La nova placa MicroATX per a gaming extrem i modding

La companyia taiwanesa ASUS ha presentat en societat el seu nou model de placa base MicroATX (de petites dimensions) pensada per a usos d’alt rendiment, essencialment gaming: la Republic of Gamers Rampage III GENE.

La sèrie de plaques MicroATX Republic of Gamers ja són de sobres conegudes pels usuaris aficionats a modificar el seu ordinador en plan modding (el tunning per a ordinadors), però la Rampage III GENE supera a les seves predecessores àmpliament.

Per començar, integra el xipset Intel X58, que suporta processadors de sis nuclis Intel i7-980X, a més de les noves possibilitats en connectivitat, USB 3.0 i SATA 6Gb/s, el que el dota de prou potència i rapidesa per executar programari amb un rendiment fluid fins i tot si aquest es troba instal·lat en dispositius externs.
Continuar llegint »

El Studio HD de Packard Bell vist de davant, on podem apreciar-hi les formes elegants. Imatge gentilesa de Packard Bell

La multinacional de la informàtica Packard Bell es decanta més per l’electrònica de consum d’ençà de la seva adquisició per part d’Acer, el gegantí fabricant taiwanès. Com a mostra, avui aquí us farem cinc cèntims d’un dels seus darrers llançaments: el disc dur multimèdia Studio HD (d’Alta Definició en anglès).

Amb la seva distintiva forma angular, el seu acabat negre brillant, i el seu disseny compacte i elegant, aquest disc s’adapta perfectament a qualsevol interior domèstic mercès a la seva elegància, malgrat que al meu parer alguns detalls com la marca en gran en el lateral i el botó massa gran i en un cridaner vermell i blanc a la part superior, trenquen aquesta imatge uniforme que presenta.

Està equipat amb un port HDMI i una àmplia selecció de connectors digitals, essent ideal per a gaudir de contingut d’alta definició en una pantalla gran (més de 40 polzades). A més, el Studio HD Edition reprodueix efectes de so cinemàtic gràcies als connectors òptics analògics i digitals que ofereixen àudio d’alta fidelitat en qualsevol sistema home cinema o estèreo.
Continuar llegint »

Un exemple de caixa multimèdia per a muntar-hi un disc dur

Quan parlem de centres d’oci multimèdia, ens venen al cap ordinadors connectats a un televisor que funcionen amb un sistema operatiu com ara Windows XP, Vista o 7 (aquests darrers amb la corresponent opció afegida), Mac OS X amb el programari Front Row (habitualment corrent sobre un Mac Mini) o GNU/Linux amb MythTV o algun altre programari semblant. Són, sens cap mena de dubte, opcions molt interessants i flexibles, però pateixen de dos problemes bàsics que les allunyen sovint de molts usuaris: per una banda la seva complicació, equivalent a la dels ordinadors de sobretaula i, amb això, el seu embalum, i de l’altra el seu elevat preu, que sovint s’escapa dels 300-400 € cap amunt amb facilitat i essent una màquina senzilleta.

Una solució intermedia serien els discos durs multimèdia, que per un preu força més ajustat (rondant, segons la capacitat i prestacions, entre els 120 i els 250 euros) ens permeten gaudir de continguts tant de vídeo com d’àudio, però en aquesta mateixa línia encara ens trobem amb una solució més flexible: construir-nos el nostre propi disc dur multimèdia ajuntant una caixa amb un disc dur.

Els discos durs que ja es vénen fets venen en unes caixes precintades que només es poden obrir trencant-les, pel que per tornar-los a deixar com estaven cal passar per un procés industrial. Fer-nos un disc dur a mida ens comportarà que si algun dia ens quedem curts d’espai, això no serà cap inconvenient doncs podrem canviar el disc dur de l’interior, o si sorgeix un nou còdec de vídeo no suportat, en el futur podrem actualitzar el maquinari extern (l’embolcall) podent gastar un mínim ja que reaprofitarem el disc dur.

Continuar llegint »

El Nexus One. Imatge: Guillem Alsina

Sembla mentida, però fins i tot els productes més pensats i calculats per ser llançats a un mercat de masses poden sortir de la fàbrica amb errades de disseny, d’implementació o de rendiment, encara que els seus dissenys i especificacions hagin estat repassats una i altra vegada per diversos equips humans i, un cop fabricades les unitats, aquestes hagin passat pels controls de qualitat. Són tants i tan variats els exemples que us podria donar, que no sabria ni per on començar…

Un dels casos més flagrants que he contemplat darrerament en el món de la telefonia mòbil va ser el del Nokia N97, que va sortir al mercat amb un espai de memòria d’aplicacions molt reduït, el que provocava que els programes es tanquessin inesperadament i el rendiment del sistema caigués en picat. Sortosament, això fou corregit amb l’actualització del firmware a la versió 2.0 . Però aquest és tan sols un exemple del que no us en parlaré avui, ja que us vull explicar alguna mancança o mal disseny que he trobat en la joia de la corona dels Android actuals: el Nexus One, fabricat per HTC i venut sota segell de Google.

I la primera d’aquestes fallades de disseny es veu amb tan sols engegar el terminal… o més aviat quan volem comprovar si aquest ja estava engegat. No us ha passat mai allò de posar-vos el mòbil a la butxaca o treure-li’n i preguntar-vos “l’he engegat abans?” Jo sóc usuari de Nokia (tenia un N97 que he canviat fa poc per un N900), i en aquests terminals ho tinc molt fàcil per saber-ho: hi ha una pestanya de desbloqueig que, tan sols fent-la lliscar, em mostra la pantalla. Dit i fet, tan sols amb un moviment puc comprovar si, efectivament, tinc el mòbil engegat.
Continuar llegint »

La caixa TQE-2521 per a discos durs

Malgrat que potser a molts de vosaltres no us sona aquest fabricant de maquinari, dir-vos que TooQ és una companyia especialitzada en el món dels perifèrics que fa poc ha arribat a Espanya; en el seu catàleg de productes hi podem trobar des de ratolins fins a fonts d’alimentació passant per caixes, altaveus o, com el cas que ens ocupa avui, caixes que permeten connectar un disc dispositiu intern de manera externa.

Això ens és pràctic quan, per exemple, tenim un disc dur sobrer d’un vell ordinador que ha fet figa, o bé tenim diversos discos durs intercanviables que podem aprofitar per jugar-hi i fer experiments. La caixa TQE-2521 és, en concret, per a discos durs de portàtil (dues polzades i mitja, 2,5”) amb connexió SATA I o II.

La connectivitat a l’ordinador es facilita mitjançant dos estàndards: USB 2.0 i eSATA. El primer ens dona una velocitat de transferència de dades de 480 Mbps, mentre que el segon permet arribar fins als 1,5 Gbps. Si bé les connexions eSATA encara no estan tan esteses com les USB, poc a poc els fabricants comencen a incloure-les en els seus ordinadors.
Continuar llegint »

El Sony PRS-300, lector de llibres electrònics de butxaca

Ses majestats els Reis Mags d’Orient han tingut a bé obsequiar-me aquestes darreres festes amb un lector d’ebooks… i, si, també una mica de carbó, senyal que alguna cosa dec estar fent que no està del tot bé. La qüestió és que ja fa algun temps que en volia provar un, i com que no m’havia sorgit l’oportunitat de posar-li les mans a sobre a cap exemplar, en vaig demanar un als Reis.

El PRS-300 de Sony fou l’escollit després d’un procés de sel·lecció a través d’Internet que em va portar a quedar-me amb dos candidats a la compra: el Papyre 6.1 i el que finalment m’han dut. Les bones crítiques pel què fa a la pantalla d’ambdós models és el que m’ha fet decidir en gran mesura, i la diferència de preu (entre 50 i 100 € segons el lloc web) la què m’ha fet decantar finalment pel model de Sony. I és que també cal que mirem per la butxaca de ses majestats!

El PRS-300 disposa d’una pantalla de 5 polzades, una mica més petita que el Papyre 6.1, però és de mida butxaca, el què el fa més còmode de transportar. Això si, per anar bé, la butxaca ha de ser la d’una americana o jaqueta. La documentació inclosa amb la caixa del producte és més aviat escassa, però és que tampoc es necessita gaire res per començar a treballar amb aquest giny: amb prou feines saber quatre conceptes sobre com s’engega, es carrega, i els habituals consells de seguretat, i sobre el programari de sincronització.
Continuar llegint »

Una de les imatges que ha trascendit del Nokia Booklet 3G

El fabricant finlandès d’electrònica Nokia, companyia coneguda mundialment pels seus telèfons mòbils i smartphones, ha anunciat la seva entrada per la porta gran en el món de la informàtica amb un netbook d’altres prestacions, un moviment que feia molt de temps que s’esperava. L’aparell tot just ha estat anunciat oficialment, i encara queda pendent conèixer-ne més detalls com ara la data de posada a la venta i si muntarà la nova plataforma Pineview, el futur dels processadors Atom d’Intel.

I dic això de la plataforma Pineview perquè una de les funcionalitats que més s’ha destacat d’aquest aparell és la reproducció de vídeo en alta definició (HD), una funcionalitat que no disposen de forma nativa els actuals processadors Atom però que si tindrà Pineview. És clar que això també es podria aconseguir afegint un accelerador gràfic a una màquina basada en l’actual generació de microprocessadors per a netbooks de la californiana Intel, però la data de sortida prevista per a Pineview (darrer trimestre d’aquest any 2009) fa pensar que a Nokia ja podrien haver treballat amb una versió de test per a completar el seu aparell, a l’espera dels xips definitius per començar-lo a produir en sèrie.

En l’apartat de connectivitat, el netbook finlandès comptarà amb els habituals Bluetooth i WiFi i amb una sorpresa afegida que farà les delícies dels que necessiten estar “always on” (sempre connectats a la Xarxa): un mòdul per a inserir una SIM de telèfon mòbil “en calent” (quan l’ordinador està en ple funcionament) i connectar-se a Internet amb la línia de dades a través de 3G o HSDPA. És curiós que fins avui, pocs són els models d’ordinador que porten aquest dispositiu incorporat, i la majoria el tenen a dins, el què obliga a aturar l’ordinador i desmuntar-ne una part per canviar la SIM. I de netbooks, encara menys…

Continuar llegint »

Intel® Core™ i7 Extreme Edition, producte estrella de la marca

A petició d’alguns lectors d’Informatica.cat us informem sobre alguns dels processadors Intel. Com ens interessa que compteu amb les millors tecnologies possibles, us parlarem de la familia de processadors Intel Core, els més ràpids d’aquesta família que us poden reportar una gran fiabilitat als vostres ordinadors.

Si hem de parlar d’un producte de gran qualitat hem de referir-nos obligatòriament al Intel® Core™ i7 Extreme Edition, de qui diuen que és el millor del mercat en l’actualitat. Amb aquest processador serà difícil que cap aplicació informàtica, per molt pes i requeriments que tingui, es resisteixi. Gracies a la tecnologia multi-core podràs jugar als videojocs més exigents, realitzar accions amb un 25% més de rapidesa que els processadors habituals i una gran velocitat per a la codificació de vídeo o la presentació d’imatges i el retoc i edició de fotografies, per exemple. També compta amb les tecnologies Intel® Turbo Boost² e Intel® Hyper-Threading, que fan que l’ordinador actuï amb màxima velocitat justament en el lloc que ho necessita, tot adaptant-se a les teves necessitats.

Per a complementar la informació et donem alguna dada tècnica d’aquesta autèntica ‘bèstia’ dels processadors: 3,20 GHz de velocitat del nucli, 8 subprocessos per a processar amb la tecnología Intel® Hyper-Threading, 8 MB de caché Intel® intel·ligent i 3 canals de memòria DDR3 de 1066 MHz.
Continuar llegint »

Android comença a atacar el segment dels netbooks

Més potència de càlcul, millor qualitat d’imatge, possibilitat de veure vídeo en alta definició, més durada de la bateria i no necessitar un ventilador mecànic com en el cas dels processadors Intel són algunes de les màximes que segueixen les companyies que s’han ficat en el món de la fabricació de microprocessadors per a dispositius tipus netbook o MID.

Aquestes noves classes de maquinari neixen arrel del projecte OLPC, inicialment enfocat als països de l’anomenat tercer món (que l’anomenem així des del punt de vista de superioritat que assumim a l’autoanomenat primer món…) però que ràpidament va despertar l’interès dels consumidors i usuaris d’Europa i els Estats Units per disposar de màquines petites i amb gran autonomia encara que fos sacrificant una part important de la potència.

Amb aquestes premisses com a base, el segment dels netbooks ha avançat espectacularment d’ençà que Asus va presentar el primer Eee PC, i en aquests temps de crisi és el que està permetent sobreviure al sector de la fabricació i venda de maquinari.

Continuar llegint »

Així és un microxip vist per dins. I aquest, concretament, n'és un d'Intel

Els netbooks i dispositius MID s’estan popularitzant cada dia més (malgrat que molt més els primers que no pas els segons, la quota de mercat dels quals per al nostre país és realment petita), pel què s’estan buscant solucions per empetitir-los encara més i maximitzar-ne la durada de la bateria. Intel, un dels principals fabricants de microxips per a aquestes màquines amb la seva família Atom, ha avançat com serà el futur d’aquesta.

La plataforma que succeirà a l’actual Atom ja té nom en clau: Moorestown, i presenta com a principal novetat que serà el què tècnicament es coneix com a SOC (System on a Chip). En els ordinadors “tradicionals” tenim diversos components diferenciats; hi ha per una banda el microprocessador (CPU), la unitat de càlcul per a gràfics (GPU), els microcontroladors d’E/S (Entrada/Sortida), etc. Una arquitectura SOC el què proposa és que la majoria d’aquests components es trobin dins la mateixa pastilla de xip que la CPU.

Això té diversos avantatges: per una banda la velocitat, ja que els components estan més propers, i per l’altra el consum energètic (no es necessita tanta energia per fer passar les dades entre components, i no se’n perd tanta pel camí). A més, es poden fabricar aparells més petits ja que el conjunt de sumar diversos elements en un de sol és més petit que el de tenir-los per separat.

Continuar llegint »