La companyia del cèlebre cercador homònim va sorprendre a tothom aquest passat dimarts amb l’anunci que d’un dia per l’altre presentaria un nou navegador web anomenat Chrome i optimitzat per a la nova generació de llocs web i aplicacions en línia.

La reacció a la Xarxa de xarxes fou immediata, i des de que al bloc oficial de Google es va donar a conèixer la noticia, cap mitjà especialitzar ha deixat passar l’oportunitat per parlar-ne.

Però abans de passar a l’apartat tècnic del navegador, el primer que ens podem preguntar és el perquè, per què la companyia del cercador ha tret ara al mercat un navegador web quan es podia recolzar per a les seves necessitats en altres projectes com el Firefox de Mozilla, del qual precisament n’és un dels més grans mecenes si no el més gran. Una cosa és l’explicació oficial que dona la companyia al perquè d’aquesta iniciativa, i l’altra el que es rumoreja a Internet.

Continuar llegint »

S’acaba l’agost, s’acaben les vacances, i abans de que tornem a la rutina habitual dels dies i mesos de treball, vull acabar aquest període de l’any tan distès no parlant de temes presents, de virus, d’amenaces, o donant consells per com sobreviure en el dificultós entramat que suposa el món tecnològic d’avui en dia, sinó que vull donar un breu cop d’ull al futur i avançar-vos una mica com serà aquest món informàtic del futur immediat, què ens oferirà i què ens exigirà.

Òbviament no tinc una bola de cristall a les meves mans, pel què el que us explicaré tot seguit no són més que previsions que molts analistes han anat donant, barrejades amb la visió personal del que serà i el que hauria de ser. També val a dir que una cosa és la visió de cap a on han d’anar els trets, i una altra de molt diferent cap a on aniran realment. Això últim és degut a diversos factors com poden ser el poder adquisitiu de les diferents nacions i persones o la conscienciació per l’ús de les noves tecnologies.

Continuar llegint »

Tot i que la versió 4.0 de KDE va suposar en el moment del seu llançament una petita revolució, hi havia encara temes pendents que s’havien de solucionar, molts dels quals (malgrat que no tots) s’han resolt amb aquesta versió 4.1 que s’ha alliberat fa uns quants dies.

I és que el canvi, tot i no ser radical, fou prou important entre la versió 3.x i la 4.x com per a què s’haguessin de fer algunes reformes. Si bé el programari és compatible cap endarrere podent executar aplicacions pensades per a la branca 3.x de l’entorn en un sistema que tingui instal·lada la 4.x, és lògic que la seva integració tant a nivell estètic com de funcionalitats no sigui tan àmplia.

És el cas de la suite KDE-PIM, una de les que més es van trobar a faltar quan es va lliurar al públic la versió 4.0 de KDE. Ha trigat però finalment la trobem integrada a l’entorn amb aquest nou lliurament.

Continuar llegint »

Si la gran majoria de les actualitzacions de distribucions GNU/Linux passen desapercebudes, no és aquest el cas de Debian, més que una distribució una autèntica meta-distribució que serveix de base a molts altres projectes entre els quals s’hi compta Ubuntu, una de les “distros” de moda.

El que fa tan interessant a aquesta quarta actualització de Debian és que per primer cop en la dilatada història d’aquesta transcendental distribució, ens trobem amb què s’hi introdueixen nous drivers que no responen a cap actualització obligatòria per problemes de seguretat, sinó simplement pel mer fet de reconèixer més quantitat de maquinari.

Els responsables de la distro han afirmat que aquesta novetat és deguda a l’orientació eminentment cap a la comunitat que ha pres la distribució. Fins ara, Debian ha estat la distribució dels hackers per essència o, almenys, ha tingut aquesta fama, aquesta “aura”.

Continuar llegint »

Recentment ha estat publicada la primera versió estable d’Ulteo Application System, una iniciativa capitanejada per Gaël Duval (fundador de la distribució Mandrake, que després va passar a formar part de Mandriva juntament amb la brasilera Conectiva) i que es presenta sota una forma prou interessant d’aplicació del concepte client-servidor.

No és que amb això vulgui dir que tècnicament aporta una solució totalment nova, però la forma en com s’atreveix a emprar aquest concepte fins i tot per a l’usuari final (que, desenganyem-nos –per si algú no ho ha fet encara- el que vol és que les coses funcionin sense haver de tenir absolutament cap coneixement tècnic) si que té un component novedós.

Ulteo està concebut com qualsevol altre Linux per a una instal•lació en local, però el seu ús és més orientat a ser en xarxa, com a servidor d’aplicacions tot encaixant amb els restants productes de la companyia que trobaríem a la part client.

Continuar llegint »

L’organització responsable de l’èxit de Firefox, el navegador lliure que hereta directament de Netscape, sembla que es vol llançar decididament a l’arena dels navegadors per a dispositius mòbils amb un nou projecte anomenat Fennec.

No és el primer cop que Mozilla toca el terreny dels dispositius més petits, ja que anteriorment ja hi havia incursionat amb Minimo, un navegador disponible per a plataformes Windows Mobile i Linux inicialment però la segona versió del qual només es va poder veure funcionant sobre el sistema operatiu de Microsoft per a aquests petits dispositius.

De moment, Firefox (el navegador per a equips de sobretaula de Mozilla) està rutllant prou bé: es considera que en Windows fa la competència a l’Internet Explorer de Microsoft tot i que el seu percentatge en el mercat és molt més baix que el retingut pel navegador de l’e blava, ja que el potencial del navegador lliure es considera altíssim. En alguns països s’estima que Firefox sí li fa una competència real al programa de Microsoft.

Continuar llegint »

No hem ni tan sols acabat d’assaborir la Web 2.0 quan ja ens cau al damunt la Web 3.0, continuant amb la tònica del sector tecnològic de mirar més al futur que al mateix present.

El segon pas evolutiu de la jove web ha estat protagonitzat pels mateixos internautes, subjectes més aviat passius en la primera etapa d’Internet i que en el present en el que ens trobem s’han convertit en l’epicentre no només per ser merament usuaris del que se’ls dóna, si no també agents actius del desenvolupament dels serveis i continguts (i especialment aquests darrers) dels diversos llocs. Aquesta ha estat la gran novetat de la Web 2.0 i que al mateix temps ha gestat un problema que ha acabat donant a llum al que serà la Web 3.0 .

Perquè, precisament, el principal inconvenient de la Web 2.0 és que gràcies a tanta varietat de serveis promoguda pels propis usuaris, aquests mateixos serveis de caire divers tot i que molts coincideixen en objectius, no són capaços d’intercanviar de manera fluida informació entre ells.

Continuar llegint »

La companyia noruega Opera Soft és l’actual líder del panorama dels navegadors web per a dispositius mòbils. Alguns dels seus productes estan disponibles per a gran nombre de terminals, a més d’altres gàdgets com la videoconsola Nintendo Wii. Opera Mobile és un dels seus màxims exponents, i amb aquesta versió 9.5 vol donar un salt qualitatiu força important.

La referència immediata per als navegadors mòbils d’ençà del seu llançament és el Safari d’Apple que acompanya a l’iPhone i l’iPod Touch. És el que més bones crítiques ha recollir per part de la premsa especialitzada i més enlluerna als ulls dels usuaris. Opera té una experiència més llarga en navegadors per al sector dels dispositius mòbils, però fins ara s’havia centrat més en els telèfons que no disposen d’un maquinari molt potent, a diferència de l’iPhone que és pràcticament un mini-ordinador.

De fet, Opera Mobile 9.5 empra bàsicament la mateixa tecnologia que fa servir Opera Mini, malgrat que aquest darrer està enfocat, com deia abans, a telèfons que no són smartphones, mentre que Opera Mobile està clarament enfocat a aquest segment dels telèfons intel·ligents.

Opera qualifica a Mobile 9.5 com “la reinvenció del navegador web en els telèfons mòbils“, i no li manca raó. A més d’un bon renderitzat de pàgines web a tota pantalla mercès al motor Presto 2.1 (desenvolupat per la mateixa Opera i que és el que equipa a les versions del mateix programari per a sistemes operatius d’escriptori), compta amb una sèrie de funcionalitats afegides que fan que es converteixi fins i tot en una opció de treball per a programadors.

Continuar llegint »

La companyia del cercador torna a sorprendre amb el seu darrer llançament: un entorn de món virtual 3D que manté algunes semblances amb Second Life tot i partir d’un enfocament que difereix d’aquest darrer.

La idea de Google amb Lively és la de proporcionar una eina d’interacció per a xarxes socials, un xat 3D per a serveis en línia de la Web 2.0 tipus Facebook. No és ni de bon tros el primer xat 3D creat (teniu un bon exemple d’aquesta mena d’aplicacions amb IMVU), però sens dubte el fet que sigui una aplicació més d’un gegant mediàtic com Google afegit al fet que pot ser molt fàcilment inserit a un lloc web amb el simple acte de copiar unes ratlles de codi font i enganxar-les en el codi HTML del nostre lloc, fan d’aquesta una proposta molt atractiva que interessarà a usuaris i programadors.

Però anem a pams. Per començar, val a dir que la proposta de Google està disponible de moment en exclusiva per a clients de la plataforma Windows amb les versions XP o Vista del sistema operatiu de Microsoft amb navegador Firefox o Internet Explorer. I esmento això de l’explorador perquè, a diferència de Second Life -que instal·la un client independent a l’ordinador des del qual s’hi accedeix-, Lively s’executa empotrat dins de la finestra del navegador des del qual se l’ha cridat, sempre i quan s’hagi instal·lat un “run-time” prèviament en el sistema. Tot i això, si preferim tenir l’entorn en una finestra separada, el mateix Lively ens en dona l’opció.

Continuar llegint »

Ja hem deixat enrere l’eufòria pel llançament de Firefox 3.0, la nova versió major del navegador lliure més conegut i utilitzat pels internautes amb el qual Mozilla espera fer alguna cosa més que d’espàrring per a l’Internet Explorer, amb una gran seguretat pròpia en les funcionalitats, la seguretat i estabilitat del seu producte. I aquest és un bon moment per veure el que ens oferirà el futur pel que fa a aquest navegador.

La primera parada del nostre viatge es produirà -si tot va com està previst- a principis del 2009 amb Firefox 3.1, que estarà basat en el motor de renderització Gecko 1.9.1 en comptes de la versió 1.9 de l’actual Firefox 3.0 . Aquest motor renderitzarà les pàgines encara millor i amb més velocitat.

Però el que més vull destacar és el suport per a l’incipient versió 5.0 del llenguatge HTML, malgrat que aquesta encara es troba en una fase primerenca de desenvolupament i de moment només comptem amb un esborrany que ens mostra a grans trets les novetats que aportarà.

Una d’aquestes novetats és el tag <VIDEO>, motivat per l’èxit de serveis com YouTube i la necessitat de començar a pensar a estandarditzar la forma d’encastar vídeo en una pàgina web, ja que actualment les solucions que ofereixen vídeo en linia són propietàries i tancades.

Continuar llegint »