El rètol promocional del Gnome 2.26

El projecte Gnome ha presentat la versió 2.26 del seu entorn d’escriptori per a sistemes operatius Unix com GNU/Linux o OpenSolaris, que inclou les darreres novetats tecnològiques desenvolupades en aquest camp. Aquest és, juntament amb KDE i el cada cop més puixant Xfce, el principal entorn d’escriptori gràfic per al món Unix/Linux.

Contra gustos no hi ha res escrit, però particularment prefereixo a Gnome per sobre de KDE. Els motius són bàsicament funcionals; mentre que KDE trobo que perd moltes energies en buscar una aparença bonica, Gnome va més al gra, proporcionant uns controls (eps! que tampoc per això són lletjos eh!) i no perdent tant de temps en l’estètica, que és més espartana. També és cert que el meu gust estètic va més en aquesta línia, quelcom més senzill.

Les principals novetats de Gnome 2.26 consisteixen en un renovat sistema de gravació de CD’s i DVD’s, millores en la migració del programari de correu des de Windows, una nova arquitectura de so i una miríada d’altres novetats que per extensa i potser menys cridanera, no tractaré en aquest article. Evidentment, tampoc esmentaré els canvis tècnics que hi han hagut “sota el capot”, ja que només els podria tocar molt parcialment i la informació seria molt distorsionada. Els interessats en aquest apartat us animo a què consulteu la documentació oficial lliurada amb la nova versió.

Continuar llegint »

L'espiral, el característic logo de Debian

Una nova versió principal de la distribució de Linux per excel·lència ha vist la llum aquests darrers dies. Debian és diferent a la resta de les “distros” del sistema operatiu del pingüí, les quals acostumen a programar nous llançaments cada pocs mesos aprofitant el dinamisme del món del programari lliure; aquesta distro, en canvi, pot trigar anys en llançar una nova versió. Per què? doncs ben senzill: perquè prima l’estabilitat i robustesa del sistema per sobre d’altres conceptes.

Així, Debian no acostuma a incloure les darreres versions de gairebé res, ja que no estan prou testejades, i no només es posa a prova l’estabilitat d’un paquet, sinó del mateix paquet en relació a la resta dels components del sistema. Per exemple, en aquesta nova versió de la que estem parlant s’hi inclou l’OpenOffice.org 2.4.1, malgrat que la darrera disponible és la 3 d’aquest paquet ofimàtic lliure. O el KDE 3.5.10, quan ja hi ha disponible la branca 4.2 .

Han estat precisament les característiques de robustesa, fiabilitat i seguretat les què han donat a Debian la fama que ara té, i li han permès constituir-se com a base d’un gran nombre de distribucions com Ubuntu, que a la base Debian li afegeixen una sèrie de programes, desenvolupaments de diversos tipus, serveis i comunitat.

Continuar llegint »

L’Android Market, a l’igual que l’App Store d’Apple per a l’iPhone, admetrà dins de pocs mesos programes de pagament. Aquest anunci, que pot semblar més aviat pensat per fastiguejar als usuaris, té una finalitat pràctica: donar un incentiu als programadors i empreses per a què desenvolupin aplicacions per als telèfons que empren el sistema operatiu promogut per Google.

Fins ara per aquestes latituds no hem pogut veure el que de moment és l’únic telèfon en el mercat que usa Android, el T-Mobile G1 d’HTC llançat als Estats Units en exclusiva per l’operadora T-Mobile, una filial de l’alemanya Deutsche Telekom que és una de les operadores principals del país. Sembla ser que hi ha més models que seran llançats aquest any, però se’n coneixen pocs detalls i amb poca seguretat.

Android avança amb pas lent, havent de fer-se un lloc al mercat en detriment de l’iPhone d’Apple (al qual tothom en aquesta industria té com a rival), els mòbils amb Symbian i les BlackBerrys. A favor seu hi té l’atractiu que suposa la marca Google (companyia que s’ha erigit en la principal impulsora d’aquesta plataforma) i el conjunt de companyies que han pujat al seu carro i entre les que es troben Sony Ericsson, Motorola, eBay, Intel, Telefónica o Vodafone.

Continuar llegint »

L'escriptori d'OpenSolaris

La publicació de la versió 2008.11 d’aquest sistema operatiu lliure és una bona excusa per donar-lo a conèixer, ja que no només constitueix una alternativa robusta i amb gran “pedigrí” a GNU/Linux, sinó al mateix Windows de Microsoft.

Qui més qui menys coneix Linux; és el sistema operatiu de moda, del qual en parlen gairebé totes les revistes d’informàtica i molts usuaris finals pregunten per ell, tot i que malauradament pocs són els que s’atreveixen a instal·lar-lo al disc dur del seu ordinador, i menys encara els que substitueixen el Windows totalment per aquest sistema. Noms com Ubuntu, openSUSE, Fedora, Mandriva o Debian són, doncs, cada dia més usuals en el vocabulari dels usuaris, tot i que sense cap mena de dubte és la primera d’aquestes distribucions que he esmentat la que s’endú la palma.

De fet, Linux és el nom del nucli d’aquest sistema operatiu, una peça cabdal però que poc faria per ella sola, necessitant la resta de components per funcionar. Molts d’aquests altres components són proporcionats pel projecte GNU (acrònim recursiu de GNU is Not Unix) fundat pel hacker Richard M. Stallman unes dècades enrere per tal de crear un sistema operatiu d’ordinador lliure i sense les restriccions que imposaven i imposen les llicències comercials habituals. El conjunt del nucli Linux i del programari de GNU és conegut com a GNU/Linux, pronunciat en anglès con a “Nyu Linux”.

Continuar llegint »

“Posi un pingüí a la seva vida” podria ser perfectament el títol d’aquest article, però és que no va adreçat a fer apologia del sistema operatiu clònic de Unix creat per l’estudiant finlandès Linus Torvalds (veieu la semblança entre el nom d’aquest i com va batejar la seva creació?), sinó a aquells que ja estan decidits a fer el pas o fins i tot l’han fet, i es troben un xic desorientats.

Les persones acostumem a buscar una certa continuïtat i tranquil·litat. Fins i tot els esperits més aventurers tenen un lloc al què anomenar llar, al qual tornar-hi quan acaben alguna aventura per tal de descansar i preparar un altre viatge; és el cèlebre “repòs del guerrer“. Doncs bé, en termes informàtics, tots com a usuaris també ens busquem la nostra “llar“.

Un bon exemple d’aquesta voluntat de crear-nos un lloc totalment a mida és l’escriptori: ens hi podem posar un fons de pantalla al nostre gust (de fet, la majoria de la gent ho fa, jo inclòs), els accessos directes dels programes que fem servir més sovint, els documents més recents, o els gàdgets (widgets o com vulgueu anomenar-los) que ens proporcionen la informació més actualitzada i els darrers serveis. En definitiva, moblem la nostra llar digital encara que no ho fem amb taules i cadires, sinó amb programes i fitxers.

Continuar llegint »

Els canvis que s’introdueixen en aquesta nova revisió de l’escriptori que més reconeixement està aconseguint en els entorns Unix/Linux el converteixen en una opció tan potent com els escriptoris del Mac OS X i el Windows, i no és pas que fins ara no hagués estat a l’alçada, sinó que s’està refinant cada dia més.

Gnome és l’entorn d’escriptori que actualment estan preferint els responsables de distribucions GNU/Linux per sobre d’altres alternatives com el KDE (del qual la seva versió 4 ha recuperat part del seu mercat habitual) o l’Xfce, els dos que completen la tríada d’escriptoris de cert relleu en aquest clònic lliure de l’Unix.

Com a objectius prioritaris d’aquest entorn, tenim la usabilitat (facilitat d’ús i senzillesa per a qualsevol perfil d’usuari sense deixar de banda la potència que demanen els informàtics professionals), l’accessibilitat (que inclogui eines per a què persones amb discapacitats visuals o d’altra mena, puguin fer-lo servir) i la internacionalització (disponibilitat de tot l’entorn en diverses llengües i adaptat a diverses cultures). El cicle d’alliberament de noves versions és de cada sis mesos, i la darrera que se n’ha alliberat i de la qual en parlo en aquestes ratlles és la 2.24 .

Continuar llegint »

Després de mesos d’espera, retards i expectació, ja tenim entre nosaltres el primer terminal de telefonia equipat amb la plataforma Android de Google, una plataforma que inclou el sistema operatiu basat en GNU/Linux, l’accés als serveis de la mateixa Google, i l’anomenat “middleware”, els programes necessaris per fer tasques com l’enviament, recepció i gestió dels missatges SMS i d’altres. L’HTC G1 serà distribuït inicialment per T-Mobile als Estats Units per passar més tard a la Gran Bretanya i a principis del 2009 a altres països de l’Europa continental, i a Taiwan alguna operadora ja ha demostrat el seu interès per introduir-lo.

Tot i l’expectació que ha generat, l’aparició d’aquest mòbil ha provocat algunes crítiques que no s’esperaven. Per exemple, pel fet que el seu pes no és el que es pugui dir menyspreable, que el seu disseny és antiquat o que simplement és una còpia de l’iPhone d’Apple.

Jo sempre tendeixo a valorar en positiu allò que em ve, així que m’estalvio comentaris per aquesta banda (i més que res, també perquè no he tingut aquest mòbil a les meves mans), i passo a enumerar-vos les funcionalitats i possibilitats d’aquest telèfon.

Continuar llegint »

És sense cap mena de dubte la distribució de GNU/Linux que més impacte ha tingut en els darrers mesos i una de les que constarà amb lletres grans en la història del sistema operatiu del pingüí. La darrera versió és la 8.04 de l’abril passat (de fet, amb Ubuntu el primer número sempre indica l’any de llançament, i el segon el mes), i ja falta poc per al llançament de la següent iteració que rebrà el numeral 8.10 i el nom “Intrepid Ibex“, pel què les versions prèvies comencen a prendre forma i a ensenyar-nos com serà el producte final.

Aquells qui esperin una versió amb grans novetats crec que quedaran un xic decebuts, car aquesta Ubuntu 8.10 serà més aviat una revisió de l’anterior amb la majoria de canvis de cara a l’interior (és a dir, del funcionament del propi sistema) més que no pas de cara a la galeria (interfície d’usuari, procediment d’instal·lació o programari incorporat de sèrie). Suposo que tal i com està el desenvolupament de sistemes operatius ara per ara, amb un Mac OS X puixant i un Windows Vista que va de cap a caiguda però al què Microsoft ja li ha cercat un substitut en forma de Windows 7, la gent d’Ubuntu s’està guardant algun as a la màniga per tal de madurar-lo encara un xic més i donar la gran sorpresa en la propera versió.

Continuar llegint »

Ja falta menys per a l’alliberament de la tercera versió major d’OpenOffice, actualment l’única suite ofimàtica que pot fer-li la competència de tu a tu a l’Office de Microsoft. Aquesta és una versió especialment esperada, ja que tecnològicament diuen que s’apropa molt al nivell del paquet ofimàtic de la companyia de Redmond en aspectes com la facilitat d’ús per als usuaris novells i els extres afegits, que marquen la diferència per a molts.

Però sens dubte, una de les novetats que a mi particularment més m’han cridat l’atenció és que des del dia de la seva presentació estarà disponible per a descàrrega en versió nativa per a Mac OS X que no necessitarà el servidor de finestres X11. Fins ara, hem anat disposant de paquets compilats per terceres parts i, en les darreres versions de la branca 2.4, també de paquets oficials que funcionen sota Mac OS X sense necessitar el servidor X11. I malgrat l’esforç que s’hi ha posat, és una branca que ha rebut força crítiques pel seu funcionament.

Amb el nou OpenOffice 3 s’ha parat especial cura en la versió per al sistema operatiu de la companyia de Cupertino, que ha estat optimitzada i integrada encara més amb la interfície gràfica pròpia del Mac OS X (Cocoa). És de suposar que OpenOffice ha estat sensible a les crítiques i ha volgut para especial esment en aquesta nova edició al seu públic “maquer” un cop els linuxers ja gairebé es pressuposen usuaris d’aquesta suite ofimàtica i el públic de Windows comença a estar-ne força convençut gràcies sobretot a les ofertes de grans superfícies comercials que inclouen l’OpenOffice com un programari de promoció.

Continuar llegint »

Es tracta tan sols d’una versió beta inicial, però la importància d’aquesta distribució (una de les que més pot presumir de “pedigrí” entre les que es troben en actiu dins la comunitat linuxera juntament amb Slackware) fa que sigui una noticia interessant. Tot i això, molts mitjans de comunicació especialitzats en noves tecnologies malgrat que no centrats en GNU/Linux, gairebé ni l’han esmentat.

En primer lloc, direm que un CD o DVD Live no és altra cosa que un mitjà d’emmagatzematge tipus CD-ROM o DVD que conté un sistema operatiu complet, arrancable des del mateix mitjà i que no li cal la instal·lació a disc per poder funcionar. És a dir, un cop arrencat, es carreguen certes parts del sistema a memòria i aquest funciona com si estigués instal·lat al disc dur però sense estar-ho realment. De fet, en aquests mitjans mai es necessita el disc dur per a res.

El seu ús en el món Linux ve arrel de la necessitat de donar a conèixer el sistema operatiu del pingüí als potencials usuaris sense que aquests hagin de reparticionar el disc dur i, per tant, córrer el perill de perdre les dades personals. La distribució que n’ha fet un ús més extensiu alhora que reeixit ha estat sense cap mena de dubte Ubuntu, al seu torn basada en Debian.

Continuar llegint »