YouTube. El portal s'ha decantat pel còdec H.264, un perill per a Firefox. Imatge: Guillem Alsina

Força gent que conec (i alguns amb qui no tinc el plaer però m’han contactat a través d’Internet) em pregunten aquests dies què és això del vídeo natiu en l’HTML 5 i en què els afectarà. Bé, miraré d’aportar una mica de llum sobre el tema.

Fins ara, per reproduir elements de vídeo inserits en una pàgina web hem de recórrer a eines externes, els famosos plug-ins com el de Flash. En fer referència a un objecte de vídeo o àudio des d’una pàgina, si el navegador no té el component adequat per reproduir el format, el primer que fa és demanar-nos la instal·lació d’aquesta peça de programari. La referència a un vídeo pot ser força llarga i farragosa de fer en HTML (el llenguatge en el qual es construeixen les pàgines web), i ho podeu veure en el codi que ens donen a YouTube si volem posar un vídeo d’aquest portal a la nostra plana.

Tenir vídeo natiu en HTML implica el següent:

• Per reproduir el contingut ja no farà falta una peça de programari addicional (el famós plug-in), ja que el mateix browser inclourà el còdec necessari per a reproduir-lo.
• Per al dissenyador de pàgines web, es simplificarà la tasca, ja que enlloc d’haver d’emprar una llarga tirallonga de codi per encastar un vídeo en Flash, podrà usar el tag natiu <VIDEO>.
• Ja no es dependrà de la disponibilitat del plug-in/reproductor per a una plataforma de maquinari/programari concreta, ja que en ser una part de l’estàndard HTML, tots els navegadors que compleixin amb la versió 5 ja inclouran tot allò necessari per a reproduir els vídeos inserits en els llocs web.
• Com us imagineu, l’empresa o iniciativa que es trobi al darrere del còdec emprat per equipar l’HTML 5 obtindrà una quota de poder prou gran al tenir una influència potencial molt àmplia (sobre tots els internautes!) pel què les picabaralles són ara entre els principals jugadors del sector per imposar el què millor els vagi.

Continuar llegint »

Les oficines de Google a Madrid, com les altres que la companyia té arreu del món

Les crítiques a Google per les dimensions i pràctiques de l’empresa no són noves, ni han augmentat recentment, però les darreres iniciatives que ha pres la companyia del cercador homònim fan témer a més d’un que el futur de Google sigui no guanyar a Microsoft, sinó substituir-la en el seu rol de dominadora del món de la informàtica. Per a aquestes veus escèptiques i crítiques, serà com substituir una monarquia autoritària de dret diví per una dictadura civil o militar de caire autoritari; si abans no et podies queixar del rei, ara no ho podràs fer del president del govern.

I no és que Google n’hagi donat moltes mostres, però algun indici si que hi ha. Jo sempre em quedaré amb què l’empresa va pactar amb el govern xinès per estar present al mercat d’aquest país encara que fos al preu d’admetre la censura. Puc entendre l’excusa que van donar, que si no ho fan, igualment molts internautes del gegantí país asiàtic no tindran accés a certs continguts, però no la comparteixo. Èticament no ho trobo admissible.

Però les “obscures” intencions de Google es queden en això, en obscures, foques, amagades i, per tant, que no podem afirmar cap a on es decanten. És fàcil acusar però cal tenir proves per fer-ho amb fonament. Per mi, i torno a personalitzar, l’afer xinès és un indici però de moment només ens serveix per acusar la companyia del cercador d’haver obrat malament, i no de que vulgui monopolitzar el mercat.

Sergey Brin i Larry Page, els fundadors de Google en una conferència a Israel

Repassem una mica els darrers moviments de Google fora de l’espai online: fa una mica més d’un any, al setembre del 2008, llançava el navegador web Chrome. Poc després era Android, la plataforma per a telèfons mòbils, la que veia la llum i, amb posterioritat, aquesta mateixa ha depassat l’àmbit dels terminals de telefonia per a ser vista en alguns netbooks i centres d’oci multimèdia portàtils. Chrome OS era anunciat en ple estiu, i ja aquest mateix mes ha llençat un llenguatge de programació (Go!) i un nou protocol SPDY que ha de substituir l’HTTP, a més del codi font del Chrome OS. Tot això sense comptar les nombroses iniciatives online com Google Wave o el vídeo corporatiu.

Jo crec que la tàctica de Google és seguir el camí que va encetar Microsoft fa uns anys: disposar de tot allò necessari per a fer funcionar un ordinador, des del sistema operatiu fins als jocs, passant pel paquet ofimàtic, eines de disseny,… és clar que la companyia fundada per Bill Gates ha tingut anys per aconseguir-ho i Google és una empresa prou jove que encara li queda molta vida i energies per endavant i molt camí per recórrer.

En aquest sentit, si que potser ens trobaríem amb un canvi d’un jugador predominant per un altre, però per a què això passi ens manca encara molt; Google és forta a Internet, i el seu navegador està creixent, però amb prou feines té implantació fora dels serveis en línia. El seu sistema operatiu és una aposta de futur a llarg termini, ja que depèn de l’existència d’una connexió a Internet continuada que avui en dia no tenim al nostre abast tret que ens trobem en una gran urbs (i encara), pel què no molestarà en absolut al Windows.

Però a llarg termini si que ens hi podem trobar, i el perill rau en què als quarters generals de Google a Mountain View se n’oblidin de l’eslògan “don’t be evil” (no siguis dolent, en una al·lusió gens amagada a Microsoft) o es pensin que han de ser ells qui marquin la pauta del que és ser bo o ser dolent.

Així doncs, tenim no la desbandada d’un monopoli a la vista, sinó la possible substitució d’aquest per un altre, que pot ser més o menys laxe, això queda per definir. Ara, digueu-hi la vostra ;-)

Foto oficina Google Espanya: Enrique Dans a Flickr
Foto Sergey Brin i Larry Page: Ehud Kenan a Flickr

Intel® Core™ i7 Extreme Edition, producte estrella de la marca

A petició d’alguns lectors d’Informatica.cat us informem sobre alguns dels processadors Intel. Com ens interessa que compteu amb les millors tecnologies possibles, us parlarem de la familia de processadors Intel Core, els més ràpids d’aquesta família que us poden reportar una gran fiabilitat als vostres ordinadors.

Si hem de parlar d’un producte de gran qualitat hem de referir-nos obligatòriament al Intel® Core™ i7 Extreme Edition, de qui diuen que és el millor del mercat en l’actualitat. Amb aquest processador serà difícil que cap aplicació informàtica, per molt pes i requeriments que tingui, es resisteixi. Gracies a la tecnologia multi-core podràs jugar als videojocs més exigents, realitzar accions amb un 25% més de rapidesa que els processadors habituals i una gran velocitat per a la codificació de vídeo o la presentació d’imatges i el retoc i edició de fotografies, per exemple. També compta amb les tecnologies Intel® Turbo Boost² e Intel® Hyper-Threading, que fan que l’ordinador actuï amb màxima velocitat justament en el lloc que ho necessita, tot adaptant-se a les teves necessitats.

Per a complementar la informació et donem alguna dada tècnica d’aquesta autèntica ‘bèstia’ dels processadors: 3,20 GHz de velocitat del nucli, 8 subprocessos per a processar amb la tecnología Intel® Hyper-Threading, 8 MB de caché Intel® intel·ligent i 3 canals de memòria DDR3 de 1066 MHz.
Continuar llegint »

El resultat gràfic és molt interessant

Des d’ Informatica.cat us volem apropar idees i aplicacions que considerem innovadores i interessants en el camp de l’usuari convencional i també del professional. Una de les qüestions que tenim clares és que la venda online és un negoci en creixement. De fet, si observem altres països europeus o d’altres continents com el Japó o els Estats Units, veiem que cada cop és més el volum de vendes de productes online que fan les principals grans empreses.

No estem parlant de serveix com Ebay, molt consolidat a nivell mundial en la compra-venda de productes entre usuaris, sinó de les botigues online que ofereixen els seus productes. Són conegudes experiències com les de Privalia, Vente-Privée o altres botigues online similars que venen roba, electrodomèstics, aparells electrònics… de les principals marques del món en macrobotiques online en format outlet.

Avui, però, us volem parlar d’una idea molt més propera. Imagineu muntar la vostra pròpia botiga online? Potser ja teniu un establiment al carrer però podeu arribar a molta més gent i a un baix preu a través de la xarxa. Per si la idea us sedueix us volem presentar PrestaShop, una plataforma online per a que creïs la teva propia botiga de forma senzilla.
Continuar llegint »

Codi HTML

Hi ha uns quants fenòmens que han sacsejat Internet per fer-la evolucionar des de l’anterior estatus fins a l’actual Web 2.0: les xarxes socials, els blocs, les aplicacions al núvol (cloud),… i alguns d’aquests tenen noms propis que han protagonitzat la revolució: Google, Facebook, Twitter, iTunes Store o YouTube. Aquests dos darrers ofereixen serveis d’àudio i vídeo respectivament (en el cas de la iTunes Store, podcasts), trobant-se entre els més populars de tota la Xarxa.

És precisament gràcies a aquesta popularitat de l’àudio i el vídeo i degut a la multiplicitat de còdecs existents per treballar-hi, que el W3C (World Wide Web Consortium) vol posar ordre en aquest caos i estandarditzar el format en què aquests elements es poden trobar empotrats en una pàgina web, tot i que de moment no se n’ha sortit per les divergències existents entre els principals actors del mercat dels navegadors sobre els formats a emprar.

Actualment s’enduen la palma el Flash d’Adobe i l’MP3, amb una forma presència del WMA de Microsoft i alguns altres còdecs minoritaris, però aquests formats tenen el defecte de ser parcial o totalment propietaris, a més de que en alguns casos difícilment s’hi pot treballar en formats d’alta qualitat (especialment vídeo). El mateix W3C ha estat buscant alternatives i considerant alguns còdecs lliures com OGG Theora (vídeo), OGG Vorbis (àudio), i alguns de propietaris o dependents de llicències com l’H.264 o QuickTime.

Continuar llegint »

Google, la companyia que va començar amb un cercador, ha anat estenent els seus tentacles a altres segments de mercat

La companyia del cercador ha confirmat allò que molts esperaven i desitjaven des de feia temps: la seva entrada en el terreny dels sistemes operatius per a màquines d’escriptori (el què s’anomena desktop en anglès). Google ja disposava d’un sistema per a telèfons mòbils (el famós Android), i el que tothom preveia era que aquest evolucionaria fins ocupar una posició en l’oferta de plataformes desktop, enquadrat en certs aspectes dins l’univers de distribucions de GNU/Linux però al mateix temps diferenciat en altres aspectes, amb una personalitat pròpia i diferenciada.

Finalment, resulta que Google ha estat treballant “d’estranquis” durant aquests darrers mesos en una nova plataforma, basant-la a l’igual que Android en un nucli Linux, però (i segons informa la mateixa multinacional nord-americana) desenvolupant una nova interfície gràfica. Quelcom semblant al què en el seu moment va fer Apple per crear el Mac OS X: prendre un nucli Unix (en el cas de la companyia de Cupertino, un microkernel Match, si no vaig errat) i desenvolupar el seu propi concepte d’interfície gràfica.

Els plans de Google són fer disponible aquesta nova plataforma a principis de l’any vinent, tot i que informalment s’ha afirmat que els primers netbooks amb Chrome OS (que serà el nom del nou sistema) podrien veure la llum a finals d’aquest mateix any.
Continuar llegint »

A l'esquerra, participants en el SIMO 2007, a la dreta un tros de l'escriptori del Windows 7

Serà possiblement el més a prop que el tinguem els catalans abans que sigui llançat oficialment el 22 d’octubre, i permetrà veure tot l’ecosistema de partners, aplicacions i detalls tècnics.

El SIMO, la fira informàtica de Madrid, s’ha redefinit seguint la voluntat de les grans companyies, que els darrers anys no havien parat de queixar-se de l’afluència de públic no especialitzat i la proliferació d’expositors centrats en els productes de consum, més que no pas professional. Triomfant la revolta contra l’organització, ara tots donen suport al replantejament de la fira, i entre aquests hi tenim a Microsoft, que ha anunciat que portarà el seu Windows 7 en primícia a la capital espanyola.

Per als professionals de la informàtica serà important, tret que hagin aconseguit la molt lloable fita de viure només en un àmbit dominat pel programari alternatiu a la plataforma de Redmond, ja que en el nostre dia a dia ens topem constantment amb la plataforma de Microsoft, i quant més la coneguem, millor.

Continuar llegint »

Android comença a atacar el segment dels netbooks

Més potència de càlcul, millor qualitat d’imatge, possibilitat de veure vídeo en alta definició, més durada de la bateria i no necessitar un ventilador mecànic com en el cas dels processadors Intel són algunes de les màximes que segueixen les companyies que s’han ficat en el món de la fabricació de microprocessadors per a dispositius tipus netbook o MID.

Aquestes noves classes de maquinari neixen arrel del projecte OLPC, inicialment enfocat als països de l’anomenat tercer món (que l’anomenem així des del punt de vista de superioritat que assumim a l’autoanomenat primer món…) però que ràpidament va despertar l’interès dels consumidors i usuaris d’Europa i els Estats Units per disposar de màquines petites i amb gran autonomia encara que fos sacrificant una part important de la potència.

Amb aquestes premisses com a base, el segment dels netbooks ha avançat espectacularment d’ençà que Asus va presentar el primer Eee PC, i en aquests temps de crisi és el que està permetent sobreviure al sector de la fabricació i venda de maquinari.

Continuar llegint »

Una imatge d'un centre de procés de dades. En un d'aquests ordinadors es podria allotjar la vostra web...

Hem donat una primera passa en la nostra presència a la xarxa de xarxes: tenim un bloc, un perfil a Facebook, un Twitter,… però i la presència amb el nostre propi domini web, la nostra pàgina i, fins i tot, la nostra botiga en línia?

Ja he parlat amb anterioritat de la importància de tenir una identitat digital, una petja a la gran Xarxa de xarxes que actuï com a tarja de presentació, currículum i aparador del què som, de qui som i del què oferim i/o busquem a Internet. Hi ha un aspecte que sembla haver decaigut en importància amb l’entrada en escena dels blocs, però que tot i així per a molta gent i empreses encara manté certa importància, en especial en qüestió d’imatge: es tracta de tenir un domini propi.

Estic parlant tant per als freelance independents (o professionals liberals, com us agradi més dir-ho) com per a les petites i mitjanes empreses (les grans ja es dona per descomptat) i, fins i tot, per a aquelles persones que despleguen una certa activitat a Internet per lleure però que hi destaquen i els agrada fer-se un nom en aquesta activitat. Anem a veure en concret un tema cabdal per a la nostra presència a la xarxa a llarg termini: l’hostatjament o hosting.

Continuar llegint »