecnologies, que busquen obtenir exclusives a la fira, i els blocaires aficionats en aquest camp, a qui agrada d’especular amb les possibilitats que esdeveniments com aquests atorguen. Revisem alguns probables i altres possibles que ens pot deixar darrere seu el Mobile World Congress un cop s’hagi celebrat.

Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Mòbils, Noticies
En pocs dies començarà el penúltim Mobile World Congress que té contractat la capital catalana

Barcelona buscarà convertir-se en la “capital mundial del mòbil”

Competirà amb París, Milà i Munic
By , on 12 de febrer de 2011

La imatge que, l'any passat, donava la benvinguda als visitants de la fira. Imatge: Guillem Alsina

Del 14 al 17 de febrer es celebrarà a Barcelona una nova edició del congrés mundial de telefonia mòbil, un aparador en el que les principals companyies que treballen en aquest sector ensenyaran les seves novetats, convertint la capital catalana en el centre d’atenció de la industria, la premsa especialitzada i els aficionats a les noves tecnologies.

Aquest any serà el penúltim del contracte que la ciutat comtal va signar amb la GSMA (GSM Association), i que -almenys en principi- tan satisfetes ha deixat a ambdues parts. Renovar-lo no serà fàcil, doncs la GSMA ha obert una mena de concurs al qual s’hi han presentat diverses ciutats: Barcelona, País, Milà i Munic. A priori, la capital francesa sembla que podria ser la que presentés més batalla a Barcelona, seguida de Milà.

Els motius són diversos; París és una gran capital, amb nombrosos atractius culturals i arquitectònics, amb una vida nocturna molt activa i una climatologia que, si bé no és tan bona com la del “cap i casal”, tampoc li queda gaire enrere. Comptarà, a més, amb tot el suport del govern francès, que a diferència del nostre país, quan hi ha en joc alguna cosa que afecta als seus interessos geopolítics o econòmics, o als dels seus ciutadans i empreses, s’implica a fons i mou tots els fils i recursos que pot, ja siguin nets i legals… o no tan clars.

En contraposició, és ben segur que la candidatura catalana comptarà amb un escàs suport del govern de Madrid, encara que públicament es manifesti el contrari. I és que la “villa y corte” també volia optar a acollir el congrés, però els atractius de la més cosmopolita Barcelona, mar inclòs (i és que ja sabem que “vaya, vaya, allí no hay playa”) van acabar seduint la GSMA. I el pes de la Generalitat a nivell internacional queda anys lluny del que té el govern gal.

Un factor de pes que si tenim a favor aquí és el bon regust que han deixat les edicions celebrades fins ara a Barcelona, tret potser de l’espinós tema dels preus dels hotels, que els dos primers anys es van veure exageradament inflats. La manca de visió dels hotelers podria suposar una taca en l’expedient de Barcelona que acabés decantant la balança en contra de la seva candidatura.

Perdre el Mobile World Congress no només significaria perdre la fira, doncs per a les edicions que vinguin a partir del 2013, l’organització de l’esdeveniment preveu que la ciutat que l’aculli celebri activitats al llarg de tot l’any, tant aquelles relacionades amb la industria mateixa com per fer-ne difusió entre els usuaris finals. Una activitat, doncs, que convertirà la ciutat en l’autèntica “capital mundial” de la mobilitat, i motiu afegit per témer la competència de París pel prestigi que això suposarà per a França.

Comments (0)
Cibersocietat, Internet
PSOE, PP i CiU es posen d'acord per a què passi el tràmit al Senat

‘Llei Sinde': segon assalt

Més garanties judicials abans de tancar una web i la promesa de revisar el cànon, peatge a pagar
By , on 11 de febrer de 2011

Ángeles González-Sinde, una ministra "atrinxerada" al seu càrrec

Senyores i senyors, dames i cavallers, la traïció està servida: esquerra, dreta i centre s’han conxavat per aprovar una de les proposicions de llei més polèmiques dels darrers anys, tot deixant de banda les picabaralles en les que s’havien vist embolicats durant els darrers mesos per a, suposadament, defensar els interessos d’artistes o usuaris.

Judes es va vendre per unes monedes d’or, però no em queda gaire clar el preu que PP i CiU han cobrat per donar suport a una llei moribunda que probablement al final no satisfarà ni a uns ni a altres, ni a les associacions de defensa de la propietat intel·lectual i el copyright per insuficient, ni a les associacions que parlen en nom dels internautes per excessiva. De fet, ja ha provocat les primeres reaccions contràries.

I una d’aquestes, la que més comentaris ha generat, ha estat la dimissió d’Álex de la Iglésia com a President de l’Acadèmia de les Arts i el Cinema d’Espanya, per no trobar-se còmode amb la situació que s’ha generat. Particularment em sembla molt coherent amb la línia de pensament que ha esgrimit durant tota la negociació, en la qual ha buscat una postura conciliadora entre SGAE i afectes per una banda, i AUI i la resta per l’altra. A ell s’hi afegeix un altre nom destacat en l’actual panorama cinematogràfic espanyol: Santiago Segura.

Un aplaudiment per a ambdós, i un una xiulada per a la Ministra de ¿Cultura?, Ángeles González-Sinde, que a més ha tingut la barra de declarar que si De la Iglésia no se sent còmode on és, no hauria d’esperar a fer efectiva la seva dimissió després de la cerimònia d’entrega dels Premis Goya, si no que hauria de fer-la ja.

La ‘Llei Sinde’ havia mort ofegada pel seu propi pes; per equiparar l’Estat Espanyol amb una dictadura de república bananera en voler tancar llocs web directament per ordre del govern i sense intervenció judicial, per continuar mantenint una institució obcecada tan sols en fer calaix com és la SGAE, en no recapacitar pel cànon tot i el dictamen del Tribunal Europeu i tantes altres coses que se li poden trobar.

Tombada al Congrés, la Ministra no només no va admetre la derrota, si no que no va cedir el pas a algú que ho pogués fer millor que ella, es va aferrar a una poltrona que es veu ben clarament que li ve grossa i va començar a buscar amotllar la proposta de llei a unes circumstàncies en les que no encaixava.

La traïció final ha estat de les dues formacions polítiques, que han col·laborat en aquest desastre que s’encetava amb un projecte de llei que, al meu parer, ratllava la il·legalitat, i que finalment se li han posat pedaços enlloc de trencar-ho tot i començar de cap i de nou tenint en compte l’opinió dels principals actors. I tot, per un plat de llenties…

Foto: 20minutos.es amb llicència

Comments (0)
Internet
El geoposicionament i Internet ens ajuden a trobar transport

GooTaxi: a on diu que vol anar?

By , on 7 de febrer de 2011

Quan necessites un taxi, costa trobar-lo. Segur que més d’un de vosaltres que esteu llegint aquest article, estareu d’acord amb mi sobre aquesta màxima que sembla ben bé treta de les famoses “Lleis de Murphy” per alguna experiència pròpia, ja sigui buscant-ne un de matinada per tornar a casa després d’haver sortit de festa, o estant de viatge en alguna ciutat desconeguda. Però a partir d’ara, i gràcies a GooTaxi, la feina de buscar transport allà on sigui es simplificarà… sempre i quan disposem d’un iPhone, una BlackBerry o un smartphone basat en Android.

Aquesta eina consisteix en una aplicació que podem descarregar gratuïtament per a qualsevol d’aquests tres sistemes operatius, i que ens permet demanar un taxi en qualsevol punt de les ciutats on opera, indicant on volem que ens reculli (cosa que facilita que el puguem demanar per a una ubicació en la qual no ens trobem en aquest precís moment).

El funcionament és ben simple: mitjançant geolocalització (GPS) sobre el Google Maps, sabrem on ens trobem i indicarem on volem que ens reculli el taxi. No caldrà que tinguem cap d’aquests vehicles al nostre camp visual, ja que l’aplicació envia aquestes dades a la central de taxis, i és des d’aquí que s’encarreguen de contactar amb el vehicle de la seva flota que estigui més proper a nosaltres per a què ens passi a recollir. A la web del programa es vanaglorien de que tan sols calen dos clics per demanar un taxi.

Per tal d’obtenir una confirmació de que l’operació ha estat reeixida, ens serà enviat un missatge SMS al nostre terminal en quant el taxi que ens ha de recollir estigui en camí, missatge el cost del qual tampoc l’haurem d’assumir nosaltres.

Evidentment, per treballar en una ciutat, GooTaxi ha d’haver arribat a un acord amb les empreses de taxis que hi operen, o amb les centrals telefòniques de taxis. Actualment el sistema funciona a Barcelona i Girona, però s’està preparant la seva arribada a les principals urbs europees, com Madrid, París, Ginebra, Milà, Frankfurt, Brussel·les, Amsterdam, Londres, Oslo, Estocolm o Riga entre d’altres.

Un dels avantatges que té aquest sistema i que pot no ser copsat a primer cop d’ull és que ens deslliura del fet d’haver de conèixer el número de la central de taxis corresponent a la població on ens trobem, o l’haver d’entrar a algun establiment públic a demanar informació sobre aquest particular. Mentre tinguem cobertura al mòbil, no hi haurà cap problema per demanar un taxi allà on sigui. La limitació és que, per ara, el ventall de ciutats disponibles és petit i en una propera etapa es limitarà a les grans urbs, deixant de banda moltes ciutats mitjanes.

El programa es troba ja disponible a les botigues virtuals d’aplicacions de les tres plataformes per a les quals s’ha implementat.

Comments (1)

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio