Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 

Post tagged with ‘Drets d’auto’

Internet

Una aturada global d’Internet?

Google, Facebook i Twitter podrien seguir a la Wikipedia
By , on 18 de gener de 2012

Quelcom s’està cuinant a les altes esferes d’Internet quan des de fa uns dies ens trobem reiterades notícies i actes relacionats amb les protestes contra la nova regulació sobre pirateria informàtica que s’ha presentat a la càmara de representants dels Estats Units. La SOPA, com li diuen per les seves sigles (Stop Online Piracy Act) és un projecte de llei fonamentat en les denúncies i l’empeta que ha presentat  un grup de poderoses empreses propietàries de drets audiovisuals (productores cinematogràfiques, discogràfiques, editorials, cadenes de televisió, etc.). Aquestes empreses consideren que molts llocs webs vulneren els seus drets i que tenen continguts “deshonestos” (rogue és el terme que fan servir a la llei) que els suposen un gran perjudici.

La Wikipedia en anglès tancada en forma de protesta

Avui mateix, 18 de gener de 2012, la Wikipedia en versió anglesa ha tancat com a manifestació de la seva disconformitat amb la llei SOPA que s’està preparant al congrès americà. En paraules dels responsables d’aquesta gran enciclopèdia on-line gratuïta, aquesta llei és el principi de la fi de la llibertat a Internet tal i com la coneixem i pot acabar amb més d’una dècada de feina totalment voluntària i lliure dels col·laboradors d’aquesta enciclopèdia oberta a tothom. Reddit, Google o WordPress també han donat signes d’estar en contra de la llei , a més, es prepara una gran aturada dels grans pel dia 23 de gener amb la participació activa de Google i també de Facebook i Twitter.

Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet

La SOPA que ens afecta a tots

El Congrés nordamericà podria aprovar avui una llei que acabaria amb Internet tal com és ara
By , on 18 de novembre de 2011
Censura

L'aprovació d'aquesta llei suposa una amenaça directa a Internet.

La notícia de la possible aprovació de la SOPA al Congrès dels Estats Units s’ha escampat com pòlvora virtual pel ciberespai, i per una vegada alarma per igual tant usuaris com grans corporacions. No, ni ens hem tornat bojos, ni aquesta sopa duu all, ni brou, ni és en absolut comestible, encara que potser al final ens tocarà menjar-nos-la. Es tracta de la Stop Online Piracy Act i és una amenaça tan directa a la llibertat de la xarxa tal i com la coneixem, que bé podria haver-se anomenat STASI i no canviaria en res la seua darrera finalitat. I llavors, quins són els ingredients d’aquesta sopa? Doncs bàsicament estem parlant d’una llei que pretén combatre la pirateria a Internet a base de carregar-se la pròpia xarxa.

A qui afecta la SOPA?

No és gaire sofisticat, i suposem que per això resulta tot plegat una idea tan esbojarrada. El mètode que proposa aquesta llei per tal de combatre la distribució gratuïta de continguts amb drets d’autoria és senzillament tombar sense miraments tots els llocs web que infringisquen les lleis de propietat intel·lectual. Així de fàcil, així de primari. Però anem per parts.

D’entrada hi ha dos tipus de webs que podrien ser objectius d’aquesta llei absurda. D’una banda els infractors ‘directes’, on s’encabirien tots els webs que directament distribueixen continguts amb copyright sense permís, o bé tots aquells que faciliten les eines per saltar-se els mecanismes de protecció d’aquest tipus de continguts. Per exemple, una pàgina que permeta la descàrrega de franc de música amb drets, o bé una pàgina de hacks i cracks, que serveixen per evitar les proteccions del programari, etc. De l’altra, tots els llocs web que toleren aquest tipus d’infraccions, com ara MegaVideo, MegaUpload, o les pàgines d’enllaços.

Però no acaba aquí la cosa, i ara és quan arriba l’autèntic perill que fa trontollar tot el sistema. Hi ha una tercera categoria que inclou tots aquells proveïdors de serveis que no prenguen mesures davant d’una alta probabilitat d’infracció del copyright. Aquesta high probability, tal i com apareix redactada al text legal, ens indica que no cal cap resolució judicial per tal d’actuar contra un lloc merament sospitós d’allotjar contingut amb drets.

Efectes pràctics

Tot el que estem explicant, en la pràctica, implica que quan un web és sospitós de tenir pirateria, cal avisar totes les empreses que aporten finançament al lloc; poden ser anunciants, proveïdors de servei de pagament (Paypal, Visa, etc.), o qualsevol altre tipus de servei extern. Aquestes empreses disposen llavors d’un termini de cinc dies per tal de suspendre qualsevol mena de relació amb la pàgina afectada. Una cosa semblant al bloqueig comercial de Cuba, per entendre’ns. En la pràctica, això implica un ofegament financer del lloc que capaç de  tombar grans empreses.

I com que serveix la simple sospita, les corporacions haurien d’invertir uns recursos molt considerables per tal de monitoritzar a tothora els continguts que hom penja; una despesa astronòmica per als grans distribuïdors de continguts, però directament inassumible per qualsevol petita o mitjana empresa.

En un supòsit com el que plantegem, una denúncia falsa podria tenir unes conseqüencies devastadores, ja que a més es preveuen també altres mecanismes, com ara el bloqueig del domini sencer, per filtrat DNS, o bé obligar els cercadors a retirar el lloc de les seues recerques. Així, la SOPA podria tancar tots els blogs de WordPress, per posar un exemple, només amb la denúncia que un d’ells infringira la llei de propietat intel·lectual. Una mica hardcore, no creieu?

En definitiva, aquesta és una sopa de molt mal gust. Em ve a la ment un símil bastant il·lustratiu. És com voler combatre un càncer aplicant radioteràpia a diverses zones del cos amb criteris aleatoris. Es parlava fa uns dies de l’intent del Senat nordamericà d’aprovar una llei que atemptava contra la neutralitat de la xarxa. Doncs bé, aquesta nova amenaça converteix l’antiga en un mal menor, en un joc de xiquets. Però no ho oblidem, ni poden posar portes al camp, ni hem de tolerar mai que ho facen.

Via| Genbeta

Més informació| Electronic Frontier FoundationNación RedAmerican Censorship | Aavaz.org

Comments (0)
Noticies

Publicaran una biografia oficial de Steve Jobs

Walter Isaacson ha estat l’encarregat d’escriure les memòries del co-fundador d’Apple
By , on 11 de octubre de 2011

Steve Jobs ens ha deixat. El co-fundador d’Apple i buc insígnia de la companyia de Cupertino ja no es troba entre nosaltres, malgrat que el seu llegat està present – i hi estarà per molts anys – en el nostre dia a dia. Cada cop que fem servir un Mac, escoltem música a l’iPod, mirem un iPhone o l’iPad, hi veurem una mica de la gran idea que va tenir Steve Jobs: fer que la tecnologia s’apropés a les persones i no que les persones s’adaptessin a la tecnologia.

Quin serà el futur d'Apple després de Steve Jobs?

Amb el seu estil inconfusible, Jobs va dissenyar uns productes extraordinaris que han transformat la manera com ens comuniquem amb les màquines. Jobs va ser un visionari que va veure com ningú quines eren les expectatives dels usuaris d’ordinadors, mòvils i altres coses que encara no s’havien comercialitzat pro, com les tablets. Ara, amb la seva mort, segur que són moltes les persones que es volen apropar a la seva història i conèixer de primera mà com va ser la vida d’aquest home extraordinari. Molt abans de morir, saben que la seva malaltia el duria en algun moment a aquest desenllaç fatídic, Steve Jobs va encomanar unes memòries autobiogràfiques al Walter Isaacson (nominat al premi Pulitzer) que aviat sortiran a la venda. La intenció de Jobs era deixar constància pública i autoritzada de com va viure i com pensava per tal que, en primer lloc, els seus fills ho coneguessin. Ell mateix havia manifestat alguna vegada que per motius de feina, no havia estat prou temps amb els seus fills i vol intentar justificar-ne el motiu. El rumor que ha començat a estendre’s per la xarxa és que la Sony ja ha comprat els drets d’aquesta biografía per fere una pel·lícula sobre Steve Jobs (el que s’anomena un “biopic”).

Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat

Megaupload es veu amenaçada

La web de continguts per adults, Perfect 10, afirma que el servei de descàrrega directa infringeix la seva propietat
By , on 24 de agost de 2011

Un nou episodi en la interminable guerra que mantenen productores i distribuidores de continguts audiovisuals amb alguns dels serveis de la web 2.0 s’ha lliurat darrerament. I és que amb l’Internet mòbil aquests casos no paren de crèixer, demostrant fins a quin punt tot és molt difús a la xarxa.

Perfect 10 ha posat el gegant de la descàrrega directa Megaupload contra les cordes pels drets d'autor

Perfect 10, un lloc web porno amb una certa trajectòria de litigis, ha guanyat el primer pas d’una important demanda contra Megaupload, un popular servei d’emmagatzematge en xarxa i descàrrega directa d’arxius, per infracció de drets d’autor.

El cas segueix endavant després que una jutge dels Estats Units fes cas omís de les al·legacions de Megaupload i dictaminés que ha de continuar el cas a causa de les sospites que el servei infringeix directament drets de propietat intel·lectual. Concretament, la jutgessa Irma González del Districte Sud de Califòrnia estima que pot haver infracció directa de la propietat intel·lectual de Perfect 10 per part de Megaupload, encara que nega altres reclamacions del lloc pornogràfic relacionades, entre d’altres, amb la marca.

Megaupload, que a més opera llocs com Megarotic.com, Megaporn.com, Megavideo.com i Megaclick.com (i ha vist com s’han desenvolupat fins i tot aplicacions de tercers per utilitzar els seus serveis a través de smartphones), es defensa dient que serveix més com un conducte de continguts, atès que aquests són pujats al servei pels usuaris i no per la companyia. No és més que una simple companyia d’emmagatzematge de dades, assegura, en la mateixa línia que el que fa un any va al·legar una companyia similar, RapidShare, a Alemanya.

RapidShare va declarar al seu moment que no és responsable dels arxius que pugen els seus usuaris. Un tribunal d’apel·lació de Dusseldorf va revocar així una sentència contra el servei d’allotjament d’arxius, després que la companyia fos demandada per Capelight Pictures i se li prohibís allotjar algunes pel·lícules que els seus clients havien pujat a la popular pàgina.

Seguint la decisió d’aleshores del tribunal, la companyia no és responsable dels continguts que pugen els seus usuaris, ni pot examinar individualment cada element que emmagatzema. Segons la política de privacitat de Rapidshare, ningú pot accedir als fitxers enviats sense conèixer la direció completa de descàrrega d’aquest, ni tan sols els treballadors de la companyia. A més, tampoc hi ha cap programa que “escanegi els arxius a la recerca de determinats patrons”. Des de la seva ceración el 2006, RapidShare s’ha enfrontat a diverses denúncies per motius semblants.

No obstant això, segons la jutgessa, la conducta de Megaupload és més que merament passiva, ja que ha creat llocs web diferents, possiblement com un intent per simplificar l’accés dels usuaris a diferents tipus de mitjans. La jutgessa creu que Megaupload encoratja i en alguns casos, paga als seus usuaris per pujar una gran quantitat de continguts a través dels seus programes de recompenses. A més, segons ella, difon les adreces URL d’arxius i paga a llocs web afiliats que mantenen un catàleg de tots aquests arxius. Finalment, és plausible considerar que tenen coneixement de la creixent infracció que té lloc a la seva pàgina web. En la demanda Perfect 10 assegura que el servei de emmegatzematge en línia alberga desenes de milers d’imatges de models i celebritats que són propietat seva. Megaupload.com, segons la denúncia, s’ha convertit en un dels 100 llocs web més populars a Internet, amb 45 milions de visitants únics per dia.

Fa sis anys, Perfect 10 va exigir a Google que no facilités imatges de la seva propietat en el seu cercador, un cas que va guanyar el gegant cercador. Llavors els jutges van afirmar que no només Google no era culpable de delictes de ‘copyright’, sinó que, a més, feia publicitat de la revista sense que per això rebi cap tipus de remuneració.

Els llocs d’emmagatzematge en línia de pel·lícules, programes de televisió, música i altres continguts digitals (els coneguts com a llocs de descàrrega directa) es troben des de fa poc temps en el punt de mira de les autoritats per qüestions de protecció de la propietat intel.lectual, com informen diversos mitjans digitals. Aquests llocs no solen requerir l’ús d’un ‘programari’ específic, i la realització de descàrregues sol ser més fàcil. A més, aquestes descàrregues solen ser més complicades de rastrejar comparades amb altres vies d’intercanvi d’arxius, com BitTorrent o el clàssic eMule.

D’aquesta manera, el Senat dels EUA està considerant una legislació que convertiria en delicte pujar una pel lícula o música amb drets d’autor sense autorització a llocs com YouTube o Megaupload. I és que amb l’auge de les ofertes ADSL, que augmenten la velocitat de connexió a la xarxa per un menor preu, han crescut de forma impressionant aquest tipus de conductes que podrien violar els drets d’autor.

Comments (0)
Cibersocietat, Internet
Malgrat les crítiques populars, el govern central continua impassible amb el seu projecte

“Con nocturnidad y alevosía”, la “llei Sinde”

La possibilitat de “suspendre” llocs web (un terme molt difus), un dels principals eixos de les crítiques
By , on 3 de maig de 2010

Ángeles González-Sinde, titular del Ministeri de Cultura

Una de les darreres actuacions del Consell de Ministres espanyol m’ha fet recordar aquesta vella expressió del codi penal referint-se a un agreujant. Resulta que els delictes, si els cometies a altes hores de la matinada i calculant-los bé, eren pitjors que si es cometien espontàniament durant les hores de sol. És curiós, no trobeu?

Suposo que no fou amb nocturnidad, però si amb certa alevosía quan el dia de Sant Josep el Consell de Ministres del govern espanyol va aprovar tramitar el projecte de Ley de Economía Sostenible (més coneguda com a “llei Sinde per la ministra titular, Ángeles González-Sinde) cap al Congrés per a la seva votació. I fou així perquè aquell divendres era festiu (per la constitució de Cadis del 1812, la Pepa), i això volia dir un cap de setmana llarg d’aquells en els que molta gent desapareix per tal de desconnectar-se durant uns dies de tot el que l’envolta. Es desarticulava, així, la possibilitat d’una ràpida mobilització ciutadana en contra d’aquesta aprovació.

El projecte de llei, però, ja en té molts, de detractors, per diversos motius, i no s’evitarà amb aquesta manera de fer que molts es mobilitzin i protestin, però si alguna cosa m’han ensenyat aquests darrers anys de la meva vida és que, quant més temps passa des d’alguna cosa que ha provocat polèmica en la societat civil, més deixa d’interessar a molta massa d’aquesta mateixa societat, amb la qual cosa l’impacte de les protestes es veu minimitzat.
Continue reading »

Comments (1)
Cibersocietat, Internet
El projecte de llei fou aprovat d'una manera que delata la por de l'executiu espanyol envers el moviment internauta

La “llei Sinde” passa al Parlament

Preveu entre d'altres mesures, la suspensió cautelar d'un lloc web sense necessitar una ordre judicial
By , on 28 de març de 2010

Ángeles González-Sinde, titular del Ministeri de Cultura

Podríem dir que “amb nocturnitat i traïdoria” el Consell de Ministres de l’Estat Espanyol va aprovar, el dia de Sant Josep -festiu a molts llocs d’Espanya- el projecte de Llei d’Economia Sostenible, coneguda popularment com a Ley Sinde pel cognom de la Ministra de ¿Cultura?, Ángeles González-Sinde.

Explicat així, sembla més aviat que s’hagi fet una reunió conspiratoria per a organitzar un cop d’estat i, realment, alguna cosa de clandestinitat devia tenir, probablement deguda a la pressió popular a Internet dels grups anti-llei. Fer aquest tràmit durant un cap de setmana llarg en el que molta gent es troba fora i desconnectat desarticula qualsevol intent de coordinació ciutadana per organitzar protestes que, en tot cas es retarden. No obstant, i veient com actua la societat civil avui, quants més dies es perdin en organitzar el moviment ciutadà, menys participació tindrà, i amb això és amb el que juga el govern.

A partir d’aquí, a la “Llei Sinde” li queden uns pocs tràmits per complir, començant per la seva tramitació al congrés. Els socialistes hi votaran a favor, com és lògic, els populars en contra (no és lògic per ideologia, però ho és pensant que han de dur la contrària al govern sigui com sigui), i els diversos partits minoritaris s’alinearan amb qui més els convingui o amb els seus aliats naturals.

L’aspecte més controvertit de la “Llei Sinde” és, sense cap mena de dubte, la possibilitat de “suspendre” llocs web que es donarà a una comissió depenent del Ministeri de Cultura. Aquesta suspensió (un terme que no queda del tot clar què significarà) es realitzarà cautelarment mentre no es porti a judici als responsables del lloc web, per tal d’evitar més danys als posseïdors dels drets de propietat intel·lectual del material piratejat.

Actualment només es pot clausurar un lloc web per ordre judicial. Com ja vaig dir amb anterioritat, els poders judicial i executiu estan separats i ben definits en tota democràcia moderna, i al meu parer el que fa la llei Sinde és dotar de facultats judicials al poder executiu. Aquest fet, augmentat i corregit, és el que condueix a una dictadura.

Amb tota probabilitat, la comissió que nomenarà el Ministeri de Cultura no estarà composada de tecnòlegs i juristes que puguin debatre amb coneixement de causa sobre les modernes tecnologies i Internet, i ni tan sols per artistes que estiguin essent víctimes de la pirateria, sinó molt probablement per elements reaccionaris de les entitats gestores dels drets de propietat intel·lectual que, com la SGAE, s’han enrocat en posicions inadmissibles aconseguint poder mercès a les seves connexions polítiques. Són personatges com el “senyor” Teddy Bautista, que per la seva actuació pública sembla ben bé com si només pensin en les butxaques.

Potser aquest és l’aspecte més polèmic, però no n’és l’únic. També ens trobem amb la possibilitat de suspendre un lloc web pel simple fet de recollir enllaços que apuntin a material protegit per drets de propietat intel·lectual, encara que no emmagatzemin el material en sí. Més d’un jutge ja ha advertit que no està fora de la llei proporcionar enllaços, ni tan sols quan aquests apunten a material protegit per drets d’autor. Una altra cosa és oferir una descàrrega directa.

Lluny de consideracions morals sobre si el lliure intercanvi de continguts és lícit o no (no dic legal, sinó acceptable social i econòmicament), aquesta llei es passa molt, ja que sembla buscar donar al govern espanyol un poder sobre la Xarxa a l’Estat que avui li permetrà tancar una web que apunti a pel·lícules “piratejades”, però demà, i sota la mateixa excusa, pot suspendre cautelarment un lloc web que, simplement es mostri desfavorable amb la seva política. Si, el jutge pot dictar que els administradors són innocents, però si s’ha suspès la web, el mal ja estarà fet.

Foto: 20minutos.es amb llicència

Comments (0)
Cibersocietat, Internet
La proposta de llei per combatre la pirateria, a debat

Benvinguts a l’absolutisme (abans Espanya)

La possibilitat de “suspendre” llocs web sense autorització judicial prèvia, pràctica que recorda les dictadures d'altres temps.
By , on 14 de desembre de 2009

La Ministra de ¿Cultura?, Ángeles González-Sinde

La Ministra de ¿Cultura?, Ángeles González-Sinde

Spain is different, i això és tan vàlid ara com ho era a la dècada dels seixanta en plena invasió de sueques i biquinis. Si a França ja es van passar amb la llei Sarkozy, a Espanya han volgut anar més enllà i s’han passat “tres pobles”, si em permeteu l’expressió col·loquial: ni més ni menys que clausurar, tancar o suspendre pàgines web directament des del Ministeri de Cultura sense que pel mig hi hagi una ordre judicial.

Per als no iniciats, us explicaré una mica el perquè això pot ser i és tan greu: en tota democràcia moderna, l’articulació jurídica i legal de l’estat es basa en tres poders que estan separats: el legislatiu, l’executiu i el judicial. Mentre que el primer debat i aprova lleis, el segon s’encarrega del funcionament de la maquinaria estatal i el tercer fa complir les lleis. A grans trets, l’anomenada separació de poders fa això, tot i que en cada estat es pot aplicar d’una manera una mica diferent (per exemple, repúbliques, monarquies parlamentàries, estats federals,…).

El què ens proposa ara la Ministra de Cultura, la polèmica Ángeles González-Sinde, és que des del mateix ministeri que presideix es creï una mena de policia del contingut que tingui les mans lliures per tancar indiscriminadament qualsevol pàgina web que li sembli vulneri els drets de propietat intel·lectual o de copyright. L’estat s’erigiria d’aquesta manera en fiscal, jutge i jurat de qualsevol persona, i els favoritismes i parcialitats podrien ésser possibles.
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet, Noticies
Es farà via administrativa

França tallarà l’accés a Internet a qui descarregui dels P2P

By , on 8 de juny de 2009
Nicolas Sarkozy caracteritzat de Napoléo i amb una referència als Estats Units

Nicolas Sarkozy caracteritzat de Napoléo i amb una referència als Estats Units

L’anomenada Llei HADOPI* permetrà al govern Sarkozy tallar l’accés a aquells internautes que descarreguin des d’Internet, de forma il·legal i mitjançant protocols P2P, continguts protegits per drets de copyright i d’autor. El problema és que aquest tall es podrà fer directament per via administrativa i sense passar pel jutjat, el què pot donar peu a talls arbitraris ja que haurà de ser un funcionari el què dictamini aquest tall. Prèviament, a l’usuari se li hauran enviat una sèrie d’avisos, imagino que tant per correu electrònic com per un mitjà més “tradicional” com ara un burofax (quelcom que, només de sentir-ho, jo ja m’acolloneixo, perquè és el mitjà per on t’arriben totes les males noticies administratives).

La proposta de llei fou rebutjada inicialment per l’Assemblea Nacional, que la va acabar reconsiderant tot accedint a la petició del partit de Sarkozy (president de la república) a principis de maig. Seguia a l’aprovació per part d’aquest òrgan el vistiplau del Senat, acabant d’aquesta manera amb els tràmits legals necessaris.

No cal ni dir que des de bon principi, i quan només era un projecte, aquesta llei ha comptat amb un ampli rebuig de la societat francesa, especialment per part d’aquells elements més conscienciats de la importància de les comunicacions electròniques. I és que si el dret al secret en les comunicacions és tingut avui en dia com un dels drets més sagrats en qualsevol democràcia moderna, el poder tallar de forma administrativa la connexió a Internet d’un ciutadà exigeix que abans se li hagi investigat què és el que transmet. I tot això sense haver de passar per la supervisió d’un jutge.

Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet

Cànon digital, just o injust? El cas “The Pirate Bay” com a excusa

Finalment els van declarar culpables
By , on 28 de abril de 2009
El logo de The Pirate Bay

El logo de The Pirate Bay

S’ha acabat el judici que més atenció ha captat fins ara de la comunitat que defensa les llibertats i drets digitals dels usuaris: el del lloc web suec The Pirate Bay, on s’hi recopilen enllaços a fitxers Torrent del sistema P2P BitTorrent. A la fi, la sentència ha estat de culpabilitat, amb una quantiosa multa inclosa. L’apel·lació serà segura.

Aquest judici es remunta a l’any passat. L’associació sueca en defensa de les llibertats digitals (que posteriorment va donar origen a la formació política anomenada Partit Pirata (i que disposa de partits homòlegs en molts altres països a més de suècia) era la que permetia en un moment donat a principis de la primera dècada del segle que nasqués aquesta pàgina, com a resposta a les entitats que protegeixen els drets de copyright i d’autor.

Denunciat l’any passat, el lloc fou dut a judici per facilitar la pirateria de continguts protegits per drets d’autor i/o de copyright, mentre que la defensa al·legava que tan sols proporcionava el servei d’accedir a fitxers Torrent, els continguts dels quals quedaven sota la responsabilitat dels usuaris que els posaven a la xarxa. Val a dir que aquesta és una lluita constant d’ençà de la fi de Napster, un servei P2P centralitzat i des del qual, per tant, es podien controlar els continguts i censurar aquells que estiguessin prohibits.

Continue reading »

Comments (0)
Noticies

Anunciat el “draft” de la versió 5 d’HTML

By , on 22 de gener de 2008

El consorci W3C acaba de fer l’anunci que ja tocava. Ja tenim l’esborrany d’HTML 5.

Deu ni do el temps que ha passat des de que va aparèixer la versió 4 d’HTML, i ja feia anys que els dissenyadors i programadors del web fan trucs per poder adaptar els seus llocs a les tendències actuals.

Com a punts forts, la nova versió de l’HTML té una nova API per dibuixar gràfics 2D i incrustar i manegar contingut d’audio i video. A més, es la primera versió sense drets d’autor.

Comments (0)

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio