Un cop passada la ressaca informativa del Download Day (es van aconseguir més de vuit milions de descàrregues que ara han de ser validades pels certificadors del llibre Guinness) és un bon moment per avaluar amb calma les novetats que porta la nova i esperada versió de Firefox i veure si ens podrà ser útil en la nostra tasca diària amb la Xarxa de xarxes.

Abans de res, esmentar que aquest programa és un navegador web, i per tant és emprat per a visualitzar llocs web i interactuar amb ells. En ser Firefox programari lliure, podem a més descarregar-lo i instal·lar-lo en el nostre sistema operatiu sense haver de pagar res a ningú, eliminant-lo sense problemes si al final veiem que no el volem usar. Firefox és homologable en finalitat i funcionalitats a altres programes com Internet Explorer, Safari o Opera.

També és multiplataforma, el que significa que es troba disponible per a diversos sistemes operatius; així, si teniu un PC amb Windows o un Apple amb Mac OS X, podreu instal·lar-lo sense problemes, sempre que descarregueu el paquet apropiat per al vostre sistema.

La present versió, publicada fa pocs dies, ha comptat amb un llarg nombre de “previews”, versions de testeig que han donat tan bons resultats que algunes s’han arribat a incloure en sistemes operatius madurs i estables. És el cas de la beta 5, que fou inclosa entre d’altres en Ubuntu 8.04, una distribució GNU/Linux de primer ordre.

Leer el resto de la entrada

Tot i que potser no és gaire conegut entre aquells joves que ara comencen a despertar a la maduresa i a utilitzar aparells electrònics, Palm va marcar un abans i un després en l’era de la informàtica personal. Abans que molts somiessin amb endur-se l’ordinador a tot arreu posat a la butxaca, Palm va materialitzar aquest concepte amb el Palm Pilot, un dispositiu revolucionari per a la seva època i que va donar el tret de sortida a l’era de les PDA’s.

Una de les claus del Pilot era la seva senzillesa, proporcionada pel sistema operatiu Palm OS. Durant anys, i mentre les PDA’s van dominar el panorama de la informàtica, aquest sistema terriblement simple per a l’usuari final però al mateix temps potent, també fou el que va marcar la pauta. Fins que van aparèixer els smartphones, Microsoft va treure el seu Windows CE i va apuntar la seva oferta en direcció a les PDA’s i als incipients telèfons intel·ligents i RIM va fer la seva aparició en el mercat amb la BlackBerry, una màquina que ha rebut elogis de la gran majoria de la crítica.

D’aleshores ençà, una sèrie d’errades comercials afegides a la diversitat de nous sistemes operatius que han sortit al mercat per a dispositius mòbils, van posar al Palm OS en la rampa del declivi fins a la situació d’avui en dia que, sense ser dolenta, no és ni de bon tros la que havia estat anteriorment.

Leer el resto de la entrada

A la fi, i després de diverses versions prèvies que han generat gran expectació, ha arribat a les nostres mans la nova versió d’openSUSE, una de les principals distribucions de GNU/Linux existents actualment i una de les clàssiques per la seva dilatada història i important impacte que l’han convertit en un referent per a tota la comunitat.

La principal novetat d’openSUSE 11.0 és la substitució del KDE 3 per la versió 4 del mateix entorn, amb totes les novetats que aporta com per exemple el gestor gràfic Plasma, el menú KickOff i el rentat de cara que se li ha realitzat. openSUSE és la primera de les distribucions més importants que inclou a KDE 4 com un dels escriptoris principals juntament amb Gnome, mentre que la resta l’han anat incorporant com a opció secundaria i confiant encara en la versió 3.5 .

Precisament, aquesta nova revisió de KDE posarà les coses molt difícils a Gnome. Durant els darrers anys aquest escriptori ha anat conquerint poc a poc a responsables de distribucions Linux que anteriorment utilitzaven KDE com a escriptori principal, substituint-lo i arraconant-lo encara que s’ha quedat com a un habitual escriptori secundari.

Leer el resto de la entrada

Aquests darrers han estat uns dies dominats en l’actualitat informativa per la “bomba” que va suposar la presentació de l’iPhone 3G d’Apple i el Download Day del Firefox 3, però això no ha estat un obstacle per a què la companyia noruega Opera Soft hagi presentat la versió 9.5 del seu navegador web de manera discreta, però no per això aquest programa deixa de ser menys interessant.

De fet, Opera és precursora en l’ús de moltes de les funcionalitats que posteriorment han adoptat altres navegadors. És el cas de les múltiples pestanyes per a les diverses pàgines obertes en una mateixa sessió de navegació o el desar les pàgines obertes tornant a desplegar-les en la següent sessió. Navegadors com l’abans esmentat Firefox, el Safari d’Apple o el mateix Internet Explorer han acabat adoptant totes o algunes d’aquestes funcionalitats.

La versió 9.5 no suposa un salt pel que fa a noves funcionalitats, pel que podríem qualificar-la com de “revisió menor”, però tot i això, les novetats que porta en si fan d’aquesta una versió amb cert pes específic.

Leer el resto de la entrada

En un món cada cop més digital, fins i tot els costums més estesos canvien i s’adapten al nou entorn. És el cas dels currículums vitae de tota la vida, que han passat dels tradicionals fulls fets amb Word amb més o menys filigranes (tipus insertar una fotografia en una banda del document) a autèntics currículums online que la gent penja al seu espai personal a Internet, convertint-lo així en una mostra d’identitat a Internet.

És un dels llegats de la Web 2.0 (l’evolució del servei Web al qual s’hi ha afegit ara la col·laboració dels mateixos internautes que construeixen serveis i creen continguts), el poder plasmar qui som, què fem, què volem a Internet i cap a on anem. En resum, una completa identitat digital. Però, en què consisteix exactament aquesta?

Una identitat digital no deixa de ser una plana web en la qual hi consten les nostres dades personals (tantes com desitgem i només aquelles que vulguem donar), dades de contacte, dades professionals i interessos personals en la mesura en que els vulguem donar a conèixer.

Leer el resto de la entrada

Fins ara, editar documents en format PDF equivalia a disposar del programari d’Adobe o d’una altra eina equivalent que usualment requeria tenir coneixements d’un altre programari que no és ni la nostra suite ofimàtica habitual ni qualsevol dels programes d’edició corrent.

OpenOffice disposa des de ja fa temps d’una funcionalitat que li permet exportar els documents creats amb qualsevol de les aplicacions que el composen a format PDF, però si no disposem del document original ens trobarem amb que no podrem modificar el PDF des de la mateixa suite.

Leer el resto de la entrada

La companyia jugava a casa (Taiwan), i va aprofitar l’avinentesa per a vestir-se les seves millors gales i presentar una sèrie de novetats punteres com són una interfície que es fa anar mitjançant els moviments de les mans a l’aire, i noves màquines de la seva popular sèrie d’ordinadors ultraportàtils Eee PC.

VirtualReal és el nom que Asus ha posat a la nova forma d’interactuar amb la interfície d’usuari i que consisteix en el reconeixement dels moviments de la mà davant d’una càmera de vídeo connectada a l’ordinador, com pot ser la webcam que ja gairebé tots els portàtils comencen a integrar de sèrie, entre ells els de la mateixa Asus. És una cosa semblant al què Sony va fer amb la videocàmera eyeToy per a la PlayStation, i que permetia jugar interactuant mitjançant moviments amb la consola i el joc. La interfície que es presenta en pantalla és summament simple i només disposa dels elements estrictament necessaris per a què l’usuari pugui treballar, ni més ni menys.

Leer el resto de la entrada

L’iPhone 3G no ha estat l’única novetat presentada per Steve Jobs a la Worldwide Developers Conference d’Apple, encara que si fou la que ha cridat més l’atenció per motius evidents, ja que s’esperava aquest anunci des de feia algun temps i Internet ha anat plena de rumors i prediccions sobre el que es presentaria. Quelcom que ha passat més desapercebut però que no per això és menys important (ans al contrari) és que en un altre ordre de coses, Jobs va donar el tret de sortida a la campanya mediàtica per a la propera versió major del sistema operatiu de la companyia que presideix, el Mac OS X. I és que ja sabem com fa les coses Apple: amb el “show” típicament americà.

Numèricament serà la versió 10.6, però sense cap mena de dubte serà més conegut pel seu “nom de pila”, Snow Leopard o Lleopard de les neus. Fins ara, les encarnacions d’aquest sistema han rebut noms com Panther, Tiger o Leopard, i és la primera vegada que rep un nom compost, encara que continua essent de felí. Personalment, veig que els noms en clau que Apple tria per als seus sistemes operatiu són tots molt agressius. Sens cap mena de dubte això té relació am,b l’elegància dels felins, el que no treu que siguin uns animals ràpids, eficaços i letals. Un missatge subconscient d’Apple? si us hi fixeu, els tancs de l’exèrcit alemany des de principis de la dècada dels quaranta empren el mateix sistema: durant la Segona Guerra Mundial els Panther o Tiger ja intimidaven als Sherman o T-34, potser igual de letals però que només amb pronunciar el seu nom hom potser no tenia la mateixa sensació d’agressivitat que amb la ben estudiada maquinària teutona.

Però centrant-nos novament en el programari en concret, a diferència de les versions anteriors, que normalment han presentat importants novetats respecte a les seves predecessores, Snow Leopard serà molt “tranquil·la” per als usuaris, doncs només es va a millorar i potenciar el que es va introduir de nou des de la 10.4 fins a la 10.5 .

Leer el resto de la entrada

Segons ens indiquen a Vnunet.com, el lloc de la coneguda editora de premsa especialitzada, el fabricant taiwanès d’ordinadors (considerat el tercer del món per volum d’unitats venudes després d’HP i Dell) apostarà amb més força per Linux.

Per a això, Vnunet es recolza en les declaracions de Gianpiero Morbello i David Drummond, vicepresident de màrqueting i imatge de marca i director mànager d’Acer al Regne Unit respectivament. Ambdós han coincidit en veure un avantatge estratègic a l’hora d’incorporar el sistema operatiu del pingüí a la seva oferta.

I aquest avantatge estratègic es concreta en dos punts: d’una banda es disminueix el cost de les màquines en ser GNU/Linux un sistema operatiu lliure i gratuït. Això és important especialment en les màquines de més baix cost, dirigides a clients amb menor poder adquisitiu, que en les màquines de gamma alta. Una llicència de Windows encareix sempre el preu, en menor o major mesura, i potser sigui per això que Microsoft ha preparat accions especials per intentar copar el mercat dels ultraportàtils, entre les quals s’hi compten l’abaratiment de costos per a les llicències del Windows XP.

Leer el resto de la entrada

Superades les primeres setmanes de vida de la nova versió principal de KDE, juntament amb Gnome un dels entorns gràfics d’escriptori de referència en el món Unix/Linux, la present revisió encara en fase beta es presenta per ampliar funcionalitats i corregir alguns dels bugs trobats.

L’èxit de KDE 4 ha estat notable, essent adoptat ràpidament per un gran nombre de distribucions, cosa que apunta a un brillant futur en el que aquest entorn podrà recuperar part del protagonisme que li ha manllevat Gnome a base d’anar captivant progressivament als desenvolupadors de les principals distribucions. Fins a l’aparició de KDE 4, Gnome era l’escriptori principal d’Ubuntu, openSUSE o Fedora, i molt usat en Mandriva (tradicional abanderada de l’ús del KDE). Si bé Ubuntu continua “irreductible” a l’influx de KDE, les dues següents semblen donar-li cada cop més importància, pel que la truita es podria capgirar ben aviat.

Quelcom molt important per a l’èxit de KDE 4 és la disponibilitat d’aplicacions; com en el pas del Mac OS Clàssic al Mac OS X o més recentment la migració de Windows XP a Vista, es fan necessàries noves aplicacions i programes per a aquest entorn. Així, Kontact (el PIM de KDE) ha estat migrat des de KDE 3 per a què sigui 100% funcional i compatible amb la nova versió.

Leer el resto de la entrada