Google, en el punt de mira

Darrerament, Google s’ha guanyat molts enemics per haver anat entrant en camps del món de la informàtica on inicialment no hi tenia presència. L’arribada del navegador Chrome, del sistema operatiu Chrome OS o del telèfon mòbil Nexus One, han comportat el refredament de les relacions entre la companyia del cercador i antigues aliades com Apple o Motorola. En alguns casos, aquest enfrontament s’ha fet públic (cas de les declaracions de Steve Jobs en contra d’Adobe i Google) o privat (cas del que expliquen de Motorola que, com altres fabricants, ha quedat mosquejat amb Google però sense dir-ho públicament perquè necessita Android).

Un dels darrers enemics que sembla haver-los sorgit a Sergey Brin, Larry Page i els seus, són les operadores de telefonia mòbil. Recentment el president de Telefónica, César Alierta, afirmava que Google provoca una gran despesa de l’ample de banda de la Internet mòbil (pàgines web i serveis en línia consultats des dels nostres smartphones), lucrant-se amb la publicitat i sense que res d’aquests ingressos repercuteixin en la millora de les infraestructures que permeten a la companyia del cercador lucrar-se. Dit d’altra manera, César Alierta vol una part del pastís de Google.

Però és que no només es tracta del president de l’operadora espanyola; en el recent Mobile World Congress, Vittorio Colao (CEO de Vodafone) també es va mostrar favorable a la mateixa línia, amb què Google pagui una part de la factura de la Internet Mòbil.

Aquí, el principal problema consisteix en les infraestructures, en les antenes de telefonia, ja que s’han de canviar cada pocs anys degut als avançaments tècnics que s’estan fent a nivell de velocitats i capacitats de connexió. Si fa quatre dies -com aquell qui diu- es desplegava la 3G, ara li toca el torn a la 4G, però és que potser d’aquí dos anys ja es comença a parlar de la 5G. I un cop s’han gastat milions d’Euros en implantar antenes a tot el territori, és molt galdós haver-les de substituir per unes altres, a més de que no s’han amortitzat les primeres.

Podem pensar que és en aquest clima, amb uns governs que no tenen liquiditat per subvencionar les noves infraestructures malgrat que per nombre d’usuaris (creixent dia a dia) i ús que aquests fan de la xarxa telefònica (amb més connexió a Internet i descàrregues de continguts multimèdia), la necessitat és imperiosa, que les operadores busquen trobar una font de finançament i no se’ls ha acudit cap altra cosa que aquesta, però jo crec que és més aviat un toc d’atenció a Google, no sigui que la companyia del cercador es vulgui atrevir a entrar en el seu negoci.

De fet, als Estats Units, Google ja hi té un projecte per estendre cable de fibra òptica, especialment a zones rurals. Així que veient els exemples del Nexus One o el Chrome OS, el més probable és que les operadores hagin volgut parar-li els peus a la multinacional abans fins i tot d’haver-s’hi d’enfrontar comercialment, tot aplicant una maniobra de bloqueig. No debades, el futur de la informàtica personal està tirant cap a allò que és mòbil, pel que per a la gent de Google (i segons va afirmar Eric Schmidt a la seva keynote del mateix Mobile World Congress), aquest àmbit té preferència sobre la informàtica d’escriptori. D’aquí a passar a constituir una operadora pròpia, per a Google pot haver-hi un pas, i més si veiem tots els fronts que ha obert darrerament.

I jo em pregunto: no farien més bé aquestes grans companyies qüestionant els sous dels seus alts directius que a dia d’avui i en molts casos, cobren quantitats dignes d’un jugador de futbol de primera divisió? Evidentment que ho farien, evidentment que no ho faran.

Des de fa uns dies m’he quedat meravellat en sentir anuncis en català al mig de les cançons que es reprodueixen a l’Spotify. Si, la cosa no sembla tenir gaire res de meravellosa (i menys si està relacionada amb haver d’aguantar publicitat), però tractant-se del país en el que estem i de la situació lingüística i cultural en la que estem, sempre fa gràcia.

Però abans d’entrar en matèria, què és Spotify? Amb tota la polèmica que s’ha donat aquests darrers anys sobre la música digital (que si pirateria, que si drets d’autor, que si atracaments com el cànon…), últimament hem vist proliferar diversos serveis de streaming que posen un punt intermedi i legal molt interessant: hom pot escoltar la música gratuïtament, però sense haver-se-la de descarregar (via streaming, descarregant-la parcialment en el moment d’escoltar-la) i aguantant una certa dosi de publicitat. I, per un preu donat força a l’abast de tothom, pot desfer-se de la publicitat o descarregar la música.

Spotify és una de les grans del gènere, tan i fins a tal punt que el seu CEO* fou convidat en el darrer Mobile World Congress a compartir taula amb els grans del sector de la telefonia mòbil (Nokia, Vodafone,…) en una de les conferències que es va celebrar.
Continuar llegint »

Amb l’entrada en escena de serveis de microblogging tipus Twitter i xarxes socials com Facebook, l’espai (més que el temps) s’ha convertit en or. I és que en 140 caràcters és difícil expressar-hi gaires coses, o bé en l’espai que una xarxa social ens deixa per a l’estatus, i més si hi hem de fer aparèixer una URL, una adreça d’Internet (si, ja sabeu, d’aquelles que comencen amb http:// …).

És per això, que ja fa força temps, algú ben eixerit va pensar en una manera d’escurçar una adreça web, i es va empescar la idea fonamental que ara fa funcionar als serveis d’escurçament d’adreces. Imagineu-vos que a algú li heu de fer arribar la següent adreça web: http://www.microsoft.com/downloads/details.aspx?FamilyID=a1a48de1-e264-48d6-8439-ab7139c9c14d&displaylang=ca*, exactament 108 caràcters. Amb una entrada al Twitter ja gairebé exhauriríeu tot l’espai disponible si no hi trobeu altra solució.

Bé, ara, amb aquesta adreça copiada en memòria, carregueu la plana del servei Bit.ly i introduïu-la a l’espai de text per escurçar-la, tot prement el botó “shorten”. Resultat? a mi m’ha donat el següent: http://bit.ly/1VXIih . Si ara proveu d’introduir aquesta adreça que us ha donat el servei en un navegador web, veureu com us porta al mateix lloc de l’anterior. Si, efectivament: Bit.ly actua com un servei de redireccionament que “recorda” a on dirigeix cada adreça, de manera que teclejant la que ens dona com a escurçada, anem a parar al mateix lloc que amb la original.

Suposo que ràpidament li veieu als avantatges: 108 caràcters de la URL original contra els 20 de l’adreça escurçada, 88 caràcters que guanyem per al nostre missatge a Twitter o Facebook.
Continuar llegint »

Yahoo! començarà ben aviat a fer servir el motor de cerques de Bing. Fotomuntatge: Guillem Alsina

Al juliol del 2009, Yahoo! i Microsoft donaven a conèixer que havien arribat a un acord comercial pel qual el cercador Bing esdevindria el motor de cerques per al portal de Yahoo! (que, no ho oblidem, és més un portal que no pas un cercador a l’estil de Google o del mateix Bing), mentre que aquesta companyia es convertiria en la venedora de publicitat en exclusiva per a ambdues iniciatives.

D’aquesta manera es tancava un període convuls, encetat amb la tornada de Jerry Yang i l’oferta de compra no sol·licitada posada sobre la taula per Microsoft, i que va acabar amb el fracàs estrepitós de la companyia de Redmond (i que, de passada, enfortí a Google) i amb la sortida de Jerry Yang substituït per Carol Bartz, persona més propera a les posicions de la multinacional de Steve Ballmer segons alguns. La sortida de Yang, segons algunes veus, es va realitzar també per la porta falsa, malgrat que el fundador de Yahoo! va afirmar que, simplement, consistia en una segona retirada després d’ajudar la companyia que havia creat, en un moment difícil.

Després de tota aquesta traumàtica seqüència d’esdeveniments, finalment els dos gegants (Yahoo! i Microsoft) van trobar un punt d’equilibri i enteniment, tot i que van sorgir altres problemes, ara ja fora del control i l’abast d’ambdues corporacions: les autoritats reguladores europees. Perquè si bé les autoritats nord-americanes van donar ràpidament el seu vistiplau a l’acord, Europa sembla encaminar-se sempre en direcció contrària al que diuen els seus col·legues de l’altra banda de l’Atlàntic i, conseqüentment, van voler revisar amb lupa tota la documentació relacionada.
Continuar llegint »

Canonical és una altra empresa que canvia Google per un altre. Fotomuntatge: Guillem Alsina

Mitjançant la llista de correu de desenvolupament d’Ubuntu, Rick Spencer (cap d’enginyers a Canonical) ha anunciat recentment que la companyia en la que treballa està a un pas de tancar un acord amb Yahoo! per tal que aquesta darrera sigui la proveïdora de cerques per defecte en la propera versió d’Ubuntu, la 10.04.

Firefox és el navegador web per defecte en aquesta distribució, i malgrat l’acord comercial que lliga la Fundació Mozilla amb Google per tal que el cercador d’aquest darrer equipi al Firefox, el fet que el browser de la guineu de foc sigui programari lliure pot dur a la modificació d’aquest aspecte. L’acord que he esmentat entre Google i Mozilla fa que el famós cercador sigui l’emprat per defecte en el quadre de cerca que podem trobar a la part superior dreta de la finestra del Firefox, al costat de la barra d’adreça.

El tema no manca d’importància, doncs part dels ingressos per publicitat que Google obté dels usuaris que fan clic en els anuncis presentats a rel d’una cerca realitzada des d’aquest quadre, van a parar a la Fundació Mozilla, erigint-se en la major part dels diners que aquesta gestiona. No em dec equivocar gaire, doncs, si dic que hi ha moltes probabilitats que directius de Mozilla estiguin ja en converses amb els seus homòlegs de Canonical per fer-los canviar d’opinió. Si bé el canvi no ha estat materialitzat, és gairebé segur i es podrà veure amb tots probabilitat a les primeres betes d’Ubuntu 10.04 .

Òbviament, aquest canvi no es fa perquè si; l’acord entre Canonical i Yahoo! és semblant al que he explicat que mantenen Google i Mozilla: a partir de la seva entrada en vigor, una part del què faci de calaix Yahoo! per les cerques des del quadre del Firefox de les noves Ubuntu, anirà a parar a Canonical. La companyia sud-africana invertirà aquests diners en millorar el seu sistema operatiu.
Continuar llegint »

La pàgina principal del nou cercador català

Fruït d’una iniciativa privada ha nascut elcatalà.info, un cercador que es basa en el motor de Google per fer la mateixa tasca que aquest, buscar a la Xarxa de xarxes, però prioritzant els resultats en català per davant de les altres llengües.

Google ofereix als internautes una sèrie de serveis que permeten a aquests personalitzar l’aparença de les pàgines de resultats. Són molt útils als dissenyadors de llocs web, que d’aquesta manera poden afegir un cercador a les seves creacions sense haver de posar més codi font extra al seu disseny ni barallar-se amb productes de difícil configuració i/o dubtosos resultats. Tenen tota la potència de Google amb l’avantatge de la imatge del lloc que estan dissenyant.

Elcatalà.info aprofita, precisament, aquests serveis per primar el català sobre les altres llengües en els resultats que ofereix, erigint-se en un cercador que disposa d’accés a una àmplia base de dades en totes les llengües, però que en dirigir-se als internautes catalanoparlants, en igualtat de condicions dóna preferència a les pàgines escrites en la nostra llengua.

La seva interfície disposa, a més, d’enllaços a serveis en línia molt populars com són els correus electrònics Gmail, Hotmail i Yahoo! Mail, l’enciclopèdia en línia Wikipedia en la seva versió en català (Viquipèdia) i el cercador Google, el “germà gran” de elcatalà.info . Per poder configurar correctament aquests enllaços a la pàgina principal de elcatalà.info, cal que en el nostre navegador tingui habilitades les cookies.

Iniciatives com aquesta permeten que la llengua i la cultura catalanes continuïn essent unes de les més fortes a Internet, més actives i tot que altres amb un nombre superior de parlants.

YouTube. El portal s'ha decantat pel còdec H.264, un perill per a Firefox. Imatge: Guillem Alsina

Força gent que conec (i alguns amb qui no tinc el plaer però m’han contactat a través d’Internet) em pregunten aquests dies què és això del vídeo natiu en l’HTML 5 i en què els afectarà. Bé, miraré d’aportar una mica de llum sobre el tema.

Fins ara, per reproduir elements de vídeo inserits en una pàgina web hem de recórrer a eines externes, els famosos plug-ins com el de Flash. En fer referència a un objecte de vídeo o àudio des d’una pàgina, si el navegador no té el component adequat per reproduir el format, el primer que fa és demanar-nos la instal·lació d’aquesta peça de programari. La referència a un vídeo pot ser força llarga i farragosa de fer en HTML (el llenguatge en el qual es construeixen les pàgines web), i ho podeu veure en el codi que ens donen a YouTube si volem posar un vídeo d’aquest portal a la nostra plana.

Tenir vídeo natiu en HTML implica el següent:

• Per reproduir el contingut ja no farà falta una peça de programari addicional (el famós plug-in), ja que el mateix browser inclourà el còdec necessari per a reproduir-lo.
• Per al dissenyador de pàgines web, es simplificarà la tasca, ja que enlloc d’haver d’emprar una llarga tirallonga de codi per encastar un vídeo en Flash, podrà usar el tag natiu <VIDEO>.
• Ja no es dependrà de la disponibilitat del plug-in/reproductor per a una plataforma de maquinari/programari concreta, ja que en ser una part de l’estàndard HTML, tots els navegadors que compleixin amb la versió 5 ja inclouran tot allò necessari per a reproduir els vídeos inserits en els llocs web.
• Com us imagineu, l’empresa o iniciativa que es trobi al darrere del còdec emprat per equipar l’HTML 5 obtindrà una quota de poder prou gran al tenir una influència potencial molt àmplia (sobre tots els internautes!) pel què les picabaralles són ara entre els principals jugadors del sector per imposar el què millor els vagi.

Continuar llegint »

Molts antics col·laboradors de Google li estan buscant recanvi. Fotomuntatge: Guillem Alsina

Dos titulars m’han cridat l’atenció els darrers dies: el primer feia referència a com tots els socis de Google en el camp de la telefonia mòbil (que empren Android en els telèfons que fabriquen) que tenen interessos a la Xina, han girat l’esquena a la multinacional del cercador, indiferents a les trifulques d’aquesta amb el govern del gegantí país asiàtic, i el segon sobre el canvi de proveïdor de cerques que farà Ubuntu per a aquesta propera versió, des de Google a Yahoo!

I és que per a molts, la de Mountain View ja no és aquella afable empresa que va néixer a l’habitació de dos estudiants de Stanford, si no un monstre que devora tot allò que li surt al pas, i amb la que si ara t’hi entens, en el futur t’hi hauràs de barallar.

Tot això no ve arrel del Nexus One, el telèfon que segons molts té enfrontada a Google amb la resta dels fabricants que empren Android, malgrat que si pot tenir-hi alguna cosa a veure. No, és quelcom més profund.

I és que en pocs anys, Google ha crescut molt i entrat en molts territoris, el què l’ha dut a ser considerada com a competència per algunes empreses que li han estat aliades, així com a despertar els recels d’aquelles que hi tenen tractes avui i la consideren amiga.
Continuar llegint »

El cercador de Microsoft no triomfa al mercat. Guanyarà audiència amb aquest moviment?

Aquells qui defensen la privacitat dels internautes han obtingut una petita victòria (pírrica al cap i a la fi en aquests moments) després de què Microsoft anunciés que reduirà dràsticament el temps que reté les dades dels usuaris dels seus serveis en línia. Dels divuit mesos actuals, aquest període passarà a ser de sis i, màxim, dotze mesos depenent del tipus de dades.

Quan emprem serveis en línia com ara Bing, Hotmail o Messenger, a Microsoft li arriben una sèrie de dades com són la nostra IP i, mercès a les cookies*, altres dades sobre la nostra màquina. Segons assegura la companyia, aquesta informació no s’associa a la persona en concret que l’ha generat (de fet, es “desassocia”), però és necessari mantenir-la per motius de millora del servei.

A les companyies que treballen amb publicitat en línia (Google, Yahoo! i la mateixa Microsoft entre d’altres) els convé disposar d’aquesta informació per a fer estudis de mercat, previsió de vendes i la mateixa captació dels clients, ja que els permet conèixer les preferències dels usuaris, què és el que busquen per Internet i, fins i tot, les preferències per països, el que els va com anell al dit per segmentar el mercat.

Continuar llegint »

França i Alemanya recomanen canviar-se de l'IE a qualsevol altre. Motius ocults al darrere?

De sempre s’ha dit que canviant l’Internet Explorer per qualsevol altre navegador web (Firefox, Chrome, Opera, Safari), la seguretat dels nostres ordinadors augmentaria. No entraré a discutir això ara i aquí, doncs si bé conec molta gent que defensa aquesta postura (alguns es dediquen a la seguretat informàtica), també en conec dels que diuen el contrari, que el problema no és del navegador sinó de la gent que no aplica les polítiques de seguretat ni actualitza els seus sistemes operatius. Qui té raó? Al meu parer és una discussió bizantina, malgrat que jo tinc la meva postura*.

El tema és que fins ara, el suport oficial a aquesta afirmació havia estat minso per no dir inexistent. Fins ara, que els governs alemany i francès han expressat per mitjà de les respectives agències dedicades a la protecció dels sistemes informàtics d’ambdós països el seu acord amb la inseguretat del programa de Microsoft.

Tot ha vingut arrel de l’incident entre Google i el govern xinès després dels atacs informàtics que va patir la primera, i que segons sembla van ser realitzats aprofitant una vulnerabilitat present a l’Internet Explorer 6 i que Microsoft ha trigat moltíssim en corregir. Això ha disparat les alarmes i ha fet que els organismes governamentals francès i alemany hagin arribat a afirmar que el navegador web de la companyia de Redmond és, per definició, insegur, independentment de la versió que d’ell se n’empri.
Continuar llegint »