Canonical és una altra empresa que canvia Google per un altre. Fotomuntatge: Guillem Alsina

Mitjançant la llista de correu de desenvolupament d’Ubuntu, Rick Spencer (cap d’enginyers a Canonical) ha anunciat recentment que la companyia en la que treballa està a un pas de tancar un acord amb Yahoo! per tal que aquesta darrera sigui la proveïdora de cerques per defecte en la propera versió d’Ubuntu, la 10.04.

Firefox és el navegador web per defecte en aquesta distribució, i malgrat l’acord comercial que lliga la Fundació Mozilla amb Google per tal que el cercador d’aquest darrer equipi al Firefox, el fet que el browser de la guineu de foc sigui programari lliure pot dur a la modificació d’aquest aspecte. L’acord que he esmentat entre Google i Mozilla fa que el famós cercador sigui l’emprat per defecte en el quadre de cerca que podem trobar a la part superior dreta de la finestra del Firefox, al costat de la barra d’adreça.

El tema no manca d’importància, doncs part dels ingressos per publicitat que Google obté dels usuaris que fan clic en els anuncis presentats a rel d’una cerca realitzada des d’aquest quadre, van a parar a la Fundació Mozilla, erigint-se en la major part dels diners que aquesta gestiona. No em dec equivocar gaire, doncs, si dic que hi ha moltes probabilitats que directius de Mozilla estiguin ja en converses amb els seus homòlegs de Canonical per fer-los canviar d’opinió. Si bé el canvi no ha estat materialitzat, és gairebé segur i es podrà veure amb tots probabilitat a les primeres betes d’Ubuntu 10.04 .

Òbviament, aquest canvi no es fa perquè si; l’acord entre Canonical i Yahoo! és semblant al que he explicat que mantenen Google i Mozilla: a partir de la seva entrada en vigor, una part del què faci de calaix Yahoo! per les cerques des del quadre del Firefox de les noves Ubuntu, anirà a parar a Canonical. La companyia sud-africana invertirà aquests diners en millorar el seu sistema operatiu.
Continuar llegint »

A més de ser una autèntica "bèstia" per dins, el disseny extern ha estat molt ben aconseguit

Tot i que ja n’havíem parlat amb anterioritat en aquest bloc de la mà del nostre company Javier Villalvilla, recentment he tingut l’oportunitat de tocar i remenar un N900, en la presentació que se’n va fer fa unes setmanes al Citilab de Cornellà dins del marc del Maemo Barcelona Long Weekend.

No esmentaré les novetats tècniques que ja podeu veure en l’article abans esmentat d’en Javi Villalvilla, sinó que us faré cinc cèntims de les sensacions que he tingut en posar-me a remenar amb aquest aparell. Abans, però, advertir-vos que no ens trobem davant d’un altre smartphone, sinó que Nokia ha anat un pas més enllà amb aquest aparell, empetitint un ordinador portàtil fins que aquest ha cabut en el tamany d’un mòbil.

El sistema operatiu que el governa és un Linux, concretament la plataforma Maemo promoguda per Nokia però creada majoritàriament per una comunitat de desenvolupadors independent i que és lliure excepte en aquelles parts que depenen concretament dels dispositius del fabricant finlandès, que són tancades. Si això us genera dubtes sobre la seva obertura, només us haig de dir que a banda de l’N900, un altre fabricant diferent de Nokia ja ha emprat aquesta plataforma en un desenvolupament propi, l’Optima OP5-E.
Continuar llegint »

Es desitjava d’ençà que el passat juliol Google va donar a conèixer la seva existència al món, però no s’esperava fins més endavant: Google ha anticipat com serà Chrome OS i, fins i tot, n’ha posat a disposició dels usuaris el codi font sota el paraigua del projecte Chromium.

Cal dir que no existeix una “compilació” oficial de Chrome OS a disposició, tan sols el codi font, que pot ser lliurement descarregat i compilat per formar la imatge d’instal·lació a la nostra màquina. Això és un handicap afegit per als usuaris novells, ja que si bé per a algú que tingui algunes nocions pot ser una tasca molt simple, per a un usuari final sense gaires coneixements pot esdevenir un obstacle insalvable.

El que és Chrome OS es pot resumir ben ràpida i fàcilment: un navegador web, Chrome, que aviat arribarà a la seva quarta versió major. La resta corre a càrrec de Linux, sobretot de Debian i Ubuntu, que en cimenten la base.

Sobre el nucli del sistema del pingüí s’hi basteix una infraestructura de programari que facilita l’execució d’un navegador (Chrome) amb les habituals pestanyes per separar les aplicacions i un menú d’inici que només conté accessos a serveis en línia. Efectivament, Chrome OS no executarà res en local, només emprarà aplicacions de la Xarxa.
Continuar llegint »

La companyia de Redmond va anunciar recentment i per sorpresa que donaria unes 20.000 línies de codi font en forma de drivers a l’organització que manté el nucli del Linux, codi font que estarà subjecte a la versió 2 de la GPL. Pel cap baix, aquest anunci és sorprenent, però què hi ha exactament al darrere?

L’anunci per si sol ja és una fita històrica. No és el primer cop que Microsoft obre codi font (de fet, és quelcom habitual en contra del que es pugui pensar, ja que contribueix a les comunitats que es formen al voltant de les seves eines de programació), però no ho havia fet mai directament al kernel Linux, el qual forma part del seu més directe rival en el terreny dels servidors i que, a més, busca postular-se també com un contendent directe en el camp dels desktops, malgrat que ara per ara no passa de ser un simple outsider força minoritari.

Concretament, el què ha alliberat Microsoft és el codi font corresponent a uns drivers que ajuden al nucli de Linux a ser més estable si l’executem virtualitzat sobre un Windows Server amb Hyper-V.

Continuar llegint »

Live Android executant-se en un Eee PC

És la sensació dels darrers mesos en telefonia: el sistema operatiu Android. Promogut per Google, dóna cabuda a primeres espases del món de la telefonia mòbil com els fabricants de terminals HTC, Sony Ericsson, Samsung, Motorola o LG, operadores com Telefónica, Vodafone, Telecom Italia, T-Mobile, Spint o NTT DoCoMo, i proveïdors de servei o companyies de programari com eBay, Myriad, Nuance, o Omron, totes elles aplegades sota el paraigua de l’Open Handset Alliance, l’organització que dóna cobertura oficial i independent a aquesta plataforma.

I, com a pol d’atracció, és lògic que l’interès generat es tradueixi en les ganes de voler-lo provar. Però què haurem de fer? comprar un telèfon amb aquest sistema? no cal desembutxacar cap diner ni gastar els punts que ens “regala” la nostra operadora. Fins ara podíem recórrer a l’emulador que Google inclou en l’SDK per programar aplicacions per a aquest sistema, però la seva instal·lació i gestió ens exigeix alguns coneixements més profunds que els d’un simple usuari.

És per això que ha nascut el projecte Live Android, per donar-nos la possibilitat d’executar Android en un PC normal i corrent o dins d’un entorn virtualitzat, sense fer gaires virgueries. Android no deixa de ser Linux, pel què el kernel és fàcilment portable entre arquitectures, i amb ell la resta de components fets a mida tampoc és que siguin excessivament dificultosos de traspassar.
Continuar llegint »

Google, la companyia que va començar amb un cercador, ha anat estenent els seus tentacles a altres segments de mercat

La companyia del cercador ha confirmat allò que molts esperaven i desitjaven des de feia temps: la seva entrada en el terreny dels sistemes operatius per a màquines d’escriptori (el què s’anomena desktop en anglès). Google ja disposava d’un sistema per a telèfons mòbils (el famós Android), i el que tothom preveia era que aquest evolucionaria fins ocupar una posició en l’oferta de plataformes desktop, enquadrat en certs aspectes dins l’univers de distribucions de GNU/Linux però al mateix temps diferenciat en altres aspectes, amb una personalitat pròpia i diferenciada.

Finalment, resulta que Google ha estat treballant “d’estranquis” durant aquests darrers mesos en una nova plataforma, basant-la a l’igual que Android en un nucli Linux, però (i segons informa la mateixa multinacional nord-americana) desenvolupant una nova interfície gràfica. Quelcom semblant al què en el seu moment va fer Apple per crear el Mac OS X: prendre un nucli Unix (en el cas de la companyia de Cupertino, un microkernel Match, si no vaig errat) i desenvolupar el seu propi concepte d’interfície gràfica.

Els plans de Google són fer disponible aquesta nova plataforma a principis de l’any vinent, tot i que informalment s’ha afirmat que els primers netbooks amb Chrome OS (que serà el nom del nou sistema) podrien veure la llum a finals d’aquest mateix any.
Continuar llegint »

Sergey Brin i Larry Page, els dos fundadors de Google

La companyia del cercador sembla molt compromesa amb el sistema operatiu del pingüí, en el qual ha basat la seva plataforma per a telèfons mòbils Android, la qual s’especula que farà ben aviat el salt al món dels ordinadors, començant pels netbooks i, de fet, ja l’hem pogut veure en alguns models basats en processadors ARM, com un exemplar experimental d’Eee PC d’Asus presentat en el darrer Computex de Taiwan, una de les principals fires d’informàtica i tecnologia del món.

Però la meva pregunta és: és sincera aquesta aposta de Google pel sistema operatiu del pingüí, o bé es tracta tan sols d’una “pose”, una estratègia per guanyar-se el favor del públic i dels partidaris del programari lliure?

Si, és cert que és ben fàcil dir que Google recolza a Linux pel simple fet d’haver-lo usat en la seva plataforma per a telèfons mòbils, però jo ho veig més aviat com una eina per a què la multinacional del cercador aconsegueixi una finalitat -treure-li mercat a Microsoft-, que no pas que ho faci convençuda de la filosofia que es troba darrer de la plataforma del pingüí, ja que del potencial tècnic i de la comunitat no crec que en dubti.

Continuar llegint »

Android comença a atacar el segment dels netbooks

Més potència de càlcul, millor qualitat d’imatge, possibilitat de veure vídeo en alta definició, més durada de la bateria i no necessitar un ventilador mecànic com en el cas dels processadors Intel són algunes de les màximes que segueixen les companyies que s’han ficat en el món de la fabricació de microprocessadors per a dispositius tipus netbook o MID.

Aquestes noves classes de maquinari neixen arrel del projecte OLPC, inicialment enfocat als països de l’anomenat tercer món (que l’anomenem així des del punt de vista de superioritat que assumim a l’autoanomenat primer món…) però que ràpidament va despertar l’interès dels consumidors i usuaris d’Europa i els Estats Units per disposar de màquines petites i amb gran autonomia encara que fos sacrificant una part important de la potència.

Amb aquestes premisses com a base, el segment dels netbooks ha avançat espectacularment d’ençà que Asus va presentar el primer Eee PC, i en aquests temps de crisi és el que està permetent sobreviure al sector de la fabricació i venda de maquinari.

Continuar llegint »

Microsoft contra Linux, l'eterna batalla

D’ençà que vaig publicar la noticia de la descoberta que el nou cercador de Microsoft (Bing) funcionava al menys parcialment sota GNU/Linux, hi ha hagut molta gent que se m’ha tirat a sobre (en sentit figurat, és clar…) dient-me que no tinc raó, que és inconcebible i que la informació és falsa i els meus coneixements tècnics mínims. Bé, després d’investigar una mica, em reafirmo en la majoria del què havia dit, alhora que matiso o, més aviat, concreto, la informació apuntada a l’entrada anterior.

El fet és que molta gent m’ha vingut dient que el Linux entrava en funcionament amb els servidors d’Akamai, una empresa que es dedica a servir continguts per compte d’altres, i no en els de Microsoft. Si em permeteu, faré un breu parèntesi per explicar què és d’això d’Akamai.

Aquesta és una empresa que disposa de servidors arreu del món i que du a terme funcions de memòria cau (caché) per a altres, treballant per a Microsoft en diversos serveis en línia com ara el cercador Live, al qual ve a substituir el nou Bing. Imagineu que heu de fer una cerca d’imatges o de vídeo. En accedir a les pàgines de resultats, si Akamai té un servidor col·locat geogràficament més a prop del vostre ordinador que els de Microsoft i us pot servir el contingut més ràpidament, ho farà. D’aquesta manera podem veure la funcionalitat d’Akamai com la d’un accelerador de la navegació.

Continuar llegint »