Google, en el punt de mira

Darrerament, Google s’ha guanyat molts enemics per haver anat entrant en camps del món de la informàtica on inicialment no hi tenia presència. L’arribada del navegador Chrome, del sistema operatiu Chrome OS o del telèfon mòbil Nexus One, han comportat el refredament de les relacions entre la companyia del cercador i antigues aliades com Apple o Motorola. En alguns casos, aquest enfrontament s’ha fet públic (cas de les declaracions de Steve Jobs en contra d’Adobe i Google) o privat (cas del que expliquen de Motorola que, com altres fabricants, ha quedat mosquejat amb Google però sense dir-ho públicament perquè necessita Android).

Un dels darrers enemics que sembla haver-los sorgit a Sergey Brin, Larry Page i els seus, són les operadores de telefonia mòbil. Recentment el president de Telefónica, César Alierta, afirmava que Google provoca una gran despesa de l’ample de banda de la Internet mòbil (pàgines web i serveis en línia consultats des dels nostres smartphones), lucrant-se amb la publicitat i sense que res d’aquests ingressos repercuteixin en la millora de les infraestructures que permeten a la companyia del cercador lucrar-se. Dit d’altra manera, César Alierta vol una part del pastís de Google.

Però és que no només es tracta del president de l’operadora espanyola; en el recent Mobile World Congress, Vittorio Colao (CEO de Vodafone) també es va mostrar favorable a la mateixa línia, amb què Google pagui una part de la factura de la Internet Mòbil.

Aquí, el principal problema consisteix en les infraestructures, en les antenes de telefonia, ja que s’han de canviar cada pocs anys degut als avançaments tècnics que s’estan fent a nivell de velocitats i capacitats de connexió. Si fa quatre dies -com aquell qui diu- es desplegava la 3G, ara li toca el torn a la 4G, però és que potser d’aquí dos anys ja es comença a parlar de la 5G. I un cop s’han gastat milions d’Euros en implantar antenes a tot el territori, és molt galdós haver-les de substituir per unes altres, a més de que no s’han amortitzat les primeres.

Podem pensar que és en aquest clima, amb uns governs que no tenen liquiditat per subvencionar les noves infraestructures malgrat que per nombre d’usuaris (creixent dia a dia) i ús que aquests fan de la xarxa telefònica (amb més connexió a Internet i descàrregues de continguts multimèdia), la necessitat és imperiosa, que les operadores busquen trobar una font de finançament i no se’ls ha acudit cap altra cosa que aquesta, però jo crec que és més aviat un toc d’atenció a Google, no sigui que la companyia del cercador es vulgui atrevir a entrar en el seu negoci.

De fet, als Estats Units, Google ja hi té un projecte per estendre cable de fibra òptica, especialment a zones rurals. Així que veient els exemples del Nexus One o el Chrome OS, el més probable és que les operadores hagin volgut parar-li els peus a la multinacional abans fins i tot d’haver-s’hi d’enfrontar comercialment, tot aplicant una maniobra de bloqueig. No debades, el futur de la informàtica personal està tirant cap a allò que és mòbil, pel que per a la gent de Google (i segons va afirmar Eric Schmidt a la seva keynote del mateix Mobile World Congress), aquest àmbit té preferència sobre la informàtica d’escriptori. D’aquí a passar a constituir una operadora pròpia, per a Google pot haver-hi un pas, i més si veiem tots els fronts que ha obert darrerament.

I jo em pregunto: no farien més bé aquestes grans companyies qüestionant els sous dels seus alts directius que a dia d’avui i en molts casos, cobren quantitats dignes d’un jugador de futbol de primera divisió? Evidentment que ho farien, evidentment que no ho faran.

Yahoo! començarà ben aviat a fer servir el motor de cerques de Bing. Fotomuntatge: Guillem Alsina

Al juliol del 2009, Yahoo! i Microsoft donaven a conèixer que havien arribat a un acord comercial pel qual el cercador Bing esdevindria el motor de cerques per al portal de Yahoo! (que, no ho oblidem, és més un portal que no pas un cercador a l’estil de Google o del mateix Bing), mentre que aquesta companyia es convertiria en la venedora de publicitat en exclusiva per a ambdues iniciatives.

D’aquesta manera es tancava un període convuls, encetat amb la tornada de Jerry Yang i l’oferta de compra no sol·licitada posada sobre la taula per Microsoft, i que va acabar amb el fracàs estrepitós de la companyia de Redmond (i que, de passada, enfortí a Google) i amb la sortida de Jerry Yang substituït per Carol Bartz, persona més propera a les posicions de la multinacional de Steve Ballmer segons alguns. La sortida de Yang, segons algunes veus, es va realitzar també per la porta falsa, malgrat que el fundador de Yahoo! va afirmar que, simplement, consistia en una segona retirada després d’ajudar la companyia que havia creat, en un moment difícil.

Després de tota aquesta traumàtica seqüència d’esdeveniments, finalment els dos gegants (Yahoo! i Microsoft) van trobar un punt d’equilibri i enteniment, tot i que van sorgir altres problemes, ara ja fora del control i l’abast d’ambdues corporacions: les autoritats reguladores europees. Perquè si bé les autoritats nord-americanes van donar ràpidament el seu vistiplau a l’acord, Europa sembla encaminar-se sempre en direcció contrària al que diuen els seus col·legues de l’altra banda de l’Atlàntic i, conseqüentment, van voler revisar amb lupa tota la documentació relacionada.
Continuar llegint »

El rètol que dona la benvinguda als assistents a la Fira de Barcelona. Foto: Guillem Alsina

Com cada febrer per aquestes dates, comença una nova edició del Mobile World Congress, l’esdeveniment de referència en el món de les tecnologies mòbils en general i, més concretament, de la telefonia.

Fins ara s’ha parlat força als mitjans de la suposada absència de Nokia, rumors provocats perquè la finlandesa no comptarà amb estand dins del que és l’àrea d’exposició, però sí que tindrà una presència física fora de la fira en si, un espai a l’edifici de la ONCE, molt a prop del recinte firal de Montjuïc.

Apple continua sense posar peu al congrés, mentre que Google ho fa de manera molt testimonial amb el que s’anomena una “suite d’hospitalitat”, que no vol dir altra cosa que una habitació reservada en una zona especial i la que hi conviden a qui els sembla oportú i prou.

La fira esdevé l’aparador mundial de les tecnologies mòbils durant els seus quatre dies de durada, i s’hi poden veure les principals tendències que despuntaran al llarg de la resta de l’any. Enguany, una de les novetats més destacables la constituirà la quarta generació de telefonia mòbil i, més concretament, la tecnologia LTE que sembla es perfila com la candidata a portar-la a les principals operadores. L’espanyola Telefònica i la subministradora d’equipaments Nokia Siemens en faran una demostració els dies que duri la fira, al mateix recinte firal de Barcelona.
Continuar llegint »

El cercador de Microsoft no triomfa al mercat. Guanyarà audiència amb aquest moviment?

Aquells qui defensen la privacitat dels internautes han obtingut una petita victòria (pírrica al cap i a la fi en aquests moments) després de què Microsoft anunciés que reduirà dràsticament el temps que reté les dades dels usuaris dels seus serveis en línia. Dels divuit mesos actuals, aquest període passarà a ser de sis i, màxim, dotze mesos depenent del tipus de dades.

Quan emprem serveis en línia com ara Bing, Hotmail o Messenger, a Microsoft li arriben una sèrie de dades com són la nostra IP i, mercès a les cookies*, altres dades sobre la nostra màquina. Segons assegura la companyia, aquesta informació no s’associa a la persona en concret que l’ha generat (de fet, es “desassocia”), però és necessari mantenir-la per motius de millora del servei.

A les companyies que treballen amb publicitat en línia (Google, Yahoo! i la mateixa Microsoft entre d’altres) els convé disposar d’aquesta informació per a fer estudis de mercat, previsió de vendes i la mateixa captació dels clients, ja que els permet conèixer les preferències dels usuaris, què és el que busquen per Internet i, fins i tot, les preferències per països, el que els va com anell al dit per segmentar el mercat.

Continuar llegint »

França i Alemanya recomanen canviar-se de l'IE a qualsevol altre. Motius ocults al darrere?

De sempre s’ha dit que canviant l’Internet Explorer per qualsevol altre navegador web (Firefox, Chrome, Opera, Safari), la seguretat dels nostres ordinadors augmentaria. No entraré a discutir això ara i aquí, doncs si bé conec molta gent que defensa aquesta postura (alguns es dediquen a la seguretat informàtica), també en conec dels que diuen el contrari, que el problema no és del navegador sinó de la gent que no aplica les polítiques de seguretat ni actualitza els seus sistemes operatius. Qui té raó? Al meu parer és una discussió bizantina, malgrat que jo tinc la meva postura*.

El tema és que fins ara, el suport oficial a aquesta afirmació havia estat minso per no dir inexistent. Fins ara, que els governs alemany i francès han expressat per mitjà de les respectives agències dedicades a la protecció dels sistemes informàtics d’ambdós països el seu acord amb la inseguretat del programa de Microsoft.

Tot ha vingut arrel de l’incident entre Google i el govern xinès després dels atacs informàtics que va patir la primera, i que segons sembla van ser realitzats aprofitant una vulnerabilitat present a l’Internet Explorer 6 i que Microsoft ha trigat moltíssim en corregir. Això ha disparat les alarmes i ha fet que els organismes governamentals francès i alemany hagin arribat a afirmar que el navegador web de la companyia de Redmond és, per definició, insegur, independentment de la versió que d’ell se n’empri.
Continuar llegint »

Google s'enfronta al govern xinès

Google està emprenyada amb els xinesos. No amb tots, és clar; buscar raons amb mil milions de persones és, a banda de força cansat, perillós. Ho està, això si, amb el seu govern.

Google va entrar al mercat xinès de les cerques en línia al 2006 amb el seu propi domini i serveis localitzats (Google.cn), després d’haver signat un acord amb les autoritats d’aquell país que els permetia censurar el què podien veure els internautes xinesos. Davant l’allau de crítiques que els van caure, Google es va defensar afirmant que, encara que censurada, la informació que ells aportarien als ciutadans xinesos els permetria augmentar el seu grau de llibertat.

Comercialment, la voluntat d’entrar al mercat xinès és més que comprensible: és el mercat potencial més gran del món per a qualsevol producte, amb un creixement molt ràpid i amb uns consumidors àvids per posar-se al dia respecte als països capitalistes (i Xina no ho és actualment? em pregunto…), a més de què en termes d’Internet encara li queda molt per tocar sostre. Així doncs que plegar-se a les exigències del govern xinès era quelcom lògic.
Continuar llegint »

Així és el terminal de Google, el Nexus One

Quan semblava que el fantasma del Google Phone, el telèfon mòbil propi de la companyia del cercador, s’havia esfumat amb la presentació d’Android, el 2009 es va acabar amb el renaixement d’aquests rumors que han acabat cristal·litzant en el Nexus One, un terminal fabricat per la taiwanesa HTC però que es vendrà amb marca Google.

La jugada a la què han apostat els nois de Mountain View es arriscada; no debades s’afirmava (i encara es diu) que el moviment faria “emprenyar” als fabricants que fins ara havien apostat per Android en els seus telèfons. Companyies com Sony Ericsson, Motorola o Acer han anat caient una rere l’altra sota l’influx de la plataforma basada en GNU/Linux de la companyia del cercador, ja que els ha permès de substituir un Symbian ara en poder de Nokia. I és lògic que, per moltes garanties que la finlandesa pugui donar, hom no confii la governabilitat dels seus smartphones a un programari desenvolupat essencialment per una rival directa.

Molta tinta (electrònica sobretot) s’ha vessat sobre el tema. Jo crec, però, que si Google llança un telèfon no ho fa perquè si; aquí podria fer referència a les dites populars sobre no fer-se les necessitats allà on hi tenim el menjar, però simplement m’acontentaré amb comentar que una empresa d’aquest calibre no fa res d’aquesta envergadura sense fer estudis de mercat i parlar amb els seus actuals partners. De ben segur que Google deu haver donat alguna solució o satisfacció a totes aquestes empreses fabricants.

També hi ha una gran varietat de petits fabricants que empren Android per als seus desenvolupaments, però la quota de mercat d’aquests és insignificant si la comparem amb les grans companyies fabricants, la seva influència mínima i la seva inquietud davant d’aquests fets inexistent.
Continuar llegint »

Chrome, el navegador de Google, està demostrant les seves capacitats

Google ha deixat ben encaminat el seu navegador web per a aquest 2010 que acaba de començar, doncs al desembre va aconseguir situar-lo en tercera posició del rànquing de navegadors web a nivell mundial, segons xifres proporcionades per Net Applications. Aquestes són un referent a nivell mundial.

El puixant Chrome ha anat augmentant continuadament la seva quota de mercat al llarg de l’any, pujant tots els mesos de l’any. Si bé l’Internet Explorer i el Firefox són, ara per ara, inabastables, el Safari d’Apple ha acabat caient, víctima sobretot de la seva versió per a Windows. Aquesta consumeix més recursos que altres browsers, és més lenta i menys segura.

Les claus de l’èxit del Chrome són, per una banda, la seva senzillesa, que el fa abastable a qualsevol usuari; la seva gran seguretat, basada en un model que empra el paradigma de la virtualització per isolar cadascuna de les pestanyes i els processos relacionats i el fa, virtualment, invulnerable; des de fa poc, el navegador de Google també disposa d’un ecosistema de plug-ins que el fa extensible, una característica que ha permès a Firefox fer-se gran.
Continuar llegint »

Es desitjava d’ençà que el passat juliol Google va donar a conèixer la seva existència al món, però no s’esperava fins més endavant: Google ha anticipat com serà Chrome OS i, fins i tot, n’ha posat a disposició dels usuaris el codi font sota el paraigua del projecte Chromium.

Cal dir que no existeix una “compilació” oficial de Chrome OS a disposició, tan sols el codi font, que pot ser lliurement descarregat i compilat per formar la imatge d’instal·lació a la nostra màquina. Això és un handicap afegit per als usuaris novells, ja que si bé per a algú que tingui algunes nocions pot ser una tasca molt simple, per a un usuari final sense gaires coneixements pot esdevenir un obstacle insalvable.

El que és Chrome OS es pot resumir ben ràpida i fàcilment: un navegador web, Chrome, que aviat arribarà a la seva quarta versió major. La resta corre a càrrec de Linux, sobretot de Debian i Ubuntu, que en cimenten la base.

Sobre el nucli del sistema del pingüí s’hi basteix una infraestructura de programari que facilita l’execució d’un navegador (Chrome) amb les habituals pestanyes per separar les aplicacions i un menú d’inici que només conté accessos a serveis en línia. Efectivament, Chrome OS no executarà res en local, només emprarà aplicacions de la Xarxa.
Continuar llegint »

Gairebé per sorpresa, Google ha publicat la versió 2.0 de la seva plataforma Android per a telèfons mòbils, basada en GNU/Linux. Un cop consolidada gràcies a què diversos fabricants han anat llançant al llarg d’aquest 2009 terminals basats en aquesta (a més d’HTC: Samsung, LG i Acer entre d’altres més locals o menys coneguts), amb aquesta nova versió major s’arriba a un estat de l’art que posa Android a l’alçada de l’iPhone OS d’Apple o del WebOS de Palm (per si algú encara ho dubtava).

Començant per les novetats, s’introdueix suport per a interfícies multitàctils. Si, si se us fa estranya aquesta afirmació perquè esteu acostumats a usar el vostre telèfon Android amb els dits, dir-vos que treballeu sobre una interfície tàctil (s’assemblen, no són el mateix), i que en cas de poder utilitzar el dispositiu en mode multitàctil és gràcies a afegits de programari realitzats per terceres parts.

El que ha fet Google (gràcies a la comunitat independent de desenvolupadors que s’aplega al voltant d’Android) és integrar aquesta funcionalitat en el codi base del sistema, amb el què s’aconsegueix suport multitàctil natiu en qualsevol telèfon que disposi del maquinari adequat.
Continuar llegint »