El HTC Hero té la possibilitat d'escriure amb teclat qwerty

Es evident que els mòbils tenen una vida relativament curta. No fa gaire temps ningú es podia imaginar que podríem estar a gairebé qualsevol lloc del món i podríem parlar amb un aparell tan petit que gairebé es pot perdre a les butxaques. Però el món va canviant de mica en mica, i la cultura de la telefonia mòbil ja està introduïda en la nostra forma de vida i de comunicar-nos. Només s’ha de fer una petita proba: un dia marxa de casa sense endur-te’l i ja veuràs com al arribar a casa et diran de tot menys maco, escoltaràs frases com que m’havies espantat o que per què tens mòbil si no ho fas servir, etc. Es tracta d’una demostració cabdal de que ja no hi ha possibilitat de fer un pas enrere en la nostra comunicació interpersonal. Ben al contrari, només podem dirigir-nos cap endavant.

Fins i tot, amb les noves possibilitat que aporta Internet s’ha fet una unió que semblava del tot natural. Avui  mirar el correu electrònic des del mòbil és quelcom tan intuïtiu com rentar-se les dents o prendre el cafè. Són, en definitiva, un matrimoni indissoluble. I és clar, les companyies no li han donat la esquena a aquesta realitat sinó ben el contrari, l’han facilitat. Per exemple, Orange cada vegada té més clar que aquest és el camí a seguir i posa a l’abast de tothom mòbils pensats per aquest tipus d’ús. Estem parlant doncs dels imprescindibles Smartphones.

Per si heu estat durant uns anys fora del planeta Terra i heu viatjat a d’altres sistemes solars, us explicaré què són exactament aquest tipus de mòbils. Doncs una definició del tot simple però aclaridora podria ser que es tracta d’un dispositiu electrònic que funciona com un telèfon mòbil però que té algunes característiques similars a les d’un ordinador personal.  Tot i que n’hi ha de molts elements, els principals trets diferenciadors són una bona navegació per internet i tenir un sistema operatiu.

Continuar llegint »

Les aventures de Horatio Caine de CSI Miami es pot veure a AXN amb OrangeTV

Aquest estiu no és com els altres. Quan no es pot tenir les vacances planejades durant la resta de l’any per culpa d’una inoportuna lesió, no et queda cap altra opció que buscar alguna manera de distreure’t en el temps que dura la recuperació. Està clar que no és agradable estar quiet a casa, sobretot si això succeeix en els mesos de juliol i agost, quan la platja i la diversió criden a la teva porta. Però no sóc dels que es desanimen fàcilment. Així que vaig començar a buscar alguna forma de no avorrir-me massa en aquest període d’inactivitat llarg i calorós. Dit i fet em vaig posar a rastrejar algunes de les possibilitats que em podia oferir la tecnologia. I és que com diu la dita d’un gran mal surt un gran bé, vaig descobrir Orange Tv.

Des de fa anys sóc client d’Orange i sempre havia quedat satisfet dels seus serveis. Per la qual cosa vaig estar mirant en la seva web les possibilitats que m’oferia. Si faig un recorregut de la meva història amb aquesta companyia arribo a la conclusió que sembla un festeig d’època: Orange i jo hem crescut junts. Primer, em vaig passar als seus mòbils de targeta, ja que en aquells temps no usava gaire la telefonia mòbil però en canvi sí que volia tenir un dels darrers models a un preu reduït. La veritat és que sempre s’havia prioritzat els clients de contracte i per això em vaig quedar sorprès que ara ja estiguin mòbils disponible des de 19 euros. En aquest cas es pot escollir entre l’Alcatel 222 i el Samsung E1150. Ambdós telèfons són ideals per a aquells que només desitgen rebre i que emetre trucades i enviar sms. Per exemple els meus pares, que la tecnologia els espanta una mica i quant més senzill sigui molt millor.

No fa massa temps, per motius de feina, vaig fer un pas més en aquesta relació que tinc amb Orange. Per qüestions de feina  havia de buscar un portàtil i una connexió d’internet mòbil per poder enviar documents en qualsevol lloc i a qualsevol hora. Així que vaig mirar el que m’oferia la seva web i em vaig quedar amb l’opció d’un mini portàtil HP Mini 210 amb mòdem inclòs junt amb la tarifa Internet everywere  sense límits. Com no necessitava les prestacions més elevades que em podia donar un portàtil d’última generació, em va semblar més que suficient aquest HP Mini 210 amb el seu processador Intel Atom N450 i seu 1.66 Ghz, el seu disc dur de 250 GB i la seva memòria Ram de 1GB.

Continuar llegint »

El Nokia X6 ve equipat amb 16Gb de memòria interna

Nokia vivia feliç en el seu núvol de preponderància, avançant-se a totes les grans novetats tecnològiques i convertint-se en la marca de capçalera de milions d’usuaris. Sobretot a l’Estat Espanyol, històricament un dels seus millors mercats. Nedava en l’abundància sense gaire preocupacions fins el gegant de la poma, també conegut amb el nom d’Apple, va llançar un sofisticat smartphone pel qual tots vam començar a bavejar. Acabava de néixer el concepte d’smartphone.

I no és que els mòbils Nokia no és posessin les piles, més aviat al contrari. Però la competència està resultant especialment dura. El monopoli moral de la firma finlandesa és en perill perquè un nou concepte de telefonia l’ha convertida en una de tantes, i això és comença a notar en els resultats. Malgrat mantenir encara més d’un 30% de la quota de mercat de mòbils, les seves ventes durant aquest segon semestre d’any han baixat un 40% respecte el mateix període del 2009, segons podem llegir al diari El Mundo. I és que no només Apples és avui competència. També l’amic Google se suma a la causa.

La companyia ha reconegut els canvis en el mercat i es mostra disposada a contraatacar mitjançant nous models, com l’N8 amb la versió avançada del sistema operatiu de Nokia: Symbian 3. Un sistema que ja ha passat pels primers anàlisis d’usuaris experts i ha obtingut un aprovat justet, tal i com podem llegir a Xataka.com. El mòbil en si mateix manté l‘habitual excel·lència de Nokia en hardware, un dels factors que han ajudat a la firma a despuntar en el mercat durant anys. Així doncs, hi trobarem una càmara i un sistema de seguretat dels millors del mercat. Per altra banda, però, el Symbian es queda curtet respecte a la resta d’smartphones. Les millores més importants s’haurien de produir, segons apunten, pel que fa la navegació. Malgrat que el sistema suporta Flash (quelcom gairebé inèdit), per tota la resta és idèntic a allò que ja hem vist fins ara. Cal esperar, però, a que es presenti la versió definitiva.

No obstant això, i com dèiem abans, la companyia manté un volum de ventes envejable. I més donades les circumstàncies i la dificultat d’adaptació. Alguna cosa ha d’haver-hi al darrer, i potser hi trobem la fidelitat dels amants de Nokia. Així doncs, un usuari estàndard de Nokia que vulgui fer el salt als smartphones pot trobar més que suficient en allò que ofereixi, per exemple, el nou N8. No és pas cap expert i en tindrà prou amb allò més habitual sumat a unes característiques tècniques excepcionals. La cosa canvia en el cas dels mòbils Pymes- autònoms, més exigents a l’hora d’escollir el que per a ells és una eina de treball. Sigui com sigui, Nokia ofereix actualment dispositius molt interessants per a tot tipus d’usuaris. I avui en presentem uns quants, tots ells mòbils amb contracte a molt bon preu (o fins i tot cost zero) amb la companyia Orange.

Continuar llegint »

Una llegenda urbana molt real

La història del toothing arrenca a la Gran Bretanya cap al 2004 o, si més no, fou suposadament detectat sobre aquesta època. Consisteix en enviar missatges de mòbil a través de l’estàndard Bluetooth en llocs públics (ja que Bluetooth només té un radi d’acció d’uns 10 metres) a qui tingui el seu telèfon en mode de recepció, siguin coneguts o perfectes desconeguts, amb ànim normalment d’arribar a una relació sexual.

La pràctica del toothing fou informada inicialment per un periodista britànic al seu blog, i posteriorment va saltar a mitjans de comunicació tan importants com la BBC i en van informar sobre ella agències de premsa tan importants com Reuters. Fins aquí tot normal… llevat que el toothing és un muntatge.
Continuar llegint »

HTC Hero

HTC és una empresa taiwanesa el nom complet de la qual és High Tech Computer Corporation. Avui en dia aquest nom ens és familiar; el veiem en un munt de catàlegs i és un dels productes estrella pels principals operadors de telefonia. Sembla mentida que faci tan sols uns anys aquesta companyia es fes dir OEM i fabriqués gairebé en exclusiva mòbils de ‘marca blanca’, és a dir, aquells que es fan dir pel mateix nom que l’operador (Orange, per exemple). Quin és el secret? Doncs que, tot i que no ha abandonat aquesta tendència, una nova estratègia n’ha revolucionat el volum de vendes.

Aquesta companyia s’ha llençat de ple, sobretot a partir del 2006, al món dels smartphones, és a dir, al d’aquells terminals que permeten gaudir d’internet al teu mòbil. Una aposta de futur assegurat que, a dia d’avui, acapara els anhels de la majoria de consumidors. Lluny de fer una incursió tímida, cauta i progressiva, HTC ha tingut el plaer d’entrar per la porta gran y de la mà del millor aliat que es pugui tenir: Google.

Així doncs, HTC ha començat a comercialitzar amb nom propi tota una línia d’smartphones amb sistema operatiu Android, l’impulsat per Google, i ha continuat amb la tradició de fabricar un bon nombre de terminals amb el Windows Mobile de Microsoft. I, malgrat haver de competir amb pesos pesats com l’IPhone o els mòbils Blackberry, ha aconseguit fer-se un lloc a cops de colze i convertir-se si no en una amenaça, sí en algú a tenir en compte. Fins el punt que les vendes d’HTC han augmentat un 58% durant el segon trimestre d’enguany, segons informa CincoDías.com. Un percentatge que s’espera que creixi fins el 60 o 70% durant els propers mesos.

Què ofereix HTC que no ens doni la competència? Què podem dir dels seus productes? Per no estendre’ns més en línies generals, n’analitzarem dos models: l’HTC Hero i l’HTC Touch.

Continuar llegint »

Et convidem a provar-ne la versió virtual al teu mòbil

No fa gaire et vam parlar de les possibilitats d’internet per aprendre a jugar al joc de cartes més famós de Las Vegas, Estats Units, el món mundial i part de l’estranger. Et vam iniciar en el pòquer a la xarxa, et vam ensenyar com descarregar poker a bwin.com i et vam fer saber les suculentes possibilitats d’aquest joc en alça. Com hi ha gent que s’hi enriqueix o que ho ha convertit en una font d’ingressos complementaria al sou o fins i tot exclusiva. Com una noia molt jove, Leo Margets, s’hi va iniciar fa poc i ara ja és la dona que més lluny ha arribat en torneigs de pòquer a nivell mundial, convertint-se en tot un referent i arribant fins i tot a coprotagonitzar un anunci de cervesa. Segur que et vam fer entrar ganes de provar-ho, que ja vas fer les teves primeres passes amb les versions gratuïtes i que fins i tot has començat a jugar. I, en cas que així sigui, segur que et mors de ganes d’ampliar horitzons.

Però és clar, com fer-ho? Prou atabalats anem ja tots darrerament. En plena crisis, amb un munt de coses al cap, sempre amunt i avall empesos per les obligacions del dia a dia. Seria ideal un sistema que ens permetés jugar no només al pòquer, sinó també a qualsevol dels jocs de casino que existeixen. Fóssim on fóssim, tinguéssim el temps que tinguéssim. A l’autobús, al metro, a la cafeteria on esmorzem o dinem. A casa quan no tenim ganes d’encendre l’ordinador. Doncs ara ho podem fer, i també podem iniciar-nos-hi com a principiants sense haver de patir pel desconcert del nostre entorn.

No cal pas tenir el millor dels smartphones.  La majoria de mòbils amb accés a la xarxa, sobretot de les marques Samsung i Nokia, permeten la descarrega dels jocs de casino disponibles a bwin.com. Amb una interface d’usuari adaptada al format i amb la màxima qualitat i comoditat. Per jugar siguem on siguem sense cap mena de preocupació. Com sempre, disposem de tutorials il·lustrats i explicats de forma clara, per aprendre’n bé la dinàmica i no haver de patir per res. Tot i que, ben mirat, les escurabutxaques i les ruletes (ja siguin europees o americanes) poc misteri tenen pels fanàtics avui en dia.

El pòquer siguis on siguis

Quan ens sentim ben preparats, sempre podem provar sort en un casino de veritat. D’aquells on les màquines i taules son tangibles i on amables treballadors i crupiers estan a la nostra disposició en tot moment. Sense riscos ni vergonyes, doncs ja hi entrarem entrenats. I fins i tot podem donar una volta més al rínxol i jugar online amb el nostre mòbil mentre ho fem també presencialment en un glamurós edifici. Segur que per una banda o altra aconseguim beneficis, tot i que sigui potser una experiència una mica agosarada.

Continuar llegint »

Capturant vídeo des d'un Nexus One amb el client de Qik. Foto: Guillem Alsina

Ens trobem un dia de festa amb els nostres amics i gravem un vídeo divertit que volem compartir amb la resta del món o, simplement, guardar-lo per recordar-nos d’aquell moment tan entranyable en el que vam fer un ridícul total. Doncs bé, ara i gràcies al servei proporcionat per Qik, tenim la possibilitat de pujar els nostres vídeos a Internet en el mateix moment en què aquests s’estan gravant.

Per començar, ens hem de donar d’alta al lloc web de Qik mitjançant un senzill procés per al qual només ens caldrà disposar d’un compte de correu electrònic. Un cop omplert el formulari pertinent, ens serà enviat un correu de confirmació i, a partir d’aquí, també ens demanarà accés al nostre compte de Gmail per compartir els vídeos amb els nostres contactes (és un pas optatiu). La descàrrega del client de Qik és el següent pas.

Aquest client es troba disponible en el moment d’escriure aquestes ratlles per a més de 140 models de telèfon mòbil diferents de les principals marques: Apple (iPhone de primera generació, 3G i 3G S; el 4 encara trigarà), Nokia (models tan diferents com els senzills 5300, 6220 Classic, o N75, o els més avançats smartphones com el 5235, N97, X6 o N900), HTC (Magic, Legend, Diamond2, Touch 3G, Nexus One), Motorola (Droid, Backflip) o RIM (BlackBerry Bold 9000, Curve 8300, Pearl 8130) entre d’altres. Com veiem, aquesta varietat cobreix pràcticament qualsevol plataforma que ens puguem imaginar: Symbian, Android, Windows, iPhone OS, BlackBerry OS, Maemo,…
Continuar llegint »

En plena eufòria smartphone encara hi ha qui valora la senzillesa

Cada persona és un món i, per tant, necessita ser tractada d’una manera diferent. De la mateixa manera que hi ha mil ofertes i estils de vestir, mil marques d’alimentació per a un sol producte i mil canals de televisió per satisfer tots els paladars, calia d’una vegada per totes que els operadors de telefonia es posessin les piles i adaptessin els serveis de telefonia a cada tipus d’usuari. Perquè no tots somiem amb mòbils 3G, de la mateixa manera que no tothom fa el mateix número de trucades al mes o durant les mateixes hores.

Fins ara, però, les possibilitats d’aconseguir un servei a mida eren limitades. Les tarifes planes es reduïen a  horaris molt concrets i comuns a tots els operadors, i les tarifes d’internet al mòbil no superaven les dues o tres modalitats que, a més, es sumaven a la tarifa de trucades. Una qüestió que encaria l’ús del telèfon i que només portava mals de cap als clients. Ara, però, la resposta ha arribat i les varietats s’han multiplicat. De totes les aparences que podia adoptar aquesta nova opció, una companyia en concret ha escollit animalons. I nosaltres ens detindrem a donar-hi un cop d’ull, doncs no hi ha millor manera de començar l’estiu que aconseguint mòbils a 0 euros i una tarifa que s’adapti a nosaltres.

Es tracta d’una iniciativa molt gràfica, la qual cosa personalment agraeixo perquè a mi els números em semblen tots iguals. Amés, he donat un cop d’ull a aquestes noves tarificacions i he trobat algunes millores substancials. El que abans eren tarifes planes molt genèriques que buscaven adaptar-se a un ampli ventall d’usuaris ara són apostes més concretes i personalitzades. Ara a fer números toca, amb les darreres factures a la mà. Perquè de ben segur que tots els usuaris d’aquesta companyia, potser també d’altres, trobaràn l’opció perfecta per a ells en aquestes noves tarifes d’Orange.

Comencem amb el Lleó, rei de la selva i, des d’ara, també de les tarifes planes. Ara qualsevol pot parlar durant tot el dia a 0€ només pagant una tarifa mensual que s’adapta a la quantitat de minuts que tinguem previst passar amb el mòbil a l’orella. Els preuats 1.000 minuts ascendeixen ara fins els 49€, però amb la flexibilitat de poder parlar gratuitament les 24 hores del dia. Més econòmics ens resulten els 600 y els 400 minuts, tot i que aquests darrers van amb limitació horària. Si són massa pocs minuts o massa varietat horària pel nostre gust, més endavant potser trobarem millors opcions amb les tarifes Panda. Però si el que tenim es un smartphone i estem cansats de pagar-ho tot per separat, afegim-hi internet 24 hores per uns 10-12 euros més segons la tarifa i configurem la nostra tarifa Dofí perfecta. Pensada per tots aquells que naveguen tan com parlen, o fins i tot més. Quatre modalitats diferents a escollir.

Continuar llegint »

Wi-Fi Finder mostrant els hotspots de manera gràfica en l'iPhone. Imatge cortesia de Jiwire

Si necessitem connectar-nos a Internet des del nostre telèfon mòbil tenim dues opcions: o bé ho fem a través de la connectivitat 3G/GPRS (sovint lenta i molt cara si ens trobem a l’estranger i en situació de roaming) o bé a través de Wi-Fi en els smartphones que així ho permetin. Però on podem trobar un punt d’accés Wi-Fi quan no sabem ni tan sols on començar a buscar?

La gent de Jiwire, una companyia que es dedica a mesurar audiències de connectivitat a Internet, ens ho posa més fàcil amb una aplicació disponible per a iPhone d’Apple i telèfons equipats amb Android que es pot descarregar des de les botigues de programari oficials (App Store i Android Market respectivament) sense cap cost.

La instal·lació és molt simple, i el funcionament és trivial; via GPS el programa s’intenta situar a on ens trobem (una característica que en el Nexus One no m’ha funcionat mai) i, si no s’hi pot connectar, ens demana el país, ciutat o codi postal d’on estiguem, per buscar a la base de dades online quins punts d’accés es troben més a prop d’on som.

Compte amb un detall que afecta (i força) als resultats de la cerca: els hotspots que troba canvien si escrivim el nom d’una ciutat o poble de Catalunya en català o en castellà. Ho he provat amb la meva ciutat (Girona i Gerona respectivament), i en el primer cas m’ha sortit un nombre gens menyspreable de hotspots, mentre que en el segon cas no me n’han sortit tants.

Un segon detall que m’ha sobtat és la poca actualització o control que tenen les dades en poder d’aquesta gent. A Girona m’ha sortit un hotspot que deu estar apagat fa ja més de dos anys. Com ho se? fàcil: el local que el posava (una botiga dedicada a tot el que us pugueu imaginar relacionat amb la xocolata) ja fa aquest període de temps que està tancada…

Wi-Fi Finder mostrant els resultats d'una cerca en Android. Imatge cortesia de Jiwire

Per tancar l’apartat de punts negatius (que són molts i importants), comentar que les dades estan online i que per accedir-hi, necessitarem una connexió a Internet. Aquesta informació que us pot semblar trivial i supèrflua per obvia esdevé en realitat important per a la nostra butxaca: si som a l’estranger i volem cercar un hotspot, haurem de connectar-nos via 3G/GPRS, quelcom que tècnicament no és difícil però que ens pot comportar càrrecs per roaming de dades de certa importància. Sobretot si hem de fer gaires cerques. Potser, i segons la durada del viatge i el lloc on anem, ens pot sortir més a compte agafar-nos una tarifa de connexió a dades en roaming…

Però malgrat tots els desavantatges, sempre és útil disposar d’una utilitat així, ja que a les grans urbs podem trobar-hi molt fàcilment punts de connexió gratuïts i, des d’aquests, buscar-ne d’altres. Jo aquest programa me l’enduré de ben segur de vacances, i tu?

Un darrer apunt abans de tancar és que m’he trobat dues aplicacions idèntiques a l’Android Market: una es diu Wi-Fi Finder i l’altra FREE Wi-Fi Finder. La primera ens permet escollir si volem hotspots només gratuïts, de pagament o ambdós, mentre que la segona no ens deixa escollir i només ens dona els que són gratuïts. Bo per estalviar-nos sorpreses… Ignoro si a l’App Store hi ha la mateixa dicotomia, ja que a la pàgina no en deia res.

La pantalla principal de JoikuSpot en un Nokia N900. Imatge: Guillem Alsina

Un dia ens trobem a una ciutat amb el nostre netbook i cap access point WiFi obert al nostre voltant quan necessitem connectar-nos a Internet. Què podem fer? hi ha dues possibles respostes a aquesta pregunta: o bé disposem d’un mòdem USB 3G com els que ofereixen les principals operadores, o bé aprofitem la connexió 3G del nostre mòbil i d’alguna manera la compartim amb el nostre portàtil. Això últim -que rep el nom de tethering- és el més pràctic de fer quan disposem d’una tarifa plana de connexió a Internet, però no sempre és el més senzill. Per a facilitar-nos la vida fent-ho per nosaltres tenim el programari JoikuSpot.

Aquest programa converteix el nostre smartphone en un punt d’accés que, per una banda, es connectarà a Internet via 3G i, per l’altra, compartirà aquesta connexió via WiFi amb qualsevol aparell compatible amb aquest estàndard i que disposi de la tarja de xarxa adequada, com ara un portàtil. Hi ha algunes solucions més disponibles al mercat, però cap de tan simple i potent com aquesta.

La pantalla de configuració de JoikuSpot, amb totes les possiblitats que ens ofereix el programa. Imatge: Guillem Alsina

Joikuspot es troba disponible per a telèfons Symbian S60 (majoritàriament Nokia però també algun Sony Ericsson i algun que altre Samsung), Windows Mobile, Nokia N900 (Maemo) i una edició especial per a l’iPad. Hi ha, però, altres sistemes que permeten fer el mateix en altres plataformes com Android.
Continuar llegint »