La companyia creada per Bill Gates sembla que hagi anat un xic perduda durant els darrers anys amb tot el boom d’Internet i la Web 2.0, malgrat que sigui considerada juntament amb Google i Yahoo! una de les tres principals empreses d’aquest sector. La nova revolució del “cloud computing” (computació en núvol, literalment) és al seu torn un nou repte per a Microsoft, que si no l’enfronta correctament pot significar el principi de la fi de l’ampli domini del que disposa avui en dia en el sector informàtic, però que si ho fa adequadament, pot allargar aquest domini encara uns quants anys més.

És per això que, de la mateixa manera que amb el futur Windows 7, el sistema que està cridat a ser el successor del Windows Vista, Microsoft ja ha donat senyals del que serà la seva aposta en el sector del cloud computing, Windows Cloud, malgrat que de moment només són unes lleus indicacions de la seva existència i del que podria ser. Per tenir-ne més dades ens caldrà esperar a finals de mes, a l’encontre professional per a desenvolupadors de la companyia de Redmond.

Però, per començar, ens podríem preguntar què és això del famós “núvol”. Bé, doncs res més senzill: si amb els sistemes informàtics tradicionals sabíem perfectament on teníem les dades (al disc dur local), amb les aplicacions en línia pròpies de la Web 2.0 no ho sabem, només coneixem que estan a alguna banda d’Internet, aquesta xarxa que uneix milions d’ordinadors arreu del món i que podríem considerar com una teranyina o un núvol (i d’aquí el terme) de màquines interconnectades. Així doncs, el núvol (en anglès cloud) conté les dades en algun lloc que desconeixem.

Continuar llegint »

Els canvis que s’introdueixen en aquesta nova revisió de l’escriptori que més reconeixement està aconseguint en els entorns Unix/Linux el converteixen en una opció tan potent com els escriptoris del Mac OS X i el Windows, i no és pas que fins ara no hagués estat a l’alçada, sinó que s’està refinant cada dia més.

Gnome és l’entorn d’escriptori que actualment estan preferint els responsables de distribucions GNU/Linux per sobre d’altres alternatives com el KDE (del qual la seva versió 4 ha recuperat part del seu mercat habitual) o l’Xfce, els dos que completen la tríada d’escriptoris de cert relleu en aquest clònic lliure de l’Unix.

Com a objectius prioritaris d’aquest entorn, tenim la usabilitat (facilitat d’ús i senzillesa per a qualsevol perfil d’usuari sense deixar de banda la potència que demanen els informàtics professionals), l’accessibilitat (que inclogui eines per a què persones amb discapacitats visuals o d’altra mena, puguin fer-lo servir) i la internacionalització (disponibilitat de tot l’entorn en diverses llengües i adaptat a diverses cultures). El cicle d’alliberament de noves versions és de cada sis mesos, i la darrera que se n’ha alliberat i de la qual en parlo en aquestes ratlles és la 2.24 .

Continuar llegint »

Aquest proper dissabte 27 de setembre els programadors en PHP de tot el món tenen una cita ineludible a Barcelona. La ciutat comtal acollirà la primera conferència internacional d’aquest llenguatge de programació, que es durà a terme en el Citilab de Cornellà.

En total, s’espera l’assistència de fins a 400 persones que podran trobar al llarg del dia una sèrie de xerrades i conferències que tractaran temes com per exemple depuració d’aplicacions web amb XDebug, distribució de programari amb PEAR, com usar SQLite3 com a base de dades, tècniques de desenvolupament àgil d’aplicacions, o com optimitzar sites amb molt trànsit entre d’altres temàtiques.

El llenguatge PHP va fer la seva aparició en escena cap a mitjans/finals de la dècada dels noranta, i poc després va encetar el seu camí per a convertir-se en un dels preferits per als desenvolupadors de solucions web. De fet, actualment, el podem considerar com el rei dels llenguatges per a solucions web, i a donat la seva primera inicial al nom LAMP, que denota el conjunt Linux, Apache, MySQL i PHP com el programari que ha de muntar un servidor web*.

Continuar llegint »

Aquesta trobada, reservada als professionals del sector de la informàtica, canvia enguany d’escenari per passar a celebrar-se al Centre Internacional de Convencions de la ciutat comtal, situat a la Diagonal Mar, unes instal·lacions que han seduït l’organització per la seva modernor i possibilitats.

La principal novetat de la trobada és, precisament, aquesta, el seu canvi d’emplaçament. Per la resta, els que assisteixen habitualment a aquest encontre no quedaran decepcionats, car podran trobar-hi el mateix de sempre i més.

Continuar llegint »

Una noticia que ha passat força desapercebuda a la premsa especialitzada aquests darrers dies però que jo considero important és la “relliscada” que va fer Michael Dell i que ve a confirmar l’entrada de la companyia que va fundar i dirigeix en el camp dels smartphones.

Tal “relliscada” (que jo més aviat addueixo a un anunci fet a l’avançada per a preparar el terreny) s’esdevingué en la recentment celebrada Citi Technology Conference, un encontre tecnològic organitzat pel CitiBank (una entitat molt potent als Estats Units) els passats dies 2, 3 i 4 de setembre a l’Hotel Hilton de Nova York.

Allà, i responent a una pregunta d’algú del públic assistent (probablement premsa) sobre si Dell faria la competència a l’iPhone d’Apple, quelcom que es venia especulant des de feia temps als mitjans en línia, Michael Dell va afirmar que probablement se’ls veuria (a Dell) amb dispositius de pantalla petita, confirmant d’aquesta manera que, si més no, la companyia texana està estudiant seriosament entrar a competir en aquest mercat com ja va fer amb el de les impressores fa uns anys.

Continuar llegint »

Des de fa molt de temps que sento una gran admiració per l’empresa de Santa Clara (Califòrnia, Estats Units), ja que els seus productes sempre m’han semblat útils, simples i molt eficaços. Malauradament no he pogut tocar gaire el seu maquinari (tot just una estació de treball al laboratori d’arquitectura de computadors quan era a l’universitat), però si el seu programari (StarOffice, Solaris i Java), i me’n declaro un gran entusiasta. I això provoca que el que explico en aquestes ratlles m’hagi entristit, ni que sigui lleugerament i encara que no s’hagi confirmat.

Sun no passa per un bon moment. Les seves accions han anat davallant amb pas ferm durant tot el que portem d’any, i això ha dut a rumors sobre una possible reestructuració o, fins i tot, que la multinacional sigui adquirida per una altra companyia. I ara us podeu preguntar: i això a mi què m’importa? Doncs a més dels possibles acomiadaments (que sempre és trist veure com algú, sigui d’on sigui, perd la feina), aquesta companyia treballa molt en el nostre país i té clients prou importants com la Generalitat de Catalunya o la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Per a aquesta darrera, tinc entès que proporciona la tecnologia que permet a TV3 i Catalunya Ràdio tenir els seus arxius digitalitzats. Imagineu-vos el que ha de ser digitalitzar tot el contingut que es grava a la nostra televisió pública (i que consisteix no només en allò que s’ha emès) i posar-ho de manera que la seva indexació sigui el més ràpida i flexible possible per a posteriors cerques. La quantitat de maquinari (deuen posar un servidor nou i dels grans cada dia, pel cap baix) i la qualitat del programari per a gestionar-ho ha de ser senzillament impressionant. Evidentment, qualsevol operació important a la casa mare de Sun podria tenir repercussions als negocis que la companyia fa al nostre país.

Continuar llegint »

La companyia del cèlebre cercador homònim va sorprendre a tothom aquest passat dimarts amb l’anunci que d’un dia per l’altre presentaria un nou navegador web anomenat Chrome i optimitzat per a la nova generació de llocs web i aplicacions en línia.

La reacció a la Xarxa de xarxes fou immediata, i des de que al bloc oficial de Google es va donar a conèixer la noticia, cap mitjà especialitzar ha deixat passar l’oportunitat per parlar-ne.

Però abans de passar a l’apartat tècnic del navegador, el primer que ens podem preguntar és el perquè, per què la companyia del cercador ha tret ara al mercat un navegador web quan es podia recolzar per a les seves necessitats en altres projectes com el Firefox de Mozilla, del qual precisament n’és un dels més grans mecenes si no el més gran. Una cosa és l’explicació oficial que dona la companyia al perquè d’aquesta iniciativa, i l’altra el que es rumoreja a Internet.

Continuar llegint »

Es tracta tan sols d’una versió beta inicial, però la importància d’aquesta distribució (una de les que més pot presumir de “pedigrí” entre les que es troben en actiu dins la comunitat linuxera juntament amb Slackware) fa que sigui una noticia interessant. Tot i això, molts mitjans de comunicació especialitzats en noves tecnologies malgrat que no centrats en GNU/Linux, gairebé ni l’han esmentat.

En primer lloc, direm que un CD o DVD Live no és altra cosa que un mitjà d’emmagatzematge tipus CD-ROM o DVD que conté un sistema operatiu complet, arrancable des del mateix mitjà i que no li cal la instal·lació a disc per poder funcionar. És a dir, un cop arrencat, es carreguen certes parts del sistema a memòria i aquest funciona com si estigués instal·lat al disc dur però sense estar-ho realment. De fet, en aquests mitjans mai es necessita el disc dur per a res.

El seu ús en el món Linux ve arrel de la necessitat de donar a conèixer el sistema operatiu del pingüí als potencials usuaris sense que aquests hagin de reparticionar el disc dur i, per tant, córrer el perill de perdre les dades personals. La distribució que n’ha fet un ús més extensiu alhora que reeixit ha estat sense cap mena de dubte Ubuntu, al seu torn basada en Debian.

Continuar llegint »

Amb poc més d’un any de desenvolupament a les seves espatlles, la nova encarnació del navegador web Internet Explorer pren algunes de les característiques més destacades de Firefox 3, invertint la tradicional tendència que arrossega majoritàriament el programari lliure d’anar a remolc en plantejament i funcionalitat del programari propietari. La lleugera davallada de quota de mercat per a l’Internet Explorer ha estat prou significativa (en uns pocs països Firefox ja pren la davantera) com per a què als quarters generals de Microsoft a Redmond (estat de Washington) es preocupin força seriosament per la situació i es dediquin a buscar fórmules per a equilibrar la balança… o més ben dit, tornar al massiu desequilibri anterior que tenien a favor seu.

Essent aquest el cas, a Microsoft sembla que no els ha fet res tornar a velles pràctiques de còpia i millora, una tendència però que no hem de criticar ja que és més que comuna en el món de la informàtica (la mateixa Apple, amb la fama d’innovadora que té, ho ha fet).

El filtre anti-phishing del Firefox 3 n’és la primera “víctima”, ja que l’IE 8 inclou una eina anomenada SmartScreen Filter que, si em permeteu un petit joc de mots, és la “viva imatge” de l’eina anti-phishing inclosa en el Firefox 3. I a l’igual que aquella, funciona en base a llistes de llocs web coneguts per les seves pràctiques fraudulentes. Així, si el lloc que visitem ja sigui teclejant la seva adreça directament o seguint un enllaç, consta a les llistes negres del navegador, aquest ens ho advertirà mitjançant la presentació d’una pàgina en un viu color vermell que ens informa de la circumstància i ens ofereix dues opcions: o bé anar a la nostra pàgina inicial (Home Page) per tal de tallar de soca-rel amb la navegació perillosa, o bé continuar sota la nostra responsabilitat.

Continuar llegint »

Com cada any per setembre i coincidint en el mes en que la capital de La Garrotxa celebra la seva festa grossa (les Festes del Tura), ja s’anuncia una nova edició de la Volcànica.cat, la tercera consecutiva enguany que consolida la cita i en fa una de les de referència en el sector.

De fet, ja en podrem veure un avançament a les mateixes Festes del Tura, on l’organització hi estarà present portant amb ella el Dance Dance Revolution (DDR), un aparell que per a qui no el conegui, consisteix en una màquina de ballar que al só d’una música electrònica ens posa en una pantalla un croquis dels passos que hem de fer, i els controla mitjançant una estoreta sensible que posarem al terra i sobre la qual executarem els moviments.

Jo que l’he provat (a la primera edició de la Volcànica, val a dir), us puc dir que és una experiència ben divertida… si perdeu la vergonya de provar-lo en públic, és clar, cosa que a mi no m’ha passat encara :-(

Continuar llegint »