“Posi un pingüí a la seva vida” podria ser perfectament el títol d’aquest article, però és que no va adreçat a fer apologia del sistema operatiu clònic de Unix creat per l’estudiant finlandès Linus Torvalds (veieu la semblança entre el nom d’aquest i com va batejar la seva creació?), sinó a aquells que ja estan decidits a fer el pas o fins i tot l’han fet, i es troben un xic desorientats.

Les persones acostumem a buscar una certa continuïtat i tranquil·litat. Fins i tot els esperits més aventurers tenen un lloc al què anomenar llar, al qual tornar-hi quan acaben alguna aventura per tal de descansar i preparar un altre viatge; és el cèlebre “repòs del guerrer“. Doncs bé, en termes informàtics, tots com a usuaris també ens busquem la nostra “llar“.

Un bon exemple d’aquesta voluntat de crear-nos un lloc totalment a mida és l’escriptori: ens hi podem posar un fons de pantalla al nostre gust (de fet, la majoria de la gent ho fa, jo inclòs), els accessos directes dels programes que fem servir més sovint, els documents més recents, o els gàdgets (widgets o com vulgueu anomenar-los) que ens proporcionen la informació més actualitzada i els darrers serveis. En definitiva, moblem la nostra llar digital encara que no ho fem amb taules i cadires, sinó amb programes i fitxers.

Continuar llegint »

Els canvis que s’introdueixen en aquesta nova revisió de l’escriptori que més reconeixement està aconseguint en els entorns Unix/Linux el converteixen en una opció tan potent com els escriptoris del Mac OS X i el Windows, i no és pas que fins ara no hagués estat a l’alçada, sinó que s’està refinant cada dia més.

Gnome és l’entorn d’escriptori que actualment estan preferint els responsables de distribucions GNU/Linux per sobre d’altres alternatives com el KDE (del qual la seva versió 4 ha recuperat part del seu mercat habitual) o l’Xfce, els dos que completen la tríada d’escriptoris de cert relleu en aquest clònic lliure de l’Unix.

Com a objectius prioritaris d’aquest entorn, tenim la usabilitat (facilitat d’ús i senzillesa per a qualsevol perfil d’usuari sense deixar de banda la potència que demanen els informàtics professionals), l’accessibilitat (que inclogui eines per a què persones amb discapacitats visuals o d’altra mena, puguin fer-lo servir) i la internacionalització (disponibilitat de tot l’entorn en diverses llengües i adaptat a diverses cultures). El cicle d’alliberament de noves versions és de cada sis mesos, i la darrera que se n’ha alliberat i de la qual en parlo en aquestes ratlles és la 2.24 .

Continuar llegint »

Després de mesos d’espera, retards i expectació, ja tenim entre nosaltres el primer terminal de telefonia equipat amb la plataforma Android de Google, una plataforma que inclou el sistema operatiu basat en GNU/Linux, l’accés als serveis de la mateixa Google, i l’anomenat “middleware”, els programes necessaris per fer tasques com l’enviament, recepció i gestió dels missatges SMS i d’altres. L’HTC G1 serà distribuït inicialment per T-Mobile als Estats Units per passar més tard a la Gran Bretanya i a principis del 2009 a altres països de l’Europa continental, i a Taiwan alguna operadora ja ha demostrat el seu interès per introduir-lo.

Tot i l’expectació que ha generat, l’aparició d’aquest mòbil ha provocat algunes crítiques que no s’esperaven. Per exemple, pel fet que el seu pes no és el que es pugui dir menyspreable, que el seu disseny és antiquat o que simplement és una còpia de l’iPhone d’Apple.

Jo sempre tendeixo a valorar en positiu allò que em ve, així que m’estalvio comentaris per aquesta banda (i més que res, també perquè no he tingut aquest mòbil a les meves mans), i passo a enumerar-vos les funcionalitats i possibilitats d’aquest telèfon.

Continuar llegint »

És sense cap mena de dubte la distribució de GNU/Linux que més impacte ha tingut en els darrers mesos i una de les que constarà amb lletres grans en la història del sistema operatiu del pingüí. La darrera versió és la 8.04 de l’abril passat (de fet, amb Ubuntu el primer número sempre indica l’any de llançament, i el segon el mes), i ja falta poc per al llançament de la següent iteració que rebrà el numeral 8.10 i el nom “Intrepid Ibex“, pel què les versions prèvies comencen a prendre forma i a ensenyar-nos com serà el producte final.

Aquells qui esperin una versió amb grans novetats crec que quedaran un xic decebuts, car aquesta Ubuntu 8.10 serà més aviat una revisió de l’anterior amb la majoria de canvis de cara a l’interior (és a dir, del funcionament del propi sistema) més que no pas de cara a la galeria (interfície d’usuari, procediment d’instal·lació o programari incorporat de sèrie). Suposo que tal i com està el desenvolupament de sistemes operatius ara per ara, amb un Mac OS X puixant i un Windows Vista que va de cap a caiguda però al què Microsoft ja li ha cercat un substitut en forma de Windows 7, la gent d’Ubuntu s’està guardant algun as a la màniga per tal de madurar-lo encara un xic més i donar la gran sorpresa en la propera versió.

Continuar llegint »

Ja falta menys per a l’alliberament de la tercera versió major d’OpenOffice, actualment l’única suite ofimàtica que pot fer-li la competència de tu a tu a l’Office de Microsoft. Aquesta és una versió especialment esperada, ja que tecnològicament diuen que s’apropa molt al nivell del paquet ofimàtic de la companyia de Redmond en aspectes com la facilitat d’ús per als usuaris novells i els extres afegits, que marquen la diferència per a molts.

Però sens dubte, una de les novetats que a mi particularment més m’han cridat l’atenció és que des del dia de la seva presentació estarà disponible per a descàrrega en versió nativa per a Mac OS X que no necessitarà el servidor de finestres X11. Fins ara, hem anat disposant de paquets compilats per terceres parts i, en les darreres versions de la branca 2.4, també de paquets oficials que funcionen sota Mac OS X sense necessitar el servidor X11. I malgrat l’esforç que s’hi ha posat, és una branca que ha rebut força crítiques pel seu funcionament.

Amb el nou OpenOffice 3 s’ha parat especial cura en la versió per al sistema operatiu de la companyia de Cupertino, que ha estat optimitzada i integrada encara més amb la interfície gràfica pròpia del Mac OS X (Cocoa). És de suposar que OpenOffice ha estat sensible a les crítiques i ha volgut para especial esment en aquesta nova edició al seu públic “maquer” un cop els linuxers ja gairebé es pressuposen usuaris d’aquesta suite ofimàtica i el públic de Windows comença a estar-ne força convençut gràcies sobretot a les ofertes de grans superfícies comercials que inclouen l’OpenOffice com un programari de promoció.

Continuar llegint »

Es tracta tan sols d’una versió beta inicial, però la importància d’aquesta distribució (una de les que més pot presumir de “pedigrí” entre les que es troben en actiu dins la comunitat linuxera juntament amb Slackware) fa que sigui una noticia interessant. Tot i això, molts mitjans de comunicació especialitzats en noves tecnologies malgrat que no centrats en GNU/Linux, gairebé ni l’han esmentat.

En primer lloc, direm que un CD o DVD Live no és altra cosa que un mitjà d’emmagatzematge tipus CD-ROM o DVD que conté un sistema operatiu complet, arrancable des del mateix mitjà i que no li cal la instal·lació a disc per poder funcionar. És a dir, un cop arrencat, es carreguen certes parts del sistema a memòria i aquest funciona com si estigués instal·lat al disc dur però sense estar-ho realment. De fet, en aquests mitjans mai es necessita el disc dur per a res.

El seu ús en el món Linux ve arrel de la necessitat de donar a conèixer el sistema operatiu del pingüí als potencials usuaris sense que aquests hagin de reparticionar el disc dur i, per tant, córrer el perill de perdre les dades personals. La distribució que n’ha fet un ús més extensiu alhora que reeixit ha estat sense cap mena de dubte Ubuntu, al seu torn basada en Debian.

Continuar llegint »