Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 
Correu, Seguretat

Quan se’ns inunda la bustia de correu: Spam

By , on 18 de juliol de 2008

L\'arroba, un simbol del correu electronic

És considerada una de les “plagues” que afecta a la Internet actual, i fins i tot se l’ha equiparat amb una amenaça a la seguretat; i és que no és per a menys. Tot i que un correu de propaganda no ens pot fer gaire mal, es calcula que prop del 90% del tràfic corresponent al correu electrònic que circula diàriament per la xarxa global que és Internet correspon a missatges d’aquesta mena. I això són molts milions de missatges…

Una gran quantitat que, a la vegada, suposa també un esforç per part dels proveïdors de serveis de correu que han de filtrar les comunicacions per tal d’eliminar aquests missatges no desitjats.

Però abans de continuar, i ja amb un tros del camí fet, comencem pel començament i expliquem…


[ad]

Què és el Spam?

Tots nosaltres rebem publicitat no desitjada ni demanada a les nostres bústies de correu ordinari. Només cal obrir la bústia de casa al tornar de la feina per trobar-nos amb nombroses ofertes de supermercats, immobiliàries o tarotistes a domicili que no hem demanat, ni volem i que en molts casos ens molesten. No debades encara recordo fa uns anys una campanya ciutadana que consistia en enganxar una etiqueta a la bústia i que indicava als nois que reparteixen publicitat per guanyar-se un sobresou que hom no volia que la hi posessin a ell. També val a dir que l’adhesiu molts cops era obviat pels que repartien…

El Spam és el mateix però passat a l’era de les noves tecnologies. Consisteix, en definitiva, de correu electrònic publicitari que nosaltres no hem demanat rebre i que ens arriba a la nostra bústia.

L’origen del mot

El Spam originalPerò, perquè precisament Spam? Podríem pensar ràpidament que, com gairebé tot en el món de la informàtica, aquest terme prové d’una paraula anglesa, i no aniríem pas desencaminats, però en aquest cas concret no es tracta d’una paraula tècnica.

Spam és el nom comercial d’una carn envasada molt popular als Estats Units i al Regne Unit que fou emprada en un “sketch” televisiu pel grup d’humoristes britànics Monty Python a la seva celebrada i recordada sèrie Monty Python’s Flying Circus.

En aquest sketch, una parella de turistes entrava en una taverna en la qual hi havia tot de personatges vestits de víkings. En demanar la carta de plats per dinar, la cambrera (un sempre genial Terry Jones vestit de dona) els “canta” un per un, i en cadascun d’ells hi ha una certa quantitat de Spam.

Tantes vegades es deia la paraula Spam en aquest “sketch” que finalment va quedar ancorada en el subconscient col·lectiu dels països anglosaxons com un terme que identificava quelcom repetitiu i molest.

Suposo que la persona que va anomenar a l’enviament massiu de publicitat per correu electrònic amb el terme Spam, deuria ser un admirador dels Monty Python que va trobar que allò amb el que s’estava barallant era quelcom molt repetitiu i molt molest.

Però… com ens arriba el Spam??? com han descobert la meva adreça???

Un divertit anunci de SpamArriba un dia en el que obrim la bústia de correu i allà l’hi trobem: un anunci de Viagra, de rellotges d’imitació de Rolex o d’un concurs en el que hem guanyat una quantitat d’Euros. Però, com hi han anat a parar? Com sap el remetent la nostra adreça?

Alguns “spammers” (terme que identifica a aquells que envien Spam) empren programes que escanegen Internet a la recerca d’ordinadors que es dediquen a gestionar el correu (servidors) i, a partir d’aquí, proven tots els noms d’usuari possibles. Com que els éssers humans tendim a emprar paraules comunes per als nostres noms d’usuari i fins i tot contrasenyes, no us estranyi com amb una simple base de dades de noms propis i algunes paraules clau molt freqüents, un spammer es pot fer amb una col·lecció relativament gran d’adreces de correu vàlides.

Una altra manera de recopilar les adreces és buscant en planes web. Qualsevol de nosaltres és susceptible de participar en un fòrum d’opinió, mantenir un bloc o desenvolupar alguna activitat a Internet amb la qual dona a conèixer la seva adreça de correu electrònic al món. Fent servir un programa-robot d’escanejat, els spammers poden aconseguir extreure aquestes adreces del bell mig de tota la informació que s’acumula a Internet. A partir d’aquí, només cal muntar una base de dades, diversos ordinadors que es dediquin només a enviar correu i… a fer-se el negoci.

I és que ser spammer (si ets mínimament bo, és clar) surt a compte: si tan sols un de cada milió de receptors d’un correu electrònic respon i compra el producte anunciat, ja hi ha beneficis, i normalment aquesta relació és d’un cada cent-mil receptors.

També és pràctica habitual que un “spammer” no es concentri només en un únic missatge publicitari; habitualment podem veure aquests personatges com una mena de mercenari que treballa a sou d’uns clients que són els que volen anunciar algun producte. I n’acostumen a tenir desenes, centenars o potser milers de clients.

Com evitar el Spam

Cada dia, la meva bústia de correu electrònic (la que uso amb més freqüència, car en tinc vàries) s’omple amb uns dos-cents missatges intranscendents de productes que ni m’han interessat fins ara ni penso adquirir-los en el futur. Bé, s’ompliria si jo no hi posés mesures.

La primera barrera és el filtre del proveïdor del correu. Qualsevol empresa que proporcioni servei de correu electrònic disposa a més d’una sèrie de serveis afegits com poden ser aquest, el d’un filtrat del Spam que el mateix usuari pot configurar i refinar per a què sigui més permissiu amb els missatges que atura o bé més rígid.

Normalment, aquests filtres treballen per paraules clau, detectant termes molt comuns als missatges de Spam com son Viagra. És clar que si en un missatge de correu enviat per un amic nostre hi surt el terme Viagra, aquest també serà susceptible de ser apartat pel filtre.

Un producte que recomano tot sovint és Spamina, més que res perquè conec l’empresa que el produeix de primera mà, l’he provat (i uso) i em genera confiança. A més, és un producte líder en el seu segment de mercat fet a Catalunya! Quanta gent pot dir que és profeta a la seva terra, contradient així la famosa dita?

Per altra banda, també podem posar mesures de prevenció per a què la nostra adreça de correu no acabi constant a les bases de dades dels “spammers”. Bàsicament el que hem de fer és escriure-la de tal manera que un ésser humà pugui entendre-la però no un robot de recerca, els programes que empren els spammers.

Així, si la meva adreça de correu fos guillem@informatica.cat, la podria escriure com a:

guillem at informatica.cat
En anglès, “at” significa a com a pertinença, volent dir literalment “l’usuari guillem al servidor (a) informatica.cat”.
guillem [treu això d’aquí] informatica.cat
Queda bastant clar si s’acompanya de l’explicació pertinent.
guillem arroba informatica.cat
Gairebé el mateix sistema que abans

Comment | Trackbacks Closed.

1 Comment en “Quan se’ns inunda la bustia de correu: Spam”

1

L’arroba significa literalment “at” en contextes informàtics, i així la teva primera solució és correcte. A més, s’acostuma a substituir també el punt, quedant quelcom així:

guillem [at] informatica [dot] com

Però bé, es tracta d’una solució més humana que estàndar ;)

Per cert… saps què era una arroba? Llegeix això:
http://www.ladragonera.com/2007/01/29/larroba-lantiga-unitat-de-mesura-de-massa-i-capacitat/

Leave a comment

 

 

 


 

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio