La web d'Informàtica.cat en un telèfon mòbil no smartphone

Tot i que no se n’ha sentit a parlar gaire, hi ha una certa discussió entre aquelles persones que recolzen el fet que existeixi una versió de la Web optimitzada per a telèfons mòbils, i aquelles que opinen que el futur és que la mateixa web que veiem en un navegador de sobretaula es vegi també als smartphones.

La primera postura incideix sobretot en les particularitats dels smartphones, com ara la pantalla de petites dimensions, mentre que la segona aposta pels moderns navegadors per a dispositius mòbils, que com Opera Mobile o Opera Mini, ens permeten gaudir de les mateixes pàgines que tenim als nostres sobretaules i portàtils, empetitides i amb la possibilitat de fer-hi zoom per centrar-nos en una àrea concreta de la pàgina.

A informàtica.cat ens hem decantat per la primera opció, creant una versió mòbil optimitzada per a una càrrega ràpida i una fàcil visualització amb els navegadors d’aquests dispositius sense haver d’ampliar el text ni haver de moure constantment la pantalla per visualitzar diversos elements presents a la pàgina. D’aquesta manera, des de qualsevol telèfon mòbil (smartphone de gran pantalla o terminal normal i corrent que es pugui connectar a la xarxa i disposi d’un navegador), podreu seguir les nostres novetats sense haver d’esperar les lentes descàrregues de tots els gràfics de la versió d’escriptori ni haver de fer “virgueries” per veure correctament la pàgina en una petita pantalla.

El telèfon mòbil cada dia està guanyant més popularitat entre els internautes, un fet que demostren els fabricants en dotar als seus terminals de funcionalitats “socials” com ara widgets que permeten accedir als comptes que hom té en serveis de xarxa social entre els que destaquen Facebook i Twitter. Un bon exemple d’aquest paradigma és el Nokia N900, que sembla tot un ordinador portàtil miniaturitzat o un telèfon al qual li han insuflat esteroides, per les prestacions que té. Doncs bé, l’operadora que els ven recomana agafar-lo amb una tarifa plana de dades ja que, si no, no té sentit aquest terminal. Una mostra de cap a on va el futur.

L'aplicació mòbil de Madonna, llançada per Antevenio

Sembla, però, que d’això molts prestadors de servei i programadors d’aquí no se n’han adonat encara, malgrat que a fora ja és tot un fet consumat. I us ho dic de la impressió que m’ha quedat del Mobile World Congress d’aquest febrer. Potser una de les que se n’ha adonat amb temps i ha actuat en conseqüència és Antevenio, empresa dedicada al màrqueting digital que ha creat una divisió per explotar la publicitat i el màrqueting en dispositius mòbils com ara telèfons.

Entre d’altres campanyes, seva ha estat la del llançament de l’aplicació oficial per a iPhone de la cantant Madonna, tot un monstre -en el bon sentit de la paraula- de l’escena, que no ha dubtat en confiar a aquesta empresa l’apartat de màrqueting per al mercat espanyol. Aquesta aplicació inclou accés directe a la compra de les seves cançons, galeria d’imatges, videoclips, i accés als llibres que ha publicat. A la de Madonna s’hi afegeixen altres aplicacions d’intèrprets de talla internacional com són Alejandro Sanz, Macaco o David Bisbal.

En resum, i parafrasejant aquell famós anunci, podem afirmar que “la vida és mòbil, mòbil és”… i a partir d’ara hi podem afegir “també informàtica.cat” ;-)

Quan Google va anunciar que llançava un smartphone propi, a molts no ens va sorprendre excessivament la decisió. Jo haig de confessar que em pensava que no ho acabarien fent per tal de no enemistar-se amb els fabricants de terminals que empren Android en les seves creacions, però vet aquí que la companyia del cercador sempre té aquesta capacitat de sorprendre’m.

Gràcies a la meva darrera escapada al Mobile World Congress, ara sóc el posseïdor d’una d’aquestes belleses: Google els regalava a les seves conferències. Si, heu llegit bé, la companyia del cercador lliurava als assistents un telèfon per estar-se mitja horeta presenciant una xerrada dirigida a programadors. La noticia va córrer com la pólvora per tot el congrés, i molts van ser els que es van acostar per fer cua, però pocs en vam ser els afortunats ;-)

Un cop tret de la caixa, val a dir que el terminal és elegant, i que segueix l’estètica de bons acabats que caracteritzen els darrers models d’HTC. Un punt crida l’atenció: el trackball a la part inferior que s’il·lumina, i que és un dispositiu que tret de les BlackBerry no havia vist des del primer ordinador portàtil que vaig tenir ara ja fa anys.

La pantalla és una AMOLED de gran qualitat. Destaca sobretot si la posem al màxim de brillantor, ja que podem veure perfectament com es ressalten els diferents colors. La capacitat tàctil es veu de seguida millorada, ja que en la primera connexió a la Xarxa em va proposar de descarregar i instal·lar una actualització que, per a sorpresa meva, va afegir al sistema la capacitat de reconeixement multitàctil. Ara, i per exemple al navegador web, puc ampliar o disminuir el tamany de la pàgina a voluntat amb dos dits.
Continuar llegint »

Veuràs així la teva pantalla de mòbil

La primera partida de poker va ser un autèntic desastre. No sabia exactament quina era la meva funció i tampoc els meus objectius. No tenia clar quina era la dinàmica fins que per continuar la partida vaig baixar al caixer… Maleïda gentussa, m’havien escurat les butxaques tot el que van poder i més. No sé quant vaig perdre, però va ser l’últim cop que em va passar. No tenia ganes de perdre més calers, tot al contrari… l’objectiu era la més cruel de les venjances. Així que no em va quedar altra opció que fingir una baixada de sucre i marxar abans d’apostar el rellotge de la comunió.

No ha estat un camí fàcil, ho he d’admetre, però bé, ara per ara tinc uns ingressos extra gràcies als amics. Pobres innocents… creien que em doblegaria a la mínima, però m’he fet més forta… i rica. Naturalment tot plegat ha condicionat la meva vida. Necessito una partida diària i quan tinc la necessitat, he de fer els possibles per contindre’m. Al principi m’era suficient trobar-me amb els amics a qualsevol cafeteria, però la cosa ha anat en augment. Necessito els meus rituals, sentir els nervis a l’estómac, saber que al repartir les cartes podré remuntar qualsevol jugada. Calcular i encertar la jugada dels contrincants… un plaer que només el poker pot saciar.

Davant d’aquest drama de necessitat de joc només podia recórrer a intentar jugar amb els companys de pis, però no era el mateix. L’ambient el trencaven qualsevol dels energúmens de Gran Hermano, la passió l’enfonsava un: Juguem amb cigrons, no? No, no juguem amb cigrons i si no us ho preneu amb serietat no cal jugar. El poker és una religió a la que només uns quants hi podem accedir. No em valen les excuses. Abandona la partida amb dignitat. Gràcies.
Continuar llegint »

El rètol que donava la benvinguda als assistents a la Fira de Barcelona. Foto: Guillem Alsina

Del passat diumenge dia 14 fins al dijous 18 he tingut el plaer d’assistir al congrés mundial de tecnologies mòbils celebrat, com cada any -i ja és el quart- a la fira de Barcelona. És l’aparador perfecte per mostrar al món les tendències que, se suposa, regnaran durant els propers mesos en el camp de la telefonia mòbil i les tecnologies col·laterals com aquest any han estat els tablets i els netbooks. Però també cal saber interpretar les senyals que a hom li arriben, i aquesta és la meva interpretació.

Tot i que m’esperava una invasió de netbooks i tablets que començarien a substituir els telèfons mòbils com a reis de les comunicacions sense fils, els smartphones encara regnaran durant molt de temps, i ho hem vist perquè han estat realment les estrelles mediàtiques de la fira. Sobretot el Samsung Wave, el primer terminal que munta Bada, la plataforma basada en GNU/Linux de la companyia coreana. La vida d’aquesta serà llarga, doncs ha rebut el suport de la comunitat de programadors.

En canvi, la nova plataforma de Palm anomenada WebOS i presentada l’any passat en el CES de Las Vegas i en el Mobile World Congress, no sembla haver rebut el suport dels programadors; no recordo haver localitzat cap estand de cap empresa de programació que anunciés el desenvolupament d’aplicacions WebOS, però si algunes per a Bada i totes per a iPhone i Android.
Continuar llegint »

El rètol que dona la benvinguda als assistents a la Fira de Barcelona. Foto: Guillem Alsina

Com cada febrer per aquestes dates, comença una nova edició del Mobile World Congress, l’esdeveniment de referència en el món de les tecnologies mòbils en general i, més concretament, de la telefonia.

Fins ara s’ha parlat força als mitjans de la suposada absència de Nokia, rumors provocats perquè la finlandesa no comptarà amb estand dins del que és l’àrea d’exposició, però sí que tindrà una presència física fora de la fira en si, un espai a l’edifici de la ONCE, molt a prop del recinte firal de Montjuïc.

Apple continua sense posar peu al congrés, mentre que Google ho fa de manera molt testimonial amb el que s’anomena una “suite d’hospitalitat”, que no vol dir altra cosa que una habitació reservada en una zona especial i la que hi conviden a qui els sembla oportú i prou.

La fira esdevé l’aparador mundial de les tecnologies mòbils durant els seus quatre dies de durada, i s’hi poden veure les principals tendències que despuntaran al llarg de la resta de l’any. Enguany, una de les novetats més destacables la constituirà la quarta generació de telefonia mòbil i, més concretament, la tecnologia LTE que sembla es perfila com la candidata a portar-la a les principals operadores. L’espanyola Telefònica i la subministradora d’equipaments Nokia Siemens en faran una demostració els dies que duri la fira, al mateix recinte firal de Barcelona.
Continuar llegint »

Així és el terminal de Google, el Nexus One

Quan semblava que el fantasma del Google Phone, el telèfon mòbil propi de la companyia del cercador, s’havia esfumat amb la presentació d’Android, el 2009 es va acabar amb el renaixement d’aquests rumors que han acabat cristal·litzant en el Nexus One, un terminal fabricat per la taiwanesa HTC però que es vendrà amb marca Google.

La jugada a la què han apostat els nois de Mountain View es arriscada; no debades s’afirmava (i encara es diu) que el moviment faria “emprenyar” als fabricants que fins ara havien apostat per Android en els seus telèfons. Companyies com Sony Ericsson, Motorola o Acer han anat caient una rere l’altra sota l’influx de la plataforma basada en GNU/Linux de la companyia del cercador, ja que els ha permès de substituir un Symbian ara en poder de Nokia. I és lògic que, per moltes garanties que la finlandesa pugui donar, hom no confii la governabilitat dels seus smartphones a un programari desenvolupat essencialment per una rival directa.

Molta tinta (electrònica sobretot) s’ha vessat sobre el tema. Jo crec, però, que si Google llança un telèfon no ho fa perquè si; aquí podria fer referència a les dites populars sobre no fer-se les necessitats allà on hi tenim el menjar, però simplement m’acontentaré amb comentar que una empresa d’aquest calibre no fa res d’aquesta envergadura sense fer estudis de mercat i parlar amb els seus actuals partners. De ben segur que Google deu haver donat alguna solució o satisfacció a totes aquestes empreses fabricants.

També hi ha una gran varietat de petits fabricants que empren Android per als seus desenvolupaments, però la quota de mercat d’aquests és insignificant si la comparem amb les grans companyies fabricants, la seva influència mínima i la seva inquietud davant d’aquests fets inexistent.
Continuar llegint »

A més de ser una autèntica "bèstia" per dins, el disseny extern ha estat molt ben aconseguit

Tot i que ja n’havíem parlat amb anterioritat en aquest bloc de la mà del nostre company Javier Villalvilla, recentment he tingut l’oportunitat de tocar i remenar un N900, en la presentació que se’n va fer fa unes setmanes al Citilab de Cornellà dins del marc del Maemo Barcelona Long Weekend.

No esmentaré les novetats tècniques que ja podeu veure en l’article abans esmentat d’en Javi Villalvilla, sinó que us faré cinc cèntims de les sensacions que he tingut en posar-me a remenar amb aquest aparell. Abans, però, advertir-vos que no ens trobem davant d’un altre smartphone, sinó que Nokia ha anat un pas més enllà amb aquest aparell, empetitint un ordinador portàtil fins que aquest ha cabut en el tamany d’un mòbil.

El sistema operatiu que el governa és un Linux, concretament la plataforma Maemo promoguda per Nokia però creada majoritàriament per una comunitat de desenvolupadors independent i que és lliure excepte en aquelles parts que depenen concretament dels dispositius del fabricant finlandès, que són tancades. Si això us genera dubtes sobre la seva obertura, només us haig de dir que a banda de l’N900, un altre fabricant diferent de Nokia ja ha emprat aquesta plataforma en un desenvolupament propi, l’Optima OP5-E.
Continuar llegint »

Gairebé per sorpresa, Google ha publicat la versió 2.0 de la seva plataforma Android per a telèfons mòbils, basada en GNU/Linux. Un cop consolidada gràcies a què diversos fabricants han anat llançant al llarg d’aquest 2009 terminals basats en aquesta (a més d’HTC: Samsung, LG i Acer entre d’altres més locals o menys coneguts), amb aquesta nova versió major s’arriba a un estat de l’art que posa Android a l’alçada de l’iPhone OS d’Apple o del WebOS de Palm (per si algú encara ho dubtava).

Començant per les novetats, s’introdueix suport per a interfícies multitàctils. Si, si se us fa estranya aquesta afirmació perquè esteu acostumats a usar el vostre telèfon Android amb els dits, dir-vos que treballeu sobre una interfície tàctil (s’assemblen, no són el mateix), i que en cas de poder utilitzar el dispositiu en mode multitàctil és gràcies a afegits de programari realitzats per terceres parts.

El que ha fet Google (gràcies a la comunitat independent de desenvolupadors que s’aplega al voltant d’Android) és integrar aquesta funcionalitat en el codi base del sistema, amb el què s’aconsegueix suport multitàctil natiu en qualsevol telèfon que disposi del maquinari adequat.
Continuar llegint »

Pantalla tàctil de 3,6 polsades i teclat

L’evolució tecnològica fa que productes com els telèfons mòbils, l’ordinador i la PDA cada cop conflueixin més en un sol producte que conjuga les millors prestacions de cadascun. Aquest és el car del nou producte de Nokia, el Nokia N900, en principi catalogat dins la telefonia mòbil però en un sentit molt més complet.

Si bé el concepte de mòbil semblava que tendia a reduir cada cop més el seu tamany, els darrers productes han comportat un augment de la seva mida en molts casos, però per altra banda amb resultats molt ergonòmics. El Nokia N900, en concret, incorpora una pantalla tàctil de 3,6″ amb un teclat en el seu inferior, cosa que comporta una mida més gran però una gran comoditat per a l’usuari.

Un fet destacable per a començar és la seva capacitat d’emmagatzematge, doncs compta amb una memòria interna de 32 GB que ens permetran descarregar gran quantitat d’arxius, aplicacions, images, etc., i portar-les sempre a sobre. A això s’incorpora un processador de 600 MHZ i 1 GB de RAM.

Continuar llegint »

Live Android executant-se en un Eee PC

És la sensació dels darrers mesos en telefonia: el sistema operatiu Android. Promogut per Google, dóna cabuda a primeres espases del món de la telefonia mòbil com els fabricants de terminals HTC, Sony Ericsson, Samsung, Motorola o LG, operadores com Telefónica, Vodafone, Telecom Italia, T-Mobile, Spint o NTT DoCoMo, i proveïdors de servei o companyies de programari com eBay, Myriad, Nuance, o Omron, totes elles aplegades sota el paraigua de l’Open Handset Alliance, l’organització que dóna cobertura oficial i independent a aquesta plataforma.

I, com a pol d’atracció, és lògic que l’interès generat es tradueixi en les ganes de voler-lo provar. Però què haurem de fer? comprar un telèfon amb aquest sistema? no cal desembutxacar cap diner ni gastar els punts que ens “regala” la nostra operadora. Fins ara podíem recórrer a l’emulador que Google inclou en l’SDK per programar aplicacions per a aquest sistema, però la seva instal·lació i gestió ens exigeix alguns coneixements més profunds que els d’un simple usuari.

És per això que ha nascut el projecte Live Android, per donar-nos la possibilitat d’executar Android en un PC normal i corrent o dins d’un entorn virtualitzat, sense fer gaires virgueries. Android no deixa de ser Linux, pel què el kernel és fàcilment portable entre arquitectures, i amb ell la resta de components fets a mida tampoc és que siguin excessivament dificultosos de traspassar.
Continuar llegint »