La nostra generació té assumides les targes de crèdit, les populars “Visa”*, car les hem emprat gairebé des que tenim memòria. En canvi, als meus pares per exemple, els va sorprendre relativament l’ús d’aquesta facilitat en el pagament, i s’hi van haver d’acostumar. Simplement, era quelcom que els havia arribat ja a una certa edat (tampoc molt grans, no creieu). Nosaltres gairebé donem per segur que en el futur pagarem amb diners en metàl·lic o amb tarja de crèdit. Però, serà realment així?

Les noves tecnologies evolucionen molt ràpidament tocant tots els racons de la nostra societat, i els sistemes de pagament (vitals des dels principis de la societat) no podien quedar de banda d’aquesta influència.

Ja comença a ser habitual als països més evolucionats de l’Àsia, el Japó i Corea del Sud, veure a gent pagant les seves compres amb el telèfon mòbil. El sistema és ben senzill: només cal que acostin l’aparell a un lector semblant al dels codis de barres de qualsevol supermercat d’aquí, i la màgia es fa… mentre el compte corrent minva lleugerament. Ara Visa, la coneguda empresa que esmentava abans, vol posar això a l’abast de tots els mortals. O almenys, dels que tinguin saldo a la seva llibreta d’estalvis.

Continuar llegint »

La companyia finlandesa s’ha hagut de retractar del menyspreu que havia mostrat inicialment per la interfície multitàctil del telèfon d’Apple, desenvolupant un nou terminal que empra, precisament, aquesta forma de relacionar l’usuari i l’aparell.

El nou Nokia 5800 XpressMusic neix amb una clara intenció no manifestada explícitament pel fabricant finlandès de fer-li la competència a l’iPhone, que ja s’ha començat a veure com una clara amenaça per part de tota la industria de la telefonia mòbil. El nou terminal de Nokia es posarà a la venda sobre finals d’any, i es dirigeix sobretot als usuaris més melòmans.

Les primeres informacions sobre aquest telèfon es van filtrar a la premsa fa poc més d’una setmana, juntament amb el rumor de que seria presentat a finals de la setmana passada, com efectivament així ha estat.

El seu aspecte és elegant, amb un frontal allargat en el que destaca la seva gran pantalla de 3,2 polzades en format panoràmic. De fet, s’està convertint en un tret distintiu de tots els dispositius amb interfície tàctil això de tenir una gran pantalla que ocupa gairebé tota la part frontal.

Continuar llegint »

Recentment, la GSM Alliance (organització encarregada de vetllar per la bona salut de la telefonia mòbil a nivell mundial i que organitza entre altres “mogudes” el Congrés de Telefonia Mòbil Mundial que es fa cada any a Barcelona) ha presentat una nova iniciativa centrada en la connectivitat dels ordinadors portàtils, però enfocada a fer-ho a través de les xarxes de telefonia mòbil.

Si bé en un principi pot semblar que aquesta nova iniciativa només afectarà a la industria, convé estar-ne al cas perquè aviat ens afectarà a nosaltres, als consumidors i usuaris, ja que es pretén la creació d’un segell per als equips que compleixin determinades condicions, a més de què es vol que això sigui una passa més envers el tan desitjat i buscat “always on” (sempre connectat).

I què és això de l’always on? Ben senzill: actualment, si agafeu un ordinador portàtil i us n’aneu al mig del camp, en cotxe (i no en sou el conductor, s’entén) o en tren, us trobareu en una situació en la que no teniu accés a Internet. Doncs bé, l’always on vol ser el revulsiu d’aquesta situació, canviant-la per a què a tot arreu on aneu us trobeu amb connectivitat a la Xarxa de xarxes, emprant la tecnologia que sigui.

Continuar llegint »

Les operadores de telefonia mòbil aviat podrien adoptar una tendència que ens ve del Japó i entronca amb el concepte del “low-cost” (baix cost) que tan ha arrelat a casa nostra gràcies a la companyia aèria irlandesa Ryan Air i que fins i tot ha acabat entrant en el nostre vocabulari. Es tracta d’acabar amb la tendència a la subvenció en els telèfons mòbils.

Des del principi de l’expansió comercial de la telefonia mòbil a les nostres contrades, donar d’alta una línia amb contracte ha estat bonificat amb el regal d’un telèfon o un descompte important en l’adquisició d’un nou terminal. Aquesta és una pràctica no exclusiva del nostre mercat, sinó que a nivell mundial també s’ha dut a terme des dels orígens de la telefonia mòbil comercial a gran escala. És el que s’ha donat a conèixer com a subvenció per al terminal.

Doncs bé, des del Japó ens arriben les primeres noticies d’una nova tendència que fa que les operadores posin a la venda paquets de baix cost sense subvenció, és a dir, només les trucades a un preu força assequible. És normal: si el client no paga el telèfon i el fabricant bé l’ha de cobrar, evidentment l’operadora no desembutxacarà els diners per tal que l’usuari final es quedi tan feliç i agraït; podríem dir que l’operadora “avança” aquests diners en concepte de subvenció a retornar, i que aquest retorn es produeix amb el cost mensual del contracte i les trucades.

Continuar llegint »

Després de mesos d’espera, retards i expectació, ja tenim entre nosaltres el primer terminal de telefonia equipat amb la plataforma Android de Google, una plataforma que inclou el sistema operatiu basat en GNU/Linux, l’accés als serveis de la mateixa Google, i l’anomenat “middleware”, els programes necessaris per fer tasques com l’enviament, recepció i gestió dels missatges SMS i d’altres. L’HTC G1 serà distribuït inicialment per T-Mobile als Estats Units per passar més tard a la Gran Bretanya i a principis del 2009 a altres països de l’Europa continental, i a Taiwan alguna operadora ja ha demostrat el seu interès per introduir-lo.

Tot i l’expectació que ha generat, l’aparició d’aquest mòbil ha provocat algunes crítiques que no s’esperaven. Per exemple, pel fet que el seu pes no és el que es pugui dir menyspreable, que el seu disseny és antiquat o que simplement és una còpia de l’iPhone d’Apple.

Jo sempre tendeixo a valorar en positiu allò que em ve, així que m’estalvio comentaris per aquesta banda (i més que res, també perquè no he tingut aquest mòbil a les meves mans), i passo a enumerar-vos les funcionalitats i possibilitats d’aquest telèfon.

Continuar llegint »

Una noticia que ha passat força desapercebuda a la premsa especialitzada aquests darrers dies però que jo considero important és la “relliscada” que va fer Michael Dell i que ve a confirmar l’entrada de la companyia que va fundar i dirigeix en el camp dels smartphones.

Tal “relliscada” (que jo més aviat addueixo a un anunci fet a l’avançada per a preparar el terreny) s’esdevingué en la recentment celebrada Citi Technology Conference, un encontre tecnològic organitzat pel CitiBank (una entitat molt potent als Estats Units) els passats dies 2, 3 i 4 de setembre a l’Hotel Hilton de Nova York.

Allà, i responent a una pregunta d’algú del públic assistent (probablement premsa) sobre si Dell faria la competència a l’iPhone d’Apple, quelcom que es venia especulant des de feia temps als mitjans en línia, Michael Dell va afirmar que probablement se’ls veuria (a Dell) amb dispositius de pantalla petita, confirmant d’aquesta manera que, si més no, la companyia texana està estudiant seriosament entrar a competir en aquest mercat com ja va fer amb el de les impressores fa uns anys.

Continuar llegint »

A aquestes alçades, qui més qui menys ha sentit a parlar del famós vídeo casolà “pujat de to” que fa uns anys va protagonitzar la voluptuosa ex-vigilant de la platja Pamela Anderson o, més recentment, del polèmic cas de Paris Hilton, l’hereva dels famosos hotelers. El primer va representar el naixement de tota una modalitat, la dels vídeos pornogràfics amateurs protagonitzats per personatges famosos, que es van popularitzar definitivament amb la segona. No obstant, aquesta “moda” s’ha estès ràpidament entre la gent corrent, comportant un altre problema: el de la vulneració de la privacitat.

Més enllà de que Internet hagi estat emprada com la plataforma de llançament per a certs famosos mitjançant aquesta pràctica de que “accidentalment” s’hi filtrin els seus vídeos més íntims, també ha estat l’aparador en el qual ex-xicots dolguts s’han revenjat de les seves ex-xicotes mostrant a tot el món els seus encants i les habilitats que rares vegades ensenyen… sense el consentiment de l’afectada, naturalment. L’exponent més famós d’aquesta casuística és potser el de la nedadora internacional Laure Manaudou, de qui el seu ex-xicot va distribuir a través d’Internet unes fotos íntimes realitzades a l’habitació d’un hotel.

Continuar llegint »

Fa uns dies la companyia canadenca RIM (Research In Motion) anunciava la disponibilitat dels principals serveis Live de Microsoft per als seus coneguts i populars smartphones. Sense usar ni el majoritari Symbian ni el Windows Mobile de Microsoft (sempre una aposta segura comercialment parlant), RIM ha sabut treure partit d’una idea que fou pionera en explotar, el correu electrònic en temps real, per fer-se amb el liderat inqüestionable en el mercat dels telèfons mòbils intel·ligents per al sector empresarial.

Al nostre país és estrany veure un directiu d’empresa sense una BlackBerry, tal ha estat l’impacte que aquests smartphones han produït en el nostre mercat. I RIM n’és conscient, així mateix que per a mantenir l’èxit, tan sols li cal continuar garantint els millors serveis en línia, i és per això que ha decidit donar un pas més enllà i acordar amb Microsoft l’ús dels seus populars serveis en línia: el correu electrònic Hotmail i la missatgeria instantània Messenger.

Continuar llegint »

L’organització responsable de l’èxit de Firefox, el navegador lliure que hereta directament de Netscape, sembla que es vol llançar decididament a l’arena dels navegadors per a dispositius mòbils amb un nou projecte anomenat Fennec.

No és el primer cop que Mozilla toca el terreny dels dispositius més petits, ja que anteriorment ja hi havia incursionat amb Minimo, un navegador disponible per a plataformes Windows Mobile i Linux inicialment però la segona versió del qual només es va poder veure funcionant sobre el sistema operatiu de Microsoft per a aquests petits dispositius.

De moment, Firefox (el navegador per a equips de sobretaula de Mozilla) està rutllant prou bé: es considera que en Windows fa la competència a l’Internet Explorer de Microsoft tot i que el seu percentatge en el mercat és molt més baix que el retingut pel navegador de l’e blava, ja que el potencial del navegador lliure es considera altíssim. En alguns països s’estima que Firefox sí li fa una competència real al programa de Microsoft.

Continuar llegint »

La companyia noruega Opera Soft és l’actual líder del panorama dels navegadors web per a dispositius mòbils. Alguns dels seus productes estan disponibles per a gran nombre de terminals, a més d’altres gàdgets com la videoconsola Nintendo Wii. Opera Mobile és un dels seus màxims exponents, i amb aquesta versió 9.5 vol donar un salt qualitatiu força important.

La referència immediata per als navegadors mòbils d’ençà del seu llançament és el Safari d’Apple que acompanya a l’iPhone i l’iPod Touch. És el que més bones crítiques ha recollir per part de la premsa especialitzada i més enlluerna als ulls dels usuaris. Opera té una experiència més llarga en navegadors per al sector dels dispositius mòbils, però fins ara s’havia centrat més en els telèfons que no disposen d’un maquinari molt potent, a diferència de l’iPhone que és pràcticament un mini-ordinador.

De fet, Opera Mobile 9.5 empra bàsicament la mateixa tecnologia que fa servir Opera Mini, malgrat que aquest darrer està enfocat, com deia abans, a telèfons que no són smartphones, mentre que Opera Mobile està clarament enfocat a aquest segment dels telèfons intel·ligents.

Opera qualifica a Mobile 9.5 com “la reinvenció del navegador web en els telèfons mòbils“, i no li manca raó. A més d’un bon renderitzat de pàgines web a tota pantalla mercès al motor Presto 2.1 (desenvolupat per la mateixa Opera i que és el que equipa a les versions del mateix programari per a sistemes operatius d’escriptori), compta amb una sèrie de funcionalitats afegides que fan que es converteixi fins i tot en una opció de treball per a programadors.

Continuar llegint »