Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 

Posts from juliol de 2011

Cibersocietat

VIDA, el Concurs Internacional d’Art i Vida Artifical

Fundació Telefónica convoca des de 1999 aquest certamen com a compromís amb la innovació tecnológica vinculada a l'art
By , on 15 de juliol de 2011

VIDA es la competició internacional que des de 1999 es dedica a reconèixer els projectes d’art i vida artificial i que organitza la Fundació Telefónica, dins el seu compromís amb la innovació tecnològica vinculada a l’art. Aquest és l’eix central de les seves activitats, i demostra el seu interès especial a donar suport a fòrums al voltant de l’art, la ciència i la tecnologia.

Vida 13/02 Concurs Internacional Art i Vida Artificial

Els formats híbrids de les propostes artístiques remeses recentment a VIDA i la transformació de la disciplina de Vida Artificial en si han portat els seus organitzadors a plantejar nous temes, com la importància creixent de la simulació tant en la vida quotidiana com en les ciències de la vida. No és casualitat doncs, que aquest tipus de tècnica s’estigui instaurant en diferents àmbits, que van des dels smartphones fins als nous conceptes de la Internet mòbil.

El certamen VIDA ha anat ampliant el seu abast en mantenir un interès pels projectes de vida artificial alhora que s’expandia, buscant projectes artístics vinculats a qualsevol procés vital dinàmic que s’hagi vist afectat per la simulació. Així, durant els últims dotze anys ha vingut premiant projectes artístics desenvolupats amb mitjans tecnològics que ofereixen plantejaments innovadors a la recerca de la vida artificial.

Enguany es convoca als artistes interessats a participar a VIDA 13/02, el Concurs Internacional Art i Vida Artificial, mitjançant projectes que es basin en sistemes que emulen, imiten o especulen sobre la noció de vida a través de les investigacions i les tecnologies actuals. Aquests sistemes poden presentar atributs d’agència i autonomia, que mostren un comportament propi, que siguin dinàmics, reaccionin al seu entorn i evolucionin, i que qüestionin les fronteres entre el viu i el que no viu, entre la vida sintètica i la vida orgànica.

En l’última dècada VIDA ha reunit en un mateix espai formal projectes interdisciplinaris que responen als nous desenvolupaments en Vida Artificial. Per mitjà d’estratègies formals que desafien els límits entre les pràctiques existents, aquests projectes ofereixen noves maneres de pensar sobre allò que entenem per vida.

Per posar-nos en antecedents, cal saber que el terme “vida artificial” va aparèixer el 1987 durant l’històric simposi Artificial Life I celebrat al laboratori “Los Álamos” de Nou Mèxic i dirigit pel científic Christopher Langton. La vida artificial es va convertir en una nova disciplina científica que utilitzaba mitjans informàtics per crear simulacions de vida i sistemes vius. Basant-se en aquesta investigació, els projectes d’art i vida artificial tenen diversos atributs: es defineixen sobretot perquè mostren comportaments dinàmics i evolutius, reaccionen al seu entorn i incorporen elements naturals i artificials al seu aspecte. Els projectes d’art i vida artificial reflecteixen propietats clau d’aquesta disciplina que comparteixen sistemes vius i inerts, incloses les capacitats de replicar-se, acoblar-se i organitzar-se per si sols. Algunes de les idees altament especulatives que es van debatre en els orígens d’aquest camp han madurat fins al punt que s’estan creant noves conferències i revistes científiques dedicades a elles: la síntesi de cèl lules artificials, la simulació de xarxes biològiques massives, l’explotació de substrats biològics per al càlcul i el control i el desplegament de l’enginyeria d’inspiració biològica constitueixen avui en dia pràctiques d’avantguarda. Un accés a Internet cada cop més majoritari i avançat també han col·laborat a ampliar els límits d’aquesta imaginació científica sense precedents.

Els resultats obtinguts en àrees de recerca que sintetitzen mètodes informàtics amb ciències de la vida i sistemes vius, tal com s’han descrit prèviament, estan cada vegada més presents en les experiències quotidianes: els aliments que consumim, les mascotes que tenim cura, els entorns que ocupem, els espais virtuals en què ens trobem, les medicines que prenem o els materials emprats per construir els ordinadors amb els quals treballem es troben subjectes a una concepció volàtil del que constitueix el nostre espai vital. A més, cada vegada vivim més en un món de dades en què les visualitzacions dinàmiques s’entrellacen el real i el virtual, i s’entrecreuen els cossos, entorns i xarxes. En els projectes que demana VIDA, la relació dels artistes amb aquests temes i la seva elecció de mitjans es planteja de manera molt oberta: l’enfocament pot ser informàtic, físic, social, metafòric, o qualsevol combinació entre ells. Els projectes han d’estar ben resolts des del punt de vista artístic i haver-se completat amb el nivell de sofisticació tecnològica adequat. VIDA accepta propostes que potenciïn o desafiïn discursos i models artístics, trops i sistemes formals, i que tinguin rellevància estètica i social.

Amb els anys VIDA ha gaudit de l’honor d’atreure artistes que exploren els límits de la vida, del que és i de la direcció que està prenent. La present convocatòria torna a confirmar que els artistes s’estan situant en l’avantguarda de la creativitat i la innovació per com experimenten amb els nous mitjans, els seus enfocaments i retòrica.

Com en anys anteriors, en aquesta edició es convoquen dues modalitats en les quals es podrà concursar:

– PROJECTES FINALITZATS: En aquesta modalitat, Vida 13/02 premia projectes artístics de vida artificial desenvolupats amb posterioritat a 2009. Es destinarà un total de 40.000 euros per als tres projectes seleccionats pel jurat: Primer Premi: 18.000 euros, Segon Premi: 14.000 euros, Tercer Premi: 8.000 euros. A més s’atorgaran set mencions d’honor a projectes seleccionats pel jurat entre els finalistes.

– INCENTIUS A LA PRODUCCIÓ: En aquesta modalitat, Vida 13/02 ajuda a finançar projectes artístics de vida artificial que encara no han estat realitzats. Es destina a creadors que tinguin la nacionalitat o resideixin en qualsevol dels països que comprenguin Iberoamèrica, Espanya i Portugal. Aquesta modalitat té una dotació total de 40.000 euros, que es distribuirà entre els projectes seleccionats.

El termini de lliurament de projectes és del 11 d’abril al 27 de juliol de 2011, i el de presentació de projectes finalitzarà el dia 27 de juliol de 2011.

Comments (0)
Cibersocietat

El BOE haurà d’impedir el rastreig dels cercadors

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) exigeix ​​garantir el dret a l'oblit a Internet dels cibernàutes que així ho desitgin
By , on 13 de juliol de 2011

Andy Warhol ja anunciava amb histrionisme que tothom hauria de tenir el dret al seu minut de fama. Alguns anys més tard, tots indefectiblement vivim de i per una eina que ens ha possibilitat d’alguna manera aconseguir el reconeixement públic (encara que no sigui del tot massiu) en aquesta espècie d’àgora digital en la que ens trobem inmersos. Amb la Xarxa ens topem amb una tecnologia que ho ha reolucionat tot en la nostra societat, però principalment la manera amb la que es construeix la nostra identitat i com ens relacionem amb els demés. L’accés a Internet personal significa que cada cibernauta construeix una versió digital d’ell mateix en l’espai virtual global, i de la mateixa manera que a la vida real les nostres petjades van deixant un camí recorregut, a la Xarxa també anem marcant un rastre amb cada activitat que hi realitzem. Això encara s’accentua més avui dia, quan veiem triomfar les xarxes socials (espai per antonomàsia en el que les nostres dades personals i vida pròpia es tornen moneda de canvi corrent) i tothom qui més qui menys s’està adaptant a la tendència dels dispositius mòbils i smartphones, que ens mantenen permanentment connectats.

Los buscadores de Internet pueden decirnos mucho más sobre nosotros de lo que pensamos

En aquest context, apareixen situacions de conflicte, de drets a la privacitat, i d’altres assumptes que impliquen a les legislacions vigents. I és que, a diferencia del que apuntàvem en començar el post, no tothom vol gaudir de visibilitat a la Xarxa ni tenir el seu “minut de glòria”. El dret a ser oblidat a Internet també afecta el Butlletí Oficial de l’Estat. El BOE està obligat a usar el robot txt perquè els cercadors no puguin indexar determinats textos legals que afecten a dades personals. Així ho ha establert l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) en resoldre un recurs del propi BOE contra un dictamen previ de l’esmentada agència en el mateix sentit. El BOE no recorrerà, però el seu director creu que l’ús d’aquests robots presenta flancs dubtosos.

En la seva argumentació, el BOE sostenia que els esmentats robots són ineficaços. Els cercadors poden ignorar-los. A més, el seu ús crea un fitxer de persones que han demanat la seva cobertura informàtica, el que genera un altre tipus de visibilitat. L’Agència replica en la seva resolució que, en el cas que els cercadors ignorin aquest robot de bloqueig, la responsabilitat per la publicació de la dada ja no seria del BOE sinó del cercador i que la visibilitat de l’esmentat fitxer és incomparablement menor a la d’aparèixer en una recerca.

L’origen d’aquest últim conflicte va estar a la petició d’una persona que no volia que el seu indult per un delicte d’estafa informàtica aparegués en els cercadors en introduir el seu nom. Samuel Parra i Verónica Alarcón, del gabinet ePrivacidad, que ha portat la defensa del particular, sostenen que la resolució final de l’AEPD és important perquè acaba amb una pràctica del BOE que des del 2010 va decidir no utilitzar robots txt. El BOE, en tot cas, veu el conflicte des d’una perspectiva diferent.

L’ocultació als cercadors de decrets o edictes pot perjudicar, perquè a la oficina del BOE s’han rebut peticions perquè s’oculti amb el robot txt des de llistes de becats per a classes d’anglès fins a composicions de tribunals d’oposicions. I quan un nom està en una llista, el que es bloqueja és tota la llista. Però la pregunta que sorgeix en aquest cas és com es salvaguarda aleshores el dret d’una persona a tenir informació sobre els resultats d’un acte administratiu si s’ha d’ocultar als cercadors.

Per al BOE, els robots txt no són efectius perquè és un protocol informàtic pensat per facilitar als cercadors que no rastregin textos irrellevants o duplicats. Així, creuen que que els cercadors no publiquin un text protegit per un robot txt és únicament resultat d’un pacte de cavallers perquè tècnicament poden obviar el bloqueig”.

Alternatives com la conversió d’un text en imatge tampoc resolen el problema. Els cercadors poden aplicar programes de reconeixement òptic de caràcters i convertir-la i tractar-la com text. “Nosaltres no publiquem fitxers personals. Donem publicitat a disposicions legals. Són els cercadors els que donen a aquesta informació un caràcter personal i la presenten com a tal quan, per exemple, es busca el nom d’una persona”.

En la resolució de l’AEPD es defensa que, al marge que puguin introduir millores tecnològiques en aquest camp, “l’adopció del protocol de la indústria anomenat robots.txt és un mètode vàlid per atendre les sol.licituds dels ciutadans” i reivindica que aquests robots són respectats pels principals cercadors. El cas del BOE no és únic. La Seguretat Social i la Direcció General de Trànsit apliquen aquest impediment al rastreig dels cercadors. Tot plegat amb la Internet mòbil encara es veurà amplificat.

Comments (0)
Professional

Experiència de realitat virtual en 360º

El sistema Immersive Digital Entertainment va ser presentat a la "3D & Virtual Reality Exhibition" sorprenent a tothom
By , on 11 de juliol de 2011

El holodeck (la holocoberta instalada a les naus intergalàctiques) podrà ser una creació exclusiva de l’univers Star Trek i de la ciència ficció en general, però els desenvolupaments en realitat virtual continuen donant petits salts en el món real. Lluny encara de ser una opció viable i/o comercial, l’entreteniment sembla ser la gran ruta a seguir per a aquesta classe de sistemes. Un bon exemple el trobem a la “3D & Virtual Reality Exhibition”, on es va presentar el Immersive Digital Entertainment, millor conegut com IDE, un complex sistema de realitat virtual que, combinant un casc especial i un conjunt de càmeres dedicades a la detecció de moviment, pot lliurar a l’usuari una experiència completa en 360 graus.

Tot i el seu aspecte aparatós, l'Immersive Digital Entertainment apunta com al futur de la realitat virtiual

Certament, durant els últims anys hem vist diferents formes de realitat virtual i s’han discutit moltes aplicacions per a la realitat virtual, des de la medicina fins a l’entrenament militar. Però no és altre sinó l’entreteniment, sigui personal o grupal, el que sorgeix una i altra vegada com a la seva destinació per excel.lència. Imagineu un exemple tan senzill com estar disputant un torneig de poker en un luxós casino virtual desde la taula del menjador de casa teva, però sentint-te realment com si estiguèssis a Las Vegas. Deixa d’imaginar, perquè ben aviat serà pura realitat.

Alguns intents per comercialitzar la realitat virtual no van tenir molt èxit. Sense anar més lluny, la consola “Virtual Boy” va jugar una mica amb el terme tot i no ser una realitat virtual pròpiament dita, i no li va anar molt bé que diguem. La realitat augmentada té molts punts en comú amb la realitat virtual, i malgrat el seu potencial, encara no ha tingut aquesta “explosió” de popularitat que s’esperava d’ella.
Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio