Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Cibersocietat
Voleu veure una bona col·lecció de microordinadors de 8 bits dels anys 80? aquest és el vostre lloc

El Museu de la informàtica de París

Situat al capdamunt de l'Arc de la Défense, probablement és un dels museus menys coneguts de la ciutat del Sena
By , on 22 de juliol de 2010

Una vitrina amb ordinadors. Foto: Guillem Alsina

La capital de França té molts atractius turístics ben coneguts arreu del món: la Torre Eiffel, l’Arc De Triomf, els seus boulevars, les passejades en Bateau Mouche… però per als més tecnòlegs n’hi ha un d’afegit: el musée de la informatique que es troba al capdamunt de l’Arc de la Défense, el barri modern que ha estat definit com el Manhattan de París.

L'espai de la Défense, amb l'arc a mà esquerra. Foto: Guillem Alsina

El vaig descobrir per casualitat en el meu primer viatge a la ciutat de la llum, l’agost del 2009. Jo voltava distret per La Défense un dia ennuvolat, i com suposo que fan tots els turistes novells, vaig voler contemplar la vista des de l’Arc de la Défense. Simplement impressionant, amb l’Avinguda Foch al meu davant i l’Arc de Triomf al capdamunt… però aquesta generosa visió aviat va quedar eclipsada al meu imaginari per un pòster del museu de la informàtica que es trobava al capdamunt d’aquella estructura en forma de cub gegantí.

L'ordinador Cray en exposició. Foto: Guillem Alsina

No ho vaig dubtar ni un segon, hi havia de pujar, allò havia estat una senyal del destí. I, la veritat, és que en la seva majoria no em va decebre, malgrat que el vaig trobar incomplet.

El museu es centra bàsicament en la història de la microinformàtica dels anys 80 i principis dels 90, amb màquines que tots els qui vam viure aquella època recordem amb molta estima, i com són ara els Sinclair Spectrum, Commodore Amiga o VIC20, Amstrad,…

La resta de peces que hi podem trobar apunta més cap a la informàtica professional i corporativa que a la de lleure, mostrant per exemple diversos servidors antics i grans mainframes, malgrat que també podem veure la reconstrucció de com havia estat el dormitori d’un jove aficionat a la informàtica de principis dels anys 80, amb un enorme mòdem dels que s’ajustaven a un telèfons de tons dels d’abans. Sense cap mena de dubte, una delícia per als sentits ;-)

El programari també té el seu espai amb una petita vitrina on hi consten les caixes d’alguns paquets informàtics molt importants d’una o altra manera al llarg de la breu però intensa història d’aquesta disciplina: diverses versions del Windows quan encara era tan sols un entorn gràfic per al DOS, OS/2 Warp, Lotus 1-2-3, dBase,… noms mítics, sense cap mena de dubte. I el que em va agradar molt és que, al costat d’aquesta mateixa secció, hi havia una placa recordant l’important paper que han jugat els programadors.

Durant la meva visita al museu vaig poder gaudir d’una exposició temporal que repassava la història dels ordinadors d’Apple i el seu disseny, amb veritables joies com l’Apple del vintè aniversari o el Mac Cube. Els portàtils de la poma mossegada hi estaven representats, donant una visió de com ha anat evolucionant el disseny d’aquestes peces (del qual la companyia de Cupertino sempre n’ha estat capdavantera) al llarg d’aquests darrers anys. I també hi podíeu trobar màquines que havien forjat una història paral·lela però vinculada amb la de la poma mossegada, com el NeXT Cube o un ordinador de Be Inc.

Portàtils Mac a l'exposició temporal. Foto: Guillem Alsina

Una de les peces d’exposició que més em van cridar l’atenció fou un superordinador Cray… superordinador fa unes dècades (concretament, del 1982), perquè ara qualsevol màquina que tingueu al davant pot superar-lo en potència de càlcul. La seva forma, de cilindre amb una base al voltant en la que -si no vaig errat- hom s’hi podia seure a esperar o contemplar el centre de càlcul, són llegendàries; al film Sneakers (aquí subtitulat com Los Fisgones), el protagonista Robert Redford seu, si no vaig malfixat, en una d’aquestes màquines amb el seu antagonista, un sempre genial Ben Kingsley, mentre ambdós -antics amics aviat reconvertits en enemics acèrrims- mantenen una conversa tot recordant vells temps.

Ambdós personatges d’aquesta pel·lícula del 1992 representen informàtics a qui els ordinadors apassionen. Com a mi i a ells, si a vosaltres també us agraden i -no ens enganyem- ja teniu una certa edat (passeu de la trentena), no us podeu perdre aquest museu si aneu a París, un dels grans desconeguts de la capital francesa.

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “El Museu de la informàtica de París”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio