Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 

Post tagged with ‘govern’

Noticies

L’enginyeria tècnica informàtica continuarà sense regulació

El Col•legi d’Enginyers denuncia pressions d’altres professions al Govern
By , on 9 de desembre de 2013

La enginyeria tècnica en informàtica seguirà sense una regulació, fet que perjudicarà el creixement del sector de les TIC i dificultarà l’accés a una feina a l’estranger d’aquelles persones que han cursat aquests estudis a Espanya. Per la seva part, el Col•legi Oficial d’Enginyers Tècnics en informàtica de Castella-La Manxa ha fet transcendir a la premsa un document del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, on encara no apareix aquesta disciplina com a professió tècnica regulada.

El document al qual han tingut accés el Col•legi Oficial d’Enginyers Tècnics en informàtica de Castella-La Manxa és la versió definitiva de la Llei de Col•legis i Serveis Professionals, elaborada pel Govern y que s’ha enviat al Consell d’Estat per a que aquest òrgan emeti un dictamen. El text exigeix la col•legiació obligatòria per a totes les professions tècniques regulades, entre les que no es troben els llicenciats en enginyeria tècnica informàtica.

Al respecte, Col•legi Oficial d’Enginyers Tècnics en informàtica de Castella-La Manxa ha criticat la “deixadesa” del Govern, que en diferents legislatures no ha resolt la situació d’un bon nombre de llicenciats que exerceixen a diari la seva professió. Així doncs, l’organització ha suggerit que aquesta inacció de l’Executiu pot ser degut a pressions d’altres professions competidores ja que els treballadors de l’enginyeria tècnica informàtica “seran els únics que es quedaran fora d’aquest reconeixement professional”.
Continue reading »

Comments (0)
General, Noticies

Les últimes novetats de Huawei

La companyia podria ser vetada als concursos per construir la seva nova xarxa segura de comunicacions
By , on 11 de octubre de 2012

La companyia podria quedar de banda en els projectes governamentals de Canadà

Desprès del gran cop rebut per Huawei als Estats Units podria ser només el detonant d’una llarga i dura “guerra”. Després que el Congrés dels EUA va determina que el fabricant xinès era sospitós de ser un submarí de Pequín, el govern canadenc ha donat a entendre que la companyia podria ser vetada en els concursos per construir la seva nova xarxa segura de comunicacions.
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Mòbils, Noticies
En pocs dies començarà el penúltim Mobile World Congress que té contractat la capital catalana

Barcelona buscarà convertir-se en la “capital mundial del mòbil”

Competirà amb París, Milà i Munic
By , on 12 de febrer de 2011

La imatge que, l'any passat, donava la benvinguda als visitants de la fira. Imatge: Guillem Alsina

Del 14 al 17 de febrer es celebrarà a Barcelona una nova edició del congrés mundial de telefonia mòbil, un aparador en el que les principals companyies que treballen en aquest sector ensenyaran les seves novetats, convertint la capital catalana en el centre d’atenció de la industria, la premsa especialitzada i els aficionats a les noves tecnologies.

Aquest any serà el penúltim del contracte que la ciutat comtal va signar amb la GSMA (GSM Association), i que -almenys en principi- tan satisfetes ha deixat a ambdues parts. Renovar-lo no serà fàcil, doncs la GSMA ha obert una mena de concurs al qual s’hi han presentat diverses ciutats: Barcelona, País, Milà i Munic. A priori, la capital francesa sembla que podria ser la que presentés més batalla a Barcelona, seguida de Milà.

Els motius són diversos; París és una gran capital, amb nombrosos atractius culturals i arquitectònics, amb una vida nocturna molt activa i una climatologia que, si bé no és tan bona com la del “cap i casal”, tampoc li queda gaire enrere. Comptarà, a més, amb tot el suport del govern francès, que a diferència del nostre país, quan hi ha en joc alguna cosa que afecta als seus interessos geopolítics o econòmics, o als dels seus ciutadans i empreses, s’implica a fons i mou tots els fils i recursos que pot, ja siguin nets i legals… o no tan clars.

En contraposició, és ben segur que la candidatura catalana comptarà amb un escàs suport del govern de Madrid, encara que públicament es manifesti el contrari. I és que la “villa y corte” també volia optar a acollir el congrés, però els atractius de la més cosmopolita Barcelona, mar inclòs (i és que ja sabem que “vaya, vaya, allí no hay playa”) van acabar seduint la GSMA. I el pes de la Generalitat a nivell internacional queda anys lluny del que té el govern gal.

Un factor de pes que si tenim a favor aquí és el bon regust que han deixat les edicions celebrades fins ara a Barcelona, tret potser de l’espinós tema dels preus dels hotels, que els dos primers anys es van veure exageradament inflats. La manca de visió dels hotelers podria suposar una taca en l’expedient de Barcelona que acabés decantant la balança en contra de la seva candidatura.

Perdre el Mobile World Congress no només significaria perdre la fira, doncs per a les edicions que vinguin a partir del 2013, l’organització de l’esdeveniment preveu que la ciutat que l’aculli celebri activitats al llarg de tot l’any, tant aquelles relacionades amb la industria mateixa com per fer-ne difusió entre els usuaris finals. Una activitat, doncs, que convertirà la ciutat en l’autèntica “capital mundial” de la mobilitat, i motiu afegit per témer la competència de París pel prestigi que això suposarà per a França.

Comments (0)
Cibersocietat, Internet
El projecte de llei fou aprovat d'una manera que delata la por de l'executiu espanyol envers el moviment internauta

La “llei Sinde” passa al Parlament

Preveu entre d'altres mesures, la suspensió cautelar d'un lloc web sense necessitar una ordre judicial
By , on 28 de març de 2010

Ángeles González-Sinde, titular del Ministeri de Cultura

Podríem dir que “amb nocturnitat i traïdoria” el Consell de Ministres de l’Estat Espanyol va aprovar, el dia de Sant Josep -festiu a molts llocs d’Espanya- el projecte de Llei d’Economia Sostenible, coneguda popularment com a Ley Sinde pel cognom de la Ministra de ¿Cultura?, Ángeles González-Sinde.

Explicat així, sembla més aviat que s’hagi fet una reunió conspiratoria per a organitzar un cop d’estat i, realment, alguna cosa de clandestinitat devia tenir, probablement deguda a la pressió popular a Internet dels grups anti-llei. Fer aquest tràmit durant un cap de setmana llarg en el que molta gent es troba fora i desconnectat desarticula qualsevol intent de coordinació ciutadana per organitzar protestes que, en tot cas es retarden. No obstant, i veient com actua la societat civil avui, quants més dies es perdin en organitzar el moviment ciutadà, menys participació tindrà, i amb això és amb el que juga el govern.

A partir d’aquí, a la “Llei Sinde” li queden uns pocs tràmits per complir, començant per la seva tramitació al congrés. Els socialistes hi votaran a favor, com és lògic, els populars en contra (no és lògic per ideologia, però ho és pensant que han de dur la contrària al govern sigui com sigui), i els diversos partits minoritaris s’alinearan amb qui més els convingui o amb els seus aliats naturals.

L’aspecte més controvertit de la “Llei Sinde” és, sense cap mena de dubte, la possibilitat de “suspendre” llocs web que es donarà a una comissió depenent del Ministeri de Cultura. Aquesta suspensió (un terme que no queda del tot clar què significarà) es realitzarà cautelarment mentre no es porti a judici als responsables del lloc web, per tal d’evitar més danys als posseïdors dels drets de propietat intel·lectual del material piratejat.

Actualment només es pot clausurar un lloc web per ordre judicial. Com ja vaig dir amb anterioritat, els poders judicial i executiu estan separats i ben definits en tota democràcia moderna, i al meu parer el que fa la llei Sinde és dotar de facultats judicials al poder executiu. Aquest fet, augmentat i corregit, és el que condueix a una dictadura.

Amb tota probabilitat, la comissió que nomenarà el Ministeri de Cultura no estarà composada de tecnòlegs i juristes que puguin debatre amb coneixement de causa sobre les modernes tecnologies i Internet, i ni tan sols per artistes que estiguin essent víctimes de la pirateria, sinó molt probablement per elements reaccionaris de les entitats gestores dels drets de propietat intel·lectual que, com la SGAE, s’han enrocat en posicions inadmissibles aconseguint poder mercès a les seves connexions polítiques. Són personatges com el “senyor” Teddy Bautista, que per la seva actuació pública sembla ben bé com si només pensin en les butxaques.

Potser aquest és l’aspecte més polèmic, però no n’és l’únic. També ens trobem amb la possibilitat de suspendre un lloc web pel simple fet de recollir enllaços que apuntin a material protegit per drets de propietat intel·lectual, encara que no emmagatzemin el material en sí. Més d’un jutge ja ha advertit que no està fora de la llei proporcionar enllaços, ni tan sols quan aquests apunten a material protegit per drets d’autor. Una altra cosa és oferir una descàrrega directa.

Lluny de consideracions morals sobre si el lliure intercanvi de continguts és lícit o no (no dic legal, sinó acceptable social i econòmicament), aquesta llei es passa molt, ja que sembla buscar donar al govern espanyol un poder sobre la Xarxa a l’Estat que avui li permetrà tancar una web que apunti a pel·lícules “piratejades”, però demà, i sota la mateixa excusa, pot suspendre cautelarment un lloc web que, simplement es mostri desfavorable amb la seva política. Si, el jutge pot dictar que els administradors són innocents, però si s’ha suspès la web, el mal ja estarà fet.

Foto: 20minutos.es amb llicència

Comments (0)
Cibersocietat, Internet, Noticies
El president veneçolà va qüestionar que hi hagi total impunitat per publicar el que sigui a Internet

Hugo Chávez i la llibertat de publicació a Internet

El motiu d'aquest discurs fou una falsa noticia sobre el suposat assassinat d'un dels seus ministres que fou publicada a un fòrum d'Internet
By , on 22 de març de 2010
Hugo Chávez, el president veneçolà s'ha vist embolicat amb una nova polèmica

El president veneçolà al bell mig d'una nova polèmica, aquest cop relacionada amb Internet

Personatge polèmic com ell sol, Hugo Chávez (president de Veneçuela) va donar més teca als mitjans de comunicació per a què parlessin d’ell i, de passada, també en va donar a la comunitat internauta. El motiu: un discurs durant un acte polític televisat en directe al seu país en el qual va posar sobre la taula la idea de que a Internet s’ha de controlar el que es publica.

Però abans de titllar gratuïtament a Chávez de dictador, anti-demòcrata o comunista (quelcom que, per a alguna gent, és un greu insult), repassem els fets: el passat dissabte, es registraven dos internautes als fòrums del lloc web veneçolà Noticiero Digital. Immediatament, publicaven en aquests mateixos fòrums una falsa noticia en la qual afirmaven que un grup de paramilitars havia assaltat el vehicle en el qual circulava el ministre d’obres públiques veneçolà, Diosdado Cabello, disparant indiscriminadament sobre aquest i matant-ne tots els ocupants, inclòs el Sr. Cabello.

El fals comunicat (a Cabello no li va passar absolutament res, ni el seu vehicle fou assaltat) acabava afirmant que en breus instants n’informarien tots els canals de televisió i ràdio del país, i que el govern estava a punt d’emetre un comunicat oficial culpant de l’acció a un grup de paramilitars finançats pel president colombià Álvaro Uribe, amb qui Chávez ha mantingut fortes discrepàncies (sobretot pel que fa a la lluita contra les FARC que ve duent a terme el govern colombià).
Continue reading »

Comments (2)
Cibersocietat, Internet, Noticies
Una petita victoria per als defensors de la privacitat

Microsoft s’autoimposa un límit de 6 mesos per conservar les dades dels usuaris

La mesura trigarà encara a implantar-se entre 12 i 18 mesos
By , on 31 de gener de 2010
El cercador de Microsoft no triomfa al mercat. Guanyarà audiència amb aquest moviment?

El cercador de Microsoft no triomfa al mercat. Guanyarà audiència amb aquest moviment?

Aquells qui defensen la privacitat dels internautes han obtingut una petita victòria (pírrica al cap i a la fi en aquests moments) després de què Microsoft anunciés que reduirà dràsticament el temps que reté les dades dels usuaris dels seus serveis en línia. Dels divuit mesos actuals, aquest període passarà a ser de sis i, màxim, dotze mesos depenent del tipus de dades.

Quan emprem serveis en línia com ara Bing, Hotmail o Messenger, a Microsoft li arriben una sèrie de dades com són la nostra IP i, mercès a les cookies*, altres dades sobre la nostra màquina. Segons assegura la companyia, aquesta informació no s’associa a la persona en concret que l’ha generat (de fet, es “desassocia”), però és necessari mantenir-la per motius de millora del servei.

A les companyies que treballen amb publicitat en línia (Google, Yahoo! i la mateixa Microsoft entre d’altres) els convé disposar d’aquesta informació per a fer estudis de mercat, previsió de vendes i la mateixa captació dels clients, ja que els permet conèixer les preferències dels usuaris, què és el que busquen per Internet i, fins i tot, les preferències per països, el que els va com anell al dit per segmentar el mercat.

Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet, Noticies
Google ha amenaçat amb deixat el mercat xinès

Google i la Xina: les amistats perilloses

El detonant de la crisi -que probablement ve de més lluny- han estat uns atacs de hackers als servidors de la companyia
By , on 26 de gener de 2010
Google s'enfronta al govern xinès

Google s'enfronta al govern xinès

Google està emprenyada amb els xinesos. No amb tots, és clar; buscar raons amb mil milions de persones és, a banda de força cansat, perillós. Ho està, això si, amb el seu govern.

Google va entrar al mercat xinès de les cerques en línia al 2006 amb el seu propi domini i serveis localitzats (Google.cn), després d’haver signat un acord amb les autoritats d’aquell país que els permetia censurar el què podien veure els internautes xinesos. Davant l’allau de crítiques que els van caure, Google es va defensar afirmant que, encara que censurada, la informació que ells aportarien als ciutadans xinesos els permetria augmentar el seu grau de llibertat.

Comercialment, la voluntat d’entrar al mercat xinès és més que comprensible: és el mercat potencial més gran del món per a qualsevol producte, amb un creixement molt ràpid i amb uns consumidors àvids per posar-se al dia respecte als països capitalistes (i Xina no ho és actualment? em pregunto…), a més de què en termes d’Internet encara li queda molt per tocar sostre. Així doncs que plegar-se a les exigències del govern xinès era quelcom lògic.
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Professional
Ha avançat molt en poc temps. Cap a on tirarà ara?

Google: el monstre que ens temíem?

La companyia del cercador toca molts camps, el què l'acosta al catàleg de productes i serveis de Microsoft
By , on 30 de novembre de 2009
Les oficines de Google a Madrid, com les altres que la companyia té arreu del món

Les oficines de Google a Madrid, com les altres que la companyia té arreu del món

Les crítiques a Google per les dimensions i pràctiques de l’empresa no són noves, ni han augmentat recentment, però les darreres iniciatives que ha pres la companyia del cercador homònim fan témer a més d’un que el futur de Google sigui no guanyar a Microsoft, sinó substituir-la en el seu rol de dominadora del món de la informàtica. Per a aquestes veus escèptiques i crítiques, serà com substituir una monarquia autoritària de dret diví per una dictadura civil o militar de caire autoritari; si abans no et podies queixar del rei, ara no ho podràs fer del president del govern.

I no és que Google n’hagi donat moltes mostres, però algun indici si que hi ha. Jo sempre em quedaré amb què l’empresa va pactar amb el govern xinès per estar present al mercat d’aquest país encara que fos al preu d’admetre la censura. Puc entendre l’excusa que van donar, que si no ho fan, igualment molts internautes del gegantí país asiàtic no tindran accés a certs continguts, però no la comparteixo. Èticament no ho trobo admissible.

Però les “obscures” intencions de Google es queden en això, en obscures, foques, amagades i, per tant, que no podem afirmar cap a on es decanten. És fàcil acusar però cal tenir proves per fer-ho amb fonament. Per mi, i torno a personalitzar, l’afer xinès és un indici però de moment només ens serveix per acusar la companyia del cercador d’haver obrat malament, i no de que vulgui monopolitzar el mercat.

Sergey Brin i Larry Page, els fundadors de Google en una conferència a Israel

Sergey Brin i Larry Page, els fundadors de Google en una conferència a Israel

Repassem una mica els darrers moviments de Google fora de l’espai online: fa una mica més d’un any, al setembre del 2008, llançava el navegador web Chrome. Poc després era Android, la plataforma per a telèfons mòbils, la que veia la llum i, amb posterioritat, aquesta mateixa ha depassat l’àmbit dels terminals de telefonia per a ser vista en alguns netbooks i centres d’oci multimèdia portàtils. Chrome OS era anunciat en ple estiu, i ja aquest mateix mes ha llençat un llenguatge de programació (Go!) i un nou protocol SPDY que ha de substituir l’HTTP, a més del codi font del Chrome OS. Tot això sense comptar les nombroses iniciatives online com Google Wave o el vídeo corporatiu.

Jo crec que la tàctica de Google és seguir el camí que va encetar Microsoft fa uns anys: disposar de tot allò necessari per a fer funcionar un ordinador, des del sistema operatiu fins als jocs, passant pel paquet ofimàtic, eines de disseny,… és clar que la companyia fundada per Bill Gates ha tingut anys per aconseguir-ho i Google és una empresa prou jove que encara li queda molta vida i energies per endavant i molt camí per recórrer.

En aquest sentit, si que potser ens trobaríem amb un canvi d’un jugador predominant per un altre, però per a què això passi ens manca encara molt; Google és forta a Internet, i el seu navegador està creixent, però amb prou feines té implantació fora dels serveis en línia. El seu sistema operatiu és una aposta de futur a llarg termini, ja que depèn de l’existència d’una connexió a Internet continuada que avui en dia no tenim al nostre abast tret que ens trobem en una gran urbs (i encara), pel què no molestarà en absolut al Windows.

Però a llarg termini si que ens hi podem trobar, i el perill rau en què als quarters generals de Google a Mountain View se n’oblidin de l’eslògan “don’t be evil” (no siguis dolent, en una al·lusió gens amagada a Microsoft) o es pensin que han de ser ells qui marquin la pauta del que és ser bo o ser dolent.

Així doncs, tenim no la desbandada d’un monopoli a la vista, sinó la possible substitució d’aquest per un altre, que pot ser més o menys laxe, això queda per definir. Ara, digueu-hi la vostra ;-)

Foto oficina Google Espanya: Enrique Dans a Flickr
Foto Sergey Brin i Larry Page: Ehud Kenan
a Flickr

Comments (0)
Cibersocietat, Internet, Noticies
No és pas una història basada en fets reals, sinó UN FET REAL

Un agent secret… no tan secret

By , on 17 de juliol de 2009
Sir John Sawers (a la dreta) durant una sessió de l'ONU en la seva carrera diplomàtica

Sir John Sawers (a la dreta) durant una sessió de l'ONU en la seva carrera diplomàtica

Sembla un acudit però no, no ho és. Resulta que Sir John Sawers, un membre del cos diplomàtic del govern britànic a les ordres de Sa Graciosa Majestat i que havia de prendre el càrrec de director del servei d’espionatge del Regne Unit (el SIS, més conegut com a MI6) és ara una persona força més transparent gràcies al què la seva dona ha publicat a Facebook. Així, a qui se suposa que havia de ser la persona més discreta de la Gran Bretanya, se li coneix ara fins i tot la marca del banyador que usa a la platja.

La dona de Sawers, Lady Shelley Sawers, tenia com molts altres milions d’internautes un perfil públic a Facebook, en el qual havia publicat alguns detalls de la seva vida familiar com ara el lloc on estiuegen i nombroses fotografies com per exemple una en què es veu al futur cap de l’espionatge britànic en banyador a la platja.

Els diaris sensacionalistes del Regne Unit, els anomenats tabloides (del mot ‘tabloid’ anglès), s’han acarnissat amb Sawers; la portada aquests dies ha estat per a ell, la seva dona i la important fuga d’informació que ha suposat aquest cas… si considerem com a informació important la marca del banyador del cap dels espies.
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Noticies

Els informàtics continuen emprenyats

By , on 3 de desembre de 2008
Una instantània del 19-N a Madrid

Una instantània del 19-N a Madrid

Perdoneu la contundència del títol però és que no me n’he pogut estar. Més que res perquè després de les manifestacions eminentment estudiantils del passat dia dinou, el govern espanyol continua fent cas omís a les reclamacions del col·lectiu informàtic.

Us faig memòria de quines eren (o, més aviat, de quina era), tot i que també podeu consultar l’article que ja havia escrit anteriorment al respecte: que es reguli la professió, que la titulació estigui igualada en atribucions a la resta de les enginyeries com la de telecomunicacions, de la qual precisament sembla que n’acabarà depenent.

Tot va començar fa cosa d’un mes, quan el Ministeri de Ciència i Innovació del govern espanyol va presentar les fitxes de les carreres tècniques universitàries, amb les seves corresponents atribucions professionals (és a dir, allò que pot fer un enginyer tècnic i què no pot fer entre d’altres coses), marcades també per les directrius de l’anomenat “Pla Bolonya“. La d’informàtica brillava per la seva absència, situació que naturalment va preocupar immediatament els professionals del sector i, especialment, els col·legis professionals.

Continue reading »

Comments (0)

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio