La seguretat informàtica és cosa de tots, del professional a l’usuari
Por Guillem Alsina González, el 28 de Juny de 2008
Quan parlo de seguretat informàtica, sempre m’ha agradat recordar una màxima que diu que un sistema és tan segur com el component més feble de tots aquells que formen part del seu sistema defensiu. És una frase lapidària sobre la qual sempre demano -usualment als alumnes dels cursos que imparteixo- que s’hi reflexioni. I no debades, perquè normalment aquest esglaó més feble de la cadena defensiva acostumem a ser nosaltres, els usuaris, els humans.
Per la meva experiència en l’àmbit laboral, els atacs informàtics i els virus són com els accidents de cotxe: és allò que els passa als altres encara que qui ho afirmi es passi sovint les limitacions de velocitat i realitzi maniobres perilloses amb el seu vehicle. Fins que li passa a ell. I llavors segons la gravetat de l’accident passa a ser un tema del que cal conscienciar-ne a la resta o bé una simple anècdota més en la vida d’un conductor imprudent.
Amb la seguretat als nostres ordinadors passa tres quarts del mateix; he arribat a veure a gerents i responsables d’empreses on hi ha xarxes de tres, quatre o cinc màquines despreocupar-se tranquil·lament de la seguretat dels seus equips perquè “total, què en traurien d’atacar-me?” fins al dia que passa. I tot d’un plegat recorden que amb els ordinadors hi feien gestions als seus comptes corrents (banca online), comandes als proveïdors o fins i tot hi desaven informació personal que, en determinades mans, podria esdevenir comprometedora… i llavors és quan venen les presses, les pors i les lamentacions del que no s’ha fet.
