Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Cibersocietat, Professional
Ha avançat molt en poc temps. Cap a on tirarà ara?

Google: el monstre que ens temíem?

La companyia del cercador toca molts camps, el què l'acosta al catàleg de productes i serveis de Microsoft
By , on 30 de novembre de 2009
Les oficines de Google a Madrid, com les altres que la companyia té arreu del món

Les oficines de Google a Madrid, com les altres que la companyia té arreu del món

Les crítiques a Google per les dimensions i pràctiques de l’empresa no són noves, ni han augmentat recentment, però les darreres iniciatives que ha pres la companyia del cercador homònim fan témer a més d’un que el futur de Google sigui no guanyar a Microsoft, sinó substituir-la en el seu rol de dominadora del món de la informàtica. Per a aquestes veus escèptiques i crítiques, serà com substituir una monarquia autoritària de dret diví per una dictadura civil o militar de caire autoritari; si abans no et podies queixar del rei, ara no ho podràs fer del president del govern.

I no és que Google n’hagi donat moltes mostres, però algun indici si que hi ha. Jo sempre em quedaré amb què l’empresa va pactar amb el govern xinès per estar present al mercat d’aquest país encara que fos al preu d’admetre la censura. Puc entendre l’excusa que van donar, que si no ho fan, igualment molts internautes del gegantí país asiàtic no tindran accés a certs continguts, però no la comparteixo. Èticament no ho trobo admissible.

Però les “obscures” intencions de Google es queden en això, en obscures, foques, amagades i, per tant, que no podem afirmar cap a on es decanten. És fàcil acusar però cal tenir proves per fer-ho amb fonament. Per mi, i torno a personalitzar, l’afer xinès és un indici però de moment només ens serveix per acusar la companyia del cercador d’haver obrat malament, i no de que vulgui monopolitzar el mercat.

Sergey Brin i Larry Page, els fundadors de Google en una conferència a Israel

Sergey Brin i Larry Page, els fundadors de Google en una conferència a Israel

Repassem una mica els darrers moviments de Google fora de l’espai online: fa una mica més d’un any, al setembre del 2008, llançava el navegador web Chrome. Poc després era Android, la plataforma per a telèfons mòbils, la que veia la llum i, amb posterioritat, aquesta mateixa ha depassat l’àmbit dels terminals de telefonia per a ser vista en alguns netbooks i centres d’oci multimèdia portàtils. Chrome OS era anunciat en ple estiu, i ja aquest mateix mes ha llençat un llenguatge de programació (Go!) i un nou protocol SPDY que ha de substituir l’HTTP, a més del codi font del Chrome OS. Tot això sense comptar les nombroses iniciatives online com Google Wave o el vídeo corporatiu.

Jo crec que la tàctica de Google és seguir el camí que va encetar Microsoft fa uns anys: disposar de tot allò necessari per a fer funcionar un ordinador, des del sistema operatiu fins als jocs, passant pel paquet ofimàtic, eines de disseny,… és clar que la companyia fundada per Bill Gates ha tingut anys per aconseguir-ho i Google és una empresa prou jove que encara li queda molta vida i energies per endavant i molt camí per recórrer.

En aquest sentit, si que potser ens trobaríem amb un canvi d’un jugador predominant per un altre, però per a què això passi ens manca encara molt; Google és forta a Internet, i el seu navegador està creixent, però amb prou feines té implantació fora dels serveis en línia. El seu sistema operatiu és una aposta de futur a llarg termini, ja que depèn de l’existència d’una connexió a Internet continuada que avui en dia no tenim al nostre abast tret que ens trobem en una gran urbs (i encara), pel què no molestarà en absolut al Windows.

Però a llarg termini si que ens hi podem trobar, i el perill rau en què als quarters generals de Google a Mountain View se n’oblidin de l’eslògan “don’t be evil” (no siguis dolent, en una al·lusió gens amagada a Microsoft) o es pensin que han de ser ells qui marquin la pauta del que és ser bo o ser dolent.

Així doncs, tenim no la desbandada d’un monopoli a la vista, sinó la possible substitució d’aquest per un altre, que pot ser més o menys laxe, això queda per definir. Ara, digueu-hi la vostra ;-)

Foto oficina Google Espanya: Enrique Dans a Flickr
Foto Sergey Brin i Larry Page: Ehud Kenan
a Flickr

Comment | Trackbacks Closed.

Comments of “Google: el monstre que ens temíem?”

While there have been no comments.

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio