Una imatge de Second Life, familiar per als lectors habituals del nostre bloc

Després de publicar fa uns dies un article sobre la infidelitat virtual, alguns de vosaltres ens heu demanat que us expliquem amb més detall què és Second Life, atrets principalment per alguna cosa que n’heu llegit i sobretot per imatges o vídeos que n’heu vist. I no, no us explicarem el secret per fer-vos rics en aquest món virtual, més que res perquè si nosaltres el sabéssim jo m’hauria assegut davant l’ordinador durant una bona estona per escriure aquest article, sinó que seria a les Maldives gaudint de la meva fortuna ;-)

Second Life és el que s’ha anomenat un “metavers“, un entorn de realitat virtual totalment immersiu que sobreexcedeix l’univers real en certs aspectes. El terme fou encunyat el 1992 per l’escriptor Neal Stephenson a la seva novel·la Snow Crash, tot un èxit entre els lectors més ‘techies’. En aquest món, els usuaris interactuen amb altres persones a través del que s’anomena avatar, una representació electrònica del seu personatge dins del metavers. Tant l’avatar com la resta de Second Life, existeixen doncs només en els processos executats per centenars d’ordinadors interconnectats entre ells, els servidors de l’empresa Linden Lab que tant d’èxit ha tingut amb aquesta creació.

És Second Life equiparable a la pel·lícula Matrix? no, definitivament i sentint desil·lusionar a aquells lectors que ja estigueu pensant en ser el proper Neo, Second Life no substitueix la realitat, sinó que més aviat la complementa proporcionant-nos una nova manera d’interactuar entre nosaltres mateixos i amb la xarxa.

Continuar llegint »

Internautes

Un estudi dut a terme recentment per la prestigiosa universitat nord-americana de Stanford i publicat a Internet per Consumer Reports WebWatch revela que la principal clau per a l’èxit d’un lloc web és un disseny atractiu i una bona accessibilitat dels continguts, traient la raó a la famosa dita castellana “aunque la mona se vista de seda…”

En el cas que ens ocupa, si la mona es vesteix de seda, si que sembla que pot passar per una persona o, almenys, per alguna cosa que no sigui necessàriament una mona.

S’ha dit molts cops que per a què un lloc web tingui èxit, cal que doni algun servei d’utilitat als internautes, i que ofereixi continguts frescos i originals que en facin indispensable la consulta, i també s’ha parlat de la presentació però sempre com un aspecte secundari, més o menys venint a dir que si no es podia disposar d’un aspecte acurat per a la nostra plana, no passava res, es podia suplir amb bons continguts. Doncs no, això no resulta ser així.

Continuar llegint »

Barack Obama, esquer per a creadors de malware

Els creadors de malware (programari o software que ha estat concebut o es comporta d’una manera perniciosa per a l’ordinador en el que es troba instal·lat i/o per la xarxa a la qual es connecta aquest) aprofiten cada noticia d’actualitat o tema d’interès en benefici propi i per intentar fer caure en els seus paranys als desprevinguts usuaris.

Una de les darreres grans noticies ha estat l’elecció de Barack Obama, candidat del Partit Demòcrata a les eleccions a president dels Estats Units, el qual serà el primer president de raça negra en tota la història d’aquesta nació.

Aquestes darreres eleccions han estat diferents de les dues últimes edicions en les quals va guanyar el Partit Republicà encapçalat per George Bush, han estat molt més seguides tan als mateixos Estats Units com fora d’aquest país, a la resta del món. I això està essent aprofitat pels spammers i els creadors de malware, així que deixo de parlar de política i em centro en el tema que ens ocupa: desconfieu sistemàticament dels missatges de correu electrònic que porten titulars espectaculars sobre fets que suposadament estan passant al país nord-americà i relacionats amb els Estats Units.

Continuar llegint »

Windows Live Messenger amb la seva interfície renovada

La companyia de Redmond ha presentat una nova col·lecció de serveis Live, la seva oferta de productes i serveis en línia amb els que busca captar al públic internauta i fer front a l’empenta que ha experimentat Google, líder destacada en aquest segment.

Totes les novetats ara presentades per Microsoft entraran en servei al llarg de les properes setmanes en totes les plataformes regionals i idiomàtiques de Live.

En primer lloc comencem pels nous serveis que s’afegeixen al catàleg ja existent, com la Pàgina Principal de Windows Live, un nou punt d’entrada al “món Live” en el qual disposarem d’un resum on hi constaran, entre d’altres, les novetats del nostre perfil com ara els missatges que ens hagin arribat a la nostra bústia, les cites del calendari, els aniversaris dels amics, o les actualitzacions del Twitter.

Continuar llegint »

Una imatge de la videoconferència de Gmail

Google ha afegit una nova característica al ja de per si complet servei de correu electrònic en línia (webmail) gratuït Gmail: la possibilitat de realitzar videoconferències amb els nostres contactes.

Fins ara, Gmail disposava de la funcionalitat de missatgeria instantània proporcionada pel protocol GTalk. Aquest es pot usar també mitjançant un programari instal·lable en el sistema operatiu de l’ordinador, però pel que he pogut veure ha davallat el nombre d’usuaris d’aquest darrer gràcies a la integració en Gmail, on podem veure un requadre a mà esquerra amb els nostres contactes, als quals podem obrir una finestra de diàleg si estan en línia.

La funcionalitat recentment presentada per Google permet ampliar aquesta funció de missatgeria instantània a converses amb àudio i vídeo incorporat, el que s’anomena videoconferència. Per tal d’accedir-hi, el primer pas és la descàrrega i instal·lació d’una petita peça de programari que s’afegirà al sistema operatiu i el navegador, el que s’anomena un plug-in.

Continuar llegint »

Una imatge de The IT Crowd; no n'hem trobat cap d'una vaga d'informàtics per il·lustrar aquest article

La reforma dels estudis universitaris recentment anunciada pel Ministeri de Ciència i Innovació ha aixecat polseguera entre el col·lectiu d’informàtics, independentment que tinguin estudis i títol d’enginyeria o no. El motiu: la pràctica desaparició dels estudis d’aquesta disciplina, que passaran a ser una mena d’especialització de Telecomunicacions, deixant el camí preparat per a una futura assimilació efectiva que alguns ara veuen “de facto”.

La polèmica ha sorgit arrel de la presentació de les fitxes de les carreres universitàries tècniques que s’impartiran els propers anys a les universitats de tot l’Estat, en les quals no constaven les d’informàtica. L’argumentació oficial del Ministeri per a justificar-ho és que la informàtica és una matèria transversal que afecta a un gran nombre d’estudis, i que això justifica que no n’hi hagin uns d’específics.

La majoria de les matèries que ara són pròpies dels estudis d’informàtica passen a l’àmbit de telecomunicacions, continuant així amb una tònica de degradació de la professió que fa que, per exemple, l’Enginyeria Informàtica sigui l’única titulació sense unes atribucions reglades i ben definides.

Continuar llegint »

La presentació del Salo E-Tech

Un any més, la capital de les comarques gironines es convertirà durant un dia en el centre de les mirades de tots els empresaris, tant del sector de les noves tecnologies com d’aquells que les empren a la seva tasca diària, i del públic en general interessat en els avenços en aquesta matèria, gràcies a la celebració del Fòrum E-Tech el proper dimecres dia 12.

L’organització corre a càrrec de l’AENTEG (Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona), una entitat que agrupa una gran part del teixit empresarial gironí relacionat amb les noves tecnologies, i es celebrarà al cèntric Hotel Carlemany, que ha allotjat les darreres edicions d’aquesta trobada.

El foc l’obrirà Joan Ribas, president de l’AENTEG a les 10 del matí amb la inauguració del Fòrum, acte al què seguirà la primera de les tres conferències matinals, donada pel Sr. Francisco de Quinto, advocat, economista i soci del Bufet Piqué Advocats Associats i Secretari del Consorci Digital, el qual parlarà del marc jurídic i l’aplicació pràctica de la factura electrònica.

Continuar llegint »

Un espai de la PDC 2008 amb banderola dedicada a la nova plataforma de Microsoft

Darrera d’aquest nom s’hi amaga una nova plataforma informàtica de la companyia de Redmond, res comparable al què hem vist fins ara en el terreny dels sobretaules, o sigui, el Windows de tota la vida.

I és que Azure (fins ara conegut amb el malnom de Windows Cloud tal i com el va presentar Steve Ballmer) no serà un sistema operatiu per instal·lar a l’ordinador, sinó que constituirà una plataforma per a què els programadors allotgin els seus programes que es faran servir des d’Internet a través d’un navegador. I qui els farà servir? si, ara si, seran els usuaris.

Per fer-nos una idea, el que proporciona Microsoft és la base que hi ha en aplicacions com, per exemple, Google Docs, el processador de textos, full de càlcul i programa de presentacions que els internautes poden fer servir en línia.

Continuar llegint »

Tots tenim ben present la imatge típica i arquetípica del hacker* com un jove delinqüent, inadaptat social que es dedica a assaltar i entrar en sistemes informàtics aliens. Com tots els estereotips, la imatge dista molt de representar a tots els individus del col·lectiu, tot i que el romanticisme que desprèn la fa molt atractiva per a guionistes cinematogràfics o escriptors.

En una definició molt minimalista, podríem dir que el hacker és aquell individu expert i gran coneixedor del funcionament d’un ordinador (a nivell de programari, maquinari o ambdós) que explora de forma continuada els límits d’aquestes màquines per tal d’engrandir el seu coneixement. Si, és una definició molt minimalista de hacker, ja que fer-ne una de completa seria força més llarg del que pretén aquest escrit, però juntament amb la imatge de delinqüent que la societat té sovint d’aquests individus, em permetrà precisament trencar aquest mite i parlar-vos del hacking ètic.

Efectivament, un hacker és un individu que té un perfecte coneixement de l’ordinador, i que gràcies a aquest coneixement pot dur a terme manipulacions amb les què la resta dels mortals amb prou feines somniem. És el cas, per exemple, de violar la seguretat d’un sistema operatiu per tal d’introduir-s’hi i arribar a obtenir més privilegis per fer-hi coses dels que es tenien abans (en molts casos, cap ni un).

Continuar llegint »

Sembla que les poderoses productores de Hollywood encara no s’han fixat en aquesta forma de compartir pel·lícules, però aviat ho faran. I els caldrà fer-ho impel·lides per l’èxit que ara mateix no té però que ben aviat començarà a gaudir. Em refereixo no a les descàrregues P2P, sinó a una tecnologia al meu entendre més pràctica, còmoda i “neta”: veure els films directament des d’Internet sense haver-los de descarregar.

La tecnologia fa temps que hi és, i si no fixeu-vos en YouTube: què és si no un magatzem de pel·lícules? Desconec si hi ha alguna limitació que imposin a nivell de durada de les gravacions o de drets de copyright, però si obviem això, no seria possible desar tota una pel·lícula comercial de les que fan als cinemes en aquest servei propietat de Google? Evidentment, ho seria, i això és el que es comença a fer des d’altres serveis.

Si busquem “videos online” a qualsevol cercador, de ben segur que acabarem arribant a alguna pàgina en la qual hi trobem un extens llistat de pel·lícules (moltes de les quals d’estrena) que podem veure de forma gratuïta des del mateix navegador, sense haver-nos de descarregar cap programa ni instal·lar un client P2P com l’eMule.

Continuar llegint »