Una imatge de la fitxa d'una pel·lícula en la interfície del XBMC. Cortesia del mateix projecte de media center

Un centre d’oci multimèdia o media center en anglès és un conjunt de maquinari i programari que, d’una manera senzilla, ens facilita la reproducció de continguts en diversos formats com són imatge estàtica (fotos, dibuixos), vídeo i àudio, ja sigui emmagatzemats en local, en streaming descarregat des d’Internet o en ambdós.

El primer media center modern fou potser el MythTV del 2002 per a GNU/Linux, que és un programa encara avui desenvolupat i apreciat pels usuaris que ha donat lloc a distribucions específicament orientades a executar-lo. Microsoft s’apuntà més tard al carro dels centres d’oci multimèdia amb el Windows XP Media Center Edition, una versió especial del seu sistema operatiu XP que incloïa un programa que feia de front-end afegint la possibilitat d’usar un comandament a distància amb l’ordinador. Això va obrir la veda per a què els usuaris fessin servir ordinadors connectats als seus televisors com a reproductors de continguts, i la cirereta del pastís la va posar Apple amb Front Row.

El programari de media center del que us vull parlar avui aquí és XBMC, un projecte lliure (sota llicència GPL) i multiplataforma (Windows, Linux, Mac OS X i també per a l’Apple TV) que podreu descarregar des d’Internet i instal·lar sense gaires dificultats. Entre els seus avantatges s’hi compta el fet de que és extensible, se li poden ampliar les funcionalitats d’una manera força senzilla.

Wi-Fi Finder mostrant els hotspots de manera gràfica en l'iPhone. Imatge cortesia de Jiwire

Si necessitem connectar-nos a Internet des del nostre telèfon mòbil tenim dues opcions: o bé ho fem a través de la connectivitat 3G/GPRS (sovint lenta i molt cara si ens trobem a l’estranger i en situació de roaming) o bé a través de Wi-Fi en els smartphones que així ho permetin. Però on podem trobar un punt d’accés Wi-Fi quan no sabem ni tan sols on començar a buscar?

La gent de Jiwire, una companyia que es dedica a mesurar audiències de connectivitat a Internet, ens ho posa més fàcil amb una aplicació disponible per a iPhone d’Apple i telèfons equipats amb Android que es pot descarregar des de les botigues de programari oficials (App Store i Android Market respectivament) sense cap cost.

La instal·lació és molt simple, i el funcionament és trivial; via GPS el programa s’intenta situar a on ens trobem (una característica que en el Nexus One no m’ha funcionat mai) i, si no s’hi pot connectar, ens demana el país, ciutat o codi postal d’on estiguem, per buscar a la base de dades online quins punts d’accés es troben més a prop d’on som.

Compte amb un detall que afecta (i força) als resultats de la cerca: els hotspots que troba canvien si escrivim el nom d’una ciutat o poble de Catalunya en català o en castellà. Ho he provat amb la meva ciutat (Girona i Gerona respectivament), i en el primer cas m’ha sortit un nombre gens menyspreable de hotspots, mentre que en el segon cas no me n’han sortit tants.

Un segon detall que m’ha sobtat és la poca actualització o control que tenen les dades en poder d’aquesta gent. A Girona m’ha sortit un hotspot que deu estar apagat fa ja més de dos anys. Com ho se? fàcil: el local que el posava (una botiga dedicada a tot el que us pugueu imaginar relacionat amb la xocolata) ja fa aquest període de temps que està tancada…

Wi-Fi Finder mostrant els resultats d'una cerca en Android. Imatge cortesia de Jiwire

Per tancar l’apartat de punts negatius (que són molts i importants), comentar que les dades estan online i que per accedir-hi, necessitarem una connexió a Internet. Aquesta informació que us pot semblar trivial i supèrflua per obvia esdevé en realitat important per a la nostra butxaca: si som a l’estranger i volem cercar un hotspot, haurem de connectar-nos via 3G/GPRS, quelcom que tècnicament no és difícil però que ens pot comportar càrrecs per roaming de dades de certa importància. Sobretot si hem de fer gaires cerques. Potser, i segons la durada del viatge i el lloc on anem, ens pot sortir més a compte agafar-nos una tarifa de connexió a dades en roaming…

Però malgrat tots els desavantatges, sempre és útil disposar d’una utilitat així, ja que a les grans urbs podem trobar-hi molt fàcilment punts de connexió gratuïts i, des d’aquests, buscar-ne d’altres. Jo aquest programa me l’enduré de ben segur de vacances, i tu?

Un darrer apunt abans de tancar és que m’he trobat dues aplicacions idèntiques a l’Android Market: una es diu Wi-Fi Finder i l’altra FREE Wi-Fi Finder. La primera ens permet escollir si volem hotspots només gratuïts, de pagament o ambdós, mentre que la segona no ens deixa escollir i només ens dona els que són gratuïts. Bo per estalviar-nos sorpreses… Ignoro si a l’App Store hi ha la mateixa dicotomia, ja que a la pàgina no en deia res.

La pantalla principal de JoikuSpot en un Nokia N900. Imatge: Guillem Alsina

Un dia ens trobem a una ciutat amb el nostre netbook i cap access point WiFi obert al nostre voltant quan necessitem connectar-nos a Internet. Què podem fer? hi ha dues possibles respostes a aquesta pregunta: o bé disposem d’un mòdem USB 3G com els que ofereixen les principals operadores, o bé aprofitem la connexió 3G del nostre mòbil i d’alguna manera la compartim amb el nostre portàtil. Això últim -que rep el nom de tethering- és el més pràctic de fer quan disposem d’una tarifa plana de connexió a Internet, però no sempre és el més senzill. Per a facilitar-nos la vida fent-ho per nosaltres tenim el programari JoikuSpot.

Aquest programa converteix el nostre smartphone en un punt d’accés que, per una banda, es connectarà a Internet via 3G i, per l’altra, compartirà aquesta connexió via WiFi amb qualsevol aparell compatible amb aquest estàndard i que disposi de la tarja de xarxa adequada, com ara un portàtil. Hi ha algunes solucions més disponibles al mercat, però cap de tan simple i potent com aquesta.

La pantalla de configuració de JoikuSpot, amb totes les possiblitats que ens ofereix el programa. Imatge: Guillem Alsina

Joikuspot es troba disponible per a telèfons Symbian S60 (majoritàriament Nokia però també algun Sony Ericsson i algun que altre Samsung), Windows Mobile, Nokia N900 (Maemo) i una edició especial per a l’iPad. Hi ha, però, altres sistemes que permeten fer el mateix en altres plataformes com Android.
Continuar llegint »

Una visió general del reproductor Miro sota Windows 7 i amb l'aspecte "clàssic" d'aquest sistema. Imatge. Guillem Alsina

Fa una mica més d’un mes us vam parlar en aquest mateix espai del Miro Video Converter, una utilitat que com el seu nom indica està dissenyada per a permetre la conversió entre diferents formats de vídeo, amb especial èmfasi en els dispositius mòbils. Aquest projecte no camina sol pel món, sinó que va acompanyat d’un “germanet” que fa la feina complementària, reproduir continguts.

Miro (així, a seques, i sense accent) és un projecte lliure i multiplataforma disponible per a Windows, Mac OS X i GNU/Linux. A més de reproduir una gran varietat de formats (amb un suport molt explícit a l’OGG Theora, un còdec obert), ens permet descarregar torrents, vídeos de YouTube, seguir feeds RSS de vídeos (videocast, com els podcasts però en vídeo) i gaudir de contingut d’alta definició (HD) a pantalla completa.

La descàrrega de l’instal·lador de Miro (versió per a Windows, que és la que he provat) ocupa 450 KB, però això només és el paquet que després descarrega la resta del programa d’Internet; una instal·lació completa pot pujar gairebé 90 MB. d’espai en disc, res per a qualsevol ordinador mínimament modern.

La instal·lació de Miro en Mac és més simple: tan sols cal arrossegar una icona. Imatge: Guillem Alsina

Una de les coses que demana el programa durant el procés d’instal·lació és que tanquem tota la resta d’aplicacions que s’estiguin executant en aquell moment per poder substituir sense problemes qualsevol fitxer rellevant del sistema com ara una llibreria del Windows. És aconsellable fer-ho si no tenim res important obert i ens volem estalviar el fet d’haver de reiniciar la màquina un cop acabada la instal·lació.

El darrer pas de la instal·lació és vincular el Miro amb aquells formats de fitxer que volem que ens reprodueixi quan fem doble clic directament sobre un fitxer. Pot gestionar entre d’altres, pel·lícules Xvid, QuickTime, 3gp (propis dels telèfons mòbils), contenidors Matroska, ASF, o AVI.

Un cop instal·lat el programa, i en la primera arrencada, se’ns obrirà un assistent que començarà per preguntar-nos si volem que el programa s’engegui cada cop que arrenquem l’ordinador. Això és pràctic si posem el Miro com a gestor de descàrregues de Torrents, per exemple, però no es justifica si tenim un altre programa com és el BitTorrent.

La segona pregunta és si ens interessa que el Miro busqui al nostre ordinador fitxers multimèdia per afegir-los a la seva llibreria. Jo, particularment, vaig respondre-li que no a les dues preguntes.

L’aparença del Miro és molt semblant a l’iTunes d’Apple, amb una barra lateral a mà esquerra que ens dóna l’accés als nostres continguts (àudio, vídeo, descàrregues), a un lloc de descàrregues legals de Torrents, a uns feeds de vídeo i àudio recomanats i a les nostres llistes de reproducció (playlists).

Per a mi, sense cap mena de dubte, el més interessant del Miro és que ha acabat esdevenint una mena d’iTunes amb continguts gratuïts de bona qualitat, el que fa que en puguem gaudir com d’una autèntica televisió a la carta. L’únic problema que li trobo és que els continguts només es poden veure després de ser descarregats, i no mitjançant streaming. Una pega que és difícil de solucionar, doncs per anar bé es necessitarien servidors centralitzats per garantir la continuïtat de la reproducció, i ara per ara tot l’emmagatzemament és en format P2P.

Un documental sobre l'alliberament de París descarregat des del mateix Miro; els continguts gratuïts, el gran alicient. Imatge: Guillem Alsina

El menú principal de Free Studio Manager, que aplega totes les utilitats

L’objectiu de la suite de programes anomenada Free Studio Manager no és cap altra que proporcionar-nos una completa solució a qualsevol necessitat que tinguem treballant amb vídeo, especialment a l’hora de convertir formats per a dispositius mòbils.

En comptes de proporcionar una única aplicació “gegantina” que converteix qualsevol format des d’una única interfície, Free Studio Manager està constituït en realitat per tota una sèrie de petites aplicacions dedicades a una funció molt concreta, i que cadascuna d’elles pot ser executada per separat. El nexe comú per a tot aquest conjunt de programes és, en primer lloc, una interfície d’usuari senzilla (a l’estil del Miro Video Converter, analitzat aquí mateix amb anterioritat, però amb més elements i totalment “clàssica”) i, en segon, un menú que les lliga, donant a l’usuari la impressió d’estar emprant les diferents seccions d’un programa més gran.

Una de les utilitats de conversió de vídeo, en aquest cas per a iPhone

La descàrrega i ús d’aquest conjunt de programes és gratuïta, podent fer-la per separat per a cadascuna de les aplicacions, o tot el pack. En cas de tenir una necessitat puntual, podem decantar-nos per descarregar un sol programa: en tenim per a descarregar pel·lícules de YouTube, convertir vídeo per a iPod i PSP, convertir vídeo a imatges JPEG, o un desencriptador de DVD’s entre d’altres.
Continuar llegint »

Accedeix als millors jocs d'atzar des del teu mòbil

Qui ens ho havia de dir fa uns anys, quan els adolescents embogien per un Nokia que els permetés batre rècords a la Serpiente, tot un mite dels jocs de mòbil. Ara hi podem gaudir fins i tot d’aventures virtuals. Tot un món de possibilitats d’oci al nostre mòbil i a un sol clic. Però, malgrat la instauració cada cop més veloç dels smartphones a la societat, aquesta qüestió segueix sent un dels forats negres. Accedir a Facebook o descarregar-se la versió per mòbil de l’Spotify són les ofertes que van al capdavant, quedant de vegades el tema dels jocs en un segon pla que es limita als més simples i als que inclou el despositiu.

Mentrestant, i com ja hem comentat altres cops, a la xarxa els casinos virtuals i, sobretot, els jocs de poker online guanyen cada dia més adeptes. Començant per la versió més d’estar per casa de Facebook i evolucionant fins els grans casinos especialitzats. Hi ha fins i tot gent que viu de jugar a la xarxa, traient-se un sou mensual prou llaminer. Llegenda o realitat, tots n’hem sentit algun nom. Si aquest tipus de jocs triomfen a la xarxa, perquè no ho poden fer al telèfon mòbil?

Potser encara tenim associades aquestes activitats amb l’ordinador, el ratolí i el teclat. Potser veiem els teclats numèrics, diminuts teclats qwerty i pantalles tàctils com un impediment. Potser pensem que la descàrrega serà llarga i complexa. Potser, com és freqüent, ens assetja el fantasma de la compatibilitat. És hora de trencar tots aquests mites. Si ets un fanàtic del casino a la xarxa, atreveix-te d’una vegada per totes amb els jocs de casino en el mòbil.

Anirem pas per pas, prenent com a referència la coneguda casa d’apostes Bwin.com. Primer de tot cal saber si podem descarregar-nos el joc, perquè qui no pugui fer-ho no val la pena que ho intenti. No obstant això, més val que estigui atent, perquè les noves tecnologies avancen a la velocitat de la llum. Consultem, doncs, el tema de les compatibilitats. Veiem que tots els darrers models de les companyies Nokia, Samsung i Sony Ericsson i l’omnipresent IPhone d’Apple ens permeten fer-nos amb el joc. En el cas de Nokia, a més, també models més antics com el 5130 o el 5200. Increïble però cert. Un cop fet aquest pas, felicitem els afortunats i seguim endavant. Veureu que el procés és molt fàcil.

Continuar llegint »

La finestra principal de Seesmic

Aquesta és una altra eina que intenta facilitar-vos la vida en evitar-vos haver d’accedir via web als vostres serveis socials en línia preferits, tal i com hem vist amb anterioritat en altres aplicacions com TweetDeck i Digsby.

Seesmic ofereix un executable per a sistemes d’escriptori basat en el framework AIR d’Adobe, el que el fa multiplataforma i utilitzable en entorns Windows, Linux i Mac OS X. A més, per a Windows també disposa d’un executable natiu, el que fa que no haguem de necessitar imperiosament el framework d’Adobe, al qual no pocs usuaris li tenen certa mania.

Jo, no obstant, sóc molt amant de les eines multiplataforma, i per tant em decanto per la versió basada en AIR, la qual és molt fàcil d’instal·lar en el nostre sistema; en Windows, concretament, es pot fer mitjançant un assistent que no fa gairebé cap pregunta i el qual es pot anar passant tot prement al botó de següent a quantes qüestions ens plantegi. A més, ens plantifica una icona a l’escriptori, pel és ben senzill accedir-hi.
Continuar llegint »

La finestra principal de digsby just abans que li comencem a introduïr dades

Realment, Digsby no inventa res de nou (unificar comunicacions diverses en una sola interfície ja ho fan altres programes i des de fa molt de temps), però el que fa ho fa bé i d’una manera senzilla, que és el que busquen els usuaris avui en dia. Però, abans d’entrar en matèria, deixeu-me plantejar-vos el problema que ve a solucionar aquest programa, ja que si no s’entén bé aquest, es pot menysvalorar el que fa aquesta petita aplicació.

Quan Internet començava a rodar pels domicilis particulars, hi havia poques maneres de parlar amb la resta dels internautes: correu electrònic, xats via IRC, i els incipients programes de missatgeria instantània que en aquell temps dominava l’ICQ i, en menor mesura, l’AiM. Més tard va entrar en escena el Messenger, l’Skype, el Google Talk o GTalk, es van multiplicar els programes de missatgeria instantània (malgrat que el més emprat al nostre país és sense cap mena de dubte el Messenger de Microsoft), van entrar en escena les xarxes socials i els serveis de microblogging.

Avui en dia, i si volem estar en tot moment comunicats amb els nostres amics i coneguts, hem d’estar presents i atents a tota una sèrie de serveis en línia: que si Facebook per una banda, Twitter per l’altra, Facebook per a les amistats personals, LinkedIn per als contactes professionals, el Messenger per xerrar cara a cara… al final, engegar l’ordinador i els programes que necessitem per a parlar ens pot suposar una bona pèrdua de temps.
Continuar llegint »

La pantalla principal de Factura

Quan hom parla de programes de facturació, sovint es refereix als paquets estandarditzats que, per unes desenes d’Euros, permeten realitzar la facturació d’una petita empresa sense sortir-se gaire dels paràmetres que permet el programari, o bé als grans sistemes altament personalitzables però que es disparen de preu i que són més adequats per a una empresa petita i mitjana que per a un autònom o petita empresa (per exemple una botiga).

Amb l’identificatiu nom de Factura, l’empresa catalana BaaraSoft manté des de fa uns quants anys una aplicació senzilla i multiplataforma de facturació, útil per a autònoms, petites empreses i associacions. Les seves claus són la lleugeresa en l’execució i la simplicitat.

Realitzant una factura

És un programa shareware, el que vol dir que hom el pot provar durant un cert període de temps (en el cas que ens ocupa són 90 dies) abans de decidir-se a comprar. Entre les característiques destacables de Factura tenim que:

• es troba disponible en tots els idiomes oficials a les comunitats autònomes de l’Estat Espanyol (castellà, català, gallec i euskera) i també en portuguès
• multiempresa, el que significa que des d’una única instal·lació podem gestionar simultàniament diverses empreses
• és modular, el que significa que segons les necessitats podrem ampliar la funcionalitat del programa amb més possibilitats com ara la gestió de bancs, transportistes o articles
• permet crear no només factures, sinó també albarans i pressupostos, i passar aquests elements directament a facturació si s’escau
• inclou diversos tipus de factura com ara les proforma i permet fer factures rectificatives. També permet personalitzar l’aparença dels documents amb, per exemple, el nostre logotip
• diversos informes com dels beneficis, amb gràfiques incloses
• es poden exportar les dades als dos paquets ofimàtics més emprats actualment, el Microsoft Office i l’OpenOffice.org .

Per a provar aquest programa haurem de seguir dos camins depenent de la plataforma que emprem: per a Windows, ens caldrà posar-nos en contacte amb l’empresa a través d’una adreça de correu electrònic, enviant-los un missatge en el qual demanarem poder provar l’aplicació. Per a Mac OS X (tant per als vells PowerPC G4/G5 com per a màquines ja equipades amb processadors Intel) la descàrrega podrà ser directa. El fet que les aplicacions Linux siguin menys trivials d’instal·lar i sovint estiguin lligades al què s’anomenen dependències, pot ser el factor que expliqui el perquè no hi ha versió per a la plataforma del pingüí.

La gestió d'articles

Tècnicament, el programa està creat emprant les utilitats del sistema gestor de bases de dades 4th Dimension. La seva instal·lació és simple de cara a l’usuari fins a tal punt que, per exemple, en la versió per a Mac només cal descomprimir allò descarregat i fer doble clic sobre la icona corresponent. Les pantalles del programa també són molt senzilles, com podeu veure a les captures annexes.

Resumint, una excel·lent opció per a facturar sense gastar gaires diners, molt versàtil i que val la pena provar.

La interfície gràfica de Miro Video Converter, un exemple de senzillesa

No estem parlant d’un dels grans “monstres” del segment del tractament de vídeo digital, paquets que ens permeten retocar diferents aspectes d’una filmació i convertir el seu format a gairebé qualsevol cosa que desitgem i es pugui reproduir en un dispositiu electrònic. No, Miro Video Converter és un programa molt més senzill, pensat per a l’usuari neòfit, amb una interfície que no cal ni esmerçar-hi hores en aprendre-se-la per a dominar-la ja que no requereix cap esforç ni té gaires elements. En contra, unes possibilitats molt limitades a dispositius mòbils.

El programa és gratuït, i els responsables de la seva creació són els mateixos que es troben darrere del reproductor de vídeo obert Miro. Com aquell, el que ens ocupa també es troba disponible sota llicència GPL, malgrat que no hi ha versió per a GNU/Linux, estant disponible per a Windows i Mac OS X.

Com tot allò que rodeja aquesta aplicació, la instal·lació és un procés extremadament senzill; tan sols amb fer doble clic a l’arxiu que hem descarregat de la web, s’iniciarà un assistent al què pràcticament només cal anar-li dient que si a tot.
Continuar llegint »