Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 

Post tagged with ‘cant al programari lliure’

Linux
Un netbook amb processador Loongson i la distribució gNewSense

Quin ordinador utilitza Richard Stallman?

By , on 31 de març de 2011

Richard Stallman abillat com és costum en ell quan ha de fer un acte públic

Sembla una pregunta baladí, però certament és una qüestió molt lícita de preguntar-se, car el geni de la llàntia que va “parir” ara fa poc més d’un quart de segle el moviment del programari lliure, ha demostrat en públic i des de ja fa anys un integrisme radical en la defensa de les seves tesis. Lluny semblen haver quedat ja els temps on afirmava que el programari lliure i el propietari podien i havien de conviure, els discursos pacificadors, tolerants però abrandats en favor de la filosofia que havia format. Aquests han estat substituïts per al·legats pamfletaris, discursos enfervorits i menyspreu vers tot allò que no consideri lliure i bilis abocada sobre qui consideri els seus rivals, com Linus Torvalds (creador del nucli Linux), amb el qual no es pot ni veure (i això que el bo d’en Linus és tot tranquilet i dels de “viu i deixa viure”).

Quan amb qui parles et diu que Ubuntu no és lliure perquè inclou drivers de codi tancat, o que fins i tot Debian (que té fama de ser la distribució més lliure del mercat) no l’usaria mai per incloure programari que tampoc és obert, t’acabes preguntant què dimonis usa aquest home al seu ordinador. I més, sabent que també existeix el projecte de maquinari obert (al qual sembla que el bo d’en Richard, paradoxalment, no fa gaire cas), hom pot acabar preguntant-se amb quina mena d’ordinador es queda satisfet aquest peculiar personatge. Doncs bé, el secret ha estat revelat.
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat
És l'acreditació de la Generalitat per als usuaris de sistemes informàtics

acTIC, el carnet de conduir per a ordinadors

Poc a poc es vol que es vagi implantant entre la societat fins a tal punt que les empreses el demanin als candidats a treballar-hi
By , on 5 de juliol de 2010

El logo d'acTIC, gentilesa de Generalitat de Catalunya

Com acreditar el nostre coneixement en matèria informàtica? En el nostre currículum podem desgranar que sabem navegar per la web, crear documents amb el Word, gravar CD’s i DVD’s,… si, però tot això qui ens ho acredita? Una acadèmia? I com sap la persona que llegeix el nostre currículum que es pot refiar del criteri d’una institució privada? A partir d’ara ja hi ha una solució oficial: acTIC.

acTIC significa Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació, i és una certificació que es divideix en tres nivells (bàsic, mitjà i avançat) segons el nivell de coneixements que tinguem i puguem demostrar. De moment s’han posat en marxa els dos primers nivells, mentre que l’avançat s’espera per a algun moment després de l’estiu.

Per disposar d’aquesta acreditació hem de tenir més de 16 anys, abonar una petita taxa i passar un examen que es farà telemàticament (a l’ordinador, mitjançant Internet).

Els tests són senzills per a un usuari habitual de tecnologia; de fet, la gent que conec que ha fet el primer nivell (jo m’espero directament al tercer) m’ha dit que no li ha calgut estudiar, i que amb unes poques lectures de tests n’ha tingut prou (això si, qui més qui menys, m’ha fet alguna consulta). El problema ve quan s’ho vol treure algú que té poc contacte habitual amb tecnologia, però més que estudiar és recomanable començar a fer-ne servir en la mesura del possible per habituar-se a conceptes i modes d’ús.

A més de poder-ho fer per lliure, la Generalitat ha donat la possibilitat a centres d’ensenyament per a què esdevinguin acadèmies on s’hi ensenyi allò necessari per passar l’examen de l’acTIC, pel que si us moveu una mica de ben segur que trobareu un d’aquests centres a prop vostre.

Tota la informació que pugueu necessitar sobre l’acTIC i els tràmits per apuntar-vos als exàmens es poden fer a través del lloc web d’aquesta iniciativa.

ECDL

acTIC no és l’única acreditació d’aquest tipus que existeix. De fet, el que podríem considerar com a “carnet de conduir” per a usuaris d’informàtica a nivell europeu, és l’ECDL, promogut per una fundació independent i no lligada a cap òrgan governamental. Al nostre país, una de les entitats que recolzen i promouen l’ECDL és l’ATI (Associació de Tècnics Informàtics), l’associació degana del sector; la informàtica pot ser una ciència jove, però ATI porta quatre dècades impulsant-la aquí.

Per fer l’examen de l’ECDL hi ha dues opcions: una amb programari de Microsoft (propietari) i una altra amb programari lliure (en aquest cas, OpenOffice).

Comments (0)
Internet, Professional
Molts usuaris es pregunten què significa això

Què vol dir el vídeo natiu en l’HTML 5?

El còdec que es perfila com a guanyador en la guerra entre fabricants és l'H.264
By , on 10 de febrer de 2010
YouTube. El portal s'ha decantat pel còdec H.264, un perill per a Firefox. Imatge: Guillem Alsina

YouTube. El portal s'ha decantat pel còdec H.264, un perill per a Firefox. Imatge: Guillem Alsina

Força gent que conec (i alguns amb qui no tinc el plaer però m’han contactat a través d’Internet) em pregunten aquests dies què és això del vídeo natiu en l’HTML 5 i en què els afectarà. Bé, miraré d’aportar una mica de llum sobre el tema.

Fins ara, per reproduir elements de vídeo inserits en una pàgina web hem de recórrer a eines externes, els famosos plug-ins com el de Flash. En fer referència a un objecte de vídeo o àudio des d’una pàgina, si el navegador no té el component adequat per reproduir el format, el primer que fa és demanar-nos la instal·lació d’aquesta peça de programari. La referència a un vídeo pot ser força llarga i farragosa de fer en HTML (el llenguatge en el qual es construeixen les pàgines web), i ho podeu veure en el codi que ens donen a YouTube si volem posar un vídeo d’aquest portal a la nostra plana.

Tenir vídeo natiu en HTML implica el següent:

  • Per reproduir el contingut ja no farà falta una peça de programari addicional (el famós plug-in), ja que el mateix browser inclourà el còdec necessari per a reproduir-lo.
  • Per al dissenyador de pàgines web, es simplificarà la tasca, ja que enlloc d’haver d’emprar una llarga tirallonga de codi per encastar un vídeo en Flash, podrà usar el tag natiu <VIDEO>.
  • Ja no es dependrà de la disponibilitat del plug-in/reproductor per a una plataforma de maquinari/programari concreta, ja que en ser una part de l’estàndard HTML, tots els navegadors que compleixin amb la versió 5 ja inclouran tot allò necessari per a reproduir els vídeos inserits en els llocs web.
  • Com us imagineu, l’empresa o iniciativa que es trobi al darrere del còdec emprat per equipar l’HTML 5 obtindrà una quota de poder prou gran al tenir una influència potencial molt àmplia (sobre tots els internautes!) pel què les picabaralles són ara entre els principals jugadors del sector per imposar el què millor els vagi.

Continue reading »

Comments (0)
Hardware
De mida butxaca, molt còmode a la vista però a vegades distorsiona alguna publicació

Així és un lector d’ebooks: el Sony PRS-300

El gàdget de Sony deixa una bona impressió
By , on 18 de gener de 2010
El Sony PRS-300, lector de llibres electrònics de butxaca

El Sony PRS-300, lector de llibres electrònics de butxaca

Ses majestats els Reis Mags d’Orient han tingut a bé obsequiar-me aquestes darreres festes amb un lector d’ebooks… i, si, també una mica de carbó, senyal que alguna cosa dec estar fent que no està del tot bé. La qüestió és que ja fa algun temps que en volia provar un, i com que no m’havia sorgit l’oportunitat de posar-li les mans a sobre a cap exemplar, en vaig demanar un als Reis.

El PRS-300 de Sony fou l’escollit després d’un procés de sel·lecció a través d’Internet que em va portar a quedar-me amb dos candidats a la compra: el Papyre 6.1 i el que finalment m’han dut. Les bones crítiques pel què fa a la pantalla d’ambdós models és el que m’ha fet decidir en gran mesura, i la diferència de preu (entre 50 i 100 € segons el lloc web) la què m’ha fet decantar finalment pel model de Sony. I és que també cal que mirem per la butxaca de ses majestats!

El PRS-300 disposa d’una pantalla de 5 polzades, una mica més petita que el Papyre 6.1, però és de mida butxaca, el què el fa més còmode de transportar. Això si, per anar bé, la butxaca ha de ser la d’una americana o jaqueta. La documentació inclosa amb la caixa del producte és més aviat escassa, però és que tampoc es necessita gaire res per començar a treballar amb aquest giny: amb prou feines saber quatre conceptes sobre com s’engega, es carrega, i els habituals consells de seguretat, i sobre el programari de sincronització.
Continue reading »

Comments (1)
Cibersocietat, Linux, Software
Serà Android la plataforma que popularitzi realment el sistema operatiu del pingüí?

Google i Linux. Molt soroll per a no res?

By , on 8 de juliol de 2009
Sergey Brin i Larry Page, els dos fundadors de Google

Sergey Brin i Larry Page, els dos fundadors de Google

La companyia del cercador sembla molt compromesa amb el sistema operatiu del pingüí, en el qual ha basat la seva plataforma per a telèfons mòbils Android, la qual s’especula que farà ben aviat el salt al món dels ordinadors, començant pels netbooks i, de fet, ja l’hem pogut veure en alguns models basats en processadors ARM, com un exemplar experimental d’Eee PC d’Asus presentat en el darrer Computex de Taiwan, una de les principals fires d’informàtica i tecnologia del món.

Però la meva pregunta és: és sincera aquesta aposta de Google pel sistema operatiu del pingüí, o bé es tracta tan sols d’una “pose”, una estratègia per guanyar-se el favor del públic i dels partidaris del programari lliure?

Si, és cert que és ben fàcil dir que Google recolza a Linux pel simple fet d’haver-lo usat en la seva plataforma per a telèfons mòbils, però jo ho veig més aviat com una eina per a què la multinacional del cercador aconsegueixi una finalitat -treure-li mercat a Microsoft-, que no pas que ho faci convençuda de la filosofia que es troba darrer de la plataforma del pingüí, ja que del potencial tècnic i de la comunitat no crec que en dubti.

Continue reading »

Comments (0)
Linux, Noticies, Professional
Té la fama de ser la distribució més lliure de totes

Veu la llum Debian 5.0

By , on 8 de febrer de 2009
L'espiral, el característic logo de Debian

L'espiral, el característic logo de Debian

Una nova versió principal de la distribució de Linux per excel·lència ha vist la llum aquests darrers dies. Debian és diferent a la resta de les “distros” del sistema operatiu del pingüí, les quals acostumen a programar nous llançaments cada pocs mesos aprofitant el dinamisme del món del programari lliure; aquesta distro, en canvi, pot trigar anys en llançar una nova versió. Per què? doncs ben senzill: perquè prima l’estabilitat i robustesa del sistema per sobre d’altres conceptes.

Així, Debian no acostuma a incloure les darreres versions de gairebé res, ja que no estan prou testejades, i no només es posa a prova l’estabilitat d’un paquet, sinó del mateix paquet en relació a la resta dels components del sistema. Per exemple, en aquesta nova versió de la que estem parlant s’hi inclou l’OpenOffice.org 2.4.1, malgrat que la darrera disponible és la 3 d’aquest paquet ofimàtic lliure. O el KDE 3.5.10, quan ja hi ha disponible la branca 4.2 .

Han estat precisament les característiques de robustesa, fiabilitat i seguretat les què han donat a Debian la fama que ara té, i li han permès constituir-se com a base d’un gran nombre de distribucions com Ubuntu, que a la base Debian li afegeixen una sèrie de programes, desenvolupaments de diversos tipus, serveis i comunitat.

Continue reading »

Comments (0)
Internet

OpenStreetMap, la contrapartida lliure de Google Maps

By , on 14 de desembre de 2008
Així llueix la pàgina web d'OpenStreetMap

Així llueix la pàgina web d'OpenStreetMap

A aquestes alçades és ja normal i cada cop més assumit per la majoria dels usuaris d’informàtica, que tot programa d’ordinador o servei en línia té la seva contrapartida open source, codi obert o programari lliure, denominacions que es diferencien per alguns matisos.

OpenStreetMap és, precisament, un servei en línia que busca ser la contrapartida a un servei ja existent però en mans d’una companyia comercial: Google Maps. I no és que el servei de Google sigui de pagament, sinó simplement que es troba en mans… doncs de Google. I com a tal, en un moment determinat pot respondre més a interessos comercials de la mateixa Google més que no pas al que necessiten els usuaris.

La veritat és que Google Maps és un servei molt complet: et permet veure els mapes de carrers de gairebé tot el món, combinar-los amb imatges de satèl·lit del terreny (el primer que busca tothom és casa seva), planificar rutes marcant un punt d’origen i un de destinació (te les calcula automàticament tal i com fan els GPS), o amb Google Street View passejar de forma virtual pels carrers d’una gran ciutat (disponible només a les grans urbs).

Continue reading »

Comments (0)
Software, Tutorial

Cant al moviment del programari lliure

By , on 10 de juliol de 2008

El programari lliure, un valor a l\'alçaLinux, Firefox, OpenOffice,… aquestes tres i moltes més són aplicacions els noms de les quals cada dia sonen més, es guanyen més usuaris i adeptes i roben quota de mercat a altres opcions, potser molt majoritàries fa uns mesos o anys i que ara comencen a veure amenaçada la seva hegemonia. Al seu darrere s’hi amaga una filosofia de fer les coses que transcendeix més enllà de la informàtica pura i dura per abastar una societat en general més tecnòloga i que ha permès la seva gènesi i evolució: el programari lliure.

Aquest moviment parteix del món hacker, un univers totalment desconegut per al públic general, però molt ric i divers. Hi ha hackers que ho són només per l’amor que senten envers les tecnologies, hi ha els que ho són per motivacions polítiques, socials o filosòfiques, i uns altres que ho són només per afany de lucre o per guanyar notorietat. Sigui com sigui, el camí que segueix una persona per convertir-se en un hacker és sempre diferent del dels altres. Al mateix temps, els termes hacker i hacking s’han convertit erròniament en sinònim de delinqüència, bretolades i, més recentment, terrorisme cibernètic.

Per a entendre què és i l’impacte que ha suposat el programari lliure en la nostra societat, cal posar aquest moviment dins del context del món hacker. Si bé tot sovint els mitjans de comunicació parlen d’un “atac hacker” o d’”accions de hackers” identificant-los amb els delinqüents, en realitat el mot hacker identifica a un expert en tecnologies informàtiques, una persona que ha estudiat el funcionament d’ordinadors i programes i és capaç no només d’entendre’ls si no de crear-ne o modificar el comportament dels ja existents.

Continue reading »

Comments (0)
Noticies, Software

Ja es poden editar fitxers PDF amb l’OpenOffice

By , on 20 de juny de 2008
Pantalla de spash de l\'OpenOffice

Fins ara, editar documents en format PDF equivalia a disposar del programari d’Adobe o d’una altra eina equivalent que usualment requeria tenir coneixements d’un altre programari que no és ni la nostra suite ofimàtica habitual ni qualsevol dels programes d’edició corrent.

OpenOffice disposa des de ja fa temps d’una funcionalitat que li permet exportar els documents creats amb qualsevol de les aplicacions que el composen a format PDF, però si no disposem del document original ens trobarem amb que no podrem modificar el PDF des de la mateixa suite.

Continue reading »

Comments (0)
Noticies, Software

Acer podria oferir GNU/Linux en algunes de les seves gammes de portàtils i sobretaules. Veritat o mentida?

By , on 14 de juny de 2008
Sembla que Acer vol apostar per Linux

Segons ens indiquen a Vnunet.com, el lloc de la coneguda editora de premsa especialitzada, el fabricant taiwanès d’ordinadors (considerat el tercer del món per volum d’unitats venudes després d’HP i Dell) apostarà amb més força per Linux.

Per a això, Vnunet es recolza en les declaracions de Gianpiero Morbello i David Drummond, vicepresident de màrqueting i imatge de marca i director mànager d’Acer al Regne Unit respectivament. Ambdós han coincidit en veure un avantatge estratègic a l’hora d’incorporar el sistema operatiu del pingüí a la seva oferta.

I aquest avantatge estratègic es concreta en dos punts: d’una banda es disminueix el cost de les màquines en ser GNU/Linux un sistema operatiu lliure i gratuït. Això és important especialment en les màquines de més baix cost, dirigides a clients amb menor poder adquisitiu, que en les màquines de gamma alta. Una llicència de Windows encareix sempre el preu, en menor o major mesura, i potser sigui per això que Microsoft ha preparat accions especials per intentar copar el mercat dels ultraportàtils, entre les quals s’hi compten l’abaratiment de costos per a les llicències del Windows XP.

Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio