El que se suposa serà l'iPhone 4G. Fotografia gentilesa de Gizmodo

Un cop passat el cop d’efecte de l’iPad, i malgrat que el nou aparell d’Apple està batent rècords de vendes (com no!), arriba l’hora de plantejar-se com serà la propera generació de l’iPhone. Si els nois de Steve Jobs continuen amb la seva política tradicional de presentar una nova versió evolucionada de l’iPhone cap a l’estiu dels anys parells, en poques setmanes podria tocar-nos viure una nova presentació de la companyia de la poma mossegada.

A més, enguany els rumors tenen un atractiu afegit d’ençà que s’ha donat a conèixer un suposat prototip del nou iPhone, batejat com a 4G per la vox populi, o també com a iPhone HD per la seva pantalla d’alta definició. L’origen d’aquest prototip no queda gaire clar, però segons les explicacions que han transcendit, podria haver estat un enginyer d’Apple qui se l’hagués oblidat en un bar de San José (Califòrnia) i, qui l’hagués recuperat, el va posar a la venda en subhasta. No obstant, no pocs pensen que, en realitat, el prototip fou sostret il·legalment i, de fet Apple ha presentat una demanda.

El fet és que aquest telèfon va arribar finalment a les mans de l’editor en cap del blog Gizmodo, i naturalment aquest en va fer una anàlisi fotogràfica prou extensa. Resultat: la policia va irrompre l’altre dia al domicili particular d’aquesta persona per a registrar-lo i endur-se’n tot el material informàtic que s’hi trobés per mirar d’esbrinar qui li havia venut l’exemplar “extraviat” d’iPhone 4G.
Continuar llegint »

El nou iPad en mode vertical i apaisat

Apple ha volgut encetar una altra revolució amb el seu gàdget més recent, l’iPad, que respon al tan rumorejat Tablet PC del qual Internet n’anava plena aquests darrers mesos. No obstant, i si bé als incondicionals de Steve Jobs i els seus, els ha semblat una altra de les meravelles arquitectòniques (d’arquitectura de computadors, s’entén) que aquests ens deparen, a d’altres ens ha semblat una entrada un xic escarransida, si bé que prou vistosa i amb aspectes interessants.

l’iPad no deixa de ser el “germà gran” de l’iPhone i l’iPod Touch, de mida superior i -almenys suposo, perquè no l’he pogut tenir a les mans com la majoria dels mortals- amb l’excel·lent pantalla que ha fet famosos a aquests, en el nou gàdget ampliada fins a les 9,7” en diagonal.

El sistema operatiu que el governa és l’iPhone OS, el mateix que en el telèfon mòbil de la companyia, però amb alguns afegits gràfics que li permeten treure més partit de la pantalla més gran en la què corre. Les aplicacions són compatibles amb l’iPhone i l’iPod Touch, i ens les podem descarregar des de la mateixa App Store, malgrat que per a felicitat dels programadors i venedors de programari, les característiques d’aquest dispositiu permeten que amb noves aplicacions creades expressament per a ell, se’n pugui treure més suc. Així que el negoci no pararà…

Tot i que se li pot acoblar un teclat físic extern, l’iPad gaudeix d’un teclat virtual en pantalla, basat en el de l’iPhone però més còmode gràcies a què és més gran, amb el què tindrem un teclat QWERTY com el d’un portàtil convencional gairebé complet a la nostra pantalla.

El programari incorporat és el de sempre, essent la principal estrella el navegador web Safari (base de l’execució d’aplicacions), així com la reproducció de vídeo i música (funcionalitat d’iPod), la lectura de llibres electrònics (tot i que hem de recordar que no és un dispositiu de tinta electrònica, pel què cansa tant a la vista com un portàtil o Tablet PC convencional) i les funcions de calendari i agenda d’adreces.

Les configuracions inclouran capacitats de disc de 16, 32 o 64 GB, WiFi i Bluetooth i, en alguns models, la possibilitat d’un mòdem 3G incorporat, pel què podrem connectar-nos allà on ens trobem (i hi hagi cobertura). El suport per a formats s’estén als habituals DOC, PDF, DOCX, PowerPoint, Excel, RTF, text pla, JPG, TIFF, GIF, MP3, AAC, Lossless, AIFF, WAV, H.264, i MPEG-4 com a principals a més d’alguns altres.

Un detall que ha passat inadvertit per a molts és que el microxip que governa aquesta màquina ha estat fabricat per Apple. Rep el nom d’A4 (per l’Audi, o pel full de paper???) i no n’han transcendit detalls tècnics, però es rumoreja -i és gairebé segur- que és un SoC (System on a Chip, amb apartat gràfic integrat en la mateixa pastilla) d’arquitectura ARM. Apple actualment ja empra aquesta arquitectura en els xips que governen l’iPhone i l’iPod Touch, però d’aquests en subcontracta la fabricació a Samsung, mentre que l’A4 és seu. Viurem amb això un revival de l’estratègia d’Apple amb el PowerPC, ficant-se a sac en el terreny dels semiconductors? tot podria ser, i això no mancaria d’importància, doncs a la llarga podria tenir un gran impacte en la industria.

Bill Gates i Steve Jobs, dues cares d'una mateixa moneda?

L’altre dia, parlant amb un amic meu també informàtic, em va fer partícip d’un pensament interessant: Apple és, al seu parer un monopoli, fins i tot més dur que el què s’atribueix a Microsoft.

Posteriorment vaig estar reflexionant sobre aquesta afirmació; efectivament, em sembla que la companyia de Steve Jobs té uns tics força autoritaris amb els usuaris dels seus productes, però la salva el fet d’ocupar un racó encara minoritari dins de l’espectre de la informàtica (sobre un 5% segons les darreres estadístiques, si no recordo malament).

El pitjor de tot és l’iPhone. A banda que és un terminal que per motius tècnics jo no adquiriria (sóc un enamorat dels Nokia de gamma alta), però que en termes tècnics i de preferències es pot discutir molt, no trobo gaire bé que per a instal·lar qualsevol aplicació s’hagi de passar per la companyia fabricant. Deixo d’entrar en polèmiques sobre si és millor l’iPhone OS que l’Android, WebOS, Symbian, Windows Mobile o BlackBerry OS (crec que pot competir amb els dos primers, però Symbian i Windows no són ara per ara rivals dels altres, i el BlackBerry OS es troba entre uns i altres), i a falta de saber exactament com proveirà Palm d’aplicacions als seus usuaris, Android et dóna la llibertat, al menys, de poder sortir-te de la seva botiga virtual d’aplicacions per instal·lar programes vinguin d’on vinguin.
Continuar llegint »

El logotip de Skype

Des de ja, tots els posseïdors d’un iPhone 3G o iPod Touch de segona generació poden descarregar i instal·lar des de l’App Store el client de Skype per realitzar trucades de veu sobre IP als seus contactes en aquesta xarxa.

Skype és un conegut programa que permet establir converses de veu a través d’Internet, i en les darreres versions també aprofita les populars webcams per a la realització de videoconferència de persona a persona. La seva popularitat és deguda en part a què ha estat un dels primers clients gratuïts en explotar les possibilitats de la VoIP (veu sobre IP), en part per la bona qualitat d’àudio que dona, i en una tercera part per la seva disponibilitat per a les principals plataformes del mercat: Windows, Mac OS X, GNU/Linux, Windows Mobile. I, amb aquest llançament es calcula que pot abastar uns vint milions de nous usuaris.

La necessitat que té d’un iPhone 3G (de fet, l’únic que s’ha venut i es ven “oficialment” al nostre país) és degut a què pot funcionar amb una connexió WiFi o 3G, pel què si no disposem d’aquesta darrera opció, només ens queda el WiFi, amb el què els seus creadors han decidit limitar-lo només als nous dispositius. Pel què fa a l’iPod Touch de segona generació, és necessari ja que el de la primera no disposa de micròfon incorporat, pel que no podem parlar al nostre interlocutor.

Continuar llegint »

Safari 4 beta

El resultat d’una competició de hackers celebrada recentment ha estat sorprenent per a molta gent: el navegador web Safari d’Apple ha estat el primer en ser vulnerat i d’una forma molt ràpida (amb prou feines s’ha trigat uns segons), seguit de l’Internet Explorer 8 (la darrera iteració presentada precisament fa pocs dies) i Firefox. Tan sols el navegador web de Google, Chrome, no ha rebut en aquesta competició. De fet, als habituals d’aquests ambients de la seguretat informàtica no els deu haver estranyat gaire el resultat, car és el segon any consecutiu que s’esdevé aquesta circumstància.

El hacker guanyador, Charlie Miller, és el mateix de l’any passat, en el què ja va batre als seus rivals gràcies al mateix programari, el Safari d’Apple, vulnerat també en qüestió de segons. L’exploit emprat per Miller -que s’ha endut una substanciosa quantitat de diners més el MacBook emprat per fer les proves- no ha estat detallat, ja que l’organització de la prova havia signat un contracte previ amb Apple. Tan bon punt el pegat per corregir el problema estigui preparat, se’n faran públics els detalls.

El següent browser en ser vulnerat fou l’IE 8. Presentat fa pocs dies, incorpora noves mesures de seguretat, però més dirigides a evitar les pràctiques de phishing i contagi de malware, que no pas a evitar l’ús d’exploits, cosa que fa que ens preguntem perquè no s’ha insistit en aquest darrer aspecte. Podria ser degut a què l’IE 7 va rebre crítiques favorables en aquest sentit, almenys, millors que amb els IE 5 i 6. Comptant que el Firefox fou el tercer en caure, l’únic que ha resistit (almenys, segons en tinc noticia) és el Chrome de Google, el més jove d’entre tots els navegadors.

Continuar llegint »

App Store, un negoci rodó per a Apple

A Apple li ha sortit un “fill bastard” quan menys s’ho esperava; un programador independent ha anunciat que posarà a disposició d’usuaris i programadors una alternativa a l’App Store que acollirà aquelles aplicacions que no hagin estat admeses a la botiga en línia de la companyia de la poma.

El compte enrere per posar en marxa aquesta iniciativa ja ha començat, i és previsible que estigui en línia en un parell de setmanes si no és que Apple hi troba algun remei com ara el de tirar cap als tribunals. Per si de cas es decanta la cosa per aquí, Jay Freeman -l’autor de la botiga “alternativa”, també conegut com a Saurik- ja ha contractat els serveis d’un advocat. I és que, fent bona la dita, val més prevenir…

No és el primer cop que Freeman busca “alliberar” l’iPhone del control d’Apple. Ell és l’autor de Cydia, un programa que permet instal·lar nombroses eines d’un sistema Unix en el telèfon d’Apple, i que es nodreix bàsicament dels repositoris de programari de Debian.

Continuar llegint »

Safari 4; senzillament espectacular

Us ho haig de confessar: no sóc del tot imparcial a l’hora d’escriure aquest article, ja que sóc un gran fan de tots els productes (tant de programari com de maquinari) que surten de la factoria d’Apple a Cupertino, però és que no me’n puc estar d’alabar un dels navegadors que em sembla més innovador i espectacular dels darrers temps; us estic parlant de la primera beta pública del Safari 4.

Davant l’impuls del Firefox de Mozilla, Safari semblava relegat a un segon pla, i la sortida del Google Chrome podia fer-li perdre usuaris, però aquesta nova versió que s’entreveu és probable que  li obri mercat. El gran perjudicat serà Opera, que si bé en el segment dels telèfons mòbils sembla no tenir rival, en sistemes operatius desktop no disposa d’una gran base d’usuaris. I llàstima, perquè la veritat és que també és un magnific navegador.

Safari 4 hereta tota l’espectacularitat visual que els enginyers de la companyia de la poma han desenvolupat amb iTunes i el seu mode Cover Flow. Si amb aquest programa de gestió de música vèiem com les portades dels discos es materialitzaven davant nostre com una discoteca real i les podíem passar amb el ratolí, Safari 4 fa exactament el mateix amb les pàgines web.

Continuar llegint »

Virus en el Mac OS X

Ens trobem davant d’un d’aquests casos tan rars que, si s’esdevinguessin en una altra plataforma com ara Windows pràcticament no se’n parlaria (ja que el malware hi és quelcom habitual): la descoberta d’un virus en el sistema operatiu Mac OS X.

De fet, no és el primer patogen que es descobreix en aquesta plataforma, però la seva fama de segura i la pràctica absència de malware, fan d’aquest un cas excepcional. I més encara la seva forma de contagi.

Comencem per aquesta darrera: a través de programes piratejats disponibles a la xarxa P2P BitTorrent, el què ha fet preguntar-se a més d’un si aquesta no serà una d’aquelles iniciatives arriscades de la industria per combatre la pirateria. Personalment penso que no, ja que si així fos i es descobrís el “pastís“, amb el conseqüent escàndol sortirien perdent-hi molt més del què hi haurien pogut guanyar de sortir bé les coses.

Continuar llegint »

L'Apple Macintosh original

Un quart de segle ha passat ja d’ençà que fou presentat l’Apple Macintosh original, el primer d’una llarga saga que a posteriori seria coneguda popularment com a Mac.

Els números d’aquell primer Mac ens fan esbossar un somriure d’autosuficiència i ens transporten a una era en la qual les primitives màquines de 8 bits estaven a punt de cedir l’hegemonia en el panorama informàtic a la nova generació de màquines que, encapçalades per l’IBM PC i els seus clònics, es començaven a fer amos i senyors del mercat.

Basat en un microprocessador Motorola 68k a 8 Megaherços de velocitat*, tenia 128 Kilobytes de RAM (si, Kilobytes, no Megabytes) i funcionava amb una unitat de disquet de tres polzades i mitja. Aquesta última era una aposta força arriscada en un món en el que començaven a predominar els disquets flexibles de cinc polzades i quart, un format que es va estendre com un autèntic estàndard entre els primers PC’s.
Continuar llegint »

Steve Jobs, foto oficial d'Apple (encara és de fa uns anys i no ha estat actualitzada, evidentment)

Aquesta setmana passada el CEO i cofundador de la companyia de la poma mossegada va anunciar que s’aparta temporalment de les seves funcions en la direcció de l’empresa per seguir una cura a la malaltia que pateix, més complicada del que en principi s’havia afirmat.

Ja el passat 5 de gener, Jobs es veia obligat a desmentir públicament els rumors que fins i tot l’havien prostrat en el llit de mort. Aquests rumors eren deguts a l’aspecte demacrat que havia presentat en les seves darreres aparicions públiques i que, realment, no era gens saludable. El colofó fou l’anunci del 16 de desembre de què Jobs no seria l’encarregat de donar la tradicional keynote de la MacWorld Expo de gener, juntament amb el CES de Las Vegas el primer gran acte de la indústria tecnològica de l’any.

La figura de Jobs és crucial per a Apple, no només per ser un dels fundadors de la companyia, sinó també per ser l’artífex de la seva època daurada després del parèntesi que va suposar la direcció de John Sculley i la crisi a la qual es va enfrontar l’empresa. D’aquesta manera, els analistes de mercat, inversors i altres elements fonamentals per al bon desenvolupament econòmic d’una empresa, entenen que el binomi Apple-Jobs és indistingible, malgrat que òbviament no és el mateix Jobs qui dissenya i fabrica personalment tots els seus productes, tot i que evidentment juga un paper important en el procés malgrat no ser l’únic en aquest rol.
Continuar llegint »