Quants cops has entrat a una pàgina web i has teingut molta feina per trobar el seu contingut original entre tanta publicitat? És un costum molt desagradable que algunes pàgines totalment orientades a la publicitat han estat practicant des de fa molt de temps. En concret, les pàgines que més molesten són aquelles que només entrar-hi et col·loquen una capa de publicitat per sobre el contingut i t’has de preocupar de tancarla o de fer un llarg scroll cap a baix.

Segons BrowserResize, la nostra web no abusa de la publicitat

Doncs bé, des de fa uns dies Google ha aplicat una nova modificació al seu algorisme de cerca que penalitza aquest tipus de pàgines en els resultats que hi mostra. Aquesta modificació no implica que les pàgines amb publicitat normal o adequada en siguin penalitzades, només afectarà a les que tenen una relació publicitat-continguts molt alta i, a més, aquests últims estan gairebé amagats. Aquesta mesura pretèn beneficiar els usuaris del cercador, per a que no es trobin amb aquestes sorpreses quan fan una cerca a Google mai més i respon a les peticions de molts d’aquests usuaris i les seves queixes per la manca de continguts d’algunes págines que apareixien al capdemunt de les seves cerques.

Ara bé, aquesta actuació obre un gran debat entre els webmasters, que senten la necessitat d’expressar la seva confusió al respecte. Perquè… qui determina què és molta informació en la part superior de la pàgina? On està el límit de molta, poca o raonable? I el que és més important, influeix la mida de la pantalla en el que es considera la part superior de la pàgina, perquè si és així, gairebé qualsevol pàgina, començant per la dels resultats de Google, si es mira en un netbook, per exemple, semblarà que tota la seva part superior és publicitat (és on apareixen els resultats promocionats de Google). Qui serà el jutge, per dir-li d’alguna manera, que decidirà el nivell de publicitat d’una pàgina?

Continuar llegint »

Seguint la línia començada uns mesos enrere amb el llançament de Google+, la intenció del gegant de les cerques és la de potenciar la seva nova xarxa social per fer front als grans dominadors, Twitter i sobretot Facebook. Per aconseguir-ho, els de Google no s’estan d’obligar d’alguna manera als seus nous usuaris a registrar-se com a usuaris també del seu programa de correu, el gmail, i de la seva xarxa social.

Google+, la xarxa social de Google

Google ha redissenyat el formulari de registre d’usuaris i ara, a l’hora de fer-te el compte, també t’estàs creant un perfil de Google+ i un compte de correu. De fet, el que diu Google és que ser un dels seus usuaris registrats no és només per fer cerques, sino que hi ha tot un món d’aplicacions i eines que podem fer servir de manera gratuïta i que podem gaudir amb un sol registre unificat. Personalment crec que és un avantatge, perquè fins ara havíem de crear un per un tots els usuaris per cadascun dels serveis, amb l’embolic que això suposava després a l’hora de fer els logins. En qualsevol cas, un cop fet el regsitre únic, tenim la possibilitat d’eliminar individualitzadament el perfil de Google, el contingut de Google+ o el compte de Gmail.

La comunitat d’usuaris de Google+ no para de crèixer i ja està als 90 milions de persones, mentre que el programa de correu, el Gamail, ha superat els 350 milions d’usauris. No obstant, Google encara està lluny del volum d’usuari que ha acumulat Facebook en els seus pocs anys de vida. Des de la seva posició dominadora de les xarxes socials, Facebook li ha volgut fer una jugada a Google. La notícia és que Facebook ha establert negociacions amb Vevo per tal que aquest servei de vídeos musicals online deixi Youtube, la plataforma de vídeos de Google, i faci una migració als seus servidors i plataforma. Vevo i Google encara tenen contracte per un any, per tant caldrà esperar a veure com es desenvolupen les negociacions.

Continuar llegint »

Quelcom s’està cuinant a les altes esferes d’Internet quan des de fa uns dies ens trobem reiterades notícies i actes relacionats amb les protestes contra la nova regulació sobre pirateria informàtica que s’ha presentat a la càmara de representants dels Estats Units. La SOPA, com li diuen per les seves sigles (Stop Online Piracy Act) és un projecte de llei fonamentat en les denúncies i l’empeta que ha presentat  un grup de poderoses empreses propietàries de drets audiovisuals (productores cinematogràfiques, discogràfiques, editorials, cadenes de televisió, etc.). Aquestes empreses consideren que molts llocs webs vulneren els seus drets i que tenen continguts “deshonestos” (rogue és el terme que fan servir a la llei) que els suposen un gran perjudici.

La Wikipedia en anglès tancada en forma de protesta

Avui mateix, 18 de gener de 2012, la Wikipedia en versió anglesa ha tancat com a manifestació de la seva disconformitat amb la llei SOPA que s’està preparant al congrès americà. En paraules dels responsables d’aquesta gran enciclopèdia on-line gratuïta, aquesta llei és el principi de la fi de la llibertat a Internet tal i com la coneixem i pot acabar amb més d’una dècada de feina totalment voluntària i lliure dels col·laboradors d’aquesta enciclopèdia oberta a tothom. Reddit, Google o WordPress també han donat signes d’estar en contra de la llei , a més, es prepara una gran aturada dels grans pel dia 23 de gener amb la participació activa de Google i també de Facebook i Twitter.

Continuar llegint »

Molt sovint per televisió, a la premsa o a internet veiem anuncis de servis d’ADSL molt i molt barats, unes megaofertes que no podem deixar escapar. Tot i que són molt atractives, una gran part del usuaris no podem aprofitar-les, perquè a les nostres llars no arriba el que s’anomena “cobertura directa”.

Saps com pagar menys pel teu ADSL?

Què vol dir això? A Catalunya, i a tota Espanya, la major part de la xarxes de telefonia per on funciona l’ADSL són propietat de Telefónica (ara Movistar). Això provoca que, fora de les seves xarxes a les grans àrees de població, les altres companyies no poden oferir els seus serveis sense haver de pagar el manteniment a Telefónica. Això fa que, tot i haver ADSL a 19 euros o menys, sense haver de tenir telèfon, molts de nosaltres hem de contractar la línea de telèfon per tenir també l’ADSL i a uns preus superiors.

Així, sempre en funció de les companyies i fora de les promocions per nous clients, tenir ADSL en un poble petit surt, com a mínim, entre 50 i 70 euros. Ara bé, si som nous usuaris podem gaudir de descomptes, sin tenim l’ADSL i la línia de mòbil amb la mateixa companyia ens fan descomptes, etc. Tot i això, els prop de 15 euros més IVA del manteniment de la línia no ens el treu ningú.

Continuar llegint »

Heu pensat mai d’escriure un llibre? En teniu un ja escrit i no sabeu com donar-li eixida? Pandamian és potser la solució que buscàveu. Es tracta d’una plataforma de publicació web gratuïta, un servei que ens permet de pujar les nostres obres a la xarxa per tal de fer-les accessibles a tots els usuaris, amb possibilitat de només lectura o bé de descàrrega en els formats més coneguts per aquest tipus de publicacions, això queda al nostre lliure albir.

Per a tots aquells que estigueu familiaritzats amb la publicació i gestió de blogs, l’entorn de Pandamian vos resultarà la mar de senzill, ja que és una eina amb un aspecte molt simplificat i una prestació sòbria; només hi ha allò necessari per permetre la publicació i edició del contingut del llbre en qüestió i per facilitar l’accés i la lectura als usuaris. Continuar llegint »

L'aprovació d'aquesta llei suposa una amenaça directa a Internet.

La notícia de la possible aprovació de la SOPA al Congrès dels Estats Units s’ha escampat com pòlvora virtual pel ciberespai, i per una vegada alarma per igual tant usuaris com grans corporacions. No, ni ens hem tornat bojos, ni aquesta sopa duu all, ni brou, ni és en absolut comestible, encara que potser al final ens tocarà menjar-nos-la. Es tracta de la Stop Online Piracy Act i és una amenaça tan directa a la llibertat de la xarxa tal i com la coneixem, que bé podria haver-se anomenat STASI i no canviaria en res la seua darrera finalitat. I llavors, quins són els ingredients d’aquesta sopa? Doncs bàsicament estem parlant d’una llei que pretén combatre la pirateria a Internet a base de carregar-se la pròpia xarxa.

A qui afecta la SOPA?

No és gaire sofisticat, i suposem que per això resulta tot plegat una idea tan esbojarrada. El mètode que proposa aquesta llei per tal de combatre la distribució gratuïta de continguts amb drets d’autoria és senzillament tombar sense miraments tots els llocs web que infringisquen les lleis de propietat intel·lectual. Així de fàcil, així de primari. Però anem per parts.

D’entrada hi ha dos tipus de webs que podrien ser objectius d’aquesta llei absurda. D’una banda els infractors ‘directes’, on s’encabirien tots els webs que directament distribueixen continguts amb copyright sense permís, o bé tots aquells que faciliten les eines per saltar-se els mecanismes de protecció d’aquest tipus de continguts. Per exemple, una pàgina que permeta la descàrrega de franc de música amb drets, o bé una pàgina de hacks i cracks, que serveixen per evitar les proteccions del programari, etc. De l’altra, tots els llocs web que toleren aquest tipus d’infraccions, com ara MegaVideo, MegaUpload, o les pàgines d’enllaços.

Però no acaba aquí la cosa, i ara és quan arriba l’autèntic perill que fa trontollar tot el sistema. Hi ha una tercera categoria que inclou tots aquells proveïdors de serveis que no prenguen mesures davant d’una alta probabilitat d’infracció del copyright. Aquesta high probability, tal i com apareix redactada al text legal, ens indica que no cal cap resolució judicial per tal d’actuar contra un lloc merament sospitós d’allotjar contingut amb drets.

Efectes pràctics

Tot el que estem explicant, en la pràctica, implica que quan un web és sospitós de tenir pirateria, cal avisar totes les empreses que aporten finançament al lloc; poden ser anunciants, proveïdors de servei de pagament (Paypal, Visa, etc.), o qualsevol altre tipus de servei extern. Aquestes empreses disposen llavors d’un termini de cinc dies per tal de suspendre qualsevol mena de relació amb la pàgina afectada. Una cosa semblant al bloqueig comercial de Cuba, per entendre’ns. En la pràctica, això implica un ofegament financer del lloc que capaç de  tombar grans empreses.

I com que serveix la simple sospita, les corporacions haurien d’invertir uns recursos molt considerables per tal de monitoritzar a tothora els continguts que hom penja; una despesa astronòmica per als grans distribuïdors de continguts, però directament inassumible per qualsevol petita o mitjana empresa.

En un supòsit com el que plantegem, una denúncia falsa podria tenir unes conseqüencies devastadores, ja que a més es preveuen també altres mecanismes, com ara el bloqueig del domini sencer, per filtrat DNS, o bé obligar els cercadors a retirar el lloc de les seues recerques. Així, la SOPA podria tancar tots els blogs de WordPress, per posar un exemple, només amb la denúncia que un d’ells infringira la llei de propietat intel·lectual. Una mica hardcore, no creieu?

En definitiva, aquesta és una sopa de molt mal gust. Em ve a la ment un símil bastant il·lustratiu. És com voler combatre un càncer aplicant radioteràpia a diverses zones del cos amb criteris aleatoris. Es parlava fa uns dies de l’intent del Senat nordamericà d’aprovar una llei que atemptava contra la neutralitat de la xarxa. Doncs bé, aquesta nova amenaça converteix l’antiga en un mal menor, en un joc de xiquets. Però no ho oblidem, ni poden posar portes al camp, ni hem de tolerar mai que ho facen.

Via| Genbeta

Més informació| Electronic Frontier Foundation | Nación Red | American Censorship | Aavaz.org

La Casa Blanca va anunciar fa uns dies que el president Barack Obama exerciria el seu dret de veto si el Senat aprova una resolució que anul·laria una norma de la Comissió Federal de Comunicacions que protegeix la neutralitat en la xarxa. I bé, pot ser cas que siga la primera vegada que sent a parlar sobre aquest concepte, o potser ho ha sentit però no ho acaba de tenir clar, cosa que acostuma a passar quan es parla d’aquest tipus de tecnicismes sense explicar gaire en què consisteixen. Per neutralitat en la xarxa s’entén el fet que les operadores de telecomunicacions no poden discriminar el trànsit d’informació a Internet per tal de beneficiar uns serveis front a uns altres, i és el puntal bàsic perquè la xarxa continue éssent un mitjà de comunicació independent, on tots tenim veu per igual i les mateixes possibilitats a l’abast, ja siguem un ciutadà anònim o una gran empresa.

Acabar amb la neutralitat seria converir Internet en el Monopoly.

Per fer més comprensible el concepte posarem un exemple pràctic:  imaginem que entre uns quants amics muntem un diari digital amb una inversió humil i volem fer-lo crèixer poc a poc amb els guanys que obtindrem de la publicitat. A dia d’avui, quan pengem el nostre mitjà a la xarxa, com que Internet funciona per uns protocols que garanteixen que tots els paquets en què circula la informació es transmeten d’emissor a receptor a la mateixa velocitat, el nostre petit diari serà tan accessible com qualsevol altra de les grans capçaleres, ja siguen El País, La Vanguardia o El Periódico de Catalunya, per posar alguns exemples.
Continuar llegint »

Les xarxes socials ocupen cada dia un lloc més predominant al món d’Internet. El gran volum d’informació que es genera en aquestes xarxes no pot passar inadvertit a l’hora de fer cerques i és per això que Google ha fet evolucionar el seu robot, el Googlebot per tal que finalment pugui retornar resultats originats als comentaris públics de Facebook.

Google ja indexa els comentaris de Facebook

Fins ara, aquesta tasca era molt complicada per al motor de cerques de Google, ja que tant Facebook com altres portals web on predominen els comentaris fan servir aplicacions per gestionar els continguts que no eren visibles pel Googlebot (Facebook Comments, Disqus o Intense Debate). Aquestes aplicacions estan basades en JavaScript i mostren el seu contingut en un iframe (marc intel·ligent) que es carrega dinàmicament, de manera que fins ara als ulls de l’aranya de cerca no existien a l’hora de fer l’exploració (la càrrega es fa mitjançant AJAX, un llenguatge de comunicació síncrona entre el servidor i el navegador de l’usuari).

Des de fa uns dies, Google ja indexa als resultats de les cerques aquests comentaris públics de Facebook (els que s’han fet mitjançant el Facebook Connect) i ara comença la tasca dels experts en SEO per esbrinar si això pot repercutir en el posicionament de les pàgines. D’entrada, Google no ha especificat quin pes tindran aquests comentaris en el seu algorisme de cerca, no sabem si ajudaran a posicionar una pàgina o bé poden ser un llast perquè d’ençà els canvis que es van fer l’estiu de 2011, el més important es la qualitat i extensió dels continguts i no la quantitat.

Continuar llegint »

Com ja va sent tradició, el passat 1 d’octubre es van lliurar els premis Bloc Catalunya en la seva quarta edició, la del 2011. Aquests premis tenen com a finalitat reconèixer la tasca dels creadors i articulistes de blocs, tant en la seva faceta professional com la personal. Enguany, s’havien establert 12 categories ben diferenciades, per tal de cobrir l’ample ventall de temàtiques que tracten els blocs a Catalunya.

Lliurats els premis Bloc Catalunya 2011

Per tal de poder participar en aquests premis, els autors dels blocs l’han d’inscriure temps abans i han de complir determinats requeriments: estar escrits en català (en la seva totalitat o parcialment), tenir actualitzacions periòdiques i regulars i permetre la interacció amb els visitants (en forma de comentaris). Els Premis Blocs Catalunya també accepten blocs de caire corporatiu, sempre que els seus continguts siguin diferents a la informació sobre l’empresa. Cadascun dels blocs presentats podrà participar en només una categoria dels premis, donat que es busca la màxima adequació del bloc a la temàtica per la qual competeix.

Aquest any, l’acte de lliurament d’aquests premis que organitza l’associació STIC.CAT es va realitzar a la Seu d’Urgell amb la presència de més de 200 persones. La finalitat d’aquesta associació s’ha vist un cop més complerta, ja que el seu interès el té posat en la promoció de la interactivitat i la innovació en el marc de la cultura i la llegua catalanes mitjançant les noves tecnologies. La varietat i la quantitat de participants d’aquesta edició evidencia que el català està molt viu a la xarxa, que hi ha iniciatives de casa nostra que tenen el reconeixement del públic i qualitat sobrada.

Continuar llegint »

Twitter és el mitjà de comunicació més directe dels que trobem a la xarxa. Les seves característiques, dir el que penses, sents o opines en 140 caràcters, el fan molt adient per copsar l’estat d’ànim de les persones, quin és el seu humor, quan es senten millor i quan es senten pitjor. Aquest tipus d’anàlisi sociològic, fonamentat en el contingut de les “piulades” dels usuaris de Twitter, serveix com un indicador per tal de conèixer com es troba la gent. Per dur-lo a terme, s’han analitzat gairebé dos milions i mig de piulades mitjançant diverses eines informàtiques que filtraven els continguts i els classificaven segons representessin emocions positives o negatives.

Sembla que el Twitter és la clau per saber com ens trobem

Podem pensar que l’estudi és una mica esbiaixat, perquè tot i que s’han recollit piulades de tot  el món, només s’han codificat les que són en anglès. Per tant, els estats d’ànim que es reflecteixen són més aviat de la població anglòfona. En aquest sentit, destaquen dates especials de caràcter universal amb piulades positives per sobre del normal, com el dia de Sant Valentí, el dia del Pare, Any Nou o el Nadal, però també d’altres més americanes com el Dia d’Acció de Gràcies o més angleses com el casament del príncep Guillem. Per la banda negativa, també percebem aquest origen anglosaxó de les piulades amb fets com la mort de la cantant Amy Winehouse, les revoltes a Londres o l’aniversari dels atemptats de l’11 de setembre a Nova York. Aquests pics de piulades negatives, també van acompanyats d’altres més universals, com la mort de Bin Laden o el terratrèmol de Japó.
Continuar llegint »