Un rendiment interessant al costat de Windows Vista

Amb tota la pompa i circumstància que l’ocasió requeria, el passat dia 22 d’octubre, Microsoft va llançar al món el seu nou Windows 7, successor de Windows Vista i cridat a esmenar la monumental errada que aquest darrer va suposar per al mercat.

Però, abans de criticar gratuïtament al gegant de Redmond (i és que ja us veig esmolant les eines), deixeu-me que us digui el que en penso del seu predecessor: va ser una errada, si, però ho va ser perquè s’estava experimentant amb el què els usuaris havien demanat que tingués el successor del Windows XP, així que tots els que vam participar en el procés de demanar coses a Microsoft en som una mica culpables.

Dels errors se n’aprèn, i sembla que Microsoft ha interioritzat bé aquesta lliçó. De fet, i segons tinc entès, la persona encarregada de liderar el procés de construcció d’aquest nou Windows va deixar ben clar des del principi que no s’hi introduiria gaire res de nou, sinó que s’anava de cara a barraca a polir els defectes trobats al Vista.
Continuar llegint »

Hotmail, líder a Espanya amb 13 milions d'usuaris

Microsoft contra Google, la gran batalla en tants i tants camps. Les dues grans potències mundials de la informàtica lliuren cada dia una interessant pugna per a liderar els diferents productes que treuen al mercat. Entre els més destacats trobem la lluita pel lideratge en el correu electrònic, per ara en mans de la companyia de Bill Gates.

El correu de Hotmail es manté com a líder a Espanya amb més de 13 milions d’usuaris segons dades de Nielsen, mentre que poc a poc el correu de Google, Gmail, va prenent força però encara no arriba a aquests nivells. I és que el correu electrònic creat per Microsoft compta amb l’avantatge de ser anterior i tenir així 8 anys d’avantatge en creixement per tot el món.

Va ser el 1996 quan els seus fundadors, Sabeer Bhatia y Jack Smith, va llençar aquest servei de correu sota el nom de Hotmail. Molta gent pensa que aquest nom significa ‘correu calent’, però res més lluny de la realitat. Els seus creadors van posar-li aquest nom tot fent referència al llenguatge HTML que s’utilitza en el camp informàtic per a la programació.
Continuar llegint »

La companyia de Redmond va anunciar recentment i per sorpresa que donaria unes 20.000 línies de codi font en forma de drivers a l’organització que manté el nucli del Linux, codi font que estarà subjecte a la versió 2 de la GPL. Pel cap baix, aquest anunci és sorprenent, però què hi ha exactament al darrere?

L’anunci per si sol ja és una fita històrica. No és el primer cop que Microsoft obre codi font (de fet, és quelcom habitual en contra del que es pugui pensar, ja que contribueix a les comunitats que es formen al voltant de les seves eines de programació), però no ho havia fet mai directament al kernel Linux, el qual forma part del seu més directe rival en el terreny dels servidors i que, a més, busca postular-se també com un contendent directe en el camp dels desktops, malgrat que ara per ara no passa de ser un simple outsider força minoritari.

Concretament, el què ha alliberat Microsoft és el codi font corresponent a uns drivers que ajuden al nucli de Linux a ser més estable si l’executem virtualitzat sobre un Windows Server amb Hyper-V.

Continuar llegint »

El logo de Silverlight

El llançament de la versió 3 de l’entorn d’execució d’aplicacions RIA de Microsoft m’ha fet pensar que potser molts de vosaltres no el coneixeu, i com que és quelcom que cada dia s’està usant més, no sobra que li fem una repassada.

Per començar, i ja que abans us he introduït les sigles RIA, us explicaré una mica més detalladament a què correspon aquesta denominació. Significa Rich Internet Application, i bàsicament és un programa de petites dimensions que s’acostuma a executar des d’Internet però aprofitant recursos de la màquina local, pel què ha de tenir uns privilegis d’accés i característiques que li permetin remenar dades i recursos de la màquina local. Les aplicacions RIA també poden -almenys en teoria- executar-se totalment en local.

Existeixen diversos entorns que ens permeten desenvolupar i treballar amb aquesta mena d’aplicacions arquetípiques de la Web 2.0, com l’AIR d’Adobe o el JavaFX de Sun Microsystems. Silverlight és l’aposta de Microsoft en aquest sentit.
Continuar llegint »

Ja fa un mes que Microsoft va llançar-li el guant a la cara de Google amb Bing, el seu nou cercador que substitueix a MSN i Live com a eines de cerca a Internet. L’abassegador domini que té Google de més del 80% del tràfic mundial en cercadors, ha fet plantejar a Microsoft una política agressiva a la Xarxa de xarxes, un cop fracassats els intents per oferir productes que superessin als de Google, o fins i tot d’adquirir un dels més directes rivals d’aquesta, Yahoo!

Bing es postula com a quelcom més que un cercador, com una eina per a prendre decisions. Per autotitular-se d’aquesta manera, el què fa és complementar els resultats de les cerques amb informacions addicionals que poden ser d’utilitat als internautes. Per exemple, si cerquem alguna informació sobre un producte, Bing ens pot retornar entre altres referències una comparativa de preus en diversos comerços en línia. I si cerquem un hotel, ens pot retornar referències sobre agències de viatges, i localitzacions en mapes de la ciutat en què es troba aquest hotel i que poden ser del nostre interès.

Tot i que algunes veus han afirmat que Bing està robant quota de mercat a Google, jo veig que segons les estadístiques de Net Applications (companyia de consultoria que es dedica entre altres coses a fer aquests estudis), aquesta transferència és molt mínima, gairebé imperceptible.

Fem quatre números: abans de què Bing comencés a operar, MSN i Live Search tenien respectivament un 2,94 i 2,49% del mercat, el què suma un 5,43%. Aproximadament un mes després de la posada en funcionament del nou cercador, aquest ha conquerit els cors del 5,31% dels usuaris, mentre que Live Search (que continua actiu en alguns llocs) reté el 0,66% de les cerques mundials. Tot plegat fa un 5,97%, un 0,66% més que en la situació anterior.

Per a mi, i tot i que si que s’ha arrabassat un xic de quota a la competència, aquesta és tan minsa en comparació als esforços de màrqueting i publicitat que ha fet Microsoft, que es pot parlar amb tota propietat de fracàs. No se a qui se li ha acudit dir triomfalment que la companyia de Redmond li ha arrabassat quota de mercat a Google, i que l’èxit de Bing pot representar la tornada a l’arena de Microsoft amb garanties de poder fer-li front a Google a Internet, però per a mi és obvi que la cosa no és així.

Potser això s’ha esdevingut perquè estem en època estival a l’hemisferi nord, i la gent no està per gaires noticies d’informàtica i si amb més atenció a la platja, la piscina, el sol i la marxa nocturna. Tal vegada a partir del setembre això serà tota una altra història, però el que és de moment, és al meu parer un fracàs de Bing.

I què hagués estat un èxit per a mi? doncs amb els mitjans que s’han invertit, pel cap baix aconseguir manllevar-li un 3-4% del mercat a Google i al seu cercador en el primer mes de vida, això si hauria estat un bon indici.

A partir de què passi l’estiu, sabrem com continua aquesta història…

Imatge: Guillem Alsina

La Unió Europea i Microsoft s'enfronten

Ningú li ha demanat, però Microsoft s’ha ofert a comercialitzar al vell continent la propera generació del seu sistema operatiu sense el navegador web, l’Internet Explorer. El motiu? els càrrecs per pràctiques monopolístiques presentats al gener per Opera Soft, i que podrien costar-li a la companyia de Redmond una altra multa rècord (malgrat que segurament no tant com la imposada fa poc a Intel).

La maniobra era impensable no fa ja anys, si no fa tan sols unes setmanes, quan des de la cúpula de l’empresa afirmaven que l’Internet Explorer és una part indisoluble del sistema operatiu Windows, que hi treballa en conjunció, i que obligar-la a separar-lo d’aquest suposaria un atemptat a la llibertat de l’empresa per a innovar.

L’altra opció que se li presentava a Microsoft era incloure en el Windows còpies dels navegadors web de la competència. ¿Us imagineu comprar un ordinador amb Windows 7 en una gran superfície i que aquest ja portés preinstal·lat el Firefox, l’Opera, el Safari i el Google Chrome? Doncs bé, poc més o menys, aquesta és la idea que els havia passat pel cap a alguns membres de les diverses comissions anti-monopoli que al llarg dels darrers anys han investigat l’activitat de Microsoft amb el seu navegador web.

Continuar llegint »

A l'esquerra, participants en el SIMO 2007, a la dreta un tros de l'escriptori del Windows 7

Serà possiblement el més a prop que el tinguem els catalans abans que sigui llançat oficialment el 22 d’octubre, i permetrà veure tot l’ecosistema de partners, aplicacions i detalls tècnics.

El SIMO, la fira informàtica de Madrid, s’ha redefinit seguint la voluntat de les grans companyies, que els darrers anys no havien parat de queixar-se de l’afluència de públic no especialitzat i la proliferació d’expositors centrats en els productes de consum, més que no pas professional. Triomfant la revolta contra l’organització, ara tots donen suport al replantejament de la fira, i entre aquests hi tenim a Microsoft, que ha anunciat que portarà el seu Windows 7 en primícia a la capital espanyola.

Per als professionals de la informàtica serà important, tret que hagin aconseguit la molt lloable fita de viure només en un àmbit dominat pel programari alternatiu a la plataforma de Redmond, ja que en el nostre dia a dia ens topem constantment amb la plataforma de Microsoft, i quant més la coneguem, millor.

Continuar llegint »

Una vista de la sala on es celebrà l'acte

En un acte co-organitzat amb Barcelona Digital Centre Tecnològic, Microsoft Ibèria va presentar la traducció al català de la darrera versió del seu reeixit navegador web Internet Explorer 8, a més d’una solució gratuïta i de codi obert (?) per a generar i gestionar factures electròniques amb l’Office 2007. Evidentment, no tot podien ser bones noticies, car el paquet ofimàtic de la companyia de Redmond i base per a aquest aplicatiu no és ni lliure ni gratuït.

A la trobada no hi van faltar les autoritats polítiques, com és el cas del Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, el Sr. Jordi Bosch, o bé del Secretari de Política Lingüística, Sr. Bernat Joan, entre d’altres. Els partners de la companyia de Redmond també hi van ser presents, així com públic en general i la premsa.

No es va deixar escapar l’avinentesa sense fer una anàlisi de les darreres tendències en innovació tecnològica, un camp en el qual Catalunya va treballant però encara no acaba de fer tota la feina que li pertoca.

Continuar llegint »

Bing, un cercador molt "acolorit"

La companyia fundada per Bill Gates està mosca perquè no triomfa a Internet, no és la primera. I no només ho dic jo; qualsevol que segueixi una mica les noticies del món tecnològic recordarà l’intent de compra que la multinacional nord-americana va protagonitzar sobre un altre dels “grans” d’Internet, Yahoo!. I l’objectiu de tot plegat no era ni més ni menys que fer ombra a Google en el terreny de les cerques i la publicitat en línia, els seus dos grans feus.

Microsoft va entrar a Internet una mica desorientada. El gran guru Bill Gates se li va acudir afirmar que no li veia futur a la Xarxa de xarxes… de fet, no era el primer cop que ficava la pota, ja que anteriorment també havia opinat que amb 640 kilobytes de memòria RAM en un ordinador n’hi hauria d’haver prou fins a la fi dels temps… En fi, ningú sembla tenir una bola de vidre amb la qual veure el futur, i Gates no n’és una excepció, tot i que per sort per a ell, l’home ha tingut més encerts que errades al llarg de la seva vida.

Microsoft va començar apostant per crear la seva pròpia xarxa, MSN (el nom us és familiar?), pensant que aquesta acabaria amb Internet. La cosa va anar més aviat a l’inrevés, i Microsoft va haver de començar a improvisar sobre la marxa una estratègia a Internet. Però, és clar, aquestes coses no es poden fer a la babalà, i més havent-hi companyies establertes fermament a la xarxa com la mateixa Yahoo! o Netscape.

Continuar llegint »

Microsoft contra Linux, l'eterna batalla

D’ençà que vaig publicar la noticia de la descoberta que el nou cercador de Microsoft (Bing) funcionava al menys parcialment sota GNU/Linux, hi ha hagut molta gent que se m’ha tirat a sobre (en sentit figurat, és clar…) dient-me que no tinc raó, que és inconcebible i que la informació és falsa i els meus coneixements tècnics mínims. Bé, després d’investigar una mica, em reafirmo en la majoria del què havia dit, alhora que matiso o, més aviat, concreto, la informació apuntada a l’entrada anterior.

El fet és que molta gent m’ha vingut dient que el Linux entrava en funcionament amb els servidors d’Akamai, una empresa que es dedica a servir continguts per compte d’altres, i no en els de Microsoft. Si em permeteu, faré un breu parèntesi per explicar què és d’això d’Akamai.

Aquesta és una empresa que disposa de servidors arreu del món i que du a terme funcions de memòria cau (caché) per a altres, treballant per a Microsoft en diversos serveis en línia com ara el cercador Live, al qual ve a substituir el nou Bing. Imagineu que heu de fer una cerca d’imatges o de vídeo. En accedir a les pàgines de resultats, si Akamai té un servidor col·locat geogràficament més a prop del vostre ordinador que els de Microsoft i us pot servir el contingut més ràpidament, ho farà. D’aquesta manera podem veure la funcionalitat d’Akamai com la d’un accelerador de la navegació.

Continuar llegint »