Una instantània de la Volcànica.cat de l'any passat

Ja heu decidit què fareu el cap de setmana del 16 al 18 de juliol? No? Doncs potser fóra bo que us anéssiu plantejant un viatget a La Garrotxa, i més concretament a Les Preses, ja que al Bosc de Tosca s’hi celebra un any més una nova edició de la Volcanica.cat, un dels aplecs informàtics consolidats del nostre país.

Enguany en serà la cinquena edició, i com és habitual esdevindrà un punt de trobada tant per a profans com per a experts en la matèria, per bescanviar opinions, adquirir coneixements, divertir-se i socialitzar; un conjunt d’activitats prou divers permetrà que qui s’acosti pel local social del Bosc de Tosca, independentment del seu nivell de coneixements s’hi trobi a gust:

• Per als més “ludòpates”: Counter-Strike Source, Call of Duty IV “Modern Warfare”, Rockband, i Age of Empires II són els videojocs que donaran lloc als tornejos oficials.
• Per descansar una mica de l’ordinador: (si és que algú ho vol fer ;-) també hi haurà activitats que no exigiran tenir un teclat, ratolí i pantalla al davant, com són un concurs de Geocaching (“cerca del tresor”, per a entendre’ns), tir amb arc, i lluita d’espases medievals. Menció a part mereix el III Open Internacional de Ratanca; aquesta competició és semblant al llançament de martell que es disputa als Jocs Olímpics, però substituïnt el martell per un ratolí d’ordinador (si, no ho heu llegit malament, un mouse). Com en l’esport amb què l’he comparat, qui arriba més lluny, guanya. Per a quan podrem veure la Ratanca olímpica?
• Per a les empreses: les xerrades són obertes a tothom (i gratuïtes!), però és on segurament hi haurà el que més interessi a les empreses. Entre aquestes hi comptem una sobre seguretat i privacitat a Internet i les xarxes socials a càrrec del CESICAT, una altra sobre programació divertida amb Scratch (picocat i programació scratch per a primària i secundària), ús de Facebook per a empreses o Metavers a Second Life. En aquesta darrera ens hi parlaran de Culdesac Island, un projecte que forma part del laboratori cultural Ciutats 3.0 .
• Per als més entesos/atrevits: el concurs hack-it us durà al món dels hackers, ja que a través de diferents proves haureu de vulnerar les mesures de seguretat basades en les noves tecnologies per aconseguir les pistes i arribar al final del camí abans que la resta de participants. Seràs tu un dels escollits?

Amb aquells de vosaltres que estigueu llegint aquestes ratlles i ja us hàgiu decidit a anar-hi, dir-vos que ens hi veurem si hi aneu el dissabte dia 17 al matí, car jo hi faig dues de les xerrades d’aquell dia a partir de les 11, quarts de 12: sistemes operatius alternatius i identitat digital. La primera és la mateixa que acostumo a donar cada any, posada al dia, naturalment, mentre que la segona la vaig estrenar a les passades Jornades Tecnològiques de Vallfogona del Ripollès. Si hi aneu, doncs, passeu-vos per la zona de xerrades ni que sigui a saludar ;-)

El logo d'acTIC, gentilesa de Generalitat de Catalunya

Com acreditar el nostre coneixement en matèria informàtica? En el nostre currículum podem desgranar que sabem navegar per la web, crear documents amb el Word, gravar CD’s i DVD’s,… si, però tot això qui ens ho acredita? Una acadèmia? I com sap la persona que llegeix el nostre currículum que es pot refiar del criteri d’una institució privada? A partir d’ara ja hi ha una solució oficial: acTIC.

acTIC significa Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació, i és una certificació que es divideix en tres nivells (bàsic, mitjà i avançat) segons el nivell de coneixements que tinguem i puguem demostrar. De moment s’han posat en marxa els dos primers nivells, mentre que l’avançat s’espera per a algun moment després de l’estiu.

Per disposar d’aquesta acreditació hem de tenir més de 16 anys, abonar una petita taxa i passar un examen que es farà telemàticament (a l’ordinador, mitjançant Internet).

Els tests són senzills per a un usuari habitual de tecnologia; de fet, la gent que conec que ha fet el primer nivell (jo m’espero directament al tercer) m’ha dit que no li ha calgut estudiar, i que amb unes poques lectures de tests n’ha tingut prou (això si, qui més qui menys, m’ha fet alguna consulta). El problema ve quan s’ho vol treure algú que té poc contacte habitual amb tecnologia, però més que estudiar és recomanable començar a fer-ne servir en la mesura del possible per habituar-se a conceptes i modes d’ús.

A més de poder-ho fer per lliure, la Generalitat ha donat la possibilitat a centres d’ensenyament per a què esdevinguin acadèmies on s’hi ensenyi allò necessari per passar l’examen de l’acTIC, pel que si us moveu una mica de ben segur que trobareu un d’aquests centres a prop vostre.

Tota la informació que pugueu necessitar sobre l’acTIC i els tràmits per apuntar-vos als exàmens es poden fer a través del lloc web d’aquesta iniciativa.

ECDL

acTIC no és l’única acreditació d’aquest tipus que existeix. De fet, el que podríem considerar com a “carnet de conduir” per a usuaris d’informàtica a nivell europeu, és l’ECDL, promogut per una fundació independent i no lligada a cap òrgan governamental. Al nostre país, una de les entitats que recolzen i promouen l’ECDL és l’ATI (Associació de Tècnics Informàtics), l’associació degana del sector; la informàtica pot ser una ciència jove, però ATI porta quatre dècades impulsant-la aquí.

Per fer l’examen de l’ECDL hi ha dues opcions: una amb programari de Microsoft (propietari) i una altra amb programari lliure (en aquest cas, OpenOffice).

Xavier Verdaguer, l'emprenedor vigatà resident al Silicon Valley, ens presenta les seves creacions

No fa gaire vaig tenir l’oportunitat i el plaer d’assistir a una xerrada de Xavier Verdaguer, un emprenedor vigatà que resideix i treballa al Silicon Valley, la “meca” de la industria tecnològica al món, que va venir a la Universitat de Girona (UdG) a explicar les diferències que hi ha entre emprendre (tirar endavant una idea de negoci fins a materialitzar-la) aquí i allà. Però avui no us vull parlar d’aquest aspecte -que, d’altra banda, també és ben interessant-, sinó de l’iniciativa empresarial en la que està ficat ara mateix en Xavier: Innovalley.

La idea és senzilla, tot i que pel que vaig entendre, fou el resultat d’un procés de recerca més o menys llarg: què hi ha al Silicon Valley? tecnologia. I a Catalunya? moltes coses, com la bona gastronomia o la roba. I el disseny. I en Xavier va decidir ajuntar aquests factors: alta tecnologia, tèxtil i disseny. I així van néixer una sèrie de peces de roba que disposen de peces d’alta tecnologia habituals en altres facetes de la nostra vida diària.

Un exemple: BCN2, una dessuadora per fer esport que disposa d’uns cascos per escoltar música integrats en la mateixa peça, uns controls per al nostre reproductor de MP3/telèfon mòbil integrats a la màniga esquerra, i una pantalla frontal flexible a base de LED’s que pot mostrar textos i dibuixos que es controlen des del mòbil. Pel que s’indica a les especificacions del producte, BCN2 està preparada per al seu ús amb l’iPhone, i disposa d’una butxaca davantera per poder-hi posar el telèfon mentre es fa esport.
Continuar llegint »

La pàgina principal de Twitter

Twitter és, juntament amb Facebook, un dels fenòmens que indubtablement ha marcat la gran eclosió de la Web 2.0 i una de les iniciatives/empreses senyeres d’una nova empenta empresarial que succeeix a la generació de les Google i companyia que van viure l’eclosió prèvia a la 2.0 .

Durant la seva breu existència, Twitter ha viscut moments transcendentals com la defunció de Michael Jackson (fou el primer mitjà pel qual es va conèixer la noticia) o les darreres eleccions a l’Iran, en que es convertí en l’altaveu de l’oposició, via d’escapament d’unes protestes prohibides i reprimides a l’interior, i en font d’informació d’allò que els mitjans oficials censuraven.

Però el servei de microblogging s’enfronta, al llarg de les properes setmanes, a un dels períodes més dificultosos dels darrers temps per a mantenir el servei en actiu. I no ho dic jo, ho diuen els mateixos senyors de Twitter.

El problema sembla ser tècnic i -encara que soni curiós- d’èxit: el servei cada dia té més usuaris, i aquests twitegen amb més assiduïtat, pel que sobrecarreguen un sistema concebut inicialment per a una càrrega de feina no tan gran. La celebració de la copa del món de futbol sembla que encara carregarà més els servidors del popular microbloc.
Continuar llegint »

Logotip dels Premis Blocs

Com cada any per aquestes dates ja s’ha encetat el termini de votació popular per escollir els, enguany, cinc finalistes en cadascuna de les 10 categories proposades (Cultura, Educació, Corporatiu, Esports, Gastronomia, Literatura, Noves tecnologies, Personal, Política, i Format audiovisual). En les dues edicions precedents, tres foren els blocs escollits per votació popular per arribar a la final en la qual el guanyador és escollir per un jurat.

La categoria de Formats audiovisuals pretén reconèixer aquells podcasts i videoblogs de millor qualitat, un format que encara no ha acabat d’explotar a Internet però que cada dia és més popular.

I com en les edicions anteriors, Informàtica.cat també es presenta en la categoria de Noves Tecnologies, pel que ja des d’aquest moment us volem demanar el vostre vot per tirar endavant la nostra candidatura, un gest que ja a l’avançada us volem agrair. I, de la mateixa manera, també us volem demanar el vot pels altres blocs de la nostra xarxa que es presenten: Educabloc.cat i Llegirllibres.cat.

I, ara que faig esment a les votacions en la fase prèvia, dir-vos que el sistema ha canviat respecte a les dues edicions anteriors: si abans es necessitava disposar d’una adreça de correu electrònic correctament registrada i emetre el vot validant-lo des d’aquesta, enguany aquest pas ha desaparegut, i els internautes poden votar directament els blocs que prefereixin amb un simple clic de ratolí.

Continuar llegint »

El doodle de Google, jugable. Imatge cortesia de Google

Ha passat a la història dels videojocs en concret i de la informàtica en general com l’arcade per excel·lència: Pac-man. Sorgit fa trenta anys de les ments pensants de Namco (que posteriorment passà a formar part de Bandai), el seu argument era simple: en un laberint bidimensional, el jugador havia de controlar un personatge de forma esfèrica (el famós Pac-man) el qual anava menjant les boletes repartides al llarg de tot el laberint. Era perseguit per quatre fantasmes, que si l’atrapaven el mataven. Però si en Pac-man podia menjar unes determinades boles més grans abans que els fantasmes l’enxampessin, durant uns segons els papers s’invertien, passant a ser el nostre heroi qui perseguia i podia donar caça als fantasmes, guanyant més punts extra per enxampar-los.

Tot allò que rodeja al Pac-man ha passat a ser patrimoni de tots. En l'exemple, un grafitti d'un dels fantasmes

Les primeres versions foren per a màquines recreatives, una cultura que s’ha perdut força amb l’entrada massiva de les videoconsoles i els ordinadors a totes les llars, però que jo encara recordo en la seva època daurada de jovenet. A partir d’aquí, hi ha hagut un Pac-man en gairebé totes les plataformes informàtiques hagudes i per haver.

Pac-man ha depassat la barrera de la cultura tecnològica més geek per esdevenir icona de tota una generació, la dels anys 80 (dins la qual m’hi compto, ja que el despertar de la meva consciència es va donar en aquells anys) i, fins i tot, en un símbol universal estampat en samarretes, enganxines i mershandising de tota mena tal i com han acabat, entre d’altres, el rostre del Che Guevara o els personatges de la Guerra de les Galàxies (salvant les distàncies entre ells, és clar).
Continuar llegint »

Guifi.net

Abans d’introduir-vos en el que és Guifi.net (que a vegades ja em sembla un concepte un xic difícil), advertir-vos que aquesta xarxa no és necessàriament una manera de connectar-se gratuïtament a Internet, malgrat que aquesta possibilitat existeix i alguns hi troben l’interès principal per connectar-s’hi.

El concepte principal de Guifi.net és fer xarxa pel simple fet de fer-la. Compartir continguts i comunicar-se, conèixer gent i fer pinya. Podríem dir que és una xarxa paral·lela a Internet, que empra la mateixa tecnologia i que, a més, també s’hi pot comunicar.

Per entrar a formar part de Guifi.net, en primer lloc ens caldrà fer una instal·lació al nostre domicili o lloc de treball (depenent d’on vulguem la connexió) amb una antena en exterior. Aquesta antena apuntarà cap a una estructura de xarxa ja existent, cap a una antena que farà d’emissora i que li proporcionarà la senyal de xarxa. Si només de llegir això ja us esvaloteu pensant en com demanar permís als veïns per muntar l’antena a la paret o al terrat de l’edifici, no us poseu pedres al fetge: segons tinc entès, el dret a les comunicacions us permet fer això, independentment del que diguin els vostres veïns. Per a més informació, us suggereixo que llegiu tot l’arxiu de preguntes i respostes de Guifi.net.
Continuar llegint »

La privacitat, sempre a debat

Sentint la pressió de les autoritats reguladores del mercat i, fins i tot, les judicials d’alguns països (Estats Units, Unió Europea), la xarxa social més popular dels nostres temps ha posat mesures per millorar la seguretat dels seus usuaris, un dels aspectes més criticats d’aquest servei en línia, però al meu parer tan sols han estat canvis cosmètics que no aborden el problema de fons realment important en aquest cas, i que més que la seguretat és la privacitat.

El primer d’aquests canvis és la introducció d’un sistema d’avisos de logins que controla des d’on accedim al nostre compte de Facebook i ens informa quan el nostre usuari ho faci des d’un dispositiu que no està a la llista dels habituals. Normalment, tots els usuaris ens connectem als serveis en línia des d’uns quants dispositius determinats: el nostre ordinador de casa, el portàtil, el de la feina, el telèfon mòbil,… poques vegades ens connectem des de casa d’un amic o des d’un cibercafè. Però, si rebem un avís mitjançant el nou sistema, que algú està accedint al nostre compte des d’un dispositiu que no és l’habitual (i més si no som nosaltres qui hi estem accedint), podem sospitar que estem sent víctimes d’un robatori de personalitat.

Per accedir a la configuració d’aquesta opció hem d’entrar al nostre compte de Facebook i llavors anar a les opcions de configuració del compte (menú de la part superior dreta, opció configuració del compte). Aquí haurem de desplegar l’opció Seguretat del compte, que ens preguntarà si volem rebre avisos cada vegada que algú es connecti al nostre compte des d’un nou dispositiu, sigui mòbil o de sobretaula. Aquesta notificació es podrà dur a terme mitjançant correu electrònic o missatge de text (SMS) al nostre mòbil.
Continuar llegint »

Ángeles González-Sinde, titular del Ministeri de Cultura

Una de les darreres actuacions del Consell de Ministres espanyol m’ha fet recordar aquesta vella expressió del codi penal referint-se a un agreujant. Resulta que els delictes, si els cometies a altes hores de la matinada i calculant-los bé, eren pitjors que si es cometien espontàniament durant les hores de sol. És curiós, no trobeu?

Suposo que no fou amb nocturnidad, però si amb certa alevosía quan el dia de Sant Josep el Consell de Ministres del govern espanyol va aprovar tramitar el projecte de Ley de Economía Sostenible (més coneguda com a “llei Sinde” per la ministra titular, Ángeles González-Sinde) cap al Congrés per a la seva votació. I fou així perquè aquell divendres era festiu (per la constitució de Cadis del 1812, la Pepa), i això volia dir un cap de setmana llarg d’aquells en els que molta gent desapareix per tal de desconnectar-se durant uns dies de tot el que l’envolta. Es desarticulava, així, la possibilitat d’una ràpida mobilització ciutadana en contra d’aquesta aprovació.

El projecte de llei, però, ja en té molts, de detractors, per diversos motius, i no s’evitarà amb aquesta manera de fer que molts es mobilitzin i protestin, però si alguna cosa m’han ensenyat aquests darrers anys de la meva vida és que, quant més temps passa des d’alguna cosa que ha provocat polèmica en la societat civil, més deixa d’interessar a molta massa d’aquesta mateixa societat, amb la qual cosa l’impacte de les protestes es veu minimitzat.
Continuar llegint »

Una instantània de Chatroulette

Si fa pocs dies parlàvem en aquest mateix bloc de xats per IRC, avui us porto una noticia que va en la mateixa línia (les comunicacions personals a Internet) però amb un producte força diferent. Es tracta de Chatroulette, una moda que tot just ens està arribant aquí però que algunes veus indiquen que ha enganxat amb certa força als Estats Units i la Gran Bretanya entre d’altres països.

La filosofia de Chatroulette és fàcilment deduïble a partir del seu nom, la ruleta del xat o el xat amb ruleta. Es tracta d’una mena d’imitació de la ruleta russa: hom s’hi connecta i parla amb una altra persona escollida a l’atzar. L’inventor d’aquesta mena de “joc social” és rus, d’aquí que fàcilment puguem imaginar que el nom de la cosa fa referència al macabre joc de la ruleta russa, que consisteix en buidar el tambor d’una pistola, posar-hi una bala, fer-lo rodar aleatòriament i, tot apuntant-se al cap començar a disparar per torns. El perdedor diguem que… hi perdrà el cap (literalment).

Per sort, Chatroulette és molt menys sagnant que això. Amb una webcam i un micro connectats al PC, ens connectem d’una manera ràpida i fàcil al servei mitjançant la seva pàgina web, en la qual no hi cal registre ni cap altre pas previ. El sistema ens assignarà una parella de manera aleatòria i… apa, a xatejar!

Podríem dir que és una manera de conèixer gent de qualsevol lloc del món, o un simple joc (de fet, així s’hi refereix a la pàgina web del servei). No obstant, i el que podria semblar divertit i innocent a priori, també és víctima de les xacres que afecten habitualment Internet, i que no deixen de ser les persones, concretament les males persones. Hi ha hagut denuncies contra el servei perquè alguns usuaris es connectaven mentre estaven despullats, i han arribat a fer autèntics “shows” eròtico-festius en directe.

Però a banda de la part fosca que sembla intrínseca a l’ús que es fa de qualsevol servei en línia (i mai del servei en sí, recordem-ho), Chatroulette també ha donat coses bones a la comunitat. Per exemple, i en una mostra artística poc comuna, el grup de música Faith No More van emetre un concert a Austràlia via Chatroulette. Imagineu-vos la cara de sorpresa dels qui es connectaven esperant parlar amb algú i es trobaven en directe al bell mig d’un concert…

Tècnicament, Chatroulette fa servir Adobe Flash tant per reproduir el vídeo com per accedir a la webcam de l’ordinador i al micròfon.

Val la pena provar un servei d’aquests? Sempre depèn de com en sigueu d’oberts al món i de si us agrada conèixer gent d’aquí i d’allà. I també del domini dels idiomes que tingueu, és clar!. Ah! I no us oblideu abans de connectar-vos-hi si aquest és el cas que, abans d’accedir al servei, faríeu bé en connectar al vostre ordinador la webcam (cas que no la porti integrada) i tenir a punt el micro i altaveus o els cascos integrats.

Imatge: Matt Blank a Flickr sota llicència Creative Commons