Un moment de la manifestació del dia 19 a Madrid

Perdoneu la contundència del títol però és que no me n’he pogut estar. Més que res perquè després de les manifestacions eminentment estudiantils del passat dia dinou, el govern espanyol continua fent cas omís a les reclamacions del col·lectiu informàtic.

Us faig memòria de quines eren (o, més aviat, de quina era), tot i que també podeu consultar l’article que ja havia escrit anteriorment al respecte: que es reguli la professió, que la titulació estigui igualada en atribucions a la resta de les enginyeries com la de telecomunicacions, de la qual precisament sembla que n’acabarà depenent.

Tot va començar fa cosa d’un mes, quan el Ministeri de Ciència i Innovació del govern espanyol va presentar les fitxes de les carreres tècniques universitàries, amb les seves corresponents atribucions professionals (és a dir, allò que pot fer un enginyer tècnic i què no pot fer entre d’altres coses), marcades també per les directrius de l’anomenat “Pla Bolonya“. La d’informàtica brillava per la seva absència, situació que naturalment va preocupar immediatament els professionals del sector i, especialment, els col·legis professionals.

Continuar llegint »

L'entorn de Small Basic

Hi ha molts aspectes del món de la informàtica que són difícils de passar per al gran públic: el disseny 3D, el muntatge d’ordinadors i la programació per esmentar-ne alguns. Si exceptuem el muntatge d’ordinadors, tenim algunes eines més o menys senzilles per aprendre els fonaments més rudimentaris del disseny 3D, i forces llenguatges i eines que ens ajuden a aprendre programació.

Un d’aquests llenguatges és el BASIC, el nom del qual s’escriu en majúscules ja que en realitat són les sigles corresponents a Beginner’s All-purpose Symbolic Instruction Code (codi simbòlic d’instruccions de propòsit múltiple per a principiants). Aquest “idioma” fou creat el 1964 com una forma de permetre treballar amb els ordinadors a gent sense coneixements tècnics, ja que abans l’accés a aquestes màquines estava força restringit.

Un dels primers programes que va fer una jove empresa fundada a un garatge fou, precisament, un intèrpret de BASIC per a un microordinador anomenat Altair, concretament el model 8800. Un dels creadors d’aquella empresa i d’aquell intèrpret de BASIC es deia (es diu) Bill Gates, i la companyia era (i és) Microsoft.

Continuar llegint »

Una imatge de Second Life, familiar per als lectors habituals del nostre bloc

Després de publicar fa uns dies un article sobre la infidelitat virtual, alguns de vosaltres ens heu demanat que us expliquem amb més detall què és Second Life, atrets principalment per alguna cosa que n’heu llegit i sobretot per imatges o vídeos que n’heu vist. I no, no us explicarem el secret per fer-vos rics en aquest món virtual, més que res perquè si nosaltres el sabéssim jo m’hauria assegut davant l’ordinador durant una bona estona per escriure aquest article, sinó que seria a les Maldives gaudint de la meva fortuna ;-)

Second Life és el que s’ha anomenat un “metavers“, un entorn de realitat virtual totalment immersiu que sobreexcedeix l’univers real en certs aspectes. El terme fou encunyat el 1992 per l’escriptor Neal Stephenson a la seva novel·la Snow Crash, tot un èxit entre els lectors més ‘techies’. En aquest món, els usuaris interactuen amb altres persones a través del que s’anomena avatar, una representació electrònica del seu personatge dins del metavers. Tant l’avatar com la resta de Second Life, existeixen doncs només en els processos executats per centenars d’ordinadors interconnectats entre ells, els servidors de l’empresa Linden Lab que tant d’èxit ha tingut amb aquesta creació.

És Second Life equiparable a la pel·lícula Matrix? no, definitivament i sentint desil·lusionar a aquells lectors que ja estigueu pensant en ser el proper Neo, Second Life no substitueix la realitat, sinó que més aviat la complementa proporcionant-nos una nova manera d’interactuar entre nosaltres mateixos i amb la xarxa.

Continuar llegint »

Internautes

Un estudi dut a terme recentment per la prestigiosa universitat nord-americana de Stanford i publicat a Internet per Consumer Reports WebWatch revela que la principal clau per a l’èxit d’un lloc web és un disseny atractiu i una bona accessibilitat dels continguts, traient la raó a la famosa dita castellana “aunque la mona se vista de seda…”

En el cas que ens ocupa, si la mona es vesteix de seda, si que sembla que pot passar per una persona o, almenys, per alguna cosa que no sigui necessàriament una mona.

S’ha dit molts cops que per a què un lloc web tingui èxit, cal que doni algun servei d’utilitat als internautes, i que ofereixi continguts frescos i originals que en facin indispensable la consulta, i també s’ha parlat de la presentació però sempre com un aspecte secundari, més o menys venint a dir que si no es podia disposar d’un aspecte acurat per a la nostra plana, no passava res, es podia suplir amb bons continguts. Doncs no, això no resulta ser així.

Continuar llegint »

Tom Cruise en la famosa escena de Minority Report amb la que ens va fer sommiar que una altra interfície d'usuari és possible

Els que hàgiu vist la pel·lícula que consta en el títol d’aquest article i sigueu una mica aficionats als temes tecnològics ja sabreu de ben segur a què em refereixo. Si, efectivament, és l’interfície en la qual i en un moment donat de la pel·lícula, l’agent John Anderton (paper interpretat per Tom Cruise) busca fitxers que continguin prediccions gravades en vídeo.

Aquella interfície va fer volar la imaginació de la majoria dels espectadors que van veure el film. El que potser pocs saben és que aquella interfície està basada en els treballs d’un científic del MIT, que va actuar com a consultor del film i que després va continuar amb la seva tasca de recerca que ha culminat amb la creació d’una interfície funcional i molt semblant a la proposada per la pel·lícula.

I, per a més curiositat, aquesta empresa té laboratoris d’investigació a Los Angeles (Estats Units) i aquí, a Barcelona.

Continuar llegint »

Una parella flirtejant al Second Life

L’altre dia llegia en una de les múltiples fonts d’informació en anglès que consulto, el cas d’un matrimoni britànic que s’havia separat després que ella (Amy Taylor) hagués trobat el seu marit, David Pollard, mantenint una relació sexual virtual amb una ciutadana estadounidenca. Els dos amants no es coneixien en persona, tan sols al ciberespai.

El cas és que Taylor, de 28 anys, es va prendre molt malament la relació virtual, fins al punt que va encetar els tràmits de divorci. L’advocat contractat per la jove no semblava gaire estranyat de la causa de la separació de la parella, doncs va declarar que aquella setmana era el segon cas de divorci en el qual un famós entorn virtual era pel mig.

Consideraríeu vosaltres que una relació tan sols virtual amb una persona desconeguda per part de la vostra parella és tan greu com una infidelitat consumada?

Continuar llegint »

Barack Obama, esquer per a creadors de malware

Els creadors de malware (programari o software que ha estat concebut o es comporta d’una manera perniciosa per a l’ordinador en el que es troba instal·lat i/o per la xarxa a la qual es connecta aquest) aprofiten cada noticia d’actualitat o tema d’interès en benefici propi i per intentar fer caure en els seus paranys als desprevinguts usuaris.

Una de les darreres grans noticies ha estat l’elecció de Barack Obama, candidat del Partit Demòcrata a les eleccions a president dels Estats Units, el qual serà el primer president de raça negra en tota la història d’aquesta nació.

Aquestes darreres eleccions han estat diferents de les dues últimes edicions en les quals va guanyar el Partit Republicà encapçalat per George Bush, han estat molt més seguides tan als mateixos Estats Units com fora d’aquest país, a la resta del món. I això està essent aprofitat pels spammers i els creadors de malware, així que deixo de parlar de política i em centro en el tema que ens ocupa: desconfieu sistemàticament dels missatges de correu electrònic que porten titulars espectaculars sobre fets que suposadament estan passant al país nord-americà i relacionats amb els Estats Units.

Continuar llegint »

Windows Live Messenger amb la seva interfície renovada

La companyia de Redmond ha presentat una nova col·lecció de serveis Live, la seva oferta de productes i serveis en línia amb els que busca captar al públic internauta i fer front a l’empenta que ha experimentat Google, líder destacada en aquest segment.

Totes les novetats ara presentades per Microsoft entraran en servei al llarg de les properes setmanes en totes les plataformes regionals i idiomàtiques de Live.

En primer lloc comencem pels nous serveis que s’afegeixen al catàleg ja existent, com la Pàgina Principal de Windows Live, un nou punt d’entrada al “món Live” en el qual disposarem d’un resum on hi constaran, entre d’altres, les novetats del nostre perfil com ara els missatges que ens hagin arribat a la nostra bústia, les cites del calendari, els aniversaris dels amics, o les actualitzacions del Twitter.

Continuar llegint »

Una imatge de la videoconferència de Gmail

Google ha afegit una nova característica al ja de per si complet servei de correu electrònic en línia (webmail) gratuït Gmail: la possibilitat de realitzar videoconferències amb els nostres contactes.

Fins ara, Gmail disposava de la funcionalitat de missatgeria instantània proporcionada pel protocol GTalk. Aquest es pot usar també mitjançant un programari instal·lable en el sistema operatiu de l’ordinador, però pel que he pogut veure ha davallat el nombre d’usuaris d’aquest darrer gràcies a la integració en Gmail, on podem veure un requadre a mà esquerra amb els nostres contactes, als quals podem obrir una finestra de diàleg si estan en línia.

La funcionalitat recentment presentada per Google permet ampliar aquesta funció de missatgeria instantània a converses amb àudio i vídeo incorporat, el que s’anomena videoconferència. Per tal d’accedir-hi, el primer pas és la descàrrega i instal·lació d’una petita peça de programari que s’afegirà al sistema operatiu i el navegador, el que s’anomena un plug-in.

Continuar llegint »

Una imatge de The IT Crowd; no n'hem trobat cap d'una vaga d'informàtics per il·lustrar aquest article

La reforma dels estudis universitaris recentment anunciada pel Ministeri de Ciència i Innovació ha aixecat polseguera entre el col·lectiu d’informàtics, independentment que tinguin estudis i títol d’enginyeria o no. El motiu: la pràctica desaparició dels estudis d’aquesta disciplina, que passaran a ser una mena d’especialització de Telecomunicacions, deixant el camí preparat per a una futura assimilació efectiva que alguns ara veuen “de facto”.

La polèmica ha sorgit arrel de la presentació de les fitxes de les carreres universitàries tècniques que s’impartiran els propers anys a les universitats de tot l’Estat, en les quals no constaven les d’informàtica. L’argumentació oficial del Ministeri per a justificar-ho és que la informàtica és una matèria transversal que afecta a un gran nombre d’estudis, i que això justifica que no n’hi hagin uns d’específics.

La majoria de les matèries que ara són pròpies dels estudis d’informàtica passen a l’àmbit de telecomunicacions, continuant així amb una tònica de degradació de la professió que fa que, per exemple, l’Enginyeria Informàtica sigui l’única titulació sense unes atribucions reglades i ben definides.

Continuar llegint »