La nova placa MicroATX per a gaming extrem i modding

La companyia taiwanesa ASUS ha presentat en societat el seu nou model de placa base MicroATX (de petites dimensions) pensada per a usos d’alt rendiment, essencialment gaming: la Republic of Gamers Rampage III GENE.

La sèrie de plaques MicroATX Republic of Gamers ja són de sobres conegudes pels usuaris aficionats a modificar el seu ordinador en plan modding (el tunning per a ordinadors), però la Rampage III GENE supera a les seves predecessores àmpliament.

Per començar, integra el xipset Intel X58, que suporta processadors de sis nuclis Intel i7-980X, a més de les noves possibilitats en connectivitat, USB 3.0 i SATA 6Gb/s, el que el dota de prou potència i rapidesa per executar programari amb un rendiment fluid fins i tot si aquest es troba instal·lat en dispositius externs.
Continuar llegint »

El Studio HD de Packard Bell vist de davant, on podem apreciar-hi les formes elegants. Imatge gentilesa de Packard Bell

La multinacional de la informàtica Packard Bell es decanta més per l’electrònica de consum d’ençà de la seva adquisició per part d’Acer, el gegantí fabricant taiwanès. Com a mostra, avui aquí us farem cinc cèntims d’un dels seus darrers llançaments: el disc dur multimèdia Studio HD (d’Alta Definició en anglès).

Amb la seva distintiva forma angular, el seu acabat negre brillant, i el seu disseny compacte i elegant, aquest disc s’adapta perfectament a qualsevol interior domèstic mercès a la seva elegància, malgrat que al meu parer alguns detalls com la marca en gran en el lateral i el botó massa gran i en un cridaner vermell i blanc a la part superior, trenquen aquesta imatge uniforme que presenta.

Està equipat amb un port HDMI i una àmplia selecció de connectors digitals, essent ideal per a gaudir de contingut d’alta definició en una pantalla gran (més de 40 polzades). A més, el Studio HD Edition reprodueix efectes de so cinemàtic gràcies als connectors òptics analògics i digitals que ofereixen àudio d’alta fidelitat en qualsevol sistema home cinema o estèreo.
Continuar llegint »

Una instantània de la Volcànica.cat de l'any passat

Ja heu decidit què fareu el cap de setmana del 16 al 18 de juliol? No? Doncs potser fóra bo que us anéssiu plantejant un viatget a La Garrotxa, i més concretament a Les Preses, ja que al Bosc de Tosca s’hi celebra un any més una nova edició de la Volcanica.cat, un dels aplecs informàtics consolidats del nostre país.

Enguany en serà la cinquena edició, i com és habitual esdevindrà un punt de trobada tant per a profans com per a experts en la matèria, per bescanviar opinions, adquirir coneixements, divertir-se i socialitzar; un conjunt d’activitats prou divers permetrà que qui s’acosti pel local social del Bosc de Tosca, independentment del seu nivell de coneixements s’hi trobi a gust:

• Per als més “ludòpates”: Counter-Strike Source, Call of Duty IV “Modern Warfare”, Rockband, i Age of Empires II són els videojocs que donaran lloc als tornejos oficials.
• Per descansar una mica de l’ordinador: (si és que algú ho vol fer ;-) també hi haurà activitats que no exigiran tenir un teclat, ratolí i pantalla al davant, com són un concurs de Geocaching (“cerca del tresor”, per a entendre’ns), tir amb arc, i lluita d’espases medievals. Menció a part mereix el III Open Internacional de Ratanca; aquesta competició és semblant al llançament de martell que es disputa als Jocs Olímpics, però substituïnt el martell per un ratolí d’ordinador (si, no ho heu llegit malament, un mouse). Com en l’esport amb què l’he comparat, qui arriba més lluny, guanya. Per a quan podrem veure la Ratanca olímpica?
• Per a les empreses: les xerrades són obertes a tothom (i gratuïtes!), però és on segurament hi haurà el que més interessi a les empreses. Entre aquestes hi comptem una sobre seguretat i privacitat a Internet i les xarxes socials a càrrec del CESICAT, una altra sobre programació divertida amb Scratch (picocat i programació scratch per a primària i secundària), ús de Facebook per a empreses o Metavers a Second Life. En aquesta darrera ens hi parlaran de Culdesac Island, un projecte que forma part del laboratori cultural Ciutats 3.0 .
• Per als més entesos/atrevits: el concurs hack-it us durà al món dels hackers, ja que a través de diferents proves haureu de vulnerar les mesures de seguretat basades en les noves tecnologies per aconseguir les pistes i arribar al final del camí abans que la resta de participants. Seràs tu un dels escollits?

Amb aquells de vosaltres que estigueu llegint aquestes ratlles i ja us hàgiu decidit a anar-hi, dir-vos que ens hi veurem si hi aneu el dissabte dia 17 al matí, car jo hi faig dues de les xerrades d’aquell dia a partir de les 11, quarts de 12: sistemes operatius alternatius i identitat digital. La primera és la mateixa que acostumo a donar cada any, posada al dia, naturalment, mentre que la segona la vaig estrenar a les passades Jornades Tecnològiques de Vallfogona del Ripollès. Si hi aneu, doncs, passeu-vos per la zona de xerrades ni que sigui a saludar ;-)

La pàgina principal de Twitter

Twitter és, juntament amb Facebook, un dels fenòmens que indubtablement ha marcat la gran eclosió de la Web 2.0 i una de les iniciatives/empreses senyeres d’una nova empenta empresarial que succeeix a la generació de les Google i companyia que van viure l’eclosió prèvia a la 2.0 .

Durant la seva breu existència, Twitter ha viscut moments transcendentals com la defunció de Michael Jackson (fou el primer mitjà pel qual es va conèixer la noticia) o les darreres eleccions a l’Iran, en que es convertí en l’altaveu de l’oposició, via d’escapament d’unes protestes prohibides i reprimides a l’interior, i en font d’informació d’allò que els mitjans oficials censuraven.

Però el servei de microblogging s’enfronta, al llarg de les properes setmanes, a un dels períodes més dificultosos dels darrers temps per a mantenir el servei en actiu. I no ho dic jo, ho diuen els mateixos senyors de Twitter.

El problema sembla ser tècnic i -encara que soni curiós- d’èxit: el servei cada dia té més usuaris, i aquests twitegen amb més assiduïtat, pel que sobrecarreguen un sistema concebut inicialment per a una càrrega de feina no tan gran. La celebració de la copa del món de futbol sembla que encara carregarà més els servidors del popular microbloc.
Continuar llegint »

Logotip dels Premis Blocs

Com cada any per aquestes dates ja s’ha encetat el termini de votació popular per escollir els, enguany, cinc finalistes en cadascuna de les 10 categories proposades (Cultura, Educació, Corporatiu, Esports, Gastronomia, Literatura, Noves tecnologies, Personal, Política, i Format audiovisual). En les dues edicions precedents, tres foren els blocs escollits per votació popular per arribar a la final en la qual el guanyador és escollir per un jurat.

La categoria de Formats audiovisuals pretén reconèixer aquells podcasts i videoblogs de millor qualitat, un format que encara no ha acabat d’explotar a Internet però que cada dia és més popular.

I com en les edicions anteriors, Informàtica.cat també es presenta en la categoria de Noves Tecnologies, pel que ja des d’aquest moment us volem demanar el vostre vot per tirar endavant la nostra candidatura, un gest que ja a l’avançada us volem agrair. I, de la mateixa manera, també us volem demanar el vot pels altres blocs de la nostra xarxa que es presenten: Educabloc.cat i Llegirllibres.cat.

I, ara que faig esment a les votacions en la fase prèvia, dir-vos que el sistema ha canviat respecte a les dues edicions anteriors: si abans es necessitava disposar d’una adreça de correu electrònic correctament registrada i emetre el vot validant-lo des d’aquesta, enguany aquest pas ha desaparegut, i els internautes poden votar directament els blocs que prefereixin amb un simple clic de ratolí.

Continuar llegint »

Marc invisible i la pantalla més prima mai inventada

On han quedat els raigs catòdics? Han desaparegut sobtadament. De ser la més gran revolució tecnològica de les darreres dècades han passat a ser quelcom antic. Aquelles enormes capses que omplien els nostres menjadors ja són llegenda, potser en breu objectes a subhasta per a amants del retro. Ompliran museus juntament amb els Sis-Cents i els telèfons fixes.

La tecnologia avança tan ràpid que tot queda enrere en quatre dies, tal i com sovint comprovem en aquest bloc. Aquesta afirmació sovint ens fa pensar en la informàtica o la telefonia mòbil, però avui ens fixem en un element obviat. La televisió, aquell aparell indispensable fins i tot en les llars més humils.  I és que també aquells que viuen en precarietat no s’estan de tenir el millor televisor del mercat. No podem oblidar-nos, doncs, del protagonista de milions de converses i fenòmens. I encara menys dels avenços que fan cada cop més fàcil tenir un petit cinema a la saleta de casa.

Tot va començar amb l’aparició sobtada dels televisors de plasma o LCD, tota una troballa que es va generalitzar sota la designació de ‘pantalla plana’. Perquè a nivell d’usuari no cal complicar-se pas la vida. Ara bé, mentre nosaltres ens quedem encallats en un concepte visualment obvi, els genis de la tecnologia segueixen innovant a pas de gegant. Així doncs, i malgrat totes les virgueries que permet l’LCD, ara ja comença a quedar-se enrere. Els televisors LED ja són aquí preparats per atraure’ns amb menys consum, menys gruix i més contrast lluminós i cromàtic. En definitiva, encara més qualitat i prestacions. Serà capaç l’ull humà d’apreciar tanta perfecció?

El sistema LED, doncs, és l’última moda. Substitueix la retroalimentacio fluorescent dels LCD per diodes LED.  Als inexperts això no ens diu gaire cosa, però tan és, perquè fins i tot el LED ja ha estat millorat. El culpable, l’empresa LG. El protagonista, el primer televisor Full Led Slim de la mà del model Infinia.

Continuar llegint »

La caixa TQE-2521 per a discos durs

Malgrat que potser a molts de vosaltres no us sona aquest fabricant de maquinari, dir-vos que TooQ és una companyia especialitzada en el món dels perifèrics que fa poc ha arribat a Espanya; en el seu catàleg de productes hi podem trobar des de ratolins fins a fonts d’alimentació passant per caixes, altaveus o, com el cas que ens ocupa avui, caixes que permeten connectar un disc dispositiu intern de manera externa.

Això ens és pràctic quan, per exemple, tenim un disc dur sobrer d’un vell ordinador que ha fet figa, o bé tenim diversos discos durs intercanviables que podem aprofitar per jugar-hi i fer experiments. La caixa TQE-2521 és, en concret, per a discos durs de portàtil (dues polzades i mitja, 2,5”) amb connexió SATA I o II.

La connectivitat a l’ordinador es facilita mitjançant dos estàndards: USB 2.0 i eSATA. El primer ens dona una velocitat de transferència de dades de 480 Mbps, mentre que el segon permet arribar fins als 1,5 Gbps. Si bé les connexions eSATA encara no estan tan esteses com les USB, poc a poc els fabricants comencen a incloure-les en els seus ordinadors.
Continuar llegint »

Les quartes Jornades Tecnològiques de Vallfogona del Ripollès

A partir d’aquest divendres i fins al diumenge, Vallfogona del Ripollès viurà una nova edició de les Jornades Tecnològiques, un esdeveniment que anualment aplega tant a gent d’aquest petit municipi de la comarca del Ripollès com a gent vinguda de fora per parlar de tecnologia i els efectes que aquesta té sobre la societat.

L’any passat vaig tenir la meva primera experiència personal en aquest esdeveniment, molt positiva tant per part de l’audiència com en el marc: Vallfogona és un lloc encantandor, que malgrat ser un poble petit manté una vitalitat associativa i organitzativa que ja voldria veure en algunes comunitats més grans, emmarcat en un paisatge bucòlic que dona tranquil·litat i pau espiritual. Com qualsevol poble petit i que es trobi en una zona rural (en aquest cas a mig camí entre Olot i Ripoll), passejant-hi no sentireu gaire res, cap dels sorolls pertorbadors que podeu escoltar clarament en una ciutat. I jo, que sóc un urbanita, ho valoro força això.

Però tornem a l’àmbit tecnològic. A les Jornades de Vallfogona podrem assistir a diverses xerrades i tallers, a més d’una jornada de portes obertes i actuacions de DJ’s com a colofó cultural.
Continuar llegint »

Els .com estan d'aniversari

Aquest passat dilluns dia 15 de març es van complir vint-i-cinc anys d’ençà del registre del primer domini .com . Aquest sufixe de domini és, sense cap mena de dubte, el més popular a la Xarxa, i ha esdevingut tota una icona representativa d’Internet a la cultura popular. El terme “punt com” ja no és exclusiu dels cenacles informàtics, ni tan sols dels relacionats d’alguna manera amb la tecnologia, sinó que és un patrimoni de tota la humanitat.

Però retrocedim aquests vint-i-cinc anys i veiem quin fou el primer domini .com en ser registrat. Corria el 1985, i Internet tot just s’obria fora del sector militar i de l’educatiu cap a l’empresarial. Aquí a Catalunya, la Xarxa de xarxes entraria amb força entre principis i mitjans de la dècada dels noranta, per consolidar-se com una eina assequible a tothom (i desitjable per a molts!) a finals de la mateixa dècada i principis del nou mil·lenni.

La web ni tan sols havia estat inventada. Caldria encara un lustre per a què Tim Berners-Lee (encara mancat del títol de Sir que se li va concedir a posteriori) inventés una forma per bescanviar informació amb altres membres de la comunitat científica sense dependre d’una plataforma de maquinari/programari determinada. El correu electrònic existia, sí, així com també els precedents immediats de la Web com eren els sistemes Gopher, Archie o Wais (i ara no sé si els escric bé, perquè fa tant de temps…), però la Internet d’aquells temps distava molt encara de la Internet que coneixem avui en dia i que tan propera ens és. Llavors era cosa de tècnics especialistes, autèntics geeks que hi remenaven en pantalles de fòsfor verd.

Symbolics Inc. era a aquelles alçades una empresa que venia sistemes informàtics per a càlcul algebraic intensiu basats en el seu propi sistema operatiu i en un entorn integrat de desenvolupament que emprava el llenguatge de programació LISP. Oferien la solució completa, programari i maquinari, però la cosa no els devia acabar d’anar del tot bé. Investigant sobre què havia passat amb aquella empresa, em vaig assabentar que ara el seu lloc l’ocupava una altra que s’anomena de la mateixa manera però no és l’original, i que es cuida de mantenir els desenvolupaments d’aquella companyia dels vuitanta. Però en el seu punt àlgid, aquesta empresa va comprar el domini symbolics.com, avantçant-se així al seu temps.

I què ha estat del domini? Des de fa uns mesos és propietat de XF.com, una empresa especialitzada en la compravenda de dominis a Internet. No creieu que és quelcom molt adequat per a aquest primer domini .com? I el que allotja és el bloc personal del director d’aquesta empresa.

Ha plogut molt des d’aquell març del 1985; Internet ha madurat, ha deixat de ser una cosa usada pels frikis de la informàtica a ser una eina d’ús comú per a tothom. Ha revolucionat la forma en què ens comuniquem, ha empetitit el món, ha creat tota una forma de veure i fer els negocis, ha donat llibertat de publicació a la gent, però també ha portat aspectes foscos com la ciberdelinqüència i temes no resolts com el de la pirateria/lliure intercanvi de continguts, dues cares d’una mateixa moneda.

Vint-i-cinc anys no són res ;-)

La pantalla d'inici de Windows Phone 7

Durant el passat Mobile World Congress celebrat al febrer a Barcelona, Microsoft va presentar la nova revisió del seu sistema operatiu per a telefonia mòbil, malgrat que va deixar algunes incògnites a l’aire.

La companyia de Redmond necessitava imperiosament aquesta presentació donades les males crítiques que havien anat rebent les versions anteriors de la seva plataforma, la minva del seu pes específic en el mercat (quota i influència) i la puixança dels seus més immediats rivals com l’iPhone d’Apple, BlackBerry i Android. Per tant, Steve Ballmer va decidir que millor era presentar primer, fer venir salivera a la industria, i llençar després. I a fe que ho va fer. Ambdues coses, anunciar primer i llançar després, i fer venir salivera.

Perquè el nou Windows Phone llueix molt maco (almenys, en la meva opinió) i la seva interfície sembla pensada per a qualsevol tipus d’usuari, tant el final profà en matèria tecnològica com el professional. Però una incògnita quedava encara per descobrir: seria compatible cap enrere o trencaria amb tot allò fet fins ara? sembla que, a la fi, serà aquesta darrera opció la que seguirà.

No és un tema mancat d’importància, malgrat que ens ho pugui semblar als usuaris finals. Són els programadors els que hauran de “patir” aquest trencament, ja que hauran de reescriure tot el codi font de les seves aplicacions. En el recent MIX10 celebrat a Las Vegas (Estats Units), un esdeveniment dirigit als programadors, Microsoft va presentar les eines de programació que hauran de fer servir els desenvolupadors per dur les seves creacions a la nova plataforma.

Els programadors no podran desenvolupar codi natiu per als telèfons basats en Windows Phone 7, sinó que la majoria de les coses pivotaran al voltant de Silverlight 4 i XNA. Per al primer, es podrà reutilitzar gairebé tot el codi que es faci servir per a un programa creat pensant en una màquina de sobretaula, ja que Silverlight 4 serà el mateix en dispositius mòbils i en ordinadors.

També es podrà reutilitzar gairebé tot el codi font dels videojocs, però aquí ampliem l’espectre de plataformes compatibles cap a la videoconsola Xbox 360. Segons sembla, quan un desenvolupador realitzi un videojoc, tret de tres o quatre coses concretes de cada plataforma (imagino que el carregador del programa en memòria i l’apartat gràfic), tota la resta serà comú a les tres plataformes.

Aquest, de fet, sembla el gran cavall de batalla de la companyia de Redmond: compensar als programadors el trencament que suposa Windows Phone 7 amb el que hi havia fins ara a base de facilitar-los al màxim el reutilitzar el seu codi font per a diferents plataformes.

Les noves versions de les eines de programació de la companyia que han de fer tot això possible també han estat presentades al MIX10, i en totes s’ha vist un èmfasi especial envers la nova plataforma mòbil presentada per Steve Ballmer al setembre.