La interfície gràfica de Miro Video Converter, un exemple de senzillesa

No estem parlant d’un dels grans “monstres” del segment del tractament de vídeo digital, paquets que ens permeten retocar diferents aspectes d’una filmació i convertir el seu format a gairebé qualsevol cosa que desitgem i es pugui reproduir en un dispositiu electrònic. No, Miro Video Converter és un programa molt més senzill, pensat per a l’usuari neòfit, amb una interfície que no cal ni esmerçar-hi hores en aprendre-se-la per a dominar-la ja que no requereix cap esforç ni té gaires elements. En contra, unes possibilitats molt limitades a dispositius mòbils.

El programa és gratuït, i els responsables de la seva creació són els mateixos que es troben darrere del reproductor de vídeo obert Miro. Com aquell, el que ens ocupa també es troba disponible sota llicència GPL, malgrat que no hi ha versió per a GNU/Linux, estant disponible per a Windows i Mac OS X.

Com tot allò que rodeja aquesta aplicació, la instal·lació és un procés extremadament senzill; tan sols amb fer doble clic a l’arxiu que hem descarregat de la web, s’iniciarà un assistent al què pràcticament només cal anar-li dient que si a tot.
Continuar llegint »

Si, com en tantes altres coses, en el món de la tecnologia en general i de la informàtica en particular, la mida importa. Però a diferència de la resta, funciona a l’inrevés: quant més petit, millor.

Això funciona per als ordinadors (com els netbooks, portàtils ultrapetits molt atractius per als usuaris), telèfons mòbils, i fins i tot els serveis en línia a Internet. Twitter n’és un bon exemple, portant l’art dels blocaires a la seva mínima expressió.

A Twitter se’l defineix com a un microbloc. Un bloc, en essència, no és més que una mena de diari en línia, en el qual els articles o “posts” (com se’ls anomena en aquest entorn) s’ordenen de forma cronològica inversa, és a dir, els més recents són els primers que veiem, i quant més profunditzem en el bloc i més enrere ens remuntem, veurem posts més antics.

Continuar llegint »

“Posi un pingüí a la seva vida” podria ser perfectament el títol d’aquest article, però és que no va adreçat a fer apologia del sistema operatiu clònic de Unix creat per l’estudiant finlandès Linus Torvalds (veieu la semblança entre el nom d’aquest i com va batejar la seva creació?), sinó a aquells que ja estan decidits a fer el pas o fins i tot l’han fet, i es troben un xic desorientats.

Les persones acostumem a buscar una certa continuïtat i tranquil·litat. Fins i tot els esperits més aventurers tenen un lloc al què anomenar llar, al qual tornar-hi quan acaben alguna aventura per tal de descansar i preparar un altre viatge; és el cèlebre “repòs del guerrer“. Doncs bé, en termes informàtics, tots com a usuaris també ens busquem la nostra “llar“.

Un bon exemple d’aquesta voluntat de crear-nos un lloc totalment a mida és l’escriptori: ens hi podem posar un fons de pantalla al nostre gust (de fet, la majoria de la gent ho fa, jo inclòs), els accessos directes dels programes que fem servir més sovint, els documents més recents, o els gàdgets (widgets o com vulgueu anomenar-los) que ens proporcionen la informació més actualitzada i els darrers serveis. En definitiva, moblem la nostra llar digital encara que no ho fem amb taules i cadires, sinó amb programes i fitxers.

Continuar llegint »

Ja no ens és estrany a aquestes alçades sentir els consells de les autoritats per prevenir els robatoris i assalts a la llar o a la via pública, especialment en aquestes dates estiuenques en les que ens visiten tants i tants turistes (“guiris” que dirien alguns ;-) i que els lladres aprofiten per fer-se l’agost, i mai millor dit. Doncs bé, tampoc ens hauria de ser estrany que en aquestes dates les amenaces a la seguretat informàtica també mutin, es transformin i canviïn ni que sigui parcialment per aconseguir arribar al públic que es troba fent vacances.

Panda Security, l’empresa basca del sector tecnològic més internacional, ha donat una sèrie de consells per millorar la seguretat dels usuaris informàtics ens els mesos de més calor, malgrat que aquestes mesures es poden aplicar tot l’any i, de fet, és convenient fer-ho. Personalment m’han semblat molt encertades, sobretot el fet d’enfocar-ho cap a l’estiu, doncs sense deixar de ser el mateix discurs de sempre, segur que així s’aconsegueix captar l’atenció de més d’un que aquests dies gaudeix del seu descans estiuenc.

Continuar llegint »

Linux, Firefox, OpenOffice,… aquestes tres i moltes més són aplicacions els noms de les quals cada dia sonen més, es guanyen més usuaris i adeptes i roben quota de mercat a altres opcions, potser molt majoritàries fa uns mesos o anys i que ara comencen a veure amenaçada la seva hegemonia. Al seu darrere s’hi amaga una filosofia de fer les coses que transcendeix més enllà de la informàtica pura i dura per abastar una societat en general més tecnòloga i que ha permès la seva gènesi i evolució: el programari lliure.

Aquest moviment parteix del món hacker, un univers totalment desconegut per al públic general, però molt ric i divers. Hi ha hackers que ho són només per l’amor que senten envers les tecnologies, hi ha els que ho són per motivacions polítiques, socials o filosòfiques, i uns altres que ho són només per afany de lucre o per guanyar notorietat. Sigui com sigui, el camí que segueix una persona per convertir-se en un hacker és sempre diferent del dels altres. Al mateix temps, els termes hacker i hacking s’han convertit erròniament en sinònim de delinqüència, bretolades i, més recentment, terrorisme cibernètic.

Per a entendre què és i l’impacte que ha suposat el programari lliure en la nostra societat, cal posar aquest moviment dins del context del món hacker. Si bé tot sovint els mitjans de comunicació parlen d’un “atac hacker” o d’”accions de hackers” identificant-los amb els delinqüents, en realitat el mot hacker identifica a un expert en tecnologies informàtiques, una persona que ha estudiat el funcionament d’ordinadors i programes i és capaç no només d’entendre’ls si no de crear-ne o modificar el comportament dels ja existents.

Continuar llegint »

En un món cada cop més digital, fins i tot els costums més estesos canvien i s’adapten al nou entorn. És el cas dels currículums vitae de tota la vida, que han passat dels tradicionals fulls fets amb Word amb més o menys filigranes (tipus insertar una fotografia en una banda del document) a autèntics currículums online que la gent penja al seu espai personal a Internet, convertint-lo així en una mostra d’identitat a Internet.

És un dels llegats de la Web 2.0 (l’evolució del servei Web al qual s’hi ha afegit ara la col·laboració dels mateixos internautes que construeixen serveis i creen continguts), el poder plasmar qui som, què fem, què volem a Internet i cap a on anem. En resum, una completa identitat digital. Però, en què consisteix exactament aquesta?

Una identitat digital no deixa de ser una plana web en la qual hi consten les nostres dades personals (tantes com desitgem i només aquelles que vulguem donar), dades de contacte, dades professionals i interessos personals en la mesura en que els vulguem donar a conèixer.

Continuar llegint »

Aquest es un tutorial introductori a l’editor de text per excelència en els sistemas Unix, extret de DevShed i traduït per la meva persona. Així que si voleu saber alguna cosa del Vi i aprendre el seu us continueu llegint.

Una ullada al editor VI

Vi es un editor de text ampliament usat amb els sistemes operatius UNIX. L’autor ha tingut l’oportunitat d’utilitzar aquest editor en sistemes Solaris i Linux. En aquest article aprendrem como fer servir l’editor VI.

VI es quasi el mateix a Linux i a Solaris. La principal diferència son les tecles de “fletxes”. Als sistemes basats en UNIX s’ha d’utilitzar les tecles h, j, k and l per esquerra, abaix, amunt i dreta per moure’s. Però al Linux, podem fer servir les fletxes normals.

Al Solaris OS, si fas servir les fletxes mentre edites veuràs un resultat no desitjat si no tens aquestes tecles ben maoejades. A vegades això mostra l’error “Terminal too wide” si el teu terminal es més gran que el típic 1024 x 768.

Obrir un nou fitxer/obrir un fitxer per editar: Per obrir un nou fitxer simplement fes la següent comanda:

vi newfile.txt

Aquesta comanda obrirà l’editor VI amb un nou fitxer anomenat newfile.txt al directori actual. Si ja hi había un fitxer amb el mateix nom al directori actual, aleshores s’obrirà el ja existent per editar-lo.
Continuar llegint »