Google, en el punt de mira

Darrerament, Google s’ha guanyat molts enemics per haver anat entrant en camps del món de la informàtica on inicialment no hi tenia presència. L’arribada del navegador Chrome, del sistema operatiu Chrome OS o del telèfon mòbil Nexus One, han comportat el refredament de les relacions entre la companyia del cercador i antigues aliades com Apple o Motorola. En alguns casos, aquest enfrontament s’ha fet públic (cas de les declaracions de Steve Jobs en contra d’Adobe i Google) o privat (cas del que expliquen de Motorola que, com altres fabricants, ha quedat mosquejat amb Google però sense dir-ho públicament perquè necessita Android).

Un dels darrers enemics que sembla haver-los sorgit a Sergey Brin, Larry Page i els seus, són les operadores de telefonia mòbil. Recentment el president de Telefónica, César Alierta, afirmava que Google provoca una gran despesa de l’ample de banda de la Internet mòbil (pàgines web i serveis en línia consultats des dels nostres smartphones), lucrant-se amb la publicitat i sense que res d’aquests ingressos repercuteixin en la millora de les infraestructures que permeten a la companyia del cercador lucrar-se. Dit d’altra manera, César Alierta vol una part del pastís de Google.

Però és que no només es tracta del president de l’operadora espanyola; en el recent Mobile World Congress, Vittorio Colao (CEO de Vodafone) també es va mostrar favorable a la mateixa línia, amb què Google pagui una part de la factura de la Internet Mòbil.

Aquí, el principal problema consisteix en les infraestructures, en les antenes de telefonia, ja que s’han de canviar cada pocs anys degut als avançaments tècnics que s’estan fent a nivell de velocitats i capacitats de connexió. Si fa quatre dies -com aquell qui diu- es desplegava la 3G, ara li toca el torn a la 4G, però és que potser d’aquí dos anys ja es comença a parlar de la 5G. I un cop s’han gastat milions d’Euros en implantar antenes a tot el territori, és molt galdós haver-les de substituir per unes altres, a més de que no s’han amortitzat les primeres.

Podem pensar que és en aquest clima, amb uns governs que no tenen liquiditat per subvencionar les noves infraestructures malgrat que per nombre d’usuaris (creixent dia a dia) i ús que aquests fan de la xarxa telefònica (amb més connexió a Internet i descàrregues de continguts multimèdia), la necessitat és imperiosa, que les operadores busquen trobar una font de finançament i no se’ls ha acudit cap altra cosa que aquesta, però jo crec que és més aviat un toc d’atenció a Google, no sigui que la companyia del cercador es vulgui atrevir a entrar en el seu negoci.

De fet, als Estats Units, Google ja hi té un projecte per estendre cable de fibra òptica, especialment a zones rurals. Així que veient els exemples del Nexus One o el Chrome OS, el més probable és que les operadores hagin volgut parar-li els peus a la multinacional abans fins i tot d’haver-s’hi d’enfrontar comercialment, tot aplicant una maniobra de bloqueig. No debades, el futur de la informàtica personal està tirant cap a allò que és mòbil, pel que per a la gent de Google (i segons va afirmar Eric Schmidt a la seva keynote del mateix Mobile World Congress), aquest àmbit té preferència sobre la informàtica d’escriptori. D’aquí a passar a constituir una operadora pròpia, per a Google pot haver-hi un pas, i més si veiem tots els fronts que ha obert darrerament.

I jo em pregunto: no farien més bé aquestes grans companyies qüestionant els sous dels seus alts directius que a dia d’avui i en molts casos, cobren quantitats dignes d’un jugador de futbol de primera divisió? Evidentment que ho farien, evidentment que no ho faran.

Des de fa uns dies m’he quedat meravellat en sentir anuncis en català al mig de les cançons que es reprodueixen a l’Spotify. Si, la cosa no sembla tenir gaire res de meravellosa (i menys si està relacionada amb haver d’aguantar publicitat), però tractant-se del país en el que estem i de la situació lingüística i cultural en la que estem, sempre fa gràcia.

Però abans d’entrar en matèria, què és Spotify? Amb tota la polèmica que s’ha donat aquests darrers anys sobre la música digital (que si pirateria, que si drets d’autor, que si atracaments com el cànon…), últimament hem vist proliferar diversos serveis de streaming que posen un punt intermedi i legal molt interessant: hom pot escoltar la música gratuïtament, però sense haver-se-la de descarregar (via streaming, descarregant-la parcialment en el moment d’escoltar-la) i aguantant una certa dosi de publicitat. I, per un preu donat força a l’abast de tothom, pot desfer-se de la publicitat o descarregar la música.

Spotify és una de les grans del gènere, tan i fins a tal punt que el seu CEO* fou convidat en el darrer Mobile World Congress a compartir taula amb els grans del sector de la telefonia mòbil (Nokia, Vodafone,…) en una de les conferències que es va celebrar.
Continuar llegint »

El rètol que donava la benvinguda als assistents a la Fira de Barcelona. Foto: Guillem Alsina

Del passat diumenge dia 14 fins al dijous 18 he tingut el plaer d’assistir al congrés mundial de tecnologies mòbils celebrat, com cada any -i ja és el quart- a la fira de Barcelona. És l’aparador perfecte per mostrar al món les tendències que, se suposa, regnaran durant els propers mesos en el camp de la telefonia mòbil i les tecnologies col·laterals com aquest any han estat els tablets i els netbooks. Però també cal saber interpretar les senyals que a hom li arriben, i aquesta és la meva interpretació.

Tot i que m’esperava una invasió de netbooks i tablets que començarien a substituir els telèfons mòbils com a reis de les comunicacions sense fils, els smartphones encara regnaran durant molt de temps, i ho hem vist perquè han estat realment les estrelles mediàtiques de la fira. Sobretot el Samsung Wave, el primer terminal que munta Bada, la plataforma basada en GNU/Linux de la companyia coreana. La vida d’aquesta serà llarga, doncs ha rebut el suport de la comunitat de programadors.

En canvi, la nova plataforma de Palm anomenada WebOS i presentada l’any passat en el CES de Las Vegas i en el Mobile World Congress, no sembla haver rebut el suport dels programadors; no recordo haver localitzat cap estand de cap empresa de programació que anunciés el desenvolupament d’aplicacions WebOS, però si algunes per a Bada i totes per a iPhone i Android.
Continuar llegint »

Canonical és una altra empresa que canvia Google per un altre. Fotomuntatge: Guillem Alsina

Mitjançant la llista de correu de desenvolupament d’Ubuntu, Rick Spencer (cap d’enginyers a Canonical) ha anunciat recentment que la companyia en la que treballa està a un pas de tancar un acord amb Yahoo! per tal que aquesta darrera sigui la proveïdora de cerques per defecte en la propera versió d’Ubuntu, la 10.04.

Firefox és el navegador web per defecte en aquesta distribució, i malgrat l’acord comercial que lliga la Fundació Mozilla amb Google per tal que el cercador d’aquest darrer equipi al Firefox, el fet que el browser de la guineu de foc sigui programari lliure pot dur a la modificació d’aquest aspecte. L’acord que he esmentat entre Google i Mozilla fa que el famós cercador sigui l’emprat per defecte en el quadre de cerca que podem trobar a la part superior dreta de la finestra del Firefox, al costat de la barra d’adreça.

El tema no manca d’importància, doncs part dels ingressos per publicitat que Google obté dels usuaris que fan clic en els anuncis presentats a rel d’una cerca realitzada des d’aquest quadre, van a parar a la Fundació Mozilla, erigint-se en la major part dels diners que aquesta gestiona. No em dec equivocar gaire, doncs, si dic que hi ha moltes probabilitats que directius de Mozilla estiguin ja en converses amb els seus homòlegs de Canonical per fer-los canviar d’opinió. Si bé el canvi no ha estat materialitzat, és gairebé segur i es podrà veure amb tots probabilitat a les primeres betes d’Ubuntu 10.04 .

Òbviament, aquest canvi no es fa perquè si; l’acord entre Canonical i Yahoo! és semblant al que he explicat que mantenen Google i Mozilla: a partir de la seva entrada en vigor, una part del què faci de calaix Yahoo! per les cerques des del quadre del Firefox de les noves Ubuntu, anirà a parar a Canonical. La companyia sud-africana invertirà aquests diners en millorar el seu sistema operatiu.
Continuar llegint »

La pàgina principal del nou cercador català

Fruït d’una iniciativa privada ha nascut elcatalà.info, un cercador que es basa en el motor de Google per fer la mateixa tasca que aquest, buscar a la Xarxa de xarxes, però prioritzant els resultats en català per davant de les altres llengües.

Google ofereix als internautes una sèrie de serveis que permeten a aquests personalitzar l’aparença de les pàgines de resultats. Són molt útils als dissenyadors de llocs web, que d’aquesta manera poden afegir un cercador a les seves creacions sense haver de posar més codi font extra al seu disseny ni barallar-se amb productes de difícil configuració i/o dubtosos resultats. Tenen tota la potència de Google amb l’avantatge de la imatge del lloc que estan dissenyant.

Elcatalà.info aprofita, precisament, aquests serveis per primar el català sobre les altres llengües en els resultats que ofereix, erigint-se en un cercador que disposa d’accés a una àmplia base de dades en totes les llengües, però que en dirigir-se als internautes catalanoparlants, en igualtat de condicions dóna preferència a les pàgines escrites en la nostra llengua.

La seva interfície disposa, a més, d’enllaços a serveis en línia molt populars com són els correus electrònics Gmail, Hotmail i Yahoo! Mail, l’enciclopèdia en línia Wikipedia en la seva versió en català (Viquipèdia) i el cercador Google, el “germà gran” de elcatalà.info . Per poder configurar correctament aquests enllaços a la pàgina principal de elcatalà.info, cal que en el nostre navegador tingui habilitades les cookies.

Iniciatives com aquesta permeten que la llengua i la cultura catalanes continuïn essent unes de les més fortes a Internet, més actives i tot que altres amb un nombre superior de parlants.

El cercador de Microsoft no triomfa al mercat. Guanyarà audiència amb aquest moviment?

Aquells qui defensen la privacitat dels internautes han obtingut una petita victòria (pírrica al cap i a la fi en aquests moments) després de què Microsoft anunciés que reduirà dràsticament el temps que reté les dades dels usuaris dels seus serveis en línia. Dels divuit mesos actuals, aquest període passarà a ser de sis i, màxim, dotze mesos depenent del tipus de dades.

Quan emprem serveis en línia com ara Bing, Hotmail o Messenger, a Microsoft li arriben una sèrie de dades com són la nostra IP i, mercès a les cookies*, altres dades sobre la nostra màquina. Segons assegura la companyia, aquesta informació no s’associa a la persona en concret que l’ha generat (de fet, es “desassocia”), però és necessari mantenir-la per motius de millora del servei.

A les companyies que treballen amb publicitat en línia (Google, Yahoo! i la mateixa Microsoft entre d’altres) els convé disposar d’aquesta informació per a fer estudis de mercat, previsió de vendes i la mateixa captació dels clients, ja que els permet conèixer les preferències dels usuaris, què és el que busquen per Internet i, fins i tot, les preferències per països, el que els va com anell al dit per segmentar el mercat.

Continuar llegint »

França i Alemanya recomanen canviar-se de l'IE a qualsevol altre. Motius ocults al darrere?

De sempre s’ha dit que canviant l’Internet Explorer per qualsevol altre navegador web (Firefox, Chrome, Opera, Safari), la seguretat dels nostres ordinadors augmentaria. No entraré a discutir això ara i aquí, doncs si bé conec molta gent que defensa aquesta postura (alguns es dediquen a la seguretat informàtica), també en conec dels que diuen el contrari, que el problema no és del navegador sinó de la gent que no aplica les polítiques de seguretat ni actualitza els seus sistemes operatius. Qui té raó? Al meu parer és una discussió bizantina, malgrat que jo tinc la meva postura*.

El tema és que fins ara, el suport oficial a aquesta afirmació havia estat minso per no dir inexistent. Fins ara, que els governs alemany i francès han expressat per mitjà de les respectives agències dedicades a la protecció dels sistemes informàtics d’ambdós països el seu acord amb la inseguretat del programa de Microsoft.

Tot ha vingut arrel de l’incident entre Google i el govern xinès després dels atacs informàtics que va patir la primera, i que segons sembla van ser realitzats aprofitant una vulnerabilitat present a l’Internet Explorer 6 i que Microsoft ha trigat moltíssim en corregir. Això ha disparat les alarmes i ha fet que els organismes governamentals francès i alemany hagin arribat a afirmar que el navegador web de la companyia de Redmond és, per definició, insegur, independentment de la versió que d’ell se n’empri.
Continuar llegint »

Google s'enfronta al govern xinès

Google està emprenyada amb els xinesos. No amb tots, és clar; buscar raons amb mil milions de persones és, a banda de força cansat, perillós. Ho està, això si, amb el seu govern.

Google va entrar al mercat xinès de les cerques en línia al 2006 amb el seu propi domini i serveis localitzats (Google.cn), després d’haver signat un acord amb les autoritats d’aquell país que els permetia censurar el què podien veure els internautes xinesos. Davant l’allau de crítiques que els van caure, Google es va defensar afirmant que, encara que censurada, la informació que ells aportarien als ciutadans xinesos els permetria augmentar el seu grau de llibertat.

Comercialment, la voluntat d’entrar al mercat xinès és més que comprensible: és el mercat potencial més gran del món per a qualsevol producte, amb un creixement molt ràpid i amb uns consumidors àvids per posar-se al dia respecte als països capitalistes (i Xina no ho és actualment? em pregunto…), a més de què en termes d’Internet encara li queda molt per tocar sostre. Així doncs que plegar-se a les exigències del govern xinès era quelcom lògic.
Continuar llegint »

Windows 7 ha estat la gran noticia de l'any, segons la majoria

Diuen que un mes en el “món real” equival a tres en el món de la informàtica. I això no és així perquè fallin les lleis de la física, sinó pel dinamisme propi d’aquest sector. Val doncs la pena realitzar una repassada -per breu que sigui- al què ha donat de si aquest darrer any… perdó! aquests darrers tres anys ;-) en matèria tecnològica.

La principal noticia del sector ha estat l’arribada del Windows 7 a l’octubre, malgrat que al llarg dels mesos precedents aquesta nova versió ja havia anat generant un reguitzell de noticies i una gran expectació. No ha estat l’únic sistema operatiu que ha vist la llum el 2009: Apple ha llançar el Mac OS X 10.6 i Google el seu Chrome OS per a ordinadors. Basat en el navegador web homònim, busca ser una alternativa a la concepció “tradicional” dels programes que s’executen en local, buscant les aplicacions en línia i, per tant, el navegador web com a interfície d’usuari en substitució de l’escriptori clàssic.

Els netbooks han estat el gran èxit en matèria de maquinari en el 2009, malgrat que ja s’ha apuntat una tendència que jo crec es consolidarà en el nou any: els Tablets de mides reduïdes, tipus MID. Ja l’any passat es va rumorejar que Apple trauria una màquina d’aquestes al mercat, i jo crec que ho farà enguany. Els què al final no s’han confirmat són els netbooks basats en xips ARM, que se les prometien molt felices, però de ben segur que el 2010 veurà el seu desplegament comercial.
Continuar llegint »

La paraula spam ve d'un producte càrnic britànic que va aparèixer en un celebrat sketch televisiu dels Monty Python

L’altre dia un client em va reenviar un missatge de correu que li havia arribat a la seva bústia i en el que hi deia que, si el reenviava a 10 persones i aquestes escrivien a una adreça de correu electrònic, rebria un ordinador portàtil gratuït a canvi. Si esteu pensant que a on és l’enganyifa i el perquè, és simple: l’enganyifa és el portàtil gratis, i el perquè és aconseguir adreces de correu electrònic vàlides per a enviar-hi spam.

Aquesta és la denominació del correu electrònic publicitari no desitjat ni demanat (brossa) que ens arriba a tots aquells qui tenim una o vàries bústies de correu electrònic a Internet. És com les ofertes del supermercat o els anuncis de vidents i tarotistes que ens deixen a la bústia de casa, que no hem demanat rebre’ls i que a base de repetir-los ens acaben emprenyant, però en la seva versió electrònica.

Actualment i des de fa uns anys és un negoci molt pròsper a Internet, que ha contribuït a fer que algunes persones s’enriqueixin en gran mesura a base de fer que els milions d’internautes existents perdin moltes hores de la seva vida per a netejar les seves respectives bústies de correu. Però, com ho aconsegueixen? com saben a quina bústia han d’enviar els seus missatges? com han capturat la nostra adreça? Hi ha diversos mètodes que aquests personatges empren, i encara que l’anonimat total a Internet és impossible, almenys si es pot passar desapercebut en certa mesura per minimitzar l’impacte que provoquen aquests éssers indesitjables.
Continuar llegint »