Mai plou a gust de tothom. Cadascú té les seves preferències i les seves prioritats, fins i tot pel que fa als videojocs. És per això que provar d’encertar els resultats de qualsevol esdeveniment en el que lliurin premis és molt complicat, tot i que hi ha també moltes possibilitats de guanyar, com a les apostes esportives de Bwin. Fa uns dies vam assistir al lliurament dels premis VGA que atorga la cadena de televisió Spike TV dels Estats Units (depenent de la MTV) i que premia els millors videojocs de l’any. El joc que va sortir guanyador absolut va ser “The Elder Scrolls V: Skyrim”, però ens centrarem en veure com la diferent cultura influeix en la decisió de quin joc és el millor en una de les seccions: la d’esports col·lectius.

NBA 2K12, el millor jocs d'esports als VGA

Si preguntem a qualsevol europeu (no diguem a qualsevol català) quin videojoc d’esports és el millor, potser dubtaríem entre un o dos títols, però segur que l’esport en qüestió seria el futbol. Doncs, bé, com que aquest premis s’atorguen a l’altra banda de l’Atlàntic, el videojoc d’esports més valorat ha estat un de bàsquet. Com és això? Doncs ben fàcil, als Estats Units l’esport rei és el bàsquet i això es reflecteix en les prioritats del votants. Ens sorprèn, no obstant, que el FIFA 12 hagi quedat en segona posició, per davant d’altres jocs d’esports molt més estesos als EEUU com ara l’hockey, el beisbol o el futbol americà. A les nostres contrades la disputa hagués estat entre el FIFA 12 i el PES 2012, ambdós jocs de futbol. Aquestes dues opcions d’entendre el futbol a l’ordinador o les consoles han estat lluitant pel primer lloc i per les vendes des de fa molts anys.

Continuar llegint »

Fins ara, tant metges com pares i professors han criticat de tant en tant els videojocs. Ho han fet perquè de vegades no s’hi veuen els beneficis que poden tenir vers els nens i més aviat s’han fixat en els seus inconvenients (sobre tot si s’hi abusa). Malgrat això, els videojocs han resultat ser beneficiosos per al tractament de l’ambliopia.

Els videojocs poden millorar el tractament de l'ull mandrós

I què es l’ambliopia? Doncs és el que es coneix com “ull mandrós”. Tot i que de vegades passa desapercebut, certes persones no tenen la mateixa visió en un ull que en l’altre. Això bé donat perquè l’agudesa visual no és la mateixa en tots dos ulls i, en conseqüència, l’ull “bo” ha de suplir les mancances de l’altre. L’ambliopia ve donada per problemes motors dels ulls, com ara l’estrabisme o fixacions excèntriques. El seu tractament consisteix en forçar l’ús d’aquest ull mandrós (generalment tapant l’ull que funciona correctament) per corregir la seva posició i així aconseguir millorar en quant a l’agudesa visual.

A la 115a trobada anual de la American Academy of Ophtalmology (del 22 al 25 d’octubre de 2011) s’ha presentat un estudi que conclou que l’ús de videojocs pot afavorir el tractament d’aquesta patologia. En aquest estudi han establert quatre grups formats per nens i joves de 10 a 18 anys que presentaven un ull mandrós. Han seguit les seves evolucions al llarg d’un any per tal d’esbrinar si el fet de jugar a videojocs millorava la seva recuperació.

Continuar llegint »

Steve Jobs ens ha deixat. El co-fundador d’Apple i buc insígnia de la companyia de Cupertino ja no es troba entre nosaltres, malgrat que el seu llegat està present – i hi estarà per molts anys – en el nostre dia a dia. Cada cop que fem servir un Mac, escoltem música a l’iPod, mirem un iPhone o l’iPad, hi veurem una mica de la gran idea que va tenir Steve Jobs: fer que la tecnologia s’apropés a les persones i no que les persones s’adaptessin a la tecnologia.

Quin serà el futur d'Apple després de Steve Jobs?

Amb el seu estil inconfusible, Jobs va dissenyar uns productes extraordinaris que han transformat la manera com ens comuniquem amb les màquines. Jobs va ser un visionari que va veure com ningú quines eren les expectatives dels usuaris d’ordinadors, mòvils i altres coses que encara no s’havien comercialitzat pro, com les tablets. Ara, amb la seva mort, segur que són moltes les persones que es volen apropar a la seva història i conèixer de primera mà com va ser la vida d’aquest home extraordinari. Molt abans de morir, saben que la seva malaltia el duria en algun moment a aquest desenllaç fatídic, Steve Jobs va encomanar unes memòries autobiogràfiques al Walter Isaacson (nominat al premi Pulitzer) que aviat sortiran a la venda. La intenció de Jobs era deixar constància pública i autoritzada de com va viure i com pensava per tal que, en primer lloc, els seus fills ho coneguessin. Ell mateix havia manifestat alguna vegada que per motius de feina, no havia estat prou temps amb els seus fills i vol intentar justificar-ne el motiu. El rumor que ha començat a estendre’s per la xarxa és que la Sony ja ha comprat els drets d’aquesta biografía per fere una pel·lícula sobre Steve Jobs (el que s’anomena un “biopic”).

Continuar llegint »

Un acte de la plataforma 'Todos Contra El Canon' del 2006, la lluita ha estat llarga. Imtge cortesia de la mateixa plataforma

Fa uns dies podíem llegir a la premsa els titulars recurrents de que el canon està mort i enterrat. Com tantes altres vegades, com quan es va fer públic el dictamen del Tribunal Europeu sobre l’aplicació d’aquesta taxa. Res de nou sota la capa del sol, malgrat que s’ha guanyat un judici amb sentència inclosa i, a la llarga, això s’ha de notar en un canvi de la llei.

La història ve de lluny: la SGAE, líder visible d’una sèrie d’entitats que han aconseguit imposar la taxa coneguda com a ‘canon digital‘ a tots els mitjans d’emmagatzemament digital, posen una demanda contra Padawan S.L., empresa propietària de la botiga Traxtore de Barcelona per impagament de l’esmentada taxa. Aquesta botiga venia i ven material informàtic. En total, se li reclamaven uns 16.000 euros.

Padawan es defensa amb ungles i dents, i a través del seu advocat, Josep Jover, aconsegueix que el cas arribi al Tribunal Europeu de Luxemburg a petició de l’Audiència Provincial de Barcelona, on per primera vegada s’hi discuteix l’aplicació de la directiva europea en la matèria a l’Estat Espanyol. El dictamen, que no és d’obligat compliment (només consultiu) conclou que la reglamentació espanyola no s’ajusta a l’esperit de la directiva europea, i recomana canviar la llei estatal. Molts ja vaticinen la mort del canon, però cal esperar encara a la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona.

I aquesta, fa pocs dies, donava la raó a la part demandada tot explicant que, si bé és lícit cobrar un canon als particulars, no ho és fer-ho indiscriminadament i que també l’hagin de pagar les empreses. El canvi de la llei es fa necessari, però ningú sap quan es discutirà i menys quan es durà a la pràctica.

Mentre, tots dos “bàndols” enfrontats reclamen la victòria per a ells; SGAE i organitzacions interessades en l’aplicació a mansalva del canon hi veuen el punt positiu de que la sentència reconeix que els particulars han de pagar la taxa, tot i que admeten que la llei s’ha de modificar, encara que ho fan sense emprar aquesta paraula tan explícita.

Per la seva banda, els anti-canon es mostren satisfets amb el resultat, tot i que continuen reclamant que no hi hagi cap mitjà de gravació sotmès a aquesta taxa i que el canon només sigui abonat en el moment de la compra dels continguts originals.

On ens deixa tot això? Ara mateix, no gaire més lluny d’on érem al principi, doncs la llei no ha canviat i tots nosaltres així com les empreses i entitats públiques, hem de continuar abonant l’import del canon. S’ha obert, això si, la via per a què empreses i organitzacions reclamin judicialment la devolució de l’import que han abonat al llarg dels darrers temps, emparant-se en el dictamen del Tribunal Europeu i la no adequació de la llei espanyola a aquest. Si triomfaran, això és una altra qüestió.

A la llarga, això si, la llei s’haurà de revisar. Ho han dit tant Europa com un tribunal local, i no hi ha marxa enrere. Quan? Això és el més pelut de dir. És poc probable que la Ministra de Cultura, la molt notable (que no equival a lloable) Ángeles-González Sinde, no tingui gaires ganes de fer marxa enrere i canviar un marc legal que ha defensat a ultrança, i la SGAE (a la qui molts apunten com el poder fàctic que es troba al darrere del ministeri esmentat) ben segur que contribuirà a la dil·lació. No ho poden posposar eternament, però si retardar-ho tant com puguin.

I com serà aquesta llei en el futur? Personalment, crec que l’estira i arronsa en el moment de redactar-la serà molt fort, prou com per trencar el diàleg més d’un cop. Els darrers anys les posicions s’han enrocat massa com per a què sigui fàcil que ambdós bàndols cedeixin ni que sigui una ungla, però tots hauríem de ser conscients que per a què una negociació arribi a bon port, és necessari que tots els que hi participen baixin una mica del burro.

El cartell del Mobile World Congress d'aquest any. Gentilesa de l'organització

S’acosta la gran festa de les tecnologies mòbils (ja més que no pas exclusivament la telefonia mòbil) de Barcelona, l’aparador mundial on totes les grans companyies (tret d’Apple, un any més) presenten les seves novetats.

Com és habitual i lògic, això ha disparat la rumorologia entre les publicacions especialitzades en noves tecnologies, que busquen obtenir exclusives a la fira, i els blocaires aficionats en aquest camp, a qui agrada d’especular amb les possibilitats que esdeveniments com aquests atorguen. Revisem alguns probables i altres possibles que ens pot deixar darrere seu el Mobile World Congress un cop s’hagi celebrat.

Continuar llegint »

La imatge que, l'any passat, donava la benvinguda als visitants de la fira. Imatge: Guillem Alsina

Del 14 al 17 de febrer es celebrarà a Barcelona una nova edició del congrés mundial de telefonia mòbil, un aparador en el que les principals companyies que treballen en aquest sector ensenyaran les seves novetats, convertint la capital catalana en el centre d’atenció de la industria, la premsa especialitzada i els aficionats a les noves tecnologies.

Aquest any serà el penúltim del contracte que la ciutat comtal va signar amb la GSMA (GSM Association), i que -almenys en principi- tan satisfetes ha deixat a ambdues parts. Renovar-lo no serà fàcil, doncs la GSMA ha obert una mena de concurs al qual s’hi han presentat diverses ciutats: Barcelona, País, Milà i Munic. A priori, la capital francesa sembla que podria ser la que presentés més batalla a Barcelona, seguida de Milà.

Els motius són diversos; París és una gran capital, amb nombrosos atractius culturals i arquitectònics, amb una vida nocturna molt activa i una climatologia que, si bé no és tan bona com la del “cap i casal”, tampoc li queda gaire enrere. Comptarà, a més, amb tot el suport del govern francès, que a diferència del nostre país, quan hi ha en joc alguna cosa que afecta als seus interessos geopolítics o econòmics, o als dels seus ciutadans i empreses, s’implica a fons i mou tots els fils i recursos que pot, ja siguin nets i legals… o no tan clars.

En contraposició, és ben segur que la candidatura catalana comptarà amb un escàs suport del govern de Madrid, encara que públicament es manifesti el contrari. I és que la “villa y corte” també volia optar a acollir el congrés, però els atractius de la més cosmopolita Barcelona, mar inclòs (i és que ja sabem que “vaya, vaya, allí no hay playa”) van acabar seduint la GSMA. I el pes de la Generalitat a nivell internacional queda anys lluny del que té el govern gal.

Un factor de pes que si tenim a favor aquí és el bon regust que han deixat les edicions celebrades fins ara a Barcelona, tret potser de l’espinós tema dels preus dels hotels, que els dos primers anys es van veure exageradament inflats. La manca de visió dels hotelers podria suposar una taca en l’expedient de Barcelona que acabés decantant la balança en contra de la seva candidatura.

Perdre el Mobile World Congress no només significaria perdre la fira, doncs per a les edicions que vinguin a partir del 2013, l’organització de l’esdeveniment preveu que la ciutat que l’aculli celebri activitats al llarg de tot l’any, tant aquelles relacionades amb la industria mateixa com per fer-ne difusió entre els usuaris finals. Una activitat, doncs, que convertirà la ciutat en l’autèntica “capital mundial” de la mobilitat, i motiu afegit per témer la competència de París pel prestigi que això suposarà per a França.

Un dels televisors connectats amb la solució de Google que Sony ha presentat al CES

Aviat deixarem de veure la televisió tal i com la veiem ara, i no m’estic referint al canvi a la TDT (apagada analògica) que ens va portar més decepcions que no pas innovació, si no a una manera realment més interactiva de veure la “caixa tonta”, que passarà a ser un xic més intel·ligent.

Mirem-nos, doncs, cadascuna de les alternatives que presenten els principals fabricants d’aquest tipus de solucions:

Google TV: és sens dubte la solució que més suport està rebent dels grans fabricants, i en el recent CES tots i cadascun d’ells li han dedicat algun o altre llançament. Especialment bo ha estat el recolzament ofert per Sony, que ha llançat tot un reguitzell de models basats en aquesta tecnologia. No debades és, juntament amb la companyia del cercador, la creadora d’aquesta plataforma.

L’opció de Google es basa en Android (com no podia ser d’altra manera), afegint funcionalitats d’ordinador al nostre televisor. Així, comptem amb un teclat que fa també la funció de ratolí, i que ens permet obrir un navegador web (Chrome) i apps per treballar amb el que sigui.

Per a aquells que vulguin estalviar-se comprar un televisor nou, Logitech comercialitza el Revue, una capseta que es connecta al nostre televisor i que porta tota la resta.
Continuar llegint »

El Centre de Convencions de Las Vegas (LVCC) el primer dia del CES

Enguany he tingut el plaer i la sort de poder assistir al CES, el Consumer Electronics Show, una fira dedicada a la tecnologia que es celebra cada any a Las Vegas (Nevada, Estats Units), i que acostuma a ser l’aparador de moltes de les tecnologies i els gàdgets que dominaran el panorama de consum al llarg dels 12 mesos vinents. Ha estat el meu regal de reis (festivitat que he passat allà, a les amèriques), i la veritat és que n’he gaudit a fons.

Per tal de posar-vos en situació sobre la importància i l’impacte d’aquest esdeveniment us diré que, així a simple vista, l’espai ocupat d’exposició és força superior al de la Fira de Barcelona, i el moviment que genera en termes de premsa, expositors i assistents fàcilment duplica al del Mobile World Congress que es celebra també a la ciutat comtal. És, senzillament, impressionant.

La posada en escena de Sony en aquest CES només té una descripció possible: espectacular

Enguany, les estrelles de la fira han estat els tablets lleugers estil iPad i el 3D. Dels primers, tots els grans fabricants n’han presentat el seu, a més d’alguns de productors independents més modestos. La gran majoria d’aquests aparells venen governats per Android, tret dels de més altes prestacions per als quals sembla haver-se reservat el Windows 7 en les seves edicions més bàsiques (Home). L’exemple perfecte d’aquesta dicotomia el tenim en Asus, que ha presentat quatre nous models, tres d’ells amb processadors ARM (Snapdragon i Tegra 2) que treballen amb Android, i el més potent amb un Core i5 sota Windows 7.

El 3D i la televisió intel·ligent han estat les altres estrelles, i malgrat que el primer ha estat més present, deu n’hi do les solucions que hem vist amb Google TV sobretot però també amb Yahoo! i fins i tot amb Windows. I Opera també ha presentat en societat la seva proposta.

El Laptop Dock de Motorola, una de les poques novetats interessants i de les poques que s'escapaven de l'àmbit tablets

Malgrat tot, el que si és segur que no veurem és un aparell amb les dues coses alhora: solució de TV connectada i 3D en un de sol. Per què? doncs perquè si us venen una cosa que ja ho té tot, no us en podran vendre ara una i més endavant una altra amb el que li mancava a la primera. Tot és un tema econòmic…

Per la part del 3D, tots els fabricants aposten per aquesta tecnologia, que és quelcom que també interessa als productors de continguts. Per altra banda, també s’han vist les primeres passes del 3D sense ulleres (existent des de fa anys però comercialment en un estadi tot just molt incipient) i de la gravació domèstica, com les càmeres de vídeo i fotos presentades per Sony i que disposen de dues lents, permetent captar imatges i gravacions casolanes en un 3D que a mi, la veritat em va semblar prou digne, però que evidentment no arriba al nivell de l’espectacularitat de l’efecte que trobem en produccions com Avatar, i que s’aprecia molt millor. És lògic: estem parlant d’equipaments domèstics contra professionals.

En les televisions intel·ligents, com he esmentat abans, el rei indiscutible és Google. La seva solució passa per integrar una base Android amb l’interfície d’usuari d’un cercador, un navegador web i una graella amb els programes que podem veure. També tenim altres propostes, com Yahoo! que opta per interactuar amb el contingut emès, o un fabricant que aposta pel Windows Embedded de Microsoft, amb interfície de Media Center.

Aquestes tendències ja eren certament previsibles abans de la fira, i la seva celebració no ha donat gaires sorpreses més, encara que també hi ha hagut lloc per a alguna tecnologia interessant. Ja us ho anirem explicant ;-)

La porta d'entrada del cèlebre Caesar's Palace, un dels moderns casinos-hotels emblemàtics de Las Vegas

El model LX6500. Evidentment, qualsevol foto, perd molt. S'ha de veure al natural i funcionant

Les tres dimensions estan de moda; pel·lícules com Avatar l’han començat a explotar reeixidament a les sales comercials de cinema, però no es queda només en aquestes. Videojocs i, fins i tot, emissions televisives, aposten i apostaran més encara en el futur per entrar en la tercera dimensió. Té lògica: visualment és molt més atractiu, i si es comencen a desenvolupar continguts per a sales de cinema que tard o d’hora s’acabaran emetent per televisió, els usuaris demanaran dispositius que puguin reproduir-los també a la seva sala d’estar mantenint la fidelitat 3D dels cinemes.

Tots els principals fabricants de maquinari tenen la seva oferta de monitors amb aquesta tecnologia, inclosa la sud-coreana LG, però aquesta ha ampliat destacadament el seu enfocament cap a aquesta tecnologia amb la presentació a principi d’aquest mes de la seva nova gamma, que es va fer a Madrid i a la qual hi vam ser convidats.

Deixant de banda els models pertanyents a la gamma (que podeu consultar fàcilment a la web de l’empresa), el que us vull transmetre és la sensació que em van deixar aquests monitors, i que ja us avanço que va ser bona.

La qualitat d’imatge és molt nítida, sobretot en les pantalles de plasma i en aquelles que empren tecnologia de retroil·luminació lateral LED (LED Plus). Un cop posades les ulleres i mirant aquestes pantalles, semblava que els objectes havien de sortir-ne físicament i colpejar-nos. No obstant, també és cert que els continguts estaven preparats per tal de resultar espectaculars en aquests entorns, amb colors vius i formes i plans que realment donen una sensació de profunditat realçant els objectes en primer pla. Un exemple consisteix en les imatges d’avions amb paisatges de fons.

A més dels televisors i monitors d’ordinador (jugar al Call of Duty, i encara que jo de jocs més aviat poc, va ser una autèntica delícia), LG també va presentar a Madrid diversos dispositius més de la nova gama orientada a 3D. Un d’ells fou el projector CF3D, que vaig provar amb un joc de cotxes (ho sento, però no em pregunteu quin, perquè ja us he comentat que jo per als jocs…).

La impressió que em va deixar és que la tecnologia 3D encara no està prou adaptada a aquest tipus de dispositius, ans al contrari que en el cas dels televisors i, sincerament, no se si arribarà mai a estar a l’alçada el nivell de visualització tridimensional que es veu en la imatge projectada en una paret o llenç blanc en comparació amb la que es pugui veure sobre la superfície d’un monitor preparat per a això.

Una darrera reflexió: les ulleres que proporciona LG són d’allò més còmodes i, com que són les mateixes que es fan servir en una sala de cinema adaptada a la tecnologia 3D, hom es qüestiona ràpidament el fet d’endur-se-les quan surt a veure una pel·lícula. Jo, la darrera vegada que vaig a anar al cine a veure’n una en 3D (Avatar) vaig sortir amb mal al nas de les ulleres (habitualment només en porto de sol i per espais de temps no gaire perllongats).

Els "blísters" de la promoció

El fabricant de sistemes d’emmagatzematge i targes de vídeo ha presentat en col·laboració amb Gameloft la seva darrera campanya promocional, que consisteix en el regal d’un joc per l’adquisició d’una tarja de memòria microSD, del tipus que empren avui en dia la majoria dels telèfons mòbils.

Gameloft és una de les empreses líders en publicació de videojocs per a dispositius mòbils, especialment adaptacions d’èxits que ja han eclosionat en altres plataformes, com ara ordinadors personals o videoconsoles. De fet, la seva història arrenca de la mà dels mateixos fundadors d’Ubisoft, un dels creadors i editors de videojocs amb més renom. Per la seva banda, PNY és una companyia especialitzada en el maquinari, amb una forta dedicació als sistemes de memòria (targes d’emmagatzematge, memòries RAM, discos SSD, claus USB) i les targes de vídeo per a gamers.

Amb la compra d’una tarja microSD etiquetada com a “Gameloft by PNY”, el client rebrà en el paquet un codi que li permetrà la descàrrega d’un dels més de 200 jocs disponibles dins de la promoció. Entre aquests, títols s’hi compten entre d’altres:
Continuar llegint »