Informatica.CAT
Informatica.cat es un bloc sobre informàtica on es tracta temes d'interès... 

Post tagged with ‘Internet’

Internet

Regne Unit vol limitar l’accés a continguts pornogràfics a Internet

Un filtre impedirà connectar-se a pàgines pornogràfiques. Caldrà identificar-se per superar-lo.
By , on 11 de agost de 2013

Ordenador

La setmana passada, el primer ministre britànic, David Cameron, va anunciar als mitjans de comunicació la seva decisió de dificultar l’accés a continguts pornogràfics per Internet. En principi, segons el ministre, els usuaris que vulguin consumir aquest tipus de materials, haurien d’identificar-se. Per la resta, hi haurà un filtre que no els permetrà poder accedir a continguts pornogràfics. És una mesura polèmica que pretén limitar la lliure circulació per la xarxa, amb la finalitat de no mostrar continguts ofensius per menors d’edat. A més a més, és molt possible que, si s?aplica al Regne Unit, també acabi per arribar aquí a Espanya i molts països europeus.

Continue reading »

Comentaris tancats a Regne Unit vol limitar l’accés a continguts pornogràfics a Internet
General, Noticies

Xbox Music debutarà a la Xbox 360

Demà mateix surt a la venta el nou Xbox Music per a Xbox 360
By , on 15 de octubre de 2012

Xbox Music a Espanya per a Xbox 360

Per fi ha arribat el gran dia. Demà mateix, dia 16 d’octubre, Microsoft llençarà al mercat la seva nova plataforma Xbox Music a la seva estimada Xbox 360, brindant així als posseïdors de la consola el privilegi de ser els primers a provar aquest nou servei musical en streaming, la cual cosa pretén plantar cara a propostes tan populars com Spotify o Pandora.

Tot això únicament és la punta d’un gran iceberg, perquè com ja sabem, la companyia Redmond esta pensant en muntar el seu propi entramat de música a la carta, estrenant també la seva nova idea tant en equips amb Windows 8 com en dispositius amb Windows Phone 8.
Continue reading »

Comments (0)
General, Noticies

Les últimes novetats de Huawei

La companyia podria ser vetada als concursos per construir la seva nova xarxa segura de comunicacions
By , on 11 de octubre de 2012

La companyia podria quedar de banda en els projectes governamentals de Canadà

Desprès del gran cop rebut per Huawei als Estats Units podria ser només el detonant d’una llarga i dura “guerra”. Després que el Congrés dels EUA va determina que el fabricant xinès era sospitós de ser un submarí de Pequín, el govern canadenc ha donat a entendre que la companyia podria ser vetada en els concursos per construir la seva nova xarxa segura de comunicacions.
Continue reading »

Comments (0)
Seguretat

Attributor, el caçador de còpies il•legals a Internet

Busca, segueix, recopila i informa al client de les possibles còpies dels seus continguts
By , on 9 de juliol de 2012

La persecució de la còpia il•legal és una pràctica molt estesa doncs suposa la pèrdua de molts diners per empreses i artistes. Però la caça i captura de la pirateria no és una acció que es porti a terme només en el món real, Internet i la seva gran expansió és una font inesgotable de pirateria. Per tal de poder perseguir aquesta còpia il•legal i virtual existeix un programa utilitzat per moltes editorials: l’Attributor.

Es tracta d’un programa informàtic per rastrejar continguts a Internet. De la mateixa forma que ho faria un detectiu de carn i ossos, Attributor busca, segueix, recopila i comunica al client. Després, i si la persona que ha copiat continguts no el vol treure, mesures de pressió: demanar als cercadors que ocultin la pàgina en qüestió o advertir als anunciants. Perquè moltes vegades, la còpia il•legal ve acompanyada de publicitat, el que fa que el pirata s’emporti uns beneficis que no li corresponen. Tot i així, se sol els continguts copiats es solen treure de primeres, com era el cas de Megaupload.

Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat

Sistema d’alertes global de Google

Coneix les emergències que et poden afectar
By , on 27 de gener de 2012

A nivell local, sempre he pensat que els sistemes informàtics que alerten sobre incidències són molt pràctics, ja sigui informes meteorològics o sobre accidents que poden afectar el trànsit. Sortir de casa sabent per l’ordinador o pel mòbil que una carretera està tallada o que fara una gran ventada a la ciutat a la que has de volar, és un fet que no te preu. Ara bé, quan el món està tan globalitzat i la informació ja no pot ser només local, també cal tenir mecanismes per conèixer totes aquestes alarmes a nivell mundial. Fent servir la seva exitosa plataforma Google Maps, els de Google han llançat recentment un sistema d’alertes que informa d’aquests fets i els situa en el mapa.

Pàgina del sistema d'alertes públiques de Google

Aquesta iniciativa forma part del projecte Google Crisis Response i està vinculat a les cerques que realitzem per Internet. Posarem un exemple: imagineu que entrem a Google i cerquem “Grècia” perquè estem pensant en passar-hi uns dies de vacances a les illes gregues. Doncs bé, el sistema d’alertes públiques de Google ens hauria informat que recentment hi ha hagut un terretrèmol sota l’illa de Santorini. Aquest fenomen no ha causat danys ni víctimes, però és un clar exemple d’una situació que pot crear alarma social. Malhauradament, la informació de Grècia encara no surt als resultats.

Des de la pàgina de Google Public Alerts podem veure un mapa del món on apareixen indicats els llocs on hi ha incidències i una barra lateral on s’explica de quin tipus és. Tot i que no és un servei exclusiu dels Estats Units, és allà on més alarmes s’hi registren. Això és perquè la informació que té Google la rep dels serveis oficial d’emergències i sembla ser que no tots els països o comunitats les fan tan públiques. Per exemple, veiem que hi ha alertes per temporal de neu als estats del nord dels EUA, per vent for a Califòrnia, un petit terretrèmol a la regió de les Illes Verges (a prop de Puerto Rico) o un altre a Guatemala.

Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet

La SOPA que ens afecta a tots

El Congrés nordamericà podria aprovar avui una llei que acabaria amb Internet tal com és ara
By , on 18 de novembre de 2011
Censura

L'aprovació d'aquesta llei suposa una amenaça directa a Internet.

La notícia de la possible aprovació de la SOPA al Congrès dels Estats Units s’ha escampat com pòlvora virtual pel ciberespai, i per una vegada alarma per igual tant usuaris com grans corporacions. No, ni ens hem tornat bojos, ni aquesta sopa duu all, ni brou, ni és en absolut comestible, encara que potser al final ens tocarà menjar-nos-la. Es tracta de la Stop Online Piracy Act i és una amenaça tan directa a la llibertat de la xarxa tal i com la coneixem, que bé podria haver-se anomenat STASI i no canviaria en res la seua darrera finalitat. I llavors, quins són els ingredients d’aquesta sopa? Doncs bàsicament estem parlant d’una llei que pretén combatre la pirateria a Internet a base de carregar-se la pròpia xarxa.

A qui afecta la SOPA?

No és gaire sofisticat, i suposem que per això resulta tot plegat una idea tan esbojarrada. El mètode que proposa aquesta llei per tal de combatre la distribució gratuïta de continguts amb drets d’autoria és senzillament tombar sense miraments tots els llocs web que infringisquen les lleis de propietat intel·lectual. Així de fàcil, així de primari. Però anem per parts.

D’entrada hi ha dos tipus de webs que podrien ser objectius d’aquesta llei absurda. D’una banda els infractors ‘directes’, on s’encabirien tots els webs que directament distribueixen continguts amb copyright sense permís, o bé tots aquells que faciliten les eines per saltar-se els mecanismes de protecció d’aquest tipus de continguts. Per exemple, una pàgina que permeta la descàrrega de franc de música amb drets, o bé una pàgina de hacks i cracks, que serveixen per evitar les proteccions del programari, etc. De l’altra, tots els llocs web que toleren aquest tipus d’infraccions, com ara MegaVideo, MegaUpload, o les pàgines d’enllaços.

Però no acaba aquí la cosa, i ara és quan arriba l’autèntic perill que fa trontollar tot el sistema. Hi ha una tercera categoria que inclou tots aquells proveïdors de serveis que no prenguen mesures davant d’una alta probabilitat d’infracció del copyright. Aquesta high probability, tal i com apareix redactada al text legal, ens indica que no cal cap resolució judicial per tal d’actuar contra un lloc merament sospitós d’allotjar contingut amb drets.

Efectes pràctics

Tot el que estem explicant, en la pràctica, implica que quan un web és sospitós de tenir pirateria, cal avisar totes les empreses que aporten finançament al lloc; poden ser anunciants, proveïdors de servei de pagament (Paypal, Visa, etc.), o qualsevol altre tipus de servei extern. Aquestes empreses disposen llavors d’un termini de cinc dies per tal de suspendre qualsevol mena de relació amb la pàgina afectada. Una cosa semblant al bloqueig comercial de Cuba, per entendre’ns. En la pràctica, això implica un ofegament financer del lloc que capaç de  tombar grans empreses.

I com que serveix la simple sospita, les corporacions haurien d’invertir uns recursos molt considerables per tal de monitoritzar a tothora els continguts que hom penja; una despesa astronòmica per als grans distribuïdors de continguts, però directament inassumible per qualsevol petita o mitjana empresa.

En un supòsit com el que plantegem, una denúncia falsa podria tenir unes conseqüencies devastadores, ja que a més es preveuen també altres mecanismes, com ara el bloqueig del domini sencer, per filtrat DNS, o bé obligar els cercadors a retirar el lloc de les seues recerques. Així, la SOPA podria tancar tots els blogs de WordPress, per posar un exemple, només amb la denúncia que un d’ells infringira la llei de propietat intel·lectual. Una mica hardcore, no creieu?

En definitiva, aquesta és una sopa de molt mal gust. Em ve a la ment un símil bastant il·lustratiu. És com voler combatre un càncer aplicant radioteràpia a diverses zones del cos amb criteris aleatoris. Es parlava fa uns dies de l’intent del Senat nordamericà d’aprovar una llei que atemptava contra la neutralitat de la xarxa. Doncs bé, aquesta nova amenaça converteix l’antiga en un mal menor, en un joc de xiquets. Però no ho oblidem, ni poden posar portes al camp, ni hem de tolerar mai que ho facen.

Via| Genbeta

Més informació| Electronic Frontier FoundationNación RedAmerican Censorship | Aavaz.org

Comments (0)
Noticies

De la TV al videojoc

L'èxit de moltes sèries a la televisió ha incitat les productores a llençar el videojoc homònim
By , on 15 de novembre de 2011

L’estat de gràcia i ebullició en el qual està instal·lada la ficció televisiva nord-americana (sobretot des de la massificació de l’accés a Internet) no passa inadvertit per a una altra gran indústria de l’entreteniment: els videojocs. La conversió de sèries en bytes no és nova, però en els últims anys s’ha incrementat aquest transvasament, del qual es beneficien les dues parts. Qui a vegades no surt tan ben parat és el jugador. La majoria d’intents d’emular a les nostres consoles, ordinadors i dispositius amb internet móvil la intensitat de les històries i personatges de la petita pantalla ha obtingut sonors fracassos. Aquí us presentem alguns casos d’aquest particular, i a estones forçat, agermanament. Prepareu els smartphones per twitejar els que més us sorprenguin.

Series de culte com LOST han estat reproduïdes després al món del videojoc

Dexter
No cal haver vist les cinc temporades de Dexter per treure-li tot el suc al joc que duu el seu nom, que porta des de 2009 disponible per a iPhone i iPod Toch. Barreja amb encert infiltració, minijocs detectivescos, molta conversa i petites dosis d’acció.

Lost
Mitjana humanitat ja parlava del vol 815 d’Oceanic Airlines, del fum negre i de Jack Shephard quan Ubisoft va decidir convertir la reeixida sèrie de l’ABC en videojoc. L’expectació era màxima, ja que estava a punt d’estrenar la quarta temporada als Estats Units. Però el joc no va aconseguir emular, ni de lluny, l’impacte de la seva germana gran. El títol en qüestió ens posa en la pell d’un dels supervivents, però (primer error) no és cap dels carismàtics personatges que busquen solució als seus propis interrogants i als que planteja la illa a la televisió. L’estructura és molt lineal i els girs argumentals, endevinalles i trencaclosques (segona fallada) no arriben al nivell dels que plantegen els maquiavèl·lics guionistes a la petita pantalla.
Continue reading »

Comments (0)
Mòbils

L’avanç del joc indie a Espanya i al món

Molts títols a càrrec de petits estudis tenen cada cop més èxit de públic i comercial
By , on 20 de octubre de 2011

És una realitat que amb el pas dels anys, els videojocs han guanyat en acceptació i plataformes de distribució (com els smartphones), però al mateix temps han perdut la frescor que van tenir en les albors de la dècada dels 80 del passat segle. La primitiva tecnologia d’aquells anys no resisteix la comparació amb l’actual, però els jugadors troben a faltar l’originalitat de les trames i arguments de llavors.

El joc independent cada cop està aconseguint més èxit arreu del món

La capacitat de sorprendre sembla haver entrat en crisi. Les multimilionàries produccions a càrrec dels grans estudis pateixen un alarmant estancament. Grand Theft Auto, dels nord-americans RockStar, va ser potser l’última saga que va innovar amb el seu concepte de món obert en el qual confluïen multitud de gèneres. Però, després de quatre entregues, tampoc sembla oferir res nou. Els jocs amb èxit es perpetuen i el cansament comença a fer efecte entre un públic cada vegada menys motivat. La pregunta és inevitable: Hi ha espai per a la innovació en un sector tan encotillat com el dels videojocs, en què una dotzena de grans companyies es reparteixen el mercat?
Continue reading »

Comments (0)
Internet

El Twitter com a baròmetre de l’estat d’ànim

Un estudi publicat a la revista Science es serveix dels tuits per mesurar l’estat d’ànim de les persones
By , on 5 de octubre de 2011

Twitter és el mitjà de comunicació més directe dels que trobem a la xarxa. Les seves característiques, dir el que penses, sents o opines en 140 caràcters, el fan molt adient per copsar l’estat d’ànim de les persones, quin és el seu humor, quan es senten millor i quan es senten pitjor. Aquest tipus d’anàlisi sociològic, fonamentat en el contingut de les “piulades” dels usuaris de Twitter, serveix com un indicador per tal de conèixer com es troba la gent. Per dur-lo a terme, s’han analitzat gairebé dos milions i mig de piulades mitjançant diverses eines informàtiques que filtraven els continguts i els classificaven segons representessin emocions positives o negatives.

Sembla que el Twitter és la clau per saber com ens trobem

Podem pensar que l’estudi és una mica esbiaixat, perquè tot i que s’han recollit piulades de tot  el món, només s’han codificat les que són en anglès. Per tant, els estats d’ànim que es reflecteixen són més aviat de la població anglòfona. En aquest sentit, destaquen dates especials de caràcter universal amb piulades positives per sobre del normal, com el dia de Sant Valentí, el dia del Pare, Any Nou o el Nadal, però també d’altres més americanes com el Dia d’Acció de Gràcies o més angleses com el casament del príncep Guillem. Per la banda negativa, també percebem aquest origen anglosaxó de les piulades amb fets com la mort de la cantant Amy Winehouse, les revoltes a Londres o l’aniversari dels atemptats de l’11 de setembre a Nova York. Aquests pics de piulades negatives, també van acompanyats d’altres més universals, com la mort de Bin Laden o el terratrèmol de Japó.
Continue reading »

Comments (0)
Cibersocietat, Internet, Noticies
Aquest dilluns dia 15 es van complir 25 anys d'ençà del registre del primer domini .com

Feliç aniversari dominis .com!

Aquell primer domini fou Symbolics.com, corresponent a una empresa del ram de la informàtica.
By , on 31 de març de 2010

Els .com estan d'aniversari

Aquest passat dilluns dia 15 de març es van complir vint-i-cinc anys d’ençà del registre del primer domini .com . Aquest sufixe de domini és, sense cap mena de dubte, el més popular a la Xarxa, i ha esdevingut tota una icona representativa d’Internet a la cultura popular. El terme “punt com” ja no és exclusiu dels cenacles informàtics, ni tan sols dels relacionats d’alguna manera amb la tecnologia, sinó que és un patrimoni de tota la humanitat.

Però retrocedim aquests vint-i-cinc anys i veiem quin fou el primer domini .com en ser registrat. Corria el 1985, i Internet tot just s’obria fora del sector militar i de l’educatiu cap a l’empresarial. Aquí a Catalunya, la Xarxa de xarxes entraria amb força entre principis i mitjans de la dècada dels noranta, per consolidar-se com una eina assequible a tothom (i desitjable per a molts!) a finals de la mateixa dècada i principis del nou mil·lenni.

La web ni tan sols havia estat inventada. Caldria encara un lustre per a què Tim Berners-Lee (encara mancat del títol de Sir que se li va concedir a posteriori) inventés una forma per bescanviar informació amb altres membres de la comunitat científica sense dependre d’una plataforma de maquinari/programari determinada. El correu electrònic existia, sí, així com també els precedents immediats de la Web com eren els sistemes Gopher, Archie o Wais (i ara no sé si els escric bé, perquè fa tant de temps…), però la Internet d’aquells temps distava molt encara de la Internet que coneixem avui en dia i que tan propera ens és. Llavors era cosa de tècnics especialistes, autèntics geeks que hi remenaven en pantalles de fòsfor verd.

Symbolics Inc. era a aquelles alçades una empresa que venia sistemes informàtics per a càlcul algebraic intensiu basats en el seu propi sistema operatiu i en un entorn integrat de desenvolupament que emprava el llenguatge de programació LISP. Oferien la solució completa, programari i maquinari, però la cosa no els devia acabar d’anar del tot bé. Investigant sobre què havia passat amb aquella empresa, em vaig assabentar que ara el seu lloc l’ocupava una altra que s’anomena de la mateixa manera però no és l’original, i que es cuida de mantenir els desenvolupaments d’aquella companyia dels vuitanta. Però en el seu punt àlgid, aquesta empresa va comprar el domini symbolics.com, avantçant-se així al seu temps.

I què ha estat del domini? Des de fa uns mesos és propietat de XF.com, una empresa especialitzada en la compravenda de dominis a Internet. No creieu que és quelcom molt adequat per a aquest primer domini .com? I el que allotja és el bloc personal del director d’aquesta empresa.

Ha plogut molt des d’aquell març del 1985; Internet ha madurat, ha deixat de ser una cosa usada pels frikis de la informàtica a ser una eina d’ús comú per a tothom. Ha revolucionat la forma en què ens comuniquem, ha empetitit el món, ha creat tota una forma de veure i fer els negocis, ha donat llibertat de publicació a la gent, però també ha portat aspectes foscos com la ciberdelinqüència i temes no resolts com el de la pirateria/lliure intercanvi de continguts, dues cares d’una mateixa moneda.

Vint-i-cinc anys no són res ;-)

Comments (0)
Pàgina 1 de 212

Sections

© Copyright 2017, Blogestudio. Red de blogs, SEO and Webs 2.0

Powered by WordPress

Creative Commons - Some Rights Reserved
 
Un proyecto realizado por Blogestudio