
L'aspecte extern del telèfon ha estat molt estudiat. Imatge cortesia de Nokia
Si un smartphone el podem definir com un telèfon mòbil al qual se li han afegit funcions d’ordinador, a aquesta creació de Nokia (que, per cert, fou presentat mundialment a Barcelona aquest passat desembre) només el podem definir com un ordinador que ha adoptat funcions de telèfon.

La bellesa estètica no només està a l'exterior; els detalls del sistema com els efectes 3D dels botons també han estat molt acurats. Imatge cortesia de Nokia
La potència del seu maquinari, amb un processador Cortex-A8 a 600 MHz. i 1 GB. de memòria RAM (malgrat que només una quarta part és física, i els altres tres quarts són virtuals) i el sistema operatiu Maemo (que no deixa de ser una distribució GNU/Linux) fan d’aquest un dels terminals més potents i versàtils dels que s’han fabricat fins a la data.
Frepa que, una de les primeres coses que et topes quan engegues l’N900 per primera vegada i estàs fent una repassada als programes que porta, és una línia de comandes. En qualsevol altre telèfon mòbil que empri un sistema operatiu basat en GNU/Linux (com, per exemple, Android), això no es troba o és molt més difícil d’aconseguir. Això ja denota que no ens trobem davant d’un terminal a l’ús, sinó que és una màquina molt més enfocada a la població geek o techie.
Continuar llegint »
Afegir a Del.Icio.Us









