Moltes vegades ens fem creus de la quantitat de correu escombraries que ens arriba a la bústia. Són tot un seguit d’emails majoritàriamente de publicitat que nos ens aporten res i que només fan que molestar. Però quina és realment la quantitat d’spam que circula per internet?

Sense filtres, una gran quantitat de correu que descarreguem és spam

Bitdefender, una companyia dedicada a la seguretat a la xarxa, ha estimat que cada segon es mouen per internet més de dos milions de correus spam. Ara bé, són perillosos aquests missatges per als nostres ordinadors? En principi, d’aquest allau de correus fraudulents, només un 1,14% es poden considerar realment perillosos segons l’estudi de Bitdefender.

Aquesta afirmació es fonamenta en que, tot i que qualsevol missatge d’spam és potencialment perillós, només els que contenen un fitxer adjunt són els que poden fer mal sense que ens en adonem i els que poden ocasionar problemes greus a l’equip. La perillositat de la resta d’spam recau en que si no anem amb compte, podem ser víctimes de phishing, d’un frau, una estafa o podem deixar al descobert les nostres dades, incloses les contrasenyes.

Continuar llegint »

En el mar del El BDigital Global Congress, que es celebrarà al CaixaForum de Barcelona entre el 4 i el 6 de juny i que serà la seva 14ª edició, compta enguany amb la convocatòria de la 10ª edició del Premis Bdigital a la Innovació Digital. Aquest guardó pretén premiar, amb el suport de Fujitsu, les millors idees o projectes relacionats amb les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

10ª edició dels Premis BDigital en el marc del BDigital Global Congress

De fet, s’han establert tres categories a les quals pots apuntar-te si tens algun projecte o idea d’aquest tipus. En l’apartat de projectes es diferencia entre projectes de recerca, desenvolupament i innovació per a petites empreses i emprenedors, d’una banda, i per a mitjanes i grans empreses, universitats i institucions, per una altra. En l’apartat d’idees de projectes innovadors no es diferencia pel tipus d’entitat.

Els premis són un ordinador Fujitsu d’última generació, una entrada al Fujitsu Forum, un acte exclusiu de referència al sector de les TIC que es celebrarà al novembre a Alemanya (inclou trasllats i dues nits d’allotjament a Munich) i una campanya de repercussió mediàtica dels projectes guardonats mitjançant els canals de comunicació del congrés.

¿Què cal fer per participar? Fins el dia 11 de maig a les 12 hores podeu fer la vostra inscripció mitjançant un formulari online, però abans cal que llegiu atentament les bases de la convocatòria dels premis. Un cop que inscriguis el teu projecte, aquest ja començarà a ser visible per la comunitat. El que hauràs de fer llavors és mobilitzar els teus seguidors de les xarxes socials per tal d’aconseguir com més recolzament millor i arribar a ser un dels guanyadors.

Continuar llegint »

La digitalització ha arribat fins a llocs insospitats. Un dels darrers àmbits on podem trobar una transformació del que allò que fins ara era material en quelcom virtual és el col·leccionisme de croms. I no estem parlant d’una col·lecció qualsevol, sinó d’una que té com protagonista la història més recent del Futbol Club Barcelona.

Compra els teus icroms del F.C. Barcelona a la botiga online

A la web del club català podem trobar una nova experiència en col·leccionisme digital que consisteix en una sèrie de croms virtuals sobre jugadors, golejades, finals i moments històrics del Futbol Club Barcelona des del 1973 fins el 2008, just abans de l’arribada de Guardiola a la banqueta del Camp Nou.

Descobrir aquesta col·lecció és molt senzill. Només cal registrar-s’hi gratuïtament i començar col·leccionar els icroms, que és com s’anomenen. Aquests icroms són cubs multimèdia que contenen jocs, estadístiques, promocions especials, fotografies i continguts exclusius. De fet, aquests continguts es van ampliant segons evoluciona la història dels seus protagonistes. Cada cara del cub és una experiència diferent que ens convida a reviure (o a gaudir per primer cop) de moments especials de la història d’aquest gran club. Una de les cares, que és personalitzable, permet pujar fotografies o imatges que queden registrades al cub.

Continuar llegint »

Aquesta és probablement la gran qüestió que ens hem de plantejar els usuaris un cop que ha començat el tancament preventiu de webs de descàrregues a l’Estat i més encara des que el gran portal de descàrregues, Megaupload, va ser clausurat per l’FBI. Els usuaris que estaven acostumats a veure pel·lícules i sèries de televisió online o bé a descarregar-se-les o baixar-se música, han vist que darrerament cada cop és més complicat trobar els continguts.

Els usuaris prefereixen veure els vídeos online per la tele

Davant d’aquesta situació, com ja hem escoltat molts cops, torna a ser moment per baixar als videoclubs a llogar pel·lícules. Però els costums són difícils de treure-se’ls de sobre i els usuaris han donat senyals de que estarien disposats a pagar una quota mensual petita per tal continuar accedint a aquests continguts online.

De fet, un estudi publicat per Accenture – una companyia de consultoria i prestació de serveis tecnològics – ha conclòs que els usuaris espanyols estarien disposats a pagar entre 3,5 i 7 euros per veure vídeos per Internet. Aquest preu sembla estar per sota del que ofereixen els portals més famosos (Netflix, per exemple) que operen a altres països amb quotes que es troben al voltant del 15 euros.

Continuar llegint »

Si prenem com punt de partida que la majoria de les llars modernes tenen mobles d’Ikea i pantalles de televisió planes, no sembla tan descabellada la nova línia de negoci la companyia escandinava ha presentat aquesta mateixa setmana: Ikea vendrà mobles amb equips multimèdia integrats.

Ikea integrarà TV, equips de so i multimèdia amb els mobles

La idea és fer la vida més fàcil als usuaris que, molt sovint, veuen com el disseny acurat d’un saló o un dormitori acaba arruïnat pels cables i les connexions dels aparells electrònics. L’objectiu d’Ikea és que els seus mobles i els equips electrònics estiguin totalment integrats i que, aparentment, no hi hagi res fora de lloc.

No és el primer cop que Ikea es fica en àmbits aliens als mobles, que és el seu negoci principal, ja fa molt de temps que les cuines que es poden muntar amb els seus mòduls poden comptar amb electrodomèstics propis. Focs, forns, campanes, etc. són ja productes que es poden comprar directament a Ikea. Durant molt anys el proveïdor d’aquests electrodomèstics era Whirpool i darrerament els aparells venuts han estat de la marca Electrolux. Ara sembla que serà el torn de televisors, equips de so i multimèdia (CD/DVD/Blu-Ray) fabricats per la companyia xinesa TCL Multimedia, amb la que s’han aliat els suecs.

Des del mes de juny d’aquest any fins a l’estiu de 2013 s’aniran introduint aquests nous productes integrats a les botigues de diferents països. Aquest nou concepte, pels responsables d’Ikea, suposa un canvi important en els hàbits de consums dels usuaris, que podran així comprar mobles i aparells electrònics en un mateix espai.

Continuar llegint »

Moltes vegades ens agradaria compartir amb la nostra parella o amb amics molt propers algunes imatges, idees, pensaments o curiositats que trobem a la vida quotidiana o a la xarxa. La manca d’un control total sobre la privacitat a les xarxes socials actuals és un obstacle en aquestes circumstàncies i molt sovint fan que desistim, que enviem aquests continguts per e-mail o que ni tan sols els compartim.

L'aplicació Pair permet crear una xarxa social entre dues persones

Per tal de superar aquestes situacions, podem provar una nova xarxa social que té com a característica principal que està pensada per a dues persones. El seu nom és Pair (parella en anglès) i es comporta tanmateix com una xarxa privada on es poden compartir vídeos, imatges, textos i fins i tot petons virtuals. D’aquesta manera, estar connectats a la nostra mitja taronja o als amics més íntims no comporta cap risc.

Pair està disponible actualment per a l’iPhone i en breu veurà la llum la seva versió per Android. És molt curiós saber que aquesta aplicació va nèixer de la necessitat d’un grup de desenvolupador d’aplicacions que havíem de comunicar-se directament (perquè es trobaven a països diferents i havien d’estar en contacte directe). Per tal d’unificar els mitjans de comunicació que feien servir, van desenvolupar Pair, que els permetia compartir continguts. Van veure que l’aplicació podria ser interessant per altres persones i han acabat per llançar-la a l’AppStore (es troba disponible des del 23 de març i el primer cap de setmana havien acumulat més de 50.000 descàrregues).

Continuar llegint »

En aquesta ocasió volem parlar d’una iniciativa que relaciona el català, la llengua d’aquest blog, amb la informàtica, el tema d’aquest blog. No sempre es dona una coincidència d’aquest tipus i per això ens volem fer ressò.

Softacatalà presenta "el catalanitzador" per a Windows

Per posar-nos en antecedents de la notícia, en primer lloc cal presentar l’associació Softcatalà, un grup de gent preocupades per la llengua catalana que dedica grans esforços a aconseguir que aquesta en sigui una llengua d’ús en el món de la informàtica, començant per la traducció i adaptació de programes i software divers al català.

Aquesta mateixa setmana, Softcatalà ha presentat una nova eina que té com finalitat “catalanitzar” els nostres ordinadors, en concret traduir el nostre sistema operatiu Windows i totes les aplicacions de l’ordinador al català. Bé, certament tant el Windows com els programes d’ofimàtica de Microsoft i altres ja tenen paquets d’idioma català, però el que fa aquesta nova eina de Softcatalà és instal·lar-ho tot de cop i estalviar-nos anar buscant paquets i descarregant-los.

Continuar llegint »

Des de fa unes dècades, investigadors de tot el món han tractat de desenvolupar i investigar sobre els ordinadors biològics. A diferència dels ordinadors electrònics convencionals que gairebé tots tenim a casa, que es fonamenten en un llenguatge d’1 i 0 (l’anomenat codi binari), els ordinadors biològics estan basats en l’ADN i fan servir un codi en base 4 per representar les dades. L’adenina, la tiamina, la guanina i la citosina, les bases de nitrogen de l’ADN (conegudes per les seves inicials: A, T, G i C), són els pilars sobre els que es construeix tota la informació que manipulem els éssers vius i ara, després de molta recerca, són també la base pel funcionament del que diuen és el primer ordinador biològic.

Els logos dels dos instituts tecnològics

Un grup de científics de l’Institut de Recerca Scripps de Califòrnia i de l’Institut Tecnològic Technion-Israel han anunciat que han aconseguit crear un sistema informàtic que fa servir biomolècules per funcionar. En concret, han publicat que el seu ordinador biològic (del que diuen és el primer d’aquest tipus en tot el món) ha estat capaç de desencriptar unes imatges. L’ADN s’ha fet servir molts cops com mètode per encriptar dades, però aquest nou cas se suposa que és la primera vegada que un sistema informàtic completament biomolecular és capaç de desencriptar.

Els investigadors van proporcionar a aquest sistema biològic un software  que pogués fer servir dins les seves capacitats i amb aquesta eina l’ordinador va ser capaç de separar les imatges en suport fluorescent dels logotips de tots dos instituts (el de Califòrnia i el d’Israel).

Continuar llegint »

Google no s’atura i constantment està reinventant-se. De fet, el proper canvi a la vista, tot i que no té una data concreta, probablement tindrà lloc en uns mesos i suposarà l’inici d’una transició cap a la web semàntica.

Arribarà finalment la web semàntica?

I què es la web semàntica? Doncs és una mena de web ampliada on el més important són els continguts, els significats, de manera que resultarà molt més senzill trobar respostes a les preguntes que hi plantegem. La web semàntica no és quelcom nou, al contrari, és un concepte tan anticipat que, el dia que arribi ja no li trobarem cap novetat. És cert que moltes pàgines ja estan preparades per a una web semàntica, ja que han estructurat els seus continguts d’una manera uniforme (les anomenades ontologies), però el problema més greu que s’ha d’afrontar és la manera de gestionar els milions i milions de pàgines que no tenen el seu contingut estructurat de cap manera.

El que té previst fer Google en uns mesos es aportar a l’usuari alguna cosa més que un llistat de vincles. El que es vol és aprofitar els avanços en web semàntica i les relacions de significat per donar a l’usuari més informació, més dades i fets que puguin aportar un valor afegit (i d’aquesta manera mantenir el lideratge de Google).

Continuar llegint »

Si hi ha un tret diferencial que fa destacar Twitter per sobre d’altres xarxes socials i productes d’internet és la seva concisió. Twitter és una eina de microblogging, és a dir, un mitjà per expressar-se, comunicar-se i relacionar-se en poques paraules. De fet, el límit d’un tuit està als 140 caràcters i és per això que s’han fet tan famoses algunes eines relacionades, com ara els escurçadors d’adreces.

Twitter adquireix Posterous

Doncs bé, els darrers moviments de Twitter sembla que es dirigeixen cap a una ampliació d’aquest límit. No hi ha res definitiu ni publicat, però la compra de Posterous indica que alguna cosa passarà. Darrerament Twitter està cuidant molt l’aspecte dels tuits, per exemple afegint els vídeos incrustats als missatges  o fent automàticament galeries d’imatges quan hi ha més d’una fotografia vinculada al tuit, però sense ultrapassar els 140 caràcters.

Posterous és un servei de publicacions molt senzill que converteix automàticament els missatges de correu que els usuaris l’envien en “posts” (articles d’un blog). Per exemple, si enviem un e-mail amb imatges a Posterous, aquestes es converteixen en una galeria. Si l’e-mail té un document en PDF adjunt, l’article apareix amb un visor per veure’l en línia. Ara, un cop venut a Twitter, d’entrada sembla que el servei continuarà (com a mínim així ho anuncien els implicats), però com moltes altres vegades pot acabar desapareixent o integrant-se al Twitter. Si es donés el segon cas, probablement Twitter es lliuraria de la seva limitació. El que no sabem és com reaccionarien els usuaris amb aquest tipus de canvi. Per dir-ho d’alguna manera, Twitter perdria les seves senyes d’identitat. Imaginem que això és el que també estan valorant els seus directius.

Continuar llegint »