Què en fem d'un smartphone vell? un cas podria ser l'N97 Mini en canviar-nos a un terminal més potent. Imatge cortesia de Nokia

Fa poc em vaig trobar amb un dilema: em vaig canviar el telèfon mòbil i no sabia què fer exactament amb el vell. Jo venia d’un Nokia N97 amb la versió 1.x del sistema instal·lada, que dóna força problemes (sobretot de penjades inesperades i reinicis aleatoris) i, a més, se li havia espatllat el lector de targes microSD. L’he canviat recentment per un Nokia N900 que és l’altra cara de la moneda: segur, fiable, robust,… en tot, tant en programari com en maquinari. I em va quedar el dubte: què en faré de l’N97?

Una primera opció era vendre’m-el o bescanviar-lo per punts a la meva operadora (Vodafone). Però, què en faig dels punts? Ara per ara no tinc plans per canviar de terminal, i sempre hi sóc a temps de fer-ho. Vendre’m-el? me’n donaran una petita part del que em va costar, car és usat i, a més, té un component espatllat. Així que la resposta va ser ràpida: me’l quedo. Si més no, em servirà per fer algun experiment a casa.
Continuar llegint »

La nova placa MicroATX per a gaming extrem i modding

La companyia taiwanesa ASUS ha presentat en societat el seu nou model de placa base MicroATX (de petites dimensions) pensada per a usos d’alt rendiment, essencialment gaming: la Republic of Gamers Rampage III GENE.

La sèrie de plaques MicroATX Republic of Gamers ja són de sobres conegudes pels usuaris aficionats a modificar el seu ordinador en plan modding (el tunning per a ordinadors), però la Rampage III GENE supera a les seves predecessores àmpliament.

Per començar, integra el xipset Intel X58, que suporta processadors de sis nuclis Intel i7-980X, a més de les noves possibilitats en connectivitat, USB 3.0 i SATA 6Gb/s, el que el dota de prou potència i rapidesa per executar programari amb un rendiment fluid fins i tot si aquest es troba instal·lat en dispositius externs.
Continuar llegint »

Xavier Verdaguer, l'emprenedor vigatà resident al Silicon Valley, ens presenta les seves creacions

No fa gaire vaig tenir l’oportunitat i el plaer d’assistir a una xerrada de Xavier Verdaguer, un emprenedor vigatà que resideix i treballa al Silicon Valley, la “meca” de la industria tecnològica al món, que va venir a la Universitat de Girona (UdG) a explicar les diferències que hi ha entre emprendre (tirar endavant una idea de negoci fins a materialitzar-la) aquí i allà. Però avui no us vull parlar d’aquest aspecte -que, d’altra banda, també és ben interessant-, sinó de l’iniciativa empresarial en la que està ficat ara mateix en Xavier: Innovalley.

La idea és senzilla, tot i que pel que vaig entendre, fou el resultat d’un procés de recerca més o menys llarg: què hi ha al Silicon Valley? tecnologia. I a Catalunya? moltes coses, com la bona gastronomia o la roba. I el disseny. I en Xavier va decidir ajuntar aquests factors: alta tecnologia, tèxtil i disseny. I així van néixer una sèrie de peces de roba que disposen de peces d’alta tecnologia habituals en altres facetes de la nostra vida diària.

Un exemple: BCN2, una dessuadora per fer esport que disposa d’uns cascos per escoltar música integrats en la mateixa peça, uns controls per al nostre reproductor de MP3/telèfon mòbil integrats a la màniga esquerra, i una pantalla frontal flexible a base de LED’s que pot mostrar textos i dibuixos que es controlen des del mòbil. Pel que s’indica a les especificacions del producte, BCN2 està preparada per al seu ús amb l’iPhone, i disposa d’una butxaca davantera per poder-hi posar el telèfon mentre es fa esport.
Continuar llegint »

Un instant de la party

Els passat dissabte dia 18 de juliol (i que a ningú se li passin pel cap idees rares tenint en compte la data) vaig tenir el plaer d’anar a donar dues xerrades a la Volcànica.cat, una de les “parties” informàtiques més consolidades de les comarques gironines. Hi anava convidat per l’organització, ja que des de la primera edició fins ara amb l’excepció de la segona per motius aliens a la meva voluntat, n’he estat col·laborador, i enguany n’era la quarta edició.

Com ja és costum, vaig desenvolupar un dels meus temes preferits i que he portat en totes les edicions de la Volcànica: els sistemes operatius alternatius. En la xerrada vaig agrupar alguns sistemes poc coneguts (com ReactOS, PC-BSD o QNX) en funcions, segons servissin per al desktop, per als servidors, per substituir un Windows, o bé per reciclar i mantenir en funcionament un ordinador vell, i en vaig exposar detalls i proporcionar adreces d’interès per aconseguir-los.

La segona xerrada fou molt més “canyera”: es tractà de l’exposició del meu punt de vista personal sobre uns temes tan polèmics com poden ser el cànon digital (que tots paguem quan comprem algun dispositiu que permet l’emmagatzematge de dades, com poden ser CD’s, DVD’s i discos durs), les patents de programari i les lleis que ho envolten, incidint sobretot en l’efecte que provoquen en la societat i què crec que ens cal fer per canviar-ho.
Continuar llegint »

Tom Cruise en la famosa escena de Minority Report amb la que ens va fer sommiar que una altra interfície d'usuari és possible

Els que hàgiu vist la pel·lícula que consta en el títol d’aquest article i sigueu una mica aficionats als temes tecnològics ja sabreu de ben segur a què em refereixo. Si, efectivament, és l’interfície en la qual i en un moment donat de la pel·lícula, l’agent John Anderton (paper interpretat per Tom Cruise) busca fitxers que continguin prediccions gravades en vídeo.

Aquella interfície va fer volar la imaginació de la majoria dels espectadors que van veure el film. El que potser pocs saben és que aquella interfície està basada en els treballs d’un científic del MIT, que va actuar com a consultor del film i que després va continuar amb la seva tasca de recerca que ha culminat amb la creació d’una interfície funcional i molt semblant a la proposada per la pel·lícula.

I, per a més curiositat, aquesta empresa té laboratoris d’investigació a Los Angeles (Estats Units) i aquí, a Barcelona.

Continuar llegint »

Com cada any per setembre i coincidint en el mes en que la capital de La Garrotxa celebra la seva festa grossa (les Festes del Tura), ja s’anuncia una nova edició de la Volcànica.cat, la tercera consecutiva enguany que consolida la cita i en fa una de les de referència en el sector.

De fet, ja en podrem veure un avançament a les mateixes Festes del Tura, on l’organització hi estarà present portant amb ella el Dance Dance Revolution (DDR), un aparell que per a qui no el conegui, consisteix en una màquina de ballar que al só d’una música electrònica ens posa en una pantalla un croquis dels passos que hem de fer, i els controla mitjançant una estoreta sensible que posarem al terra i sobre la qual executarem els moviments.

Jo que l’he provat (a la primera edició de la Volcànica, val a dir), us puc dir que és una experiència ben divertida… si perdeu la vergonya de provar-lo en públic, és clar, cosa que a mi no m’ha passat encara :-(

Continuar llegint »

Poc podien imaginar-se a la seu d’Apple a Cupertino (una bucòlica ciutat de tamany mitjà situada prop de la costa californiana) que als seus fills predilectes, els Mac (amb el permís de l’iPod i l’iPhone) els sortirien com qui no vol la cosa uns germans que ni els han buscat ni els han desitjat. A Apple sempre han estat gelosos de mantenir tot el seu maquinari i programari en el més estricte i absolut control, i una bona mostra d’això és que quan Steve Jobs va tornar a la companyia el 1996 després de “l’espantada” de John Sculley, el primer que va fer fou finiquitar el programa de llicència del Mac OS que va permetre durant un temps la creació de clons oficials dels Mac. Però mercès al canvi de xips de la plataforma PowerPC a la Intel, a un grup de hackers nord-americans molt curiosos i treballadors, i a l’atreviment d’una companyia integradora, avui podem tornar a gaudir d’un clon dels Macs. Vegem com és això.
És precisament aquest canvi de plataforma que he esmentat el que, almenys en teoria, hauria de permetre executar el Mac OS X en un PC genèric. Tot i això, la pràctica dista de la teoria, i aquesta operació no és tan fàcil. El motiu són les “trampes” que Apple posa al seu maquinari i programari, de manera que el sistema operatiu només reconegui i pugui ser instal·lat en una màquina de la companyia de la poma. Això es realitza afegint una sèrie de xips a la placa base del Mac que el sistema ha de reconèixer per poder ser instal·lat.

Malgrat tot, i essent un dels anhels de la comunitat hacker el poder executar el Mac OS fora de les “caixes” d’Apple, diversos investigadors en aquest camp van acabar creant l’OSX86Project, una comunitat de programadors i usuaris dedicats a l’experimentació i execució del sistema operatiu dels Mac en qualsevol màquina amb arquitectura x86. I els resultats han estat satisfactoris; si busquem per Internet, segurament que trobarem desenes de pàgines en les quals els seus creadors expliquen les seves experiències amb un Mac OS X hackejat executant-se en un portàtil o sobretaula d’un fabricant de PC’s o una màquina clònica. És quelcom que no agrada a Apple però sobre el que la companyia de Cupertino ha parlat poc en públic.

Continuar llegint »

Que pari atenció aquesta legió de fanàtics de Word of Warcraft. WidowPC, botiga d’ordinadors destinats a jugar líder de la industría, ha llançat el primer ordinador del món específicament dissenyat per als jugadors de World of Warcraft. El hardware i el software del PC està optimitzat per a jugar a WoW al nivel més alt de rendimiento i detall.

Segons sembla, la idea va sorgir un poc entre els enginyers de l’empresa i els clients. D’una banda, la majoria dels enginyers de l’empresa són uns viciats de WoW i ja havia dissenyat equips per als seus amics. Per l’altra banda, molts clients els preguntaven si els podian oferir una màquina assequible que fes “rular” el joc de forma excepcional.

D’aquesta necessitat va aparèixer el PC que comentem, que es construeix al voltant d’una tecnologia ja comentada anteriorment en Informàtica.cat. Es tracta d’una tecnologia de xarxa intel·ligent per a reduir ostensiblement el lag que es produeix en aquest tipus de jocs massius online, l’acceleradora de jocs online Killer NIC, de Bigfoot Networks.

Llavors, aquests viciats de WoW poden obtenir per uns 1500$ la millor màquina possible per a jugar al joc…en principi. I dic en principi perque el valor diferencial d’aquesta màquina es la Killer NIC, i com ja vam veure en la notícia sobre la targeta, la eficàcia de la targeta està per demostrar de forma definitiva. De fet, podem veure aquí que el fet de fer servir o no la Killer NIC no aporta diferència apreciable.

Com el tema del servidor submergit en oli sembla ser que us ha agradat, he estat buscant per la xarxa i he trobat uns pcs que són de tot menys normals.
M’agradaria sobre tot que us fixéssiu en el pc dintre del famós R2D2 de “La Guerra de les Galàxies”. No solament en el treball que suposa fer tota una maqueta gairebé a grandària natural del personge, sinó que a més s’han preocupat d’ocultar fins a l’últim cable i com no, del tema de la refrigeració.
També mereixen una especial atenció el pc dintre d’una ampolla de wiski (aquest ja té un temps) o el pc fet amb peces de lego.

En resum, un conjunt per a tots els gustos, que demostra que el modding no és una moda passatgera que consisteix en posar-li llums al pc.
El pc dintre d’una ampolla de wisky
El PC fet amb peces de Lego
El R2D2

Fa temps que li tinc ganes a aquest tema i és que des de UberPC ens agrada molt el mundillo del modding i procurarem mantenir-vos al tant de les últimes tendències en el sector.

Per als membres del mundillo això de l’oli ja no és cap novetat, ja que des de fa algun temps, en la majoria de partis apareix algun “frik” amb el seu ordinador ficat en els llocs mes inversemblants (des d’una ampolla de wisky a una maqueta de R2D2).
Però per als profans intentaré explicar un poc, en que consisteix això de la refrigeració en oli.
La idea és molt simple. Agafem un tuperware grassonet i ho omplim d’oli. El més utilitzat sol ser l’oli mineral, encara que també es pot utilitzar qualsevol altre tipus, inclòs el de girasol que s’usa a casa.

Una vegada tenim preparat el “tuper”, introduïm els components ensamblats però, evidentment, fora de la caixa en el recipient.

Com és lògic no necessitarem ni el ventilador de la cpu ni el de la font d’alimentació i en conseqüència el nivell de soroll és 0 i el consum d’electricitat és una mica menor.
Continuar llegint »