Cada cop més, els ordinadors s’estan convertint en grans centres multimèdia. Aquesta evolució fa que el seu lloc tradicional a les taules de treball, escriptoris, etc. estigui quedant una mica desfasada. En aquest sentit, des de fa uns anys estan prenent força els ordinadors “Tot en un”, que físicament no són més que una pantalla (no hi ha torre ni calbes per enlloc). Aquest tipus d’aparells han anat evolucionant i ampliant les seves prestacions fins arribar a magnífics equips com el que acaba de presentar ASUS.

ASUS ET2700, entreteniment al saló de casa

L’ASUS ET2700 és el primer “tot en un” que disposa d’una pantalla de 27 polzades i multitàctil per fins a 10 accions a l’hora. Potser aquest era el punt feble d’aquest tipus d’ordinadors: les pantalles no eren prou grans com per tenir un lloc destacat al saló de casa o a la cuina i, a més, les seves possibilitats tàctils estaven força limitades. Aquest ASUS ET2700 supera totes aquests barreres i incorpora, a més, millores en quant al so: tecnologia DTS de darrera generació, subwoofer extern per millorar la sensació dels baixos i altres millores pròpies d’ASUS, com SonicMaster (un processador digital capaç de reproduir un ampli rang de freqüències sense distorsionar).

El que més destaca de l’ASUS ET2700 és sense dubte la seva gran pantalla de 27 polzades. Una resolució de 1920 per 1080 i una retroil3luminació LED fan que l’experiència en HD sigui molt realista. A més, el seu amplíssim angle de visió (de fins a 178º) fa que no es perdem cap detall sigui quina sigui la nostra posició respecte a l’aparell. Aquest ve equipat amb un reproductor Blu-Ray i un sintonitzador de televisió per a que el ET2700 sigui més que un ordinador, un centre d’entreteniment multimèdia.

Continuar llegint »

Els ultrabooks són l’aposta del fabricant de processadors Intel per un model d’ordinador que complisca tres requeriments: tenir les bondats de les tauletes, la potència dels ordinadors i un preu assequible, a cavall entre tots dos. Amb aquest nou concepte la principal marca de xips del mercat tenia una doble pretensió; competir amb MacBook Air d’Apple, amb un gran èxit d’acceptació però un cost més elevat, i alhora amb l’emergent mercat de tauletes digitals a sorgides a l’estela del famós iPad de la poma mossegada.

LG X-Note P330, la interpretació coreana del concepte d'ultrabook.

Aquest objectiu però, sembla que ha començat a cama torta, ja que els primers models sorgits arran d’aquesta iniciativa haurien tingut una acollida escèptica per part dels consumidors, encara força lluny de les expectatives dels fabricants. De les 200.000 a 300.000 unitats que s’esperava vendre, ara es conformarien a tancar l’any amb només 100.000. Aquesta entrada tímida en el mercat en principi es podria deure al fet que aquest tipus d’aparells, concebuts per a ser venuts com a màxim a 1000 euros haurien superat aquesta xifra o s’hi haurien acostat molt en alguns mercats i models, cosa que els hauria situat en desavantatge front a l’Air, que està imbuït del fenòmen Apple.
Continuar llegint »

En ple estiu de 2011 ens aixecàvem un bon dia amb una d’aquelles notícies que, no per esperades, sempre ens sobten molt. HP, el més gran fabricant d’ordinadors del món, anunciava la seva intenció de deixar de vendre PCs. Les raons que esgrimien els dirigents de la companyia eren les de sempre: els marges de beneficis eren molt baixos i la producció d’ordinadors començava a ser un llast per l’empresa, més que un motor dinamitzador del negoci (feia caure el compte de resultats i això no agradava als inversors).

Un moment dolent per HP?

Aquest fet va suposar una forta davallada de la cotització a borsa del gegant informàtic, a més d’un gran trauma per una bona legió de seguidors. La idea dels administradors d’HP era ajuntar la secció de PCs amb la de Tablets, fer-ne un bon paquet i provar de vendre-ho el millor possible. Curiosament, aquesta decisió va fer baixar en picat el preu d’algunes de les seves tablets recentment llançades (dels 399 als 99 dólars) i això al seu torn va fer que les vendes es disparessin i el negoci de les tablets d’HP fes repuntar un 4% les accions de l’empresa. Això va ser només una anècdota, que ens fa pensar si uns preus més ajustats farien apujar la demanda i generarien beneficis.

Van passar els mesos i ara hem sabut que HP es desdiu d’aquell anunci i en fa un altre en que assegura que continuarà venent PCs. Què ha canviat en aquest temps? Probablement, el fet de no trobar un bon comprador (més aviat una bona oferta de compra) ha fet pensar els d’HP que podien continuar amb el negoci ells mateixos fins que la situació econòmica mundial millorés i així poder treure’n un bon preu. És clar que oficialment, el que han dit és que han avaluat objectivament l’impacte estratègic i financer de l’operació i els ha semblat que seria descoratjador pels seus clients, els accionistes, els proveïdors i els treballadors.

Continuar llegint »

Durant el recent Consumer Electronics Show, la multinacional japonesa Casio va presentar el què al meu parer és una càmera de vídeo i fotos trencadora pel que fa a l’ús que se’ls dóna habitualment a aquests aparells, ja que és molt versàtil en quant a formes d’agafar-la. I, parlant de formes, aquestes són en l’aparell molt senzilles i agradables tant a la vista com al tacte.

A primer cop d’ull, la Tryx sembla una senzilla càmera de fotografiar de butxaca, d’aquestes que entre 5 i 12 megapíxels ja serveixen per plasmar en imatges les nostres vacances o un moment qualsevol de la vida quotidiana. Però la Tryx, amb 12,1 Mpx. és capaç de gravar vídeo en alta definició (HD, més de 1080 punts), trobant-se rodejada d’un marc que es pot posar en múltiples posicions.

Aquest és el seu principal element distintiu i que, alhora, la dota d’una gran versatilitat. Com descriure’l? En aquest cas m’acolliré a una dita popular molt “trillada”, però aquí totalment vàlida: una imatge val per mil paraules. Per tant, mireu vosaltres mateixos i traieu-ne les vostres conclusions:

Tryx, volta i volta

Aquesta és la Tryx tant pel davant com pel darrere (no sigueu malpensats ;-) amb el marc plegat. Sembla ben bé que l’estructura no es pugui dividir. Ara bé, si manipulem el marc de la manera adequada ens trobem amb la possibilitat de poder-la agafar com una càmera de vídeo convencional de les “de tota la vida”, amb la nansa al lateral, deixar-la dreta per a què faci de webcam aguantant-se per ella mateixa, o plegant el marc la podem fer servir com una càmera de fotos/vídeo agafant-la de manera convencional.

El model LX6500. Evidentment, qualsevol foto, perd molt. S'ha de veure al natural i funcionant

Les tres dimensions estan de moda; pel·lícules com Avatar l’han començat a explotar reeixidament a les sales comercials de cinema, però no es queda només en aquestes. Videojocs i, fins i tot, emissions televisives, aposten i apostaran més encara en el futur per entrar en la tercera dimensió. Té lògica: visualment és molt més atractiu, i si es comencen a desenvolupar continguts per a sales de cinema que tard o d’hora s’acabaran emetent per televisió, els usuaris demanaran dispositius que puguin reproduir-los també a la seva sala d’estar mantenint la fidelitat 3D dels cinemes.

Tots els principals fabricants de maquinari tenen la seva oferta de monitors amb aquesta tecnologia, inclosa la sud-coreana LG, però aquesta ha ampliat destacadament el seu enfocament cap a aquesta tecnologia amb la presentació a principi d’aquest mes de la seva nova gamma, que es va fer a Madrid i a la qual hi vam ser convidats.

Deixant de banda els models pertanyents a la gamma (que podeu consultar fàcilment a la web de l’empresa), el que us vull transmetre és la sensació que em van deixar aquests monitors, i que ja us avanço que va ser bona.

La qualitat d’imatge és molt nítida, sobretot en les pantalles de plasma i en aquelles que empren tecnologia de retroil·luminació lateral LED (LED Plus). Un cop posades les ulleres i mirant aquestes pantalles, semblava que els objectes havien de sortir-ne físicament i colpejar-nos. No obstant, també és cert que els continguts estaven preparats per tal de resultar espectaculars en aquests entorns, amb colors vius i formes i plans que realment donen una sensació de profunditat realçant els objectes en primer pla. Un exemple consisteix en les imatges d’avions amb paisatges de fons.

A més dels televisors i monitors d’ordinador (jugar al Call of Duty, i encara que jo de jocs més aviat poc, va ser una autèntica delícia), LG també va presentar a Madrid diversos dispositius més de la nova gama orientada a 3D. Un d’ells fou el projector CF3D, que vaig provar amb un joc de cotxes (ho sento, però no em pregunteu quin, perquè ja us he comentat que jo per als jocs…).

La impressió que em va deixar és que la tecnologia 3D encara no està prou adaptada a aquest tipus de dispositius, ans al contrari que en el cas dels televisors i, sincerament, no se si arribarà mai a estar a l’alçada el nivell de visualització tridimensional que es veu en la imatge projectada en una paret o llenç blanc en comparació amb la que es pugui veure sobre la superfície d’un monitor preparat per a això.

Una darrera reflexió: les ulleres que proporciona LG són d’allò més còmodes i, com que són les mateixes que es fan servir en una sala de cinema adaptada a la tecnologia 3D, hom es qüestiona ràpidament el fet d’endur-se-les quan surt a veure una pel·lícula. Jo, la darrera vegada que vaig a anar al cine a veure’n una en 3D (Avatar) vaig sortir amb mal al nas de les ulleres (habitualment només en porto de sol i per espais de temps no gaire perllongats).

El Jack PC, un client lleuger que ocupa amb prou feines l'espai d'un endoll. Imatge cortesia de Chip PC

Que la informàtica és, a dia d’avui, ubiqua i omnipresent, no és cap novetat. Però d’aquí a imaginar que ens podem muntar un petit servidor domèstic o appliance* usant tan sols un endoll… bé, els que hi estem posats en aquests temes sabem perfectament que és possible, però és quelcom que encara sorprèn als no-tecnòlegs.

L’exemple que us porto avui és força tècnic, malgrat que buscant una mica per la xarxa se’n poden trobar d’altres més a l’abast de preparar una utilitat per a l’usuari final, i el seu nom és Jack PC. I per què dic això de tècnic? doncs ben senzill: perquè el processador que porta, basat en l’arquitectura RISC, no és el normal de tipus x86 que porten la resta dels ordinadors domèstics i, per tant, no tots els sistemes operatius hi poden funcionar.

Un avantatge d’aquesta arquitectura de processadors és que a menor velocitat que una màquina x86 (els PC’s que tots tenim a casa, per entendre’ns), ofereixen més rendiment. En concret, aquesta ‘maquineta’ (en podríem dir màquina en ser tan petit?) té dues opcions amb processadors de 333 i 500 megaherços, que equivalen als 800 i als 1.200 (1,2 gigaherços). A això cal afegir-hi entre 64 i 128 ‘megues’ de RAM i l’opció d’un disc de 256 megues, quatre ports USB, connexions per a micro i auriculars, i una sortida DVI que permet la connexió de dues pantalles per a un escriptori dual.

El concepte és tenir el que s’anomena un client lleuger (de l’anglès thin client, literalment “client prim”) que ocupi molt poc espai per a què la part realment visible siguin el/s monitor/s, teclat i ratolí, i que faciliti la connexió a un servidor que portarà la major part de la càrrega de treball.
Continuar llegint »

Els "blísters" de la promoció

El fabricant de sistemes d’emmagatzematge i targes de vídeo ha presentat en col·laboració amb Gameloft la seva darrera campanya promocional, que consisteix en el regal d’un joc per l’adquisició d’una tarja de memòria microSD, del tipus que empren avui en dia la majoria dels telèfons mòbils.

Gameloft és una de les empreses líders en publicació de videojocs per a dispositius mòbils, especialment adaptacions d’èxits que ja han eclosionat en altres plataformes, com ara ordinadors personals o videoconsoles. De fet, la seva història arrenca de la mà dels mateixos fundadors d’Ubisoft, un dels creadors i editors de videojocs amb més renom. Per la seva banda, PNY és una companyia especialitzada en el maquinari, amb una forta dedicació als sistemes de memòria (targes d’emmagatzematge, memòries RAM, discos SSD, claus USB) i les targes de vídeo per a gamers.

Amb la compra d’una tarja microSD etiquetada com a “Gameloft by PNY”, el client rebrà en el paquet un codi que li permetrà la descàrrega d’un dels més de 200 jocs disponibles dins de la promoció. Entre aquests, títols s’hi compten entre d’altres:
Continuar llegint »

La nova placa MicroATX per a gaming extrem i modding

La companyia taiwanesa ASUS ha presentat en societat el seu nou model de placa base MicroATX (de petites dimensions) pensada per a usos d’alt rendiment, essencialment gaming: la Republic of Gamers Rampage III GENE.

La sèrie de plaques MicroATX Republic of Gamers ja són de sobres conegudes pels usuaris aficionats a modificar el seu ordinador en plan modding (el tunning per a ordinadors), però la Rampage III GENE supera a les seves predecessores àmpliament.

Per començar, integra el xipset Intel X58, que suporta processadors de sis nuclis Intel i7-980X, a més de les noves possibilitats en connectivitat, USB 3.0 i SATA 6Gb/s, el que el dota de prou potència i rapidesa per executar programari amb un rendiment fluid fins i tot si aquest es troba instal·lat en dispositius externs.
Continuar llegint »

El Studio HD de Packard Bell vist de davant, on podem apreciar-hi les formes elegants. Imatge gentilesa de Packard Bell

La multinacional de la informàtica Packard Bell es decanta més per l’electrònica de consum d’ençà de la seva adquisició per part d’Acer, el gegantí fabricant taiwanès. Com a mostra, avui aquí us farem cinc cèntims d’un dels seus darrers llançaments: el disc dur multimèdia Studio HD (d’Alta Definició en anglès).

Amb la seva distintiva forma angular, el seu acabat negre brillant, i el seu disseny compacte i elegant, aquest disc s’adapta perfectament a qualsevol interior domèstic mercès a la seva elegància, malgrat que al meu parer alguns detalls com la marca en gran en el lateral i el botó massa gran i en un cridaner vermell i blanc a la part superior, trenquen aquesta imatge uniforme que presenta.

Està equipat amb un port HDMI i una àmplia selecció de connectors digitals, essent ideal per a gaudir de contingut d’alta definició en una pantalla gran (més de 40 polzades). A més, el Studio HD Edition reprodueix efectes de so cinemàtic gràcies als connectors òptics analògics i digitals que ofereixen àudio d’alta fidelitat en qualsevol sistema home cinema o estèreo.
Continuar llegint »

Un exemple de caixa multimèdia per a muntar-hi un disc dur

Quan parlem de centres d’oci multimèdia, ens venen al cap ordinadors connectats a un televisor que funcionen amb un sistema operatiu com ara Windows XP, Vista o 7 (aquests darrers amb la corresponent opció afegida), Mac OS X amb el programari Front Row (habitualment corrent sobre un Mac Mini) o GNU/Linux amb MythTV o algun altre programari semblant. Són, sens cap mena de dubte, opcions molt interessants i flexibles, però pateixen de dos problemes bàsics que les allunyen sovint de molts usuaris: per una banda la seva complicació, equivalent a la dels ordinadors de sobretaula i, amb això, el seu embalum, i de l’altra el seu elevat preu, que sovint s’escapa dels 300-400 € cap amunt amb facilitat i essent una màquina senzilleta.

Una solució intermedia serien els discos durs multimèdia, que per un preu força més ajustat (rondant, segons la capacitat i prestacions, entre els 120 i els 250 euros) ens permeten gaudir de continguts tant de vídeo com d’àudio, però en aquesta mateixa línia encara ens trobem amb una solució més flexible: construir-nos el nostre propi disc dur multimèdia ajuntant una caixa amb un disc dur.

Els discos durs que ja es vénen fets venen en unes caixes precintades que només es poden obrir trencant-les, pel que per tornar-los a deixar com estaven cal passar per un procés industrial. Fer-nos un disc dur a mida ens comportarà que si algun dia ens quedem curts d’espai, això no serà cap inconvenient doncs podrem canviar el disc dur de l’interior, o si sorgeix un nou còdec de vídeo no suportat, en el futur podrem actualitzar el maquinari extern (l’embolcall) podent gastar un mínim ja que reaprofitarem el disc dur.

Continuar llegint »