Un espai de la PDC 2008 amb banderola dedicada a la nova plataforma de Microsoft

Darrera d’aquest nom s’hi amaga una nova plataforma informàtica de la companyia de Redmond, res comparable al què hem vist fins ara en el terreny dels sobretaules, o sigui, el Windows de tota la vida.

I és que Azure (fins ara conegut amb el malnom de Windows Cloud tal i com el va presentar Steve Ballmer) no serà un sistema operatiu per instal·lar a l’ordinador, sinó que constituirà una plataforma per a què els programadors allotgin els seus programes que es faran servir des d’Internet a través d’un navegador. I qui els farà servir? si, ara si, seran els usuaris.

Per fer-nos una idea, el que proporciona Microsoft és la base que hi ha en aplicacions com, per exemple, Google Docs, el processador de textos, full de càlcul i programa de presentacions que els internautes poden fer servir en línia.

Continuar llegint »

Tots tenim ben present la imatge típica i arquetípica del hacker* com un jove delinqüent, inadaptat social que es dedica a assaltar i entrar en sistemes informàtics aliens. Com tots els estereotips, la imatge dista molt de representar a tots els individus del col·lectiu, tot i que el romanticisme que desprèn la fa molt atractiva per a guionistes cinematogràfics o escriptors.

En una definició molt minimalista, podríem dir que el hacker és aquell individu expert i gran coneixedor del funcionament d’un ordinador (a nivell de programari, maquinari o ambdós) que explora de forma continuada els límits d’aquestes màquines per tal d’engrandir el seu coneixement. Si, és una definició molt minimalista de hacker, ja que fer-ne una de completa seria força més llarg del que pretén aquest escrit, però juntament amb la imatge de delinqüent que la societat té sovint d’aquests individus, em permetrà precisament trencar aquest mite i parlar-vos del hacking ètic.

Efectivament, un hacker és un individu que té un perfecte coneixement de l’ordinador, i que gràcies a aquest coneixement pot dur a terme manipulacions amb les què la resta dels mortals amb prou feines somniem. És el cas, per exemple, de violar la seguretat d’un sistema operatiu per tal d’introduir-s’hi i arribar a obtenir més privilegis per fer-hi coses dels que es tenien abans (en molts casos, cap ni un).

Continuar llegint »

Sembla que les poderoses productores de Hollywood encara no s’han fixat en aquesta forma de compartir pel·lícules, però aviat ho faran. I els caldrà fer-ho impel·lides per l’èxit que ara mateix no té però que ben aviat començarà a gaudir. Em refereixo no a les descàrregues P2P, sinó a una tecnologia al meu entendre més pràctica, còmoda i “neta”: veure els films directament des d’Internet sense haver-los de descarregar.

La tecnologia fa temps que hi és, i si no fixeu-vos en YouTube: què és si no un magatzem de pel·lícules? Desconec si hi ha alguna limitació que imposin a nivell de durada de les gravacions o de drets de copyright, però si obviem això, no seria possible desar tota una pel·lícula comercial de les que fan als cinemes en aquest servei propietat de Google? Evidentment, ho seria, i això és el que es comença a fer des d’altres serveis.

Si busquem “videos online” a qualsevol cercador, de ben segur que acabarem arribant a alguna pàgina en la qual hi trobem un extens llistat de pel·lícules (moltes de les quals d’estrena) que podem veure de forma gratuïta des del mateix navegador, sense haver-nos de descarregar cap programa ni instal·lar un client P2P com l’eMule.

Continuar llegint »

Ja us en vaig parlar fa una mica més de dos mesos d’aquest navegador web per a dispositius mòbils, coincidint amb la publicació de la primera beta, però aquesta segona revisió presenta interessants novetats.

Opera Mobile és un navegador web per a telèfons mòbils que segueix l’estela del Safari d’Apple que podem veure a l’iPhone i l’iPod Touch d’oferir a l’usuari les mateixes pàgines web que pot veure en un ordinador de sobretaula o portàtil, adaptades a la petita pantalla d’un telèfon i sobre les quals s’hi pot fer zoom per ampliar la part que vulguem.

Encara ara, la majoria dels dispositius mòbils tenen un navegador web que no pot carregar correctament les pàgines web que es veuen en un navegador convencional com l’Internet Explorer o el Firefox, pel què aquests programes detecten les pàgines preparades per a dispositius mòbils que els presenta el servidor web del lloc que consulten. Aquesta és la tendència que ha imperat durant els darrers anys, però la versió mòbil de Safari ha sacsejat aquest panorama.

Continuar llegint »

No, ni us heu equivocat de bloc ni hem canviat la temàtica per parlar de què hi ha més enllà de la vida o de si existeixen els fenòmens paranormals. Pel cap baix d’una cosa si n’estem segurs: els zombis existeixen. I el nostre ordinador en pot ser un…

Per començar, potser que aclarim què és un zombi informàticament parlant, però per a això primer començaré per explicar què podem entendre com un zombi de la forma tradicional, és a dir, un mort vivent.

En la pràctica del vudú es coneix com a zombi* a un ésser humà suposadament ressuscitat de la mort per un fetiller que n’ha fet el seu esclau. A la realitat, el zombi és una persona a la qual se li ha administrat una droga que l’ha fet entrar en un estat catatònic (de mort aparent), en el qual el pols va tan lentament i amb prou feines se li aprecia la respiració, que hom el pot donar per mort i fins i tot enterrar com a tal. Llavors, el fetiller el “desperta” de forma “miraculosa” amb una substància que li fa prendre, una droga psicoactiva que n’anul·la la voluntat i la fa actuar… doncs com un zombi.

I això què té a veure amb els nostres ordinadors? ben simple: ells també poden esdevenir zombis, no del tot mancats de voluntat però si al servei d’algú tan sinistre com ho poden arribar a ser els fetillers malignes de qualsevol cultura ancestral.

Continuar llegint »

És una de les primeres preguntes -si no la primera- que es fan aquells internautes que han deixat enrere l’estat de principiants i s’han decidit a desenvolupar alguna activitat a la Xarxa, ja sigui escrivint un bloc, un grup en una xarxa social o un lloc web dedicat a alguna temàtica.

Deixaré de banda els comerços que es dediquen a la venda en línia, ja que el supòsit de negoci és el mateix que si s’obre una botiga o una oficina professional en qualsevol ciutat, i passaré a parlar de tot allò que es refereix a activitats no dedicades explícitament al comerç, a la venda de bens i serveis.

Naturalment, quan parlem de guanyar diners a Internet, de seguida ens ve al cap la publicitat, les esponsoritzacions i programes com Google AdSense. Es pot viure d’aquests ingressos? La resposta és no, però…

Continuar llegint »

Recentment, la GSM Alliance (organització encarregada de vetllar per la bona salut de la telefonia mòbil a nivell mundial i que organitza entre altres “mogudes” el Congrés de Telefonia Mòbil Mundial que es fa cada any a Barcelona) ha presentat una nova iniciativa centrada en la connectivitat dels ordinadors portàtils, però enfocada a fer-ho a través de les xarxes de telefonia mòbil.

Si bé en un principi pot semblar que aquesta nova iniciativa només afectarà a la industria, convé estar-ne al cas perquè aviat ens afectarà a nosaltres, als consumidors i usuaris, ja que es pretén la creació d’un segell per als equips que compleixin determinades condicions, a més de què es vol que això sigui una passa més envers el tan desitjat i buscat “always on” (sempre connectat).

I què és això de l’always on? Ben senzill: actualment, si agafeu un ordinador portàtil i us n’aneu al mig del camp, en cotxe (i no en sou el conductor, s’entén) o en tren, us trobareu en una situació en la que no teniu accés a Internet. Doncs bé, l’always on vol ser el revulsiu d’aquesta situació, canviant-la per a què a tot arreu on aneu us trobeu amb connectivitat a la Xarxa de xarxes, emprant la tecnologia que sigui.

Continuar llegint »

La companyia creada per Bill Gates sembla que hagi anat un xic perduda durant els darrers anys amb tot el boom d’Internet i la Web 2.0, malgrat que sigui considerada juntament amb Google i Yahoo! una de les tres principals empreses d’aquest sector. La nova revolució del “cloud computing” (computació en núvol, literalment) és al seu torn un nou repte per a Microsoft, que si no l’enfronta correctament pot significar el principi de la fi de l’ampli domini del que disposa avui en dia en el sector informàtic, però que si ho fa adequadament, pot allargar aquest domini encara uns quants anys més.

És per això que, de la mateixa manera que amb el futur Windows 7, el sistema que està cridat a ser el successor del Windows Vista, Microsoft ja ha donat senyals del que serà la seva aposta en el sector del cloud computing, Windows Cloud, malgrat que de moment només són unes lleus indicacions de la seva existència i del que podria ser. Per tenir-ne més dades ens caldrà esperar a finals de mes, a l’encontre professional per a desenvolupadors de la companyia de Redmond.

Però, per començar, ens podríem preguntar què és això del famós “núvol”. Bé, doncs res més senzill: si amb els sistemes informàtics tradicionals sabíem perfectament on teníem les dades (al disc dur local), amb les aplicacions en línia pròpies de la Web 2.0 no ho sabem, només coneixem que estan a alguna banda d’Internet, aquesta xarxa que uneix milions d’ordinadors arreu del món i que podríem considerar com una teranyina o un núvol (i d’aquí el terme) de màquines interconnectades. Així doncs, el núvol (en anglès cloud) conté les dades en algun lloc que desconeixem.

Continuar llegint »

L’expert rus i fundador de l’empresa que porta el seu cognom no es cansa de reclamar sistemes que permetin un control més estricte de qui accedeix a Internet per tal de prevenir les males accions que s’hi duen a terme. Lluny de polèmiques sobre si això trairia l’esperit de llibertat i anonimat de la Xarxa, la idea de Kaspersky no és nova ni ell ha estat el primer en defensar-la públicament. Hom hi pot estar en contra, però sense cap dubte l’enginyer rus és una d’aquestes veus que dona gust escoltar i amb les que es pot dissentir i discutir distesament, amb educació i elegància.

Hi ha veus que el critiquen per oferir una situació molt alarmista del que està passant a la Xarxa, però personalment i després de veure com està la situació entre els usuaris finals, crec que d’alarmisme més aviat poc. És clar que també entenc que els dubtes que es tenen són raonables, car aquest home es guanya la vida amb la venda d’antivirus i productes de seguretat i, naturalment, aquest estat de por li convé per als seus interessos.

Recordo una conferència al darrer SIMO (la fira informàtica de Madrid, una de les més importants d’Europa) en la qual Kaspersky ja advocava per la creació d’un cos policial internacional amb jurisdicció a la Xarxa de xarxes, una “Interpol d’Internet” com la anomenar ell en referència al cèlebre cos policial transnacional.

Continuar llegint »

Ja fa uns dies que la multinacional del cercador va publicar el seu revolucionari navegador web Chrome, i ja és hora de que després de polits els primers errors, li donem un cop d’ull a aquesta versió, encara beta i exclusivament per al sistema operatiu Windows de Microsoft… tot i que em temo que no trigarem gaire a poder veure la resta de versions promeses, per a Linux i Mac OS X.

Curiosament, i abans de començar, diré que el principal problema que he llegit a Internet que se li ha trobat a Chrome és a la seva llicència d’usuari. Resulta que en el punt 11 del text hi deia que Google té els drets de propietat individual de tot el contingut que es generi a través del programa, pel que es podia interpretar que si emprem Chrome per a escriure una entrada al nostre bloc o pujar una foto nostre al Flickr, els drets de propietat intel·lectual d’aquest material podien restar en mans de Google. Sortosament, la multinacional nord-americana ja ha resolt aquest problema, que sembla haver estat degut al fet que els textos de la llicència d’usuari dels seus serveis són estàndards, essent adaptats tan sols en aquells punts en els que calgui. I sembla ser que en aquest cas es van deixar de retocar el text de l’onzè punt.

No deixo de banda encara aquest tema perquè en tenir-ne les primeres noticies em va provocar una reflexió: tant bo és Chrome que se li han d’anar a buscar tres peus al gat amb la llicència d’usuari? Doncs la meva resposta és que per ser una versió beta funciona prou bé i els passa la ma per la cara a la resta de navegadors disponibles per a Windows en molts aspectes.

Continuar llegint »